LA LAIA MARTÍ ROCA PREMIADA COM A MILLOR PORTERA JUVENIL TEMPORADA 2019-2020

Felicitem la Laia Martí Roca perquè fa uns dies va rebre el premi a la millor portera juvenil femení de la temporada 2019-2020.

També des de l'Avenç li desitgem que es recuperi ben aviat de l'operació!

VETERANS ALCOLETGE 2 – VETERANS PALAU 3

ELS NOSTRES VETERANS REMUNTEN UN 2-0 EN CONTRA I SÓN SEGONS, ¿ON ÉS EL SOSTRE D’AQUEST EQUIP?

Tercer desplaçament consecutiu i tercera victòria a domicili, els nostres Veterans remunten un 2-0 en contra, en un partit molt complicat, i amb un rival que ha lluitat amb dents i ungles els 94 minuts del partit, recuperem el segon lloc, i aquest equip sembla imparable.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal d’Alcoletge amb la següent alineació: Albert Brufau, Poli, Peruchet, Pere, Felip, Txus Palau, Joan Serrano, Jordi Baró, Jacint, Gerard i Albert Mayoral, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Piqué i Màxim.

Amb la novetat després d’una volta sencera de l’Albert Brufau, amb un Piqué amb un turmell que feia més pinta d’amputar que de ficar-se les mitxetes, i amb les baixes importants del Lluís Llobet, Oriol Camps o l’esmoladora Bertran, els nostres Veterans es presenten a Alcoletge buscant els tres punts que ens donarien una gran empenta cap amunt de la classificació.

Comença el partit i els nostres Veterans que no s’adapten a un terreny de joc irregular, on controlar una pilota era tota una aventura, el rival amb una pressió asfixiant i molt adaptat a les irregularitats del terreny, els primers minuts són pels locals, on vista l’alineació molts jugadors eren juvenils quan nosaltres ja jugàvem als Veterans.

Molta pressió, molta jugada buscant les errades nostres i primera gran aturada de l’Albert Brufau en un xut a boca de canó que el gran Albert atura.

A poc a poc el Palau es comença a treure la pressió local, jugant a un futbol pedra, on tens poc temps per pensar i molta carn d’olla que ficar, però el Palau intenta jugar al primer toc (controlar la pilota i fer dues passades era impossible) i buscar els espais, on els desplaçaments del Txus Palau i el Jacint per bandes, els espais que obra el Gerard, els aprofita “la Roca” Mayoral per buscar la desmarcada i la pilota a l’espai, dues ocasions del Mayoral, una que surt per poc fora, i una altra que treuen de sota la porteria amb el porter ja batut, són les primeres cartes de presentació dels nostres que van pel partit.

Però som el Palau i havíem de patir, i patirem de valent, ja que el rival, molt intens, amb moltes ganes, i molt millor adaptats a les característiques del camp, ens fan el primer al minut 20, en un malentès entre la nostra defensa i el nostre porter, i el davanter local que aprofita l’única errada que hem tingut en tot el partit, 1-0 i la cosa no comença bé.

El Palau continua sense adaptar-se al terreny, però arriba amb un molt incisiu “la Roca” Mayoral, que amb la pilota als peus i a prop de l’àrea, és imparable, nova oportunitat del Palau, i nova pilota que li treuen amb el porter batut.

El Palau s’ha d’oblidar en fer girar el joc amb el “Kàiser” Joan Serrano, i el Crack Jordi Baró, perquè és impossible parar, controlar, pensar i passar, perquè la pilota bota on vol i la intensitat del rival és molt gran.

El Palau comença a fer mal a la pilota aturada, i en una falta al segon pal, al Poli li cau una pilota morta dins de l’àrea que envia als Alamús.

Però el partit es complica i de quina manera, ja que ens fan el 2-0 al minut 33, refús defensiu, la pilota que li va al pit d’un davanter local, que des de fora de l’àrea i tal com li cau fa un gol de traca i mocador, cop molt dur, que per sort els nostres Veterans no tarden a arreglar.

Qualsevol equip hauria abaixat els braços, qualsevol equip ja haguera donat el partit per impossible, qualsevol equip, vista la joventut local i la intensitat del partit, hauria fet una passa enrere, i amb l’edat que tenim, per què complicar-nos la vida amb aquests cadells, però no, el nostre equip no és un equip qualsevol, és el Palau, i som del Palau, i toca prémer les dents, lluitar cada pilota com si fos la darrera, i tirar d’ofici, de molt ofici.

I ofici, veterania i futbol al Palau té un nom, és dir Joan Serrano, falta a la frontal, el “kàiser” que s’ho mira, i xuta per tot l’escaire 2-1 minut 35, i no estem morts, anem pel partit.

Els locals baixen el nivell, i el Palau puja el seu, sobretot amb l’entrada del Màxim, que porta de cap a tota la defensa de l’Alcoletge, amb el 2-1 arribem a la mitja part.

La segona part comença amb un Palau molt intens i endollat, i de nou a pilota aturada fa l’empat, corner a favor dels nostres que treu el Txus Palau, refusos defensius i el Roger Peruchet que aprofita un embolic dins de l’àrea, per fer l’empat a dos al minut 50.

Amb l’empat i la intensitat dels nostres, els locals baixen el rendiment, i el Palau agafa el control, amb una defensa ferma, els locals no arriben a la nostra àrea, però lluiten totes les pilotes com si li anés la vida.

El Palau sí que arriba, i el Màxim, i de nou “la Roca” Mayoral tenen el tercer.

Però els minuts passen, els dos equips no donen ni un pam de terreny, ni una pilota per perduda, segones i terceres jugades, buscant el gol, i els nostres estan més a prop del tercer que els locals.

