dilluns, 27 de novembre del 2017

28 DE NOVEMBRE: TAULA RODONA "PUNTS EN COMÚ PER LA REPÚBLICA"

Els CDR del Pla d'Urgell, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i de l'ANC, convoquen una Taula Rodona aquest dimecres, 28 de novembre, a les 21.00h, al Teatre l'Amistat de Mollerussa

Hi intervindran el Marc Solsona i Aixalà, la Marta Vilalta i Torres i el Jordi Vives i Tolosa, tres persones de la comarca que formen part de les llistes que donen suport a la independència de Catalunya en els comicis del 21D. 
Per això, el títol de la taula rodona és Punts en comú per la República. De fet, són les persones del Pla d'Urgell que ocupen els llocs més rellevants dins Junts per Catalunya (segon), Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (setena) i la CUP (segon), respectivament. 
El presentador de l'acte, també plaurgellenc, és el periodista Oriol Bosch i Muntané.

Actualment, hi ha CDR constituïts als 17 pobles del Pla d'Urgell: Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d'Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d'Anglesola, el Poal, Sidamon,Torregrossa, Vallverd, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana. 
Cada nucli és autònom i s'autogestiona. Té dos portantveus que formen part de la coordinadora comarcal. 
Actualment hi ha 1.623 persones als CDR del Pla d'Urgell. En menys de dos mesos de la seva creació els CDR han realitzat diferents accions per denunciar la situació d'excepcionalitat que viu en aquests moments a Catalunya: manifestacions, concentracions, encesa d'espelmes, marxes lentes, recollides de diners per la caixa de resistència mitjançant esmorzars, sopars, concerts... realitzar pintades murals i penjar llaços grocs per reclamar la llibertat dels presos polítics, recolzar i publicitar el concert per la llibertat i el  viatge a Brussel·les... 
L'acte del dimecres s'emmarca en l'objectiu de cercar respostes per l'endemà de les eleccions i pretén reil·lusionar l'electorat que l'1 d'octubre va apostar per la República.


LA PENYA BARCELONISTA DEL PALAU D'ANGLESOLA 600 PORTA PERSONES AL CAMP NOU

Us compartim aquesta notícia de la Penya Barcelonista del Palau que ha sortit publicada al diari esportiu Sport:
La Penya Barcelonista El Palau d'Anglesola porta 600 persones al Camp Nou, al partit del Barça - Múrcia, d'aquest dimecres 29 de novembre.
Dins de la Diada de del Soci Solidari, s'han repartit entrades entre diverses entitats de la comarca del Pla d'Urgell.
Esperem que hi hagi bon futbol perquè hi haurà molt bona afició!



diumenge, 26 de novembre del 2017

VETERANS PALAU 9 – VETERANS BALAGUER 3

ELS NOSTRES VETERANS FAN POR, NOU GOLS AL BALAGUER, AQUEST EQUIP ES QUEDA SENSE QUALIFICATIUS...

Nova exhibició dels nostres veterans, en un partit molt efectiu, i on la nostra afició ha gaudit com mai d'un equip que cada setmana es supera, i on els rivals surten desesperats per la qualitat d'aquest equip en totes les facetes, aquest equip no té ni preu ni sostre.

Finalment el partit ha canviat d'escenari, i per problemes amb el camp del Balaguer, el partit d'aquesta jornada s'ha jugat al Municipal de Sant Roc, i jugar al Municipal és senyal de pluja de gols, i avui hi ha hagut tempesta amb cicló.

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Pere, Piqué, Felip, Bertran, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Joe i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Francis, Miquel Farnell, Mayoral, Carles Cortes i Ramon Jiménez.

Avui teníem la visita de la nostra bèstia negra, els Veterans del Balaguer, equip al que no havíem guanyat mai a la nostra història, i la història aquest any està per canviar-la i per escriure noves dades, i els nostres veterans que no deixen de sorprendre jornada rere jornada, i avui no podia ser menys.

Amb un Balaguer molt irregular aquesta temporada, i amb la por i el pes que dona enfrontar-se a un club com el Balaguer (a vegades l'escut d'un equip pesa i molt), els nostres que surten al Municipal de Sant Roc a trencar-ho tot. Però, el Balaguer ens coneix, i el seu equip de scouting fa dies que ens tenen estudiats. Un Balaguer valent, que surt a pressionar a dalt, i no deixar jugar als que la toquen, intentant pressionar la sortida de pilota del Joan i el Jordi, i no deixant jugar des de darrere al Palau. Aquesta era la proposta del rival però, el nostre equip de scouting es diu Manel Piqué, i aquest arregla les coses a la seva manera, i la seva manera és qüestió de volum i de forma o millor dit, qüestió de “Piquenyols”. I així ha estat, minut 7, la bèstia Montserrat que treu un córner, centrada precisa a l'àrea i amb el volum i forma que li donen els atributs de capità. Déu i esperit sant, i la generosa genètica que té sota el melic en forma ovalada, entra amb tot a la rematada i el Piqué que fa el 1-0 al minut 7, i la llauna oberta.

