APORTACIONS LITERÀRIES... DURANT EL CONFINAMENT

RECORDANT EL PASSAT
Una mirada penetrant.
Un somriure sincer.
Crits de nens al carrer.
Aixecar-me amb l'olor del  cafè.
La meva infantesa recordo...
Ai! Aquells moments d'avorriment!

Estar estirada al camp
i el cel contemplar.
Passar l'estona mirant els núvols 
i figures imaginar.

Això era avorriment!

Estones a la meva habitació,
estirada al llit pensant i recordant.
Visites de la melancolia
aquelles tardes de pluja
quan et quedaves pensativa
mirant per la finestra,
sense res a dir però tant per sentir!

Això era avorriment!
Avorriment tan necessari
que ens fa
imaginar, pensar i recordar.
Avorriment tan necessari
per conèixer-se a un mateix, 
per saber-te expressar, 
per sentir, per parlar.

Avorriment, 
avui dia per tants oblidat
i de vital necessitat!

EL REALMENT IMPORTANT
En aquests dies de confinament 
que tots en família estem,
hauríem de parar i pensar
tot el que la vida ens ha donat
i el que realment és necessitat.

Roba, llaminadures, restaurants,
capricis d'oci
que alguns troben a faltar.

Família, amor i amistat,
tresors que la vida ens dona
i molts no saben valorar.

Menjar i temps
és el que realment necessitem.
Menjar per subsistir
i temps per compartir,
per viure i gaudir.

El ritme frenètic 
que aquesta societat
ens obliga a portar
no és viure, no és necessitat!

Per què tant treballar i tant temps malgastar
en altres activitats?

Quan el més important és en família estar. 

Quan ets gran
ja no els disfrutes
com els hauries de disfrutar.

Ara aquests dies
ens n'estem adonant.

Potser és hora
de començar a canviar.

La societat som tots 
i entre tots hem de lluitar.

No volem perdre més temps!
Volem viure moments!!

Raquel

ENS DEIXA UNA ESCRIPTORA DEL PALAU: M. ÀNGELS GOU I POU

La M. Àngels Gou i Pou nasqué al Palau d'Anglesola el 1943. Era filla de Cal Gabriel de la Rosària i es casà amb el Rafel Santacreu de Ca l'Americà. Mare de quatre filles i ara àvia  de quatre néts. Traspassà el 4 de juliol, a Sant Salvador (Tarragona), barri on residia. L'any 2007 publicà el poemari "Del cor als llavis" on reflectia l'estima pel Palau i el Pla. En vam fer resseny a l'Avenç 104, de la primavera del 2009. Aleshores ens explicava "són poemes de paraules senzilles però de temes colpidors que descobreixen allò que hom pensa, sent i veu en el món on li ha tocat viure". En homenatge i agraïment en recordem els següents versos:
EL PLA D’URGELL

La terra que em va veure néixer
a mi em té el cor robat,
i aquells canals que la solquen
i reguen tot el pla.

Cada primavera, torna a renéixer,
verda i florida, com un jardí,
cosint de margarides i ruelles
totes les vores dels camins.

A l’estiu, l’alfals florit i els camps d’espigues,
que de bressol els fa el vent,
i tants arbres de bona fruita
per a fer passar la set.

A la tardor tot el camp s’asseca,
per collir ja està el panís,
dels arbres van caient totes les fulles
i el pla, a poc a poc, es va adormint.

A l’hivern, la boira tot ho embolcalla,
com si fos un gran mantell,
i el fred i el gebre tot ho calla
i els  rius, del Pirineu baixen la neu.

Aquesta és la terra on vaig néixer
la que a mi em té el cor robat,
i quan el meu cos només sigui cendra,
vull que dormi en aquest Pla.

Mª. Àngels Gou Pou