Els minuts volen, el partit és disputat i vistós, i també dur, però els nostres saben el que fan, i la tindran, i tant que la tindran.

Minut 84, falta lateral treta magistralment pel Joan Serrano, i el Roger Peruchet de nou i de cap fa el definitiu 2-3, remuntada, 3 gols de pilota aturada, i tot un màster de com guanyar un partit de Veterans, quan tens moltes coses en contra, i has d’aprofitar les teves virtuts i amagar les teves mancances, final del partit, 3 punts més i ja en tenim 39.

Amb aquesta nova victòria recuperem el segon lloc, a set del líder, a un del tercer, un Pardinyes que ha empatat al difícil camp del Bellpuig, i el millor: ja tenim 8 punts de coixí per classificar-nos per la copa.

El diumenge vinent rebrem a un Montsó en hores baixes, però un equip Eespanyol, que no és precisament un rival molt còmode pels nostres.

Diumenge 15 de març la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Montsó el rival. El fortí de Sant Roc ha de continuar inexpugnable!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!! Força Veterans del Palau!!! Visca el Palau!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS ALCOLETGE 2 - VETERANS PALAU 3

 

VETERANS SUDANELL 2 - VETERANS PALAU 6

ELS VETERANS CONTINUEN AMB PAS FERM I PASSEN PER SOBRE DEL SUDANELL

Segona victòria consecutiva a domicili i amb autoritat, els nostres Veterans guanyen a domicili de nou, continuen sumant, i l’objectiu de la copa és cada cop més a prop, ara ja tenim cinc punts de coixí, era imprescindible guanyar avui, i s’ha guanyat amb solvència, bon joc i pluja de gols.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta a Sudanell amb la següent alineació: Piqué, Ramon Jové, Peruchet, Joan Serrano, Felip, Txus Palau, Jordi Baró, Gerard, Lluís, Albert Mayoral i Oriol Camps, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Paco, Carlos Cortés i Màxim.

Nou partit lluny del Municipal de Sant Roc, el Palau arriba amb tota l’artilleria a Sudanell, i amb l’equip més madurat, ja que aquesta setmana dos jugadors han arribat als 50 anys, el Joan Serrano i l’Albert Mayoral han assolit la fita, i avui tocava demostrar que amb 50 es pot continuar a un gran nivell, i així ha estat.

El rival era molt perillós, amb un “killer” que ja porta la barbaritat de 30 gols en 16 partits, ja sabíem que fàcil no seria, i que calia estar seriosos i ferms en totes les facetes.

Comença el partit i primer ensurt, al primer minut, el seu “killer” posa a prova al nostre Mariscal, gran xut, millor aturada del Piqué i pilota al pal, el Sudanell no està per romanços.

El Palau que li veu les orelles al llop, i comença a treballar des de darrere, on el “Kàiser” Joan Serrano, que avui feia de central, ordena les peces perquè no hi hagi més ensurts i desajustos.

Cal treballar de valent, el mig del camp ha de ser nostre, i cal fer mal en atac, ja que el sistema defensiu, és el punt feble del nostre rival avui.

I com que aquest equip és un còctel perfecte, els més Veterans donen l’estabilitat i el cap, i els més joves volen reivindicar-se amb gols, i fer una passa endavant.

Minut 17, gran jugada col·lectiva de l’equip, pilota del Lluís a l’espai, “la Roca” Mayoral que controla, se’n va de dos, pilota a l’Oriol Camps que ve de cara, i l’Oriol que d’un gran xut creuat, fa el 0-1.

Amb el resultat a favor, amb la solidesa de l’equip avui, i amb tota la màquina a punt, l’equip comença a trepitjar l’àrea local, el Palau arriba, no deixa espais en defensa, on el Ramon Jové i el Felip, no deixen espais en banda, i el Peruchet talla en curt a l’estrella local.

Primers canvis i amb l’entrada de l’altre nen, arriba el segon, minut 32, jugada personal del Txus Palau, pilota a l’espai al Carlos Cortés, que també feia poc que hi era al camp, desmarcada del Màxim que al primer toc fa el 0-2.

Amb el 0-2 el Palau es relaxa una mica, i com sempre hem de patir una miqueta, ens fan l’1-2 al minut 38, en un desajust defensiu, l’estrella local que no perdona i ens fan l’1-2, resultat amb el qual arribem a la mitja part.

La segona part comença amb un Palau fort, on avui el Jordi Baró i el Lluis Llobet no marcaran, però portaran a l’equip al  màxim exponent del futbol total, i on els altres companys tindran el seu protagonisme en forma de gols.

Minut 59, pujada en defensa del Peruchet amb pilota controlada, passada al Lluís que amb molta classe se’n va de dos, veu a l’altre crack sol, passada al Jordi Baró a la frontal de l’àrea, fa una finta i veu la millor opció en el Màxim que està sol, passada mil·limètrica, i el Màxim d’un gran xut fa l’1-3, sense que el porter local pugui fer res.

El Palau ara sí que juga més tranquil, i no sols això, sinó que també s’agrada, on tots fan la seva feina, on la defensa és un mur, ara també amb l’entrada del Jordi Huguet, i on el Gerard i el Txus Palau, s’imposen clarament als seus rivals.

Al minut 72 arriba el quart, i en un partit quasi perfecte no podria faltar la marca de la casa, que no és altra que la pilota aturada, córner a favor dels nostres, pilota morta dins de l’àrea petita, i el Carlos Cortés, que és el més llest de la classe fa l’1-4.