Amb la llauna oberta, la bèstia Montserrat pel camp, el Vera aviat, el Joe de pesca per l'àrea, “la Roca” Mayoral escalfant a la banda i la defensa del Palau disposada a no donar ni mitja oportunitat, passa el que passa.
El Balaguer que amb el gol en contra s'estira encara més, ja que no és un equip que es deixi derrotar a la primera de canvi. Amb un bon mig del camp, i amb una bona proposta de futbol, cometen la greu errada de donar un espai als nostres veterans, i si hi ha espais, hi ha velocitat, i si hi ha velocitat, apareix “la bèstia” Montserrat i et clava el 2-0 al minut 16. 

Partit coll avall i a veure qui la fa a la propera contra. I el que la fa és el Vera, una molt bona contra marca de la casa, centrada perfecta, i el Joe que avui era titular, fa el 3-0 al minut 22, reivindicant un lloc a l'onze titular.

Amb el marcador a favor, un Balaguer pressionant i corrent molt, i un Ramon Jové que va sobrat de qualitat, força, classe i estil, bona centrada a “la Roca” Mayoral, que trenca la xarxa i fa el 4-0 al minut 37.

Canvis a l'equip i molt bona notícia, ja el Miquel Farnell torna al camp, i ja sols falta que torni el Jony Palazón. I, amb tota la plantilla a punt i endollada, que tremolin els ciments del campionat. Que poc que s'ho esperen, o potser ja s'ho esperen, no sé què dir.

A les acaballes de la primera part ens fan el 4-1 amb un gran xut de falta directa. Res a dir, o ens els fan així o no hi ha “Piquenyols” de fer-nos un gol. Una llàstima, ja que el Jové-Pere-Farnell-Felip estaven tocant l'excel·lència del control defensiu, amb el 4-1 arribem a la mitja part.  

Nous canvis en l'equip i noves peces, variants de noms i moltes formes de poder atacar i defendre amb solvència. Amb el Piqué a la banda donant ordres, descansant de les seves molèsties musculars, i el Joan també descansant pel mateix motiu, l'equip que juga sense les “vaques sagrades” i el Jordi que ha d'agafar la responsabilitat de representar el carisma i el saber estar que donen els jugadors més veterans. El Jordi llegeix ràpid el partit, i sap ordenar a l'equip i deixar el protagonisme als altres, que avui està de color de rosa, i ell sols marca quan el color és negre o gris.

Minut 52: falta lateral del Pere, que avui ha agafat la responsabilitat de portar el braçalet de capità a la segona part, ja que cap de les tres “vaques sagrades” i capitans eren al camp, pilota al Miki que veu a “la Roca” Mayoral disposada a no perdonar i fa el 5-1.

Amb l'equip desbocat, el Balaguer amb la moral pel terra i els espais apareixent, passa el que passa, i és que tenim a “la bèstia” Montserrat amb ganes de carn fresca o xarxa, que ve a ser el mateix, i fa el 6-1 al minut 58, i el 7-1 al minut 63, fent el seu setzè gol en deu partits. Em fa l'efecte que aquest any el Messi i “la Cristina” Ronaldo ja es poden acomiadar de la bota d'or, la bota d'or té un nom Xavier i un cognom Montserrat, i juga al millor equip del món, els Veterans del Palau. Ho sento algú ho havia de dir....

Però encara tenim la vella costum de donar facilitats al rival, i on anys anteriors era un drama, aquest any és una simple anècdota. E el Balaguer que ens fa el 7-2 en un autogol al minut 74. No passa res, més que res és perquè la premsa tingui més feina.

Encara queden minuts, i molt bones notícies per l'equip, ja que a part dels habituals golejadors, ha arribat un altre al que estàvem esperant fa dies, i és que no ha jugat gaire, i ha d'agafar la forma, i entra en escena l'efectivitat en persona, que no és un altre que el Carles Cortés, que ens fa el 8-2 al minut 79 amb una jugada de traca i mocador amb “canyo” inclòs. Mare meva, el Montserrat pilota d'or, el Jordi marcant diferències, el Vera i el Jiménez que quan marca un l'altre també ho fa, el Mayoral amb ratxa, el Joe vivint una segona joventut i el Cortés que diu que “ja sóc aquí”. No sé on arribarem, però ja portem 51 gols a favor en 11 jornades i l'any passat vam fer 75, amb aquesta línia arribarem al centenar segur, i això serà una barbaritat...

Però falta un darrer homenatge, i és que el Farnell ha tornat per quedar-se, pilota que agafa des de darrere, se'n va de tots i pilota a la xarxa al minut 84, 9-2 i tot el municipal de Sant Roc rendit als peus del Miquel. L'àrbitre demanant un altre full, ja que no li caben més dades a l'agenda de notes.

Al minut 88, ens fan el definitiu 9-3 en un rebot, i aquest equip que no és que sigui molt bo, és que són els millors, i ho són perquè en un equip com aquest sol tenen cabuda molt bona gent!!!!

La propera setmana descansem: aprofitarem per descansar i estar en família. També estarem atents a un altre derbi, hi ha un Linyola-Golmés. Si el Golmés guanya perdrem el liderat, ja que la victòria d'avui d'aquests davant un rival directe com l'Artesa, ens deixarien segons a un punt del Golmés, però depenen de nosaltres i els enfrontaments directes. El Golmés haurà de suar de valent, ja que el Linyola és l'equip revelació del campionat, i està a tan sols 3 punts reals nostres. El Linyola és un equip a tindre molt en compte. Victòria del Monsó davant el Rosselló i estarà igual que nosaltres si guanyen el proper diumenge.

