UN PUNT DIFÍCIL DE
DEFINIR
Empat de difícil
definició davant d'un cuer que ha fet un gran partit i que ha tingut contra les
cordes als nostres veterans durant 56 minuts.
El Palau surt de la
partida amb Caelles, Ramon Jové, Piqué, Poli, Felip, Paco, Joan, Jordi, Nico,
Gerard i Pubill. Quedant a la banqueta el Miki, Eduard, Santi, Agustí i Ramon
Jimenez.
El partit comença amb una
"empanada" monumental dels nostres veterans, que semblaven que venien
disfressades de majorets el dia de carnaval, ja que els dos gols locals han
estat de jutjat de guàrdia, dues greus errades al voler fer "jogo
bonico", en un camp que has de jugar al futbol pedra, ens roben la cartera
en dos mal controls defensius, dues passades a l'esquena de la defensa, i el
mateix ràpid davanter local que posa el 0-1 al minut 4 i el 0-2 al minut 8, en
les dues úniques arribades a porta en tot el partit i el nostre porter Caelles
que no ha tocat cap pilota més en els restants 82 minuts.
El Palau amb el 0-2 que se
li complica i molt un partit que a priori era dels fàcils. El Palau veu que
s'ha de ser més efectiu i que comença a no prendre riscos, defensa contundent i
a buscar la porteria contrària sense descans. Però el Llívia, que té un bon
ofici, s'atrinxera a seva àrea, i busca la pilota llarga en tot moment,
aprofitant la velocitat dels seus puntes.
El Palau ho intenta de
totes les maneres possibles, però una defensa molt ferma i contundent local,
combinat amb un arbitratge molt estrany, en el que un dels millors àrbitres de
la categoria, que avui no ha tingut el seu dia, i que carrega de targetes a la
defensa del Palau, perdonant targetes als locals i xiulant faltes amb uns
criteris gens clars que fan que les interrupcions de joc siguin constants.
Els nostres veterans que
ho comencen a veure més negre que la samarreta del Llívia, fins que una
mil·limètrica assistència de l'Agustí al Nico, que d’un xut creuat fa el 2-1 al
minut 44, sent un gol psicològic que ens pot anar molt i molt bé.
Consignes de buscar el
segon amb tranquil·litat, d'intentar marcar aviat i poder capgirar un resultat
que fins al minut 43 estava molt coll a munt.
La segona part ha estat
un monòleg del Palau, que ha tingut més de 80% de la possessió, però que davant
un rival molt ordenat, expeditiu i un camp de reduïdes dimensions, trobar un
forat per on entrar, era més difícil que trobar petroli a l’Empriu.
Però una bona jugada
col·lectiva visitant, pilota que li arriba al Miki que engalta un míssil
terra-aire que treu els telaranys a la porteria del Llívia al minut 57, un gol
de traca i mocador com els que ens té acostumats el "noi de Sidamon".
33 minuts pel davant i
tot és possible, però els nostres veterans tot i intentar-ho a pilota aturada,
amb passades llargues, amb combinacions al primer toc, amb xuts fora de l'àrea
i posicionant al Pubill i Ramon Jimenez en punta, és impossible foradar de nou
la xarxa local.
Amb una banda esquerra
molt activa, on el Felip ha arrasat amb tot el que se li ha posat pel davant, i
on l'Eduard conegut futbolísticament com "Bibi", avui ha fet un
partit descomunal i on en cap moment l'han pogut aturar, no era prou per fer el
tercer.
La mala sort s'ha aliat
de nou amb el Palau, amb un xut al pal del Pubill, i sobre tot una pilota
franca del Jordi al Poli al darrer minut que aquest no ha arribat a fer entrar
a la porteria per mil·límetres.
El Llívia demanat l'hora
com tots els nostres rivals, ja que ha fet un gran desgast físic i final del
partit amb repartiment de punts.
Un punt que té gust a
poc si tenim en compte el gran domini i superioritat dels nostres veterans, o
un punt que té gust a glòria tenint en compte que s'ha hagut d’aixecar un 2-0
en contra, que cadascú tregui les seves conclusions.
El proper diumenge rebem
la visita dels veterans del Bellpuig, un equip de la part baixa de la taula,
però que se'ns dóna gens bé, aficionats
us esperem el proper diumenge 22 de febrer a les 10 del matí.