Ara sí que el partit fa coll avall, i si el Palau estava bé, ara ja està per sucar-hi pa, minut 82, jugada de tiralínies entre el Lluís i “la Roca” Mayoral, centrada a l’àrea, i el Gerard venint de segona línia i de primeres afusella al porter local fent l’1-5 i el seu primer gol de la temporada, un gol molt important, ja no pel resultat, sinó perquè el Gerard recuperi sensacions després de la seva lesió, i un Gerard en forma i una segona volta, històricament són molt bones notícies.

Amb el partit decidit, el crack local que vol continuant sumant gols a les seves estadístiques i ens fan el 2-5 al minut 88, aprofitant un mal rebuig dins de la nostra àrea.

Però calia la cirereta del pastís, i un dels que va celebrar els 50 anys fa el definitiu 2-6, minut 89, en una gran definició dins de l’àrea “la Roca” Mayoral fa el sisè, i així també s’emporta un bon regal en forma de gol i de victòria, per una data tan important.

Final del partit, important i solvent victòria dels nostres, que ja sumen 36 punts, continuem tercers, en llocs de copa i promoció d’ascens, a un punt del Pardinyes, que és segon i no ha pogut sumar més que un punt aquest diumenge, a set del líder Almenar, que avui ha guanyat sense baixar de l’autobús, perquè l’equip del poble de l’altra banda de l’autovia ni s’ha presentat, i amb un coixí de 5 punts sobre el cinquè classificat, que és el Linyola.

La setmana vinent nou partit a domicili, el tercer consecutiu, visitem a l’Alcoletge, un dels equips més en forma actualment i que és el sisè classificat, complicat desplaçament, però on els nostres de guanyar el tercer desplaçament consecutiu, ja farien un pas de gegant.

Vuit de Març la data, Municipal d’Alcoletge el lloc, les deu l’hora, i els Veterans d’Alcoletge el rival,!!!Que poc que s’ho esperen!!! L’Imserso Team camina ferm, visca els nostres Veterans i visca el Palau!!!!.

Enllaç a l'àlbum VETERANS SUDANELL 2 - VETERANS PALAU 6

VETERANS MOLLERUSSA 2 – VETERANS PALAU 4

LA QUALITAT DEL JORDI BARÓ I DEL LLUÍS LLOBET, DECIDEIXEN UN DERBI ON EL PALAU HA ESTAT MOLT SUPERIOR

Hora del derbi, dues poblacions veïnes, una autovia pel mig, un partit que és més que 90 minuts de futbol, Mollerussa quasi 15.000 habitants, el Palau 2.166, David contra Goliat, però en realitat el favorit sempre és el Palau, mai en Veterans, el Palau ha caigut en mans del seu màxim rival, i avui no podia ser menys, David ha tornat a guanyar, i a més amb superioritat, el Palau ho ha tornat a fer.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Mollerussa amb la següent alineació: Piqué, Poli, Peruchet, Pere, Felip, Lluís, Joan Serrano, Jordi Baró, Bertran, Gerard i Oriol Camps, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Paco i Albert Mayoral.

Comença el derbi, el petit aspirant a tot, el gran en la cua de la classificació, però avui ho donarà tot, pot ser el seu dia de glòria, però el Palau no està per sorpreses, i des del primer minut, vol la pilota, el control i el temps del partit.

En un camp que si vols pots jugar i molt bé, camp gran, gespa artificial nova (si fos com als anys 80-90 de gespa natural, ja seria la bomba), el Palau té una escandalosa possessió de la pilota, on els locals sols els hi queda defensar-se amb dents i ungles, buscar les contres, i fer llarg el partit.

El Palau comença a arribar, però els locals es defensen força bé, obligant al Palau a buscar els xuts llunyans, que no porten gaire perill, l’Oriol, el Gerard i sobre tot el Jordi Baró, que avui ha fet un partit per emmarcar, són els primers a provar al nostre ex-porter Caelles.

Els minuts passen, i la bona tasca defensiva del Mollerussa ens comença a complicar el partit, tot i que no arriben a la nostra àrea, i el Poli-Pere-Peruchet i Felip, tanquen la defensa amb clau i forrellat, i el Mollerussa no xuta entre els tres pals en cap moment.

Costa, costa molt, i dona la sensació que el Mollerussa aguantarà i arribarà amb l’empat i viu a la mitja part, fins que els nostres poden tirar d’estratègia, que tan bé se’ns dona, i on tant profit trèiem.

Primer corner, el treu l’Oriol al segon pal, rematada del “Kaiser” Joan Serrano al pal, i el refús que l’aprofita el Jordi Baró, per fer l’1-0 al minut 36.

Amb la porta oberta, el Mollerussa baixa el rendiment, i el Palau aprofita la situació per atacar i atacar buscant el segon, el Mollerussa es defensa com pot i en una nova pilota aturada arriba el segon.

Falta en la frontal, la demana l’Oriol, xut magistral, pilota al pal i el porter local que treu la mà quan la pilota entrava i pilota a córner, el treu l’Oriol i refús defensiu de nou a córner, un altre cop l’Oriol al segon pal, i el Jordi Baró venint des de darrere i de cap que fa el 0-2 al minut 43, resultat amb el qual arribem a la mitja part.

La segona part comença igual que la primera, domini total del Palau, el Mollerussa potser millor posicionat, i la pilota sempre als peus dels nostres.

Si a la primera part la classe del Jordi Baró ha estat decisiva, ara serà la classe del Lluís Llobet la que surt, bona contra del Palau, pilota al Lluís, que defineix perfectament el 0-3 al minut 62.

Amb el partit ja quasi decidit, el Palau es relaxa massa, i el Mollerussa aprofita per fer mal, i ben aviat al minut 69 ens fan l’1-3, en una centrada xut per banda esquerra nostra, la pilota es comença a enverinar, i entra per tot l’escaire.