Però, aficionats preneu bona nota del següent: data 17 de desembre, hora a les 10 del matí, lloc al Municipal de Sant Roc, rival l'Artesa de Lleida. Partit d'alta volada, partit importantíssim davant un rival directe. Una nova victòria ens donaria una volada impressionant i suposo que no t'ho vols perdre i vols dir “Jo he vist jugar als veterans del Palau”.

Som-hi Palauencs, la màquina veterana està disposada a donar una nova alegria a la seva afició i seguint fent història: el dia 17 de desembre tots al camp, amb una bona manta i ben abrigadets, però cridant: Jo sóc del Palau, del Palau!!! El millor club i poble del món!!! Que poc que s'ho esperen!!!!!!
Foto d'arxiu

XERRADA DE CARME ESQUERDA: "LA HIPERCOLESTEROLÈMIA"

Xerrada a la Llar de Jubilats del Palau d'Anglesola:
Què cal saber de la hipercoleterolèmia a càrrec de Carme Esquerda


LLAÇOS PER LA LLIBERTAT

Podeu col·laborar i donar suport als presos polítics, adquirint un Llaç per la llibertat al S'Abril Espai Alternatiu i a la Perruqueria Domenjó del Palau d'Anglesola.
#LlibertatPresosPolítics


ESCRIU ALS PRESOS POLÍTICS

Des de l'Associació Cultural Tots Som de Casa, hem fet arribar la última revista de l'Avenç de tardor als presos polítics en mostra de solidaritat i suport.
Us animem a què també els hi envieu una carta.
#LlibertatPresosPolítics




divendres, 24 de novembre del 2017

QUADRES DE LA YOLANDA COTONAT EXPOSATS A l'IEI DE LLEIDA

Amb el nom de "El món de Gaspar de Portolà" podreu veure a la Sala Montsuar de l'IEI de Lleida - del 30 de novembre fins al 15 de febrer de 2018 - una exposició històrica amb diverses obres, entre els quals hi podreu trobar 5 quadres de la pintora palauanglesolina, Yolanda Cotonat que va fer per il·lustrar la temàtica.

La inauguració de l'exposició serà dijous, 30 de novembre a les 20:30 hores a càrrec del Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida.
Hi esteu tots convidats!


dimecres, 22 de novembre del 2017

YOLANDA COTONAT, MENCIÓ HONORÍFICA ALS PREMIS DEL CERCLE DE BELLES ARTS DE LLEIDA

El passat 6 de novembre, es va fer l'entrega de premis del XXXII Premi de pintura del Cercle de Belles Arts de Lleida, amb una 
Menció honorífica per la Yolanda Cotonat. Enhorabona!


JOAN RAMON RIBELLES, COMIAT DE LA COMPETICIÓ



Aficionats i amics del pilot del Palau d'Anglesola, Joan Ramon Ribelles, van organitzar una festa sorpresa per retre-li un homenatge a la seva destacada trajectòria de més de 20 anys com a pilot de motos en el seu comiat del món de la competició.

Amb una llarga experiència i molts bons records, en Joan Ramon, ens comenta que s'acomiada de les pistes de competició. Us compartim el seu testimoni:
"Últimament estava a un gran nivell però, he tingut lesions i ha arribat el moment de fer el pas"
"Compaginar feina, curses i família costa molt però, ho he fet sempre" 
"M'ha costat decidir-me. Deixo la competició però, seguiré assessorant algun pilot"
"Família, amics i coneguts que m'han acompanyat durant tota la meva trajectòria esportiva, amb aquest comiat, m'han fet emocionar molt"

Durant aquest temps des de l'Avenç, hem anat seguint també les competicions del Joan Ramon: et desitgem molta sort en aquesta nova tapa. Segueix a TOT GAS!

LLUIS INGLADA, A LA SELECCIÓ LLEIDATANA DE FUTBOL SALA

El Lluís Inglada després de 3 setmanes entrenant amb la selecció provincial de Lleida, el cap de setmana del 18-19 de novembre, al pavelló municipal de Guissona. S'ha enfrontat la selecció de futbol sala lleidatana, on el Lluís n'és porter, amb la gran selecció andorrana, a la qual han pogut guanyar per 5-2 després de fer un gran partit demostrant el gran nivell de la nostra selecció.
Enhorabona Lluís i equip!!!


dilluns, 20 de novembre del 2017

VETERANS DEL PALAU LÍDERS

VETERANS PALAU 3 – VETERANS GOLMÉS 0
CAU EL LÍDER, EL NOU LÍDER TÉ NOM I COGNOMS!!! ELS VETERANS DEL PALAU D'ANGLESOLA!!!

Cop de puny sobre la taula i els nostres veterans que, amb la treballada victòria d'avui és posicionen líders provisionals de la categoria d'argent, intractables a casa i avançant feina d'una categoria molt igualada. el derbi no ha defraudat a ningú, i ha tingut tot el que un derbi pot oferir: rivalitat, gols, targetes, igualtat, força, polèmica, emoció, duresa i per sort final feliç.

