Com un cafè antic, un migdia de diumenge primaveral, el local de la
Penya ha acollit la 7a edició del Vermut Literari del Palau d'Anglesola.
En Ferran Montardit, el Robert Masip i el Joan Yeguas, han fet tertúlia
entorn el nostre dialecte occidental, o de Ponent, o de la Terra Ferma,
o lleidatà (és difícil encertar la millor denominació).
Han
reivindicat l'ús de les expressions nostrades sense complexos perquè
formen part del nostre patrimoni local i comarcal. Són mots, frases
fetes i expressions que enriqueixen la llengua catalana, malgrat
-malaurdamant- no formen part del corpus normatiu. Han constatat que a
la capital s'ha perdut aquesta peculiaritat a favor del català
estàndard, el del diccionari normatiu i TV3. El Ferran i el Robert,
autors de Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català i de "Lo lleidatà és fàcil.
Txarra'l sisquere", han explicat el procés de creació dels llibres.
L'objectiu dels dos llibres és recollir la parla lleidatana, sense
pretensions filològiques, i amb un bon to d'humor. De fet si algun
lletrat segueix la feina feta a peu de carrer a còpia d'anys i recollida
als dos volums publicats, se sentiran més que satisfets. Els llibres
són fruit d'anys de parar l'orella, fent el vermut per aquí, fent petar
la xerrada per allà... El Joan Yeguas, que ha publicat 7 pàgines de
paraules i expressions palauanglesolines a la revista local Avenç del
Palau d'Anglesola, ha puntualitzat que és un exercici interessant i fins
i tot divertit aquest d'escoltar i recollir mots.
Els tertulians
han proposat salvaguardar paraules tan nostre com alego, sisquere,
afededéu, roig... Han fet una crida que s'acceptin paraules de sempre al
diccionari de l'IEC, com per exemple els quets. I també ens demanen que
ens estimem més, que no passa res per parlar així aquí i més enllà de
la Panadella.
El Joan Pifarré, blocaire de lofilldepages, ha
enviat un poema creat per l'ocasió, que ha servit per tancar l'acte amb
la dignitat de la nostra parla posada en vers. Agraïm la col·laboració
de la Penya Barcelonista, l'Associació de Dones i Òmnium Cultural en
l'organització d'aquest esdeveniment cultural que ja fa set anys que
l'Associació Cultural Tots Som de Casa anem organitzant pels volts de
Sant Jordi.
LO POEMA LLEIDATÀ
Los padrins no en sabien de lletra i numbros pro si recordeu
d’històries en contaven un bé de Déu.
Aquest és lo secret del lleidatà,
La gent que més mos estima nos lo va regalar.
Afededéu que m’omple d’orgull escoltar, lligir i ascriure en
lleidatà.
I no ho dic per fer el parabien, estimo com parla la meua
gent.
Ascarrieu les nostres paraules: sisquere, alego, rai,
aumón, txiqueta,...
Poseusles com lo traje del dumenge, arromangueu la llengua i
lluiu-la...hostiqueta!
I, recordeu-vos de llaurar amb l’aixadella del diccionari
lleidatà.
I , també, de regar
per poder compartir lo més natural i casolà... lo nostre parlar.
Déu vos guard a tots..gent de LLeida i del Palau.
I que per molts anys sigueu feliços i visqueu en pau.
Lo fill de pagès