El Mollerussa que s’ho creu i fa un segon xut a porta, que una gran mà del Piqué evita el segon, però el Palau està mig despitat, i el Mollerussa que s’ho comença a creure, i en un desajust defensiu ens fan el 2-3 al minut 73, veure per creure, un Mollerussa que estava mort, ha ressuscitat per art de màgia.

Però el Palau diu, prou, i fins aquí hem arribat, la màgia i els astres que s’ajunten de nou, magistral passada a l’espai del Jordi Baró, pilota al Lluís Llobet, que magistralment marca el definitiu 2-4 al minut 79.

Amb 11 minuts al davant, el Palau torna a tindre el control del partit, i busca el cinquè, el Mollerussa ja acusa el cop, i es rendeix davant dels nostres, bona victòria, el derbi cap a Palau, i el Palau que continua tercer amb 33 punts a 3 punts del Pardinyes segon i a set del líder Almenar, que ha perdut a Bellpuig, i dona la sensació que comença a fer figa, a veure si els nostres aspiren fins i tot al títol, que set punts són dos partits i mig, i en resten encara nou....

El diumenge vinent anem de carnaval i farem festa. El proper rival serà el Sudanell, un dur rival, on tenen a l’actual màxim golejador de la categoria, i on haurem de suar i de valent.

Diumenge 1 de Març la data, les 11 l’hora, el Municipal de Sudanell el lloc i els Veterans de Sudanell el rival. Una victòria a Sudanell ens faria somiar, i somiar és gratis !!! Que poc que s’ho esperen!!!!!! Força Veterans del Palau!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS MOLLERUSSA 2 - VETERANS PALAU 4

 

VETERANS PALAU 0 – VETERANS BELLPUIG 0

VOLEN ELS PRIMERS 2 PUNTS DEL FORTÍ DEL MUNICIPAL DE SANT ROC, EN UN PARTIT DE MÀXIMA IGUALTAT

Empat a zero en un partit de màxima igualtat, on els nostres van tindre les seves oportunitats, però un bon Bellpuig va marxar amb un punt, volen els primers dos punts del fortí del Municipal de Sant Roc, tot i això, els nostres continuen aspirant a tot.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Sant Roc amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Joan Serrano, Peruchet, Jacint,  Txus Palau, Jordi Baró, Lluís, Albert Mayoral, Màxim i Gerard, quedant a la banqueta Ramon Jové, Carlos Cortés i Oriol Camps.

Complicat partit el disputat el diumenge, davant un rival que ja ens va guanyar al partit de la primera volta, un Bellpuig que vol aspirar a la copa, i que sempre ens complica la vida.

Partit sota la boira, on fins i tot es va necessitar l’ajuda de la llum artificial, va ser un partit disputat, amb moltes precaucions defensives, on les defenses es van imposar a les davanteres, el Palau amb dèficit de centrals, va haver de posar al “kaiser” Joan Serrano de central, deixant la clau del joc del mig del camp al recuperat Gerard Nabau.

El Palau va tindre les primeres ocasions per part del Màxim i “la Roca” Mayoral, però costava molt arribar amb superioritat a l’àrea del Bellpuig, per la teranyina defensiva que ens va preparar el nostre rival.

Al Bellpuig també li costava arribar a l’àrea del Palau, sobretot per la gran feina del Peruchet i “l’esmoladora” Bertran, que hi eren a totes, amb empat a zero arribem al final de la primera part.

La segona part també ha estat molt disputada, però igualment molt igualada, on el partit s’anava animant a mesura que la boira s’aixecava.

Al minut 73 hi ha la millor ocasió del Palau, on en una mateixa jugada hi va haver fins a 2 pals i una pilota treta de sota la línia, la més clara del partit, i on va estar la victòria, però anem amb la pólvora molla, i ja fa dos partits que no marquem.

El partit continua amb la màxima igualtat, i si algú marca s’emporta els tres punts, però era un partit d’empat, final del partit i just repartiment de punts.

El Palau continua tercer amb 30 punts, en zona de promoció d’ascens i copa, però hem perdut coixí de punts amb el  cinquè classificat que ara el tenim a tan sols dos punts, per tant ja no es poden deixar més punts pel camí, perquè tots els equips de dalt van guanyant punts.

Destacar la victòria del nostre darrer rival, el Pardinyes, que ha guanyat al camp del líder per un contundent 1-4, i ha deixat les seves credencials com aspirant a l’ascens, després d’aquesta darrera victòria i la victòria davant els nostres l’anterior diumenge.

Diumenge vinent el clàssic, el derbi dels derbis, el Palau visita el poble de l’altra banda de l’autovia, un partit de la màxima, on hi ha més que tres punts en joc.

Setze de febrer la data, les nou l’hora, el Municipal de Mollerussa el lloc i els Veterans de Mollerussa el rival, som-hi gent, que Mollerussa no és gaire lluny,  el partit s’ho val, i on s’ha de guanyar sí o sí!!! Que poc que s’ho esperen!!!!

!!! Visca els nostres Veterans!!! !!!Visca el Palau!!!!

Imatge d'arxiu

VETERANS PARDINYES 3 – VETERANS PALAU 0

EL PALAU CAU A PARDINYES EN UNA HORROROSA SEGONA PART

Complicat desplaçament a Pardinyes i derrota dels nostres, davant un bon rival, on ens ha sobrat la segona part i ens han faltat forces gastades de matinada a la festa major del Palau, no es pot tindre tot, o rock and roll o resultats, però “que nos quiten lo bailao...”

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Pardinyes amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Poli, Peruchet, Lluís, Txus Palau, Joan Serrano, Jordi Baró, Gerard, Màxim i Oriol Camps, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Pere i Albert Mayoral.