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Pere, Poli, Piqué, Felip, Jacint, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Lluís i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Francis, Bertrán, Paco, Mayoral, Carles Cortes, Joe i Ramon Jiménez.

Rival complicat. De fet, el rival era el líder, molt bon equip, que venia de guanyar tots els seus partits, tret de la difícil visita a terres espanyoles (Montsó), i que era el rival a batre. Nosaltres l'aspirant amb números semblants, però amb una derrota (derrota administrativa) i dos empats, però amb un partit més (hem de descansar d'aquí dues jornades). Forces igualades i molts jugadors a l'acta (més de 20 per cada equip). Per tant és preveu moltes interrupcions en canvis i s'han de gestionar molt bé els esforços.

El partit comença amb domini visitant que vol buscar la porteria rival, però és troba un equip molt ben conjuntat, una defensa sense fissures, i un rival amb molta fam de victòria. Domini altern en els posteriors minuts i primeres arribades locals, on el Vera, i sobre tot “la bèstia” Montserrat tenen les primeres opcions de gol, però dos espectaculars aturades del seu porter eviten el primer gol.

El Golmés vol fer ús de la velocitat, amb una davantera molt jove i ràpida, però el Palau que té a quatre gats vells a darrere, que si diuen no passen, és que no passen. De fet quan van néixer els davanters del Golmés, el Felip-Poli-Pere ja estaven fent un cubata a la barra del Musicland o sopant al Diamar, i el Piqué ja era una “vaca sagrada” a la tercera regional, però la veterania és un grau, i aquí no passa ningú, de fet el Caelles a la primera part ha estat un espectador de luxe.

El mig del camp anava madurant el partit, el Joan i el Jordi han començat a agafar el control, el Jacint i el Montserrat han començat a moure fitxa, i el Vera i el Lluís anaven cansant a la defensa visitant.

El primer toc d'atenció ha estat al minut 22, quan una falta lateral treta magistralment pel Joan, cop de cap del Jordi al segon pal, i el Vera que l'espeny al fons de la xarxa. L'àrbitre interpreta que és fora de joc i ens anul·len un més que dubtós gol.

Primers canvis, i entren en Txus al mig del camp, i davant “La Roca” Mayoral i el Ramon Jiménez, molt mala noticia per la defensa del Golmés, ja que si el Lluís i el Vera els han trencat el físic, ara entren dos especialistes en el cos a cos i el joc de trinxeres, on ara s'assabentaran el que és picar pedra i mossegar l'os.

El Txus ens dóna molt de joc per la dreta, i el canvi de banda del Montserrat serà clau per la història d'aquest partit.
A falta d'un quart per acabar la primera part arriba els minuts claus del partit: el Palau fa una passa endavant, minut 32, corner a favor del Palau, el Txus que el treu perfectament al segon pal i com sempre apareix el nostre crack i jugador franquícia Jordi Baró, per saltar més que ningú, impecable cop de cap i pilota al fons de la xarxa, com de costum el crack està quan l'equip el necessita i la llauna oberta.

El Golmés rep un cop dur i hem d'aprofitar el cop moral, i com que tenim la sort de tenir a “la bestia” Montserrat preparada, i ara ja amb la mili feta, després de passar l'anterior jornada pel Llívia arena, veu el porter avançat i li clava una paràbola perfecta per sobre, i el segon gol al minut 37, partit coll avall i el Golmés contra les cordes.

El Golmés que comença a posar-se nerviós. La rivalitat i la duresa comença a sortir, targetes per tots dos equips i el Palau que encara té una altra bala preparada, i mai millor dit.
Minut 45, una bona recuperació en defensa, pilota a l'espai entre els dos protagonistes d'avui, el Jordi que fa una magistral passada, i el Montserrat que se'n va del defensa i “gardela” a la xarxa, 3-0, i el partit quasi decidit, però juguem contra el Golmés, i no és precisament un rival que baixarà els braços a la segona part, una segona part que haurem de jugar sense el Piqué i el Joan Serrano amb problemes musculars, pel treball realitzat avui.

La segona part es farà llarga si ens marquen, i per tant caldrà treballar de valent, entren en escena “els currantes” de l'equip, amb el Bertrán, el Miki, Paco al mig del camp, ja presentem les nostres credencials que venim a picar pedra, i que lluitarem fins al darrer segon del partit.
El Golmés agafa les regnes del partit, i el Palau es dedica a nedar i guardar la roba. Però el partit és dur. Un derbi és un derbi i qui vulgui veure Bambi que vagi al camp de Barça. Això és Rambo i tots hem d'acabar no sentint-nos les cames. I, a fe de déu, que aquí no afluixat ningú i el cos a cos ha estat impressionant: faltes, targetes, discussions i un àrbitre que tot i tenir alguna errada, ha estat a l'altura del que és un derbi.

El Golmés ha anat a buscar al Palau. Però el Palau sap el que fa i els primers 20 minuts han estat d'un domini estèril del Golmés. Els nostres, amb un Carles Cortés fresc com una rosa, i un Ramon Jiménez que s'ha barallat fins i tot amb la seva ombra, no perdonaran si tenen una.

