ARTICLE DE VIDAL VIDAL (ESCRIPTOR) AHIR AL DIARI EL SEGRE
Els arbres
Massa sovint, el bosc no deixa veure els arbres, just al revés d'allò
que s'acostuma a dir. Succeeix de forma clara en el terreny de la
informació. Les notícies globals acaben ocultant o almenys dificultant
la visió dels esdeveniments més propers, potser insignificants o
anecdòtics des d'una òptica general, però que particularment ens poden
arribar a afectar bastant més. Un efecte pal·liat en bona part per la
densa xarxa catalana de mitjans de comunicació locals i comarcals, que
intenten suplir aquest dèficit. Estic pensant ara en les publicacions
periòdiques que malgrat els contratemps econòmics i de tota índole
encara sobreviuen en algunes localitats o àmbits territorials reduïts,
gràcies a l'impuls i la bona disposició -sovint traduïdes en hores de
feina sense remunerar, més aviat posant diners de la butxaca- de
dotzenes de voluntaris, ocupats de les tasques organitzatives o de
redacció. En aquesta part de país, en poc temps hem pogut commemorar per
exemple els primers deu anys de la revista Llobregós informatiu,
centrada en la vall del riu Llobregós, el trenta-cinquè aniversari i els
200 números de Barret Picat de Linyola, i aviat els 150 de Terrall,
"publicació independent de les Borges Blanques". A totes tres, la més
sincera felicitació.
Pel que fa a Terrall, codirigida per Manel Giné i Dolors Solé, i que
compta amb alguns bons amics entre la plantilla dels seus col·laboradors
habituals, tinc ara mateix a les mans un exemplar corresponent al
número 149, en què un dels diversos articles i reportatges plens
d'interès que la integren va signat per l'Ateneu Popular Garriguenc, amb
el títol prou explícit de "Perillen les banquetes". Es tracta d'una
denúncia de les obres que està portant a terme la comunitat de regants
del canal d'Urgell a les banquetes o caixers, com en diem a Arbeca, en
diversos trams de la quarta séquia, entre les Borges i Juneda, on les
lleres de terra són substituïdes per encofrats de formigó, un canvi que
comporta la tala de centenars d'arbres i l'eliminació d'arrel de
possibles futurs espècimens. La supressió -sense contemplacions ni
sentiments- d'aquells poètics corredors verds, en favor dels panorames
de devastació resultants, suposa un greu atemptat al medi ambient, al
paisatge i a la memòria col·lectiva d'aquells que encara hem tingut el
privilegi de conèixer-los en tota la seva romàntica esplendor.