Partit de la jornada espases en alt i el Palau volia continuar amb la ratxa, i una victòria a Pardinyes, l’enviava de cap a primera, el Pardinyes havia de guanyar o guanyar, i al final ha guanyat.

El Pardinyes surt millor al principi, acostumat a un cap de jutjat de guàrdia (l’estrany és que ningú prengui mal en el lamentable camp de cautxú), al Palau li costa al principi, però a poc a poc li va agafant el pols al partit.

Les primeres arribades són per banda esquerra, o el Palau sorprèn el Pardinyes amb la posició de fals lateral del Lluís, que troba molts espais, i porta de cap a la defensa del Pardinyes.

Els locals arribem més a l’àrea del Palau però sense perill aparent, això si, treuen fins a 5 corners, per cap del Palau.

Les ocasions més clares són xuts llunyans del Jordi Baró, que han sortit per poc a prop dels pals, i també del Màxim, que ha buscat la desmarcada sempre, i ha tingut alguna de clara però sense encertar entre els tres pals.

Una primera part molt disputada, on no hi ha hagut un clar dominador i l’empat era el més just.

Però a la segona tot es comença a torçar, ja que al minut 47 ens fan l’1-0 en una jugada molt estranya, on hi ha mals refusos dins de l’àrea, on la pilota sempre està en poder del nostre porter i dels nostres defenses, i no sé ni com ni quan, la pilota acaba al fons de la xarxa, per obra i gràcia d’un davanter local que ha aparegut del no res, cop molt dur pels nostres, acostumats a ratxes molt positives i no acostumat a rebre aquests cops.

I no han tardat gaire a ficar terra pel mig els nois del Pardinyes, ja que en un nou desajust defensiu ens fan el 2-0 al minut 51, en una nova errada defensiva, en quatre minuts hem llençat per terra tota la feina de la primera part.

A partir del 2-0 el partit ha entrat en nova igualtat, però els locals anaven amb una marxa més que els nostres, suposo que l’edat també ajudava als nois dels Pardinyes, i els nostres estaven molt cansats, i on les cames fresques sols la tenien el Lluís, l’Oriol i el Màxim, casualment els cadells de l’equip.

Una bona jugada per banda dreta del Màxim amb centrada al punt del penal, que el Lluís ha rematat a fora per poc, un xut des de la frontal de l’Oriol i un altre del Jordi Baró, ens podien fer entrar de nou al partit, però avui no era el dia dels nostres.

A les acaballes del partit ens han assenyalat un penal del tot surrealista, per unes semi mans d’un defensa nostre, d’aquelles que sempre el xiulen en contra i mai a favor, i de penal ens fan el definitiu 3-0 al minut 89.

Final i massa càstig per uns Veterans, que no han merescut perdre per tants gols, que ha estat un partit igualat, però els nois del Pardinyes han estat millors que els nostres.

Amb aquest resultat el Pardinyes recupera el segon lloc i els nostres són tercers en posició de promoció d’ascens.

El diumenge vinent rebem la visita dels Veterans de Bellpuig, sisè classificat, i bon partit el que es disputarà al fortí de Sant Roc.

Diumenge 9 de Febrer la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Bellpuig el rival, que no t’ho expliquin, els Iaios tornen a casa i ja no serà festa Major!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!! Força Veterans del Palau!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Pardinyes 3 - Veterans Palau 0

 

LLUÍS INGLADA CAMPIÓ EN EL DESAFIAMENT DE PORTERS DE FUTBOL SALA

Lluís Inglada campió del II Desafiament de porters de futbol sala celebrat a Vidreres, en la categoria de cadet. 

Han participat 54 joves porters i porteres d’arreu de Catalunya en categories repartides des de Benjamí fins a Cadet i s’han reunit al Pavelló Municipal de Vidreres per posar a prova les seves habilitats sota els pals i afinar la seva punteria amb la pilota als peus. Felicitats Lluís!

https://photos.app.goo.gl/qWvTYKf2hD12yraUA

VETERANS PALAU 2 – VETERANS VALLFOGONA BALAGUER 0

EL VALLFOGONA NOVA VÍCTIMA DEL FORTÍ DEL MUNICIPAL DE SANT ROC, ELS NOSTRES COMENCEN A CONSOLIDAR EL SEGON LLOC

Partit amb canvi d’horari, i també de dia, finalment partit disputat dissabte al vespre, per tindre disponibilitat de vestuaris, per la cursa de Sant Blai.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Sant Roc amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Pere, Peruchet, Felip,  Txus Palau,  Joan Serrano, Jordi Baró, Lluís, Màxim i Oriol Camps, quedant a la banqueta Paco, Jacint, Ramon Jové, Jordi Huguet i Gerard.

Primer partit de la segona volta, davant un rival que ens va sorprendre al primer partit del campionat, on ens van guanyar per un contundent 3-0, tot i ser un partit molt igualat, on els nostres van fallar més que una escopeta de fira, una volta més tard, els nostres més rodats, reforçats amb l’aportació del babys Oriol Camps i Màxim Capell, la història ha estat ben diferent.

Partit nocturn, terreny tou, temperatura fresca i poc públic al municipal de Sant Roc, el Palau que agafa els regnes del partit, amb una alineació de garanties, i avui amb molts defenses a la convocatòria, per tant el porter d’emergència Manel Piqué tindrà l’esquena ben guardada.

Domini del Palau, amb un rival tancat al seu camp, i el mig del camp del Palau fent les delícies del poc públic assistent.

I ben aviat els nostres s’avancen al marcador, minut 18, falta lateral, jugada d’estratègia dels nostres, el “Kaiser” Joan Serrano que fica la pilota al segon pal, aquesta que comença a enverinar-se, i es cola per tot l’escaire, 1-0, i un gol de traca i mocador
.