Al minut 68, els nostres fan una errada en un penalti que és podia evitar perquè el davanter no arribava en cap moment a la pilota, però penalti clar. El Caelles entre en escena, cobreix i endevina la trajectòria de la pilota, i pilota al pal.

El Golmés no havia arribat amb perill i el Caelles continuava sense intervindré però, avui el Caelles, s'ha guanyat el sou: amb dues mans espectaculars, una a sortida de un corner, i un altra en una falta directa, espectacular el nostre porter, gran el Caelles.

El Palau ha patit, però el partit estava controlat. Destacar el immens partit del Jordi Baró, que amb l'equip a l'esquena, ha patit com el que més i ha treballat per quatre, impressionant el Jordi.
A les acaballes del partit, nou penalti en contra, en una jugada molt semblant a l'anterior amb els mateixos protagonistes. El Caelles que torna a endevinar la trajectòria de la pilota i pilota fora.
Uns minutets d'afegit, xiulada final i els nostres veterans que és col·loquen líders provisionals, victòries del Artesa i Montsó i estem igual que ells, però amb millor coeficient de gols. 
Això serà dur i llarg però, a la mini-lliga dels favorits Palau-Artesa-Golmes-Montsó, de moment el Palau té 4 punts, el Montsó 5 punts, el Golmés 0 punts i l’Artesa 1 punt, quedant pendent un Palau-Artesa i un Golmés-Artesa.

Impressionant aquest equip, ho té tot: qualitat, disciplina, compromís, pegada, gol, porter, defensa, i per fi s'ho ha cregut. Això serà llarg, molt llarg i no podem despistar-nos ni un segon, però estem on estem, i no renunciarem a res, ja que hi som, anem a liar-la.

Proper diumenge ens toca el Balaguer, la nostra bèstia negra i equip al que no hem guanyat ni empatat mai, però aquest any estem per això, per canviar la història. 
El que no sabem és on jugarem, en principi tocaria a Balaguer, però tenen problemes amb el camp i igual tornem a jugar al Municipal de Sant Roc. Esperem que no, ja que seria el segon rival en canviar-nos el torn i la segona volta l'hauríem de jugar sempre fora del nostre camp.

Gràcies afició pel recolzament d'avui, i atents a la premsa per saber on juguem el proper diumenge.
Que grans que sou nois!!! Força Palau!!! Que poc que s'ho esperen!!!!!

Us compartim les imatges d'aquest interessant partit:
https://photos.app.goo.gl/vyN2Z8sHI33TPJSe2





diumenge, 19 de novembre del 2017

16 DE NOVEMBRE - CONCENTRACIÓ "1 MES SENSE ELS JORDIS"







Enllaç a més imatges:
https://photos.app.goo.gl/EA16saoEbpRi7YK53


MANIFEST PER SER LLEGIT AQUEST VESPRE, AL CAP D'UN MES DE L'EMPRESONAMENT DE JORDI SÀNCHEZ I JORDI CUIXART
Un mes sense els Jordis, un mes que hem perdut llibertat.
Ja fa un mes que els Jordis estan privats de llibertat.
Són dies de tristor, allunyats de les persones que estimen.
Són dies de constants mobilitzacions, per mostrar-los el nostre suport, a ells i a tots els nostres presos polítics.

L'Estat espanyol s'ha mostrat tal com és: un règim autoritari ancorat en un passat ranci i decadent, amb una administració de justícia sense garanties, fonamentat en uns partits polítics, PP, PSOE/PSC i C's, que no aporten solucions reals, perquè formen part del problema en sí mateix.

Exigim recuperar la qualitat democràtica, a hores d'ara inexistent, i que els Jordis, el vicepresident i els consellers del legítim Govern de Catalunya siguin alliberats!

Exigim el respecte a la plena llibertat de debat en el Parlament i que es deixi de perseguir la presidenta i la Mesa.

Exigim que pugui tornar el Govern a l'exili, que és el que vam votar per fer el que va fer.

Exigim que la voluntat de la majoria de la ciutadania de Catalunya sigui escoltada i respectada.

Exigim que s'aturi la repressió, policial i judicial.

Exigim que se'n vagin els policies que han enviat de Madrid a agredir gent indefensa i els mandarins que han enviat a destruir la Generalitat.

Exigim el nostre dret a governar-nos lliurement a partir de la mateixa nit del 21 de desembre.

Som un poble pacífic, democràticament madur i tossudament alçat per fer valer la voluntat de la majoria.
Som demòcrates i mai deixarem de perseguir el nostre més anhelat i preuat objectiu, la llibertat i la República Catalana.
Som un poble determinat a guanyar i avançar decididament cap a la creació d'un Estat integrador, inclusiu i obert al món.

Exigim a l'Estat espanyol, a Europa i al món l'immediat alliberament dels qui han estat empresonats per les seves idees i per defensar la independència de Catalunya, d'acord amb el mandat de la majoria parlamentària.

Llibertat als presos polítics i llibertat als Jordis!
Visca Catalunya!

PINTADA MURAL "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"

Entre els caps de setmana del 12 i 18 de novembre, s'ha dut a terme de manera voluntària i participativa, un mural il·lustrant el sentiment i la veu de molta gent: "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"

Us compartim les imatges de la seva elaboració:



REPINTEM MURALS I HISSEM LA SENYERA

Dissabte, 4 de novembre: Refem murals i hissem la senyera
https://photos.app.goo.gl/ZcQrDaFpW3eFgPT83






dissabte, 18 de novembre del 2017

8 DE NOVEMBRE - LECTURA MANIFEST PRESOS POLÍTICS

Us compartim les imatges:
https://photos.app.goo.gl/2MfmsEIsQwd4t2Jr1




LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Concentracions davant de l'Ajuntament per la llibertat dels Jordis i dels presos polítics
Concentració a les 12:00h del migdia per la llibertat dels Jordis:
https://photos.app.goo.gl/xenRJ5lb3ZL17HyG2


Concentració al vespre per la llibertat dels presos polítics:
https://photos.app.goo.gl/AobwXtI0pbWYYN8i1




diumenge, 12 de novembre del 2017

VETERANS LLIVIA 0 – VETERANS PALAU 4

ELS VETERANS GUANYEN TAMBÉ A LES “TRINXERES” I ENS ESPERA EL LÍDER

Partit complicat per la posició del rival (cuer en aquests moments). Camp petit, de terra, pocs espais i que ja som rebuts als camps com l'equip a batre. 
Avui calia un altra cosa per guanyar, el joc de catifa no valia i s'havia de baixar a les “Trinxeres”. I s'ha baixat i s'ha guanyat amb autoritat, un partit més i l'equip consolidant posicions d'ascens.

El Palau es presenta al “Llívia Arena” amb Caelles, Bertran, Xavier Montserrat, Piqué, Jacint, Txus Palau, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Antonio Vera i Mayoral quedant a la banqueta  Francis, Ramon Jiménez, Miki, Carles Cortés i Paco.

Els nostres veterans que arriben al “Llívia Arena” amb els seus R-12,R-5, 4-L, Seat 124 o Seat 850 (mentalment ja que és un partit en el túnel del temps) i escoltant els darrers hits del Boney M, Mecano o “Los Chichos”, és la millor manera d'entrar al terreny de joc amb les piles carregades i sabent que com a la sèrie “Fama”, aquesta és la frase que els hi recorda el nostre capità als jugadors: “Voleu la fama, doncs la fama costa, i aquí és on la començareu a pagar, amb suor i al camp del Llívia..”, s'havia de guanyar sí o sí, ja que el proper diumenge ens podem jugar el lideratge al “mini derbi” amb el Golmés.

Els nostres veterans amb sensibles baixes en la defensa, han hagut de reubicar jugadors per tal de fer una defensa amb garanties. Amb les novetats del “Bertri”, en el lateral dret, i la més destacable, la de “la bestia” Xavi Montserrat al eix central de la defensa, i rebent una master class de com és juga als camps de terra per part del nostre capità Piqué, ja que el cadell de l'equip no sabia el que era jugar amb aquests terrenys tant peculiars d'altres temps.

El partit comença amb un domini total del Palau però, amb un Llívia atrinxerat en defensa, amb refusos continuats de pilotes, pilotes aèries constants, joc de xoc i refús, i on el control de pilota costa i molt. Partit ideal per jugadors de trinxeres com el Bertran, el Miki, el Piqué o el Ramon Jiménez, jugadors que ho donen tot i més, i que seran imprescindibles en el cos a cos. La qualitat la tenim però, s'ha de mesurar tot minut a minut, ja que pel pla dissenyat pel nostre capità, calen especialistes als moments oportuns per tal d'endur-se els tres punts cap a casa. I, així ha estat. Quan ha calgut, han entrat els especialistes i el pla ha sortit perfecte. Poc a poc, anirem explicant el pla del nostre capità d'avui.

Amb un mig del camp exquisit, amb el toc Txus-Joan-Jordi-Lluis, no ens trobem precisament avui al millor camp per jugar a la possessió de pilota, toc i combinació. 
Si el partit s’hagués jugat al camp del Roselló, avui el rival hagués caigut per esgotament però, som al “Llívia Arena” i hem de patir, tot i ser infinitament superiors. A més ens trobem amb un gran porter, que en les seves primeres aturades al Vera o al Jordi, ens fan volar pel cap, al porter els Montsó que ens va amargar el matí fa tot just dos diumenges.

Partit de refusos, partit sense espais, amb el Montserrat a darrere i el Vera, sempre amb dos jugadors a sobre, cal tirar d'especialistes. I el pla d'avui era que el Mayoral obrís la llauna, un jugador fort com una pedra, de fet és conegut com “La Roca”, hàbil en els espais curts, amb cinc metres diabòlics, tècnicament molt bo, curtit en mil batalles, i acostumat a jugar en aquests camps. Enganxa una bona passada lateral, posa el cos, se'n va del seu marcador i del porter i a porta buida, marca el 0-1 al minut 27. Ens ha costat déu i ajuda però, el pla comença a agafar forma.