El Vallfogona acusa el cop i el Palau va per decidir el partit, bona en contra del Palau, pilota al Lluís en banda esquerra, i gran definició del Lluís Llobet des de quasi la frontal, 2-0 minut 24, i el Lluís fa el seu novè gol, sent el màxim golejador, i el jugador més en forma dels nostres Veterans.

El Palau molt reforçat, en volia més, i els babys Oriol Camps i Màxim Capell, que també volen sortir a la crònica, bon partit de la parella atacant, que han tingut oportunitats per fer el tercer i inclús el quart, però amb el 2-0 arribem a la mitja part.

La segona part comença amb un canvi tàctic del Vallfogona al seu mig del camp, on els nostres queden de vegades amb inferioritat, i pateixen una mica, ja que tots els canvis disponibles són defenses.

El Vallfogona fa una passa endavant, però els nostres tenen molt ben controlat el partit, i tot el domini dels visitants, els nostres no tenen massa perill, tret d’una pilota al pal.

Per la nostra banda la millor ocasió és per a l’omnipresent Jordi Baró, que després de fer el més difícil, falla sol davant el porter rival.

Destacar d’aquesta segona part, el retorn d‘un il·lustre veterà, i és que després de molts mesos, ha tornat recuperat de la seva lesió el Gerard Nabau, reforç de luxe per aquesta segona volta.

Final del partit, nova victòria a casa, i els nostres estan intractables al fortí de Sant Roc.

Amb aquest resultat els nostres continuen segons amb 29 punts, i amb un coixí ja de 7 punts sobre el cinquè classificat, que ens consoliden a poc a poc els jocs que donen la possibilitat de tornar a jugar la copa de nou.

Diumenge vinent desplaçament a Pardinyes, 2 de febrer la data, Municipal de Pardinyes el lloc, les 9.30 l’hora i els Veterans de Pardinyes el rival, partit de la jornada, segon contra tercer!!!! Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

VETERANS PALAU 4 – VETERANS ALMENAR 3

EL LÍDER CAU AL FORTÍ DEL MUNICIPAL DE SANT ROC, NOVA VICTÒRIA DE PRESTIGI, I SÍ, AIXÒ JA VA MOLT DE DEBÒ

Partit de la jornada, el líder inqüestionable, intractable i invicte visitava el fortí del Municipal de Sant Roc, el primer contra el tercer, el partit de la jornada, victòria dels nostres que ja són segons, i el líder que es rendeix davant l’exèrcit veterà palauenc

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Sant Roc amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Pere, Peruchet, Jordi Huguet,  Txus Palau, Joan Serrano, Jordi Baró, Lluís, Albert Mayoral i Oriol Camps, quedant a la banqueta Paco, Jacint, Ramon Jové i Màxim.

Partit de la jornada, rival intractable i invicte, líder inqüestionable, i darrer partit de la primera volta, terreny de joc tou i les espases en alt, el partit més complicat de la temporada comença amb puntualitat britànica.

I ben aviat el Palau ensenya les seves cartes, minut 4, jugada per banda esquerra del Lluís, centrada a l’àrea, i el crack, que la primera que toca va al fons de la xarxa, golarro del Jordi Baró, i marquem a la primera arribada, a això es diu arribar i besar el sant.

Amb el marcador a favor, el Palau agafa molta confiança i l’Almenar es troba en una situació estranya, ja que fins avui, tots els seus partits han estat un passeig militar.

L’Almenar pren també l’accelerador, de fet és el líder, i comença també a ensenyar les seves cartes de líder, però el Palau està en estat de gràcia, i de nou marca ben aviat, nova jugada del Lluís per banda esquerra, centrada al punt de penal, el seu lateral que talla la trajectòria de la pilota, i gol en pròpia porta, 2-0 minut 14 del partit i el líder contra les cordes.

Però som el Palau, i la seva afició sap que l’entrada al Municipal de Sant Roc no és una entrada normal, ells compren l’entrada Port Aventura Dragon Khan, és a dir, ara estàs amunt, de cop te’n vas a baix, per tornar de nou a dalt.

Només dos minuts més tard, l’Almenar escurça distàncies, amb l’aparició d’un dels seus homes determinants, després d’una bona jugada individual, 2-1 i tocarà patir de nou com de costum.

Amb l’Almenar dins del partit i jugant molt bé, també s’ha de dir, els nostres veuen que cal posar-se a treballar i de valent, però en una errada col·lectiva fem un penal al minut 25, penal clar, i l’Almenar no perdona l’empat a dos.

El Palau viu els seus pitjors minuts, i el líder agafa les regnes del partit, el Palau molt ordenat, també busca l’àrea rival, amb un gran treball col·lectiu de tot l’equip.

Però el líder demostra el perquè ho és, i al minut 40 s’avança al marcador, amb un gol del seu davanter centre, amb una definició de gran qualitat, 2-3, i veure per creure, hem passat del cel a l’infern en un tres i no res, estem de nou a les mans de Llucifer, veure per creure, el futbol té aquestes coses, però falten 45 minuts i tot pot passar.

I si la segona part els nostres Veterans s’encomanen a l’esperit de l’Alcalde Borrego i el Carquinyoli, per sortir de les brases de  l’infern.

I si, el MVP del partit d’avui, un impressionant Lluís Llobet, disfressat de Carquinyoli fa l’empat al minut 49 en la primera que té, després d’afusellar al porter de l’Almenar, aprofitant un refús del seu porter, taules, i l’Almenar que veu, que el Palau, sí que és rival, i que no està per romanços.

I tant que no està per romanços, ja que el Màxim, amb l’esperit de l’alcalde Borrego, en una gran definició amb una “picadeta” per sobre del porter, fa el definitiu 4-3 al minut 53, aprofitant una pilota de tiralínies llençada entre els dos centrals.

Però queden 37 minuts, el rival no ha dit la darrera paraula, i el Palau tampoc, màxima igualtat, el Palau molt ordenat, amb una parella Pere-Peruchet inexpugnable, i amb el gran treball dels dos laterals de la segona part, Ramon Jové-Jacint, que han tancat per complet la porteria de l’avi Piqué, que ja el tenim com a porter homologat, fins que l’Albert trobi el braç que li falta.

Molt ordre, molta igualtat, un rival que ven molt cara la seva derrota, i uns minuts que es fan eterns, sis minuts de descompte, i final del partit, set victòries sobre set partits al Municipal de Sant Roc, i el líder que pateix la primera derrota d’aquesta lliga, que poc que s’ho esperaven...

Diumenge vinent nou partit al Municipal de Sant Roc, 26 de gener la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i els Veterans de Vallfogona de Balaguer el rival. Que no t’ho expliquin, vine al fortí de Sant Roc, comença la segona volta, i els nostres Veterans van en serio, els Iaios del Palau us esperen!!!! Que poc que s’ho esperen!!! !!! Visca els nostres Veterans!!! !!!Visca el Palau i Visca Catalunya lliure!!!!

VETERANS TORRES DE SEGRE 2 – VETERANS PALAU 3

COP SOBRE LA TAULA I PRIMERA VICTÒRIA A DOMICILI DAVANT UN RIVAL DIRECTE, EL 2.020 COMENÇA PERFECTE

Els nostres Veterans tenien una assignatura pendent, que era la victòria a domicili, avui en el desplaçament més complicat fins ara, ho han assolit, un rival directe que cau. Es trenca una ratxa que ja durava massa, som tercers i continuem aspirant a tot.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta a Torres de Segre amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Peruchet, Joan Serrano, Jordi Huguet, Txus Palau, Jordi Baró, Oriol Camps, Lluís, Albert Mayoral i Carles Cortés, quedant a la banqueta Joe i Màxim.

Matí fred de nassos, terreny de joc tou, i més de tres punts en joc, el tercer contra el quart, i dos ex-primeres cara a cara, es podria dir que era el partit de la jornada.

L’equip en quadre en defensa, però amb tot al mig del camp i davantera, amb el Joan Serrano reciclat de central, “l’esmoladora” Bertran de lateral dret, i el Piqué de porter, ja que a l’Albert li falta un braç encara.

Màxim respecte, un Palau molt ordenat, i un Torres de Segre, ple de jugadors sud-americans, que tenen un joc que ni ens va, ni ens agrada. Sort que el camp estava tou i això beneficia una mica al nostre equip, més acostumats al fangar.

Però sempre estem igual i en el primer xut entre els tres pals ens la claven amb un gran xut des de la frontal, que el bo del Piqué no ha pogut fer res, 1-0 al minut 15.

Amb el resultat en contra el Palau es fica més en el partit i aviat arriba l’empat, minut 21, falta lateral al segon pal, refús defensiu, recuperació de pilota dels nostres, nova pilota al segon pal, el Txus que controla, li passa al Peruchet que venia de cara i aquest afusella al porter local.

Amb l’empat, el Palau domina el partit, amb molt bona feina d’un mig del camp amb una gran qualitat, comandat avui pel Jordi Baró, i ben recolzat per un omnipresent Txus Palau, i les bandes del Lluís i el Carlos Cortés, però cal molta lluita, el rival és molt pesat, juguen molt junts, deixen pocs espais, insisteixen molt en les ajudes, i tant l’Oriol com “la Roca” Mayoral, han de treballar i molt, perquè les bandes entrin i trenquen la teranyina que acostuma a fer la gent del Torres, màxima igualtat, molta lluita, però sense gaires oportunitats, arribem a la mitja part.

La segona part comença de manera immillorable, ja que al minut 48 ens avancem al marcador, un central local que fa un mal control, el Màxim que molt atent li roba la cartera, encara porta, xuta i el porter refusa, però amb la sort que la pilota cau de nou als peus del Màxim, que ara si no perdona i fa l’1-2.

Amb el partit de cara, i el rival nerviós, l’equip fa una passa enrere, i tanca files buscant les contres, els locals toquen, juguen molt en curt, però sense fer mal, el Palau està còmode i no pateix, tampoc pot desgastar-se, ni buscar un partit d’anada i tornada, perquè estem justos de jugadors, i el resultat és molt favorable, és qüestió de fer córrer els minuts, i ja la tindrem, ja que el Torres comença a deixar espais en defensa, i en un córner o falta lateral podem fer molt de mal, ja no és un rival que precisament defensi bé aquestes jugades.

Però som el Palau, i juguem per patir i fer patir a la nostra afició, minut 82, i empat del Torres després d’aprofitar una pilota morta dins de l’àrea, que els nostres no saben refusar a temps.

Empat a dos, i quasi tota la feina per terra, i de nou no sabem guanyar a domicili, però mirem al cel i el “presi” Manel Nabau ens diu: “nois que ja som al 2.020, i que la mala sort ha de canviar d’una punyetera vegada”. I sí, el “presi” tenia raó, minut 84 i penal a favor dels nostres com una casa de pagès que li fan al Lluís, com de costum el nostre “Kaiser” que agafa la responsabilitat, no li tremola ni el pols, ni el braçalet, ni tampoc la clenxa, i xut imparable al fons de la xarxa, 2-3, gol del Joan Serrano, i la primera victòria a domicili a tocar.