El Llívia s'estira una mica a partir del gol, però continua atrinxerat a la seva àrea, ja que sap que si deixa espai morirà en el intent. Pilotes llargues, però la defensa del Palau està perfecta amb “El Mariscal” Piqué manant, el Montserrat aprenent a patir, el Bertran demostrant que és com el gendre perfecte, ho fa tot i ho fa bé, sense aixecar mai la veu. I el nostre president Jacint Alsina que avui ha deixat el seu “glamour” a casa per treballar i picar pedra al lateral esquerre, i demostrant que és partit a partit un dels més destacats, i també, el bo del nostre porter Caelles, gaudint de les vistes de la partida de Llívia, ja que no ha rebut ni un sol xut entre els tres pals en els 90 minuts del partit. Un altre partit a zero i ja n'hi van uns quants, tot una garantia de porter. I amb el 0-1 arribem a la mitja part.

Amb l'equip sabent patir, amb l'ajuda que ens donaran els companys de la banqueta, amb el Joan marcant els pocs temps del partit que ha tingut, els jugadors de toc treballant, el Vera partint-se la cara literalment amb la defensa local, i l'entrada del Carles Cortés, que ens dóna un plus més de velocitat i qualitat per trobar el gol, cal fer el segon, ja que així els locals poden estirar-se una mica més i nosaltres trencar el partit definitivament. Però el porter local no ens deixa opcions i serà complicat, tret que entri en escena un altre especialista, i així ha estat.

Quan les coses no surten, el camp és dur, el rival pica pedra, tècnicament ets superior però no ho pots demostrar donat el terreny. Cal que entri en joc, el segon jugador del pla dissenyat. Avui, aquest és el Ramon Jiménez, jugador criat al carrer, jugador sense tatuatges, sense un bon pentinat, jugador que quan es lesiona, es lesiona de veritat, no amb lesions modernes, jugador de terra, amb durícies a les mans, que ha conduit un Seat 124, i que té la universitat de la vida i el carrer. Minut 52, li pren la cartera i la pilota al central local, al més pur estil “del Torete a Perros Callejeros”, és planta sol davant del porter i pilota a la xarxa, 0-2 i partit quasi tancat. Impagable el Ramonet, que està vivint una segona joventut i fent la seva millor temporada.

Amb el 0-2, el rival que avança línies, deixa espais i es on entra a escena el tercer especialista. Amb el Joan ara si amb espais, amb el Cortés en escena, amb el Vera tornat bojos a tota la defensa, entra en escena el nostre crack Jordi Baró per tancar el partit amb el 0-3 al minut 72 i el 0-4 al minut 81. Ja sé sap que el crack el tenim per això, quan hi ha golejades, ell està en segon pla donant protagonisme als altres, però quan la cosa té color gris o negre, sempre apareix per decidir i dir, aquí estic i jo tanco el partit. Agafo els 3 punts i deixo el pla dissenyat pel nostre capità emmarcat per les hemeroteques del futbol. 
3 punts més, 20 punts, segons a la classificació, però han guanyat Golmés, Artesa i Montsó, per tant estem aquí, esperant el següent rival. Però ens esperen els tres partits més difícils del campionat Golmés, Balaguer i Artesa, que marcaran el futur proper del nostre equip.

Proper diumenge visita del líder Golmés, si guanyem líders provisionals (tenim un partit més que el Golmés), però líders, així que afició us esperem.

Diumenge 12 de Novembre, a les 10 del matí i fins a tres quarts de 12, referèndum vinculant i legal al Municipal de Sant Roc, amb la següent pregunta “Vols que els veterans del Palau siguin líders de la segona divisió del campionat de veterans”, Vota amb els nostres veterans, vota sí i canta “Jo soc del Palau, del Palau” !!!Que poc que s'ho esperen!!!! !!!Força Palau i Força Veterans!!!!! 




dimarts, 7 de novembre del 2017

VETERANS PALAU 6 – VETERANS BORGES 0

NOVA GOLEJADA DELS NOSTRES VETERANS, QUE PASSI EL SEGÜENT

Els nostres veterans tornen a golejar en un nou partit perfecte en totes les facetes i es col·loquen en posició d’ascens, imparables i intractables, jornada favorable en resultats i... on és el sostre?
El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Felip, Piqué, Jacint, Bertrán, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Txus Palau, Joe i Ramon Jiménez.

Partit trampa el d'avui, davant un equip imprevisible, que venia de golejar al Balaguer, amb una mitjana d'edat molt baixa i sense que els nostres coneguin ni les seves virtuts ni els seus punts febles, la solució, aviar a la bèstia ben aviat i que aplani el terreny, i així ha estat, els nostres veterans que tenen lligat al vestidor a la bèstia, esperant que l'àrbitre xiuli el començament del matx, la bèstia lligada, xiulada inicial, pilota en banda esquerra, el Bertrán que supera a una defensa que encara tenia els llençols enganxats a la samarreta per l'arribada de la tardor lleidatana, pilota al centre, i la bèstia (que tot just l'havíem aviat uns segons abans) que arriba mitja hora abans que el primer defensa, i gol de “la bèstia” Xavier Montserrat, 1-0 al minut 1 del partit, i per què esperar, si pots arreglar el partit aviat, partit coll avall i ara sols cal gestionar-lo bé, i de gestió anem sobrats.

El rival entre sorprès i atònit, ja sols els hi queda pensar, a veure si passen aviat els minuts o això pot acabar com el rosari de l'aurora.