Darrers minuts del partit, el Palau que aguanta bé al rival, i el rival que perd una mica els nervis, i perd un jugador per expulsió al minut 90, final del partit, tres punts més al “sarró” i recuperem la tercera posició, i el millor és que tenim un coixí de 4 punts respecte al cinquè, consolidant les posicions de copa, que són el nostre objectiu aquesta temporada.

La setmana vinent rebrem al líder intractable de la categoria i pràcticament campió, ja que ha guanyat tots els seus partits, menys un empat, traient ja a aquestes altures deu punts al segon classificat, el sorprenent Pardinyes que s’ha colat entre els millors.

Dinou de gener la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les deu l’hora, i el líder de la categoria, els Veterans d’Almenar el rival, darrer partit de la primera volta, i l’objectiu és  doblegar al líder i mantindre inexpugnable el Municipal de Sant Roc!!! Que poc que s’ho esperen!!! Viu les sensacions de l’Imserso Team en directe, Visca els nostres Veterans i visca el Palau!!!!. 

Imatge d'arxiu

VETERANS ROSSELLÓ 1 – VETERANS PALAU 0

ELS NOSTRES VETERANS TOPEN AMB UN MUR EN FORMA DE PORTER, BON PARTIT DELS NOSTRES TOT I LA DERROTA

Hi ha partits que no guanyes, perquè el rival ha estat millor, els nostres han jugat a un gran nivell, el rival també, els locals han pogut marcar en un desajust defensiu, els nostres han topat un i altre cop, amb un porter local espectacular, tercera derrota de la temporada, i no hi ha manera de guanyar lluny del Municipal de Sant Roc, que és un autèntic fortí; el porter local ens ha amargat el matí.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal de Rosselló amb la següent alineació: Piqué, Ramon Jové, Poli, Pere, Felip, Bertran, Joan Serrano, Jordi Baró, Lluís, Bibi i Carlos Cortes, quedant a la banqueta la família Alsina, el Jacint i el Joe.

Bon partit el que hem vist avui a Rosselló tot i la derrota, un rival que ens ha jugat de tu a tu, un camp de gespa artificial en òptimes condicions, bona temperatura i un àrbitre un xic irregular.

El Palau comença dominant la pilota, volent jugar al peu, i amb un mig del camp molt actiu, on el Joan i el Jordi, han estat protagonistes, i han tingut la possessió de la pilota durant molts minuts, amb l’esmoladora Bertran al tall, i un Bibi ben retornat, que no s’ha amagat en cap moment i ha demanat la pilota un cop i un altre.

El Palau arriba primer a l’àrea, primer amb un xut del Jordi Baró que surt per dalt per cop, i amb una rematada del Poli a la sortida d’un córner, que ha anat a les mans del porter.

El rival no volia un partit trencat, i quan tenia la pilota, jugava i molt, i ha estat en la primera arribada on ens han marcat, jugada per banda esquerra seva, en una recuperació de pilota al mig del camp, pilota passada al segon pal, i en l’únic desajust defensiu i de cap han fet l’1-0 al minut 13.

Amb el resultat en contra, el Palau ha continuat jugant al peu, tenint la màxima possessió, i buscant al Lluís, que era un autèntic punyal per banda esquerra, i el Lluís té dues oportunitats, una al minut 24 que surt per poc a sobre de la porteria, i al minut 32, el porter en treu una amb una mà salvadora.

Però el Rosselló també té molt de perill, quan pot recuperar combina molt bé i en una contra, quasi ens fan el segon, però el Piqué salva el 2-0 amb una gran aturada.

Després d’aquest ensurt, el Palau ha tingut uns grans minuts, amb dues espectaculars aturades del seu porter al Jordi Baró, amb dos potents xuts a boca de gol, i el porter local que ha evitat fins a dos cops, el gol dels nostres.

La segona part continua amb la mateixa tònica, dos equips que volen jugar, un Palau amb més possessió de pilota, i un Rosselló que quan té la pilota, també la juga i no la rifa.

Noves oportunitats pel Lluís, i pel Jordi Baró, i de nou el seu porter que atura tot el que va entre els tres pals.

Els nostres no disposen de gaires canvis, i més amb la marxa del Felip a la mitja part, tot i això l’equip ha rendit a un alt ritme del partit, aguantant molts kilòmetres a les cames, tot i la nostra avançada edat.

Al minut 62 ha arribat la jugada conflictiva del partit, pilota dividida al punt de penal, el Jacint que arriba abans, toca la pilota, i el jugador es deixa caure, l’àrbitre xiula un penal, bastant injust, per sort el Rosselló l’ha fallat, enviant la pilota al pal, fent justícia a la jugada.

El Palau ho ha intentat, un cop i un altre, el Bibi, el Carlos Cortes, un Lluís espectacular, i un Jordi Baró omnipresent, també ho han provat, amb la mateixa resposta, un porter que ho aturava tot, especial menció al Jordi Baró, que amb un porter normal, avui s’emporta la pilota signada per tot l’equip, ja que li han tret mans espectaculars, que en condicions normals, arriba amb un hat-trick o un pòquer cap a casa, però avui no ha estat possible, que hi farem, els porters també juguen, final del partit, derrota i passem de la segona a la quarta posició, tot i això continuem en posicions de disputar la copa.

Ara toca descansar, estar amb la família i celebrar les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Els nostres tornaran a la feina el proper diumenge 12 de gener a camp del Torres de Segre.

Diumenge 12 de gener la data, les 10.30 l’hora, el Municipal de Torres de Segre el lloc i els Veterans de Torres de Segre el rival.

Tornem al 2.020! Bones Festes i Bon Any a tots, de part dels Iaios del futbol de Palau, joventut eterna i salut pel 2.020!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!! Força Veterans del Palau!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS ROSSELLÓ 1 - VETERANS PALAU 0