Els nostres veterans amb la feina avançada, es dediquen a controlar el partit i a tocar-la, ja que hi som, anem a jugar bé, a part, en el cos a cos per edat igual ens fan un ensurt, doncs ens ho juguem en qualitat, que anem sobrats.

El Borges que s'estira una miqueta buscant l'empat, però ja veuen que la defensa del Palau no està per romanços.

Amb la novetat del Felip suplint l'absència del seu cunyat Poli, tot queda en família, i el gran capità que té a un altre home de la seva confiança al seu costat,  per comandar la defensa del Palau, sense fissures, sense bromes i sense donar cap oportunitat, la davantera del Borges sol li queda patir l'ordre i la llei que marca “el Mariscal” Piqué, el Caelles un altre partit com a espectador de luxe, però aquest cop amb menys temperatura, potser un dia d'aquests se'ns constipa, sort que porta tèrmica de sèrie, porta a zero i donant seguretat total a l'equip.

Amb les bandes ben cobertes per un Ramon Jové excepcional i el presi Jacint practicant el futbol total, rigorós en defensa, projecció en atac i deixant les seves “gotetes” de qualitat per orgull de la seva afició, sent de nou un dels millors jugadors del partit, el presi va sobrat aquest any.

Partit perfectament controlat pels nostres, on el Joan i el Jordi marquen el temps del partit, fent córrer molt al rival i amb una possessió alta de la pilota, per la seva banda el Borges un rival molt digne, amb jugadors de qualitat al mig del camp i una referència de atac molt bona, però amb la porta tancada, ja que el Palau, és molt Palau, i en qualsevol moment pot arribar el segon.

Oportunitats del Palau constants, on el Vera i el Mayoral són un autèntic mal son per una defensa avançada del Borges, i on el Bertrán (jugador impagable per la seva feina i ofici) i “la bèstia” Montserrat esperant fent sang del rival en quant es despistin una miqueta.

La bona feina dona el seu fruit i en una bona jugada d'atac de “la bèstia” Montserrat que li dona la pilota en safata al depredador Antonio Vera perquè faci el segon al minut 36 i deixi el partit quasi vist per sentència, final de la primera part i amb una banqueta plena d'opcions per augmentar la renda i fer gaudir a la millor afició del món.

Si a tot el que tens al camp, li pots afegir al Lluís (qualitat i desmarcada), Miki (cor, lluita i classe), Txus Palau (futbol de cinc estrelles), Joe (ofici, control i passada) i Ramon Jiménez (feina ben feta i gol segur), si tu tens tot això, a més de tindre un equip compacte, afinat, que s’ho creu, que té confiança, que no es noten les absències (avui no hi eren ni el Pere, Poli, Miquel Farnell, Jhonny, Carles Cortés, Paco o Bibi), que juga de memòria, que físicament estan tots vivint una segona joventut, i que la gestió del vestidor és excel·lent, doncs passa el que passa.

Minut 52, arriba el tercer en una bona jugada en atac que el Ramon Jiménez fa arribar al fons de la xarxa, fent el seu quart gol en lliga.
Minut 63 arriba el 4-0 en un bon cop de cap de un gran Antonio Vera, que avui després de dues jornades ha fet un doblet, arribat als 7 gols i posicionar-se en el top-5 de golejadors de la categoria, gran partit del Vera, jugador impagable i que té el gol entre cella i cella, aquest any pot fer una burrada de gols i superar el seu record particular.

Minut 71, falta directa de “la bèstia” que el porter ha sentit passar però que no ha vist, déu n'hi do el xut del Montserrat que ha fet el seu onzè gol en set partits, i el col·loquen com a “pitxitxi” indiscutible i MVP del campionat i el definitiu 6-0 ha arribat al minut 78 amb un gol en pròpia porta després d'una bona contra local.

El Borges demanant l'hora, ja que tot i ser molt joves, han vingut avui amb pocs efectius, i per seguir el ritme dels nostres veterans o vens preparat o t'espera una setmana dura d'agulletes, final del partit i els nostres veterans que continuen intractables al municipal de Sant Roc.

Amb els empats del Artesa, Montsó, Linyola, la derrota del Rosselló, i que el Golmés ha descansat, ens posicionem segons amb 17 punts, a un punt del Golmés, però amb un partit més, que hem de descansar al proper mes, així doncs el “mini-derbi” d'aquí quinze dies al Municipal de Sant Roc es fa vital per la lluita pel campionat, una victòria ens posaria a dalt de tot i una derrota aplanaria el camí al Golmés que no afluixa, però això d'aquí quinze dies, ja ho parlarem.

Proper diumenge el partit veterà per excel·lència, visita a la partida de Llívia, al “Llívia arena”, un camp sol per homes, per botes de color negre, per jugadors mal pentinats i mal afaitats, per colònia Barón Dandy, i on de fons sona la música del Boney M, futbol vintage per excel·lència, la partida de Llívia el lloc, les 9 l'hora, el 12 de Novembre la data, el Llívia el rival, no ho busquis a la taquilla de Movistar aquest partit, o es veu en directe, o per la ona mitja de la radio, o la crònica a l'Avenç. 
Som-hi Veterans!!! !!!Que poc que s'ho esperen!!!! !!!El Palau, el millor club i poble del món!!!!!
 
Foto d'arxiu