dissabte, 29 de desembre del 2018

FESTES DE NADAL: ARRIBADA PATGES REIALS

Dimecres, 26 de desembre: Sant Esteve
A les 19:00h al pavelló poliesportiu va tenir lloc l'arribada dels patges reials i la recollida de les cartes per a Ses Majestats Melchor, Gaspar i Baltasar.

Encara tenim present el: T'has portat bé? I diem que sí amb cert recel pensant que tot, tot pot ser no ho veuen i que, per lo general, hem estat bons i hem fet el que hem pogut.
Ara només queda esperar amb molta il·lusió la tarda-vespre del 5 de gener: quins nervis!!
Més fotografies a:




FESTES DE NADAL: CAGA TIÓ POPULAR

Dimarts, 25 de desembre - Dia de Nadal
Després de la missa de Nadal, al pavelló poliesportiu es va portar a terme un caga tió popular - amb un caga tió de forces dimensions - on van fer cagar a cops de bastó i cantarella des dels més petits fins als pares i  mares. Ja sabeu la cançó, no? Segur que després tots van tornar a cagar el tió de casa després del dinar de Nadal.





NI SERIE NI ZOMBIES: DENUNCIEM L'INCIVISME

El 28 de desembre, ho publicàvem al nostre blog i a les xarxes socials.
Tot i que ho pugui semblar, no es un muntatge per fer cap sèrie famosa de zombis.
L'escenari és real i és una llàstima perquè cada cop va a més.

Denunciem l'incivisme d'aquest tipus d'actes perquè això no es fa per passar-ho bé ni per passar l'estona.
Tinguem cura del nostre poble!


divendres, 28 de desembre del 2018

LA PRODUCTORA DE LA SERIE THE WALKING DEAD AL PALAU D'ANGLESOLA

Es tenen indicis que al Palau d'Anglesola, hi ha la productora de la famosa sèrie televisiva The Walking Dead i que s'estan gravant nous capítols.
No en tenim proves però s'ha vist escenografies molt reals i aconseguides que ja tenim ganes de veure a les grans pantalles.



LA LLUM DE LA PAU ARRIBA LA NIT DE NADAL A CÀRREC DE L'AEiG LO MERLET

Dilluns, 24 de desembre, a les 7:00h de la tarda a la Plaça Abadia, l'Agrupament Escolta i Guia "Lo Merlet" amb els nens i nenes del cau, famílies i tothom que s'hi va voler sumar, va dur a terme l'acte de la Llum de la Pau. 
A pesar del fred i la boira pixanera, primer va tenir lloc la lectura d'un conte amb una petita reflexió del perquè "som la clau". Tot seguit, amb el símbol de lligar i tancar les nostres pors al voltant d'una clau gegant dibuixada al terra, es va repartir la llum de la pau entre tots els assistents amb la il·lusió de que ja arriba la Nit de Nadal!





ELS NENS I NENES DE LA CATEQUESI COMPARTEIXEN EL NADAL A LA RESIDÈNCIA CA LA CILETA

Divendres, 14 de desembre, els nens i nenes de la catequesi que l'any vinent faran la Primera Comunió, acompanyats per la catequista Roser, van anar a la Residència a compartir la tarda i donar per iniciades les Festes de Nadal.
Cada nen/a es va presentar, va llegir una poesia i va ensenyar la felicitació que havia elaborat. Tots/es uns/es artistes!!
Per acabar d'una manera ben animada, es va fer un cant comú de nadales de tots les èpoques. Una tarda molt emotiva per a tots/es!
Enllaç a les fotografies: 





dilluns, 24 de desembre del 2018

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL TOTS SOM DE CASA US VOL DESITJAR...


Agraïm a les palauanglesolines: Sandra Fonfrias, per la il·lustració i
l'Andrea Elias pel disseny i la maquetació.
Moltes gràcies!


dissabte, 22 de desembre del 2018

ELS PASTORETS DE L'ESCOLA ARNAU BERENGUER

Us compartim des de l'AMPA de l'escola:
Com ja és tradicional a l’acabar el 1r trimestre, l'alumnat de l’escola van representar els Pastorets, amb tot un seguit de novetats musicals i de guió, que els van fer gaudir de la representació tant a ells mateixos com al nombrós públic assistent. 
És una d’aquelles activitats que treballen a la vegada la tradició, que és educativa i que sens dubte, serà un d’aquells records de l’escola que perdurarà per sempre més.

 

dilluns, 17 de desembre del 2018

VETERANOS TAMARITE LITERA 4 – VETERANS PALAU 1

UN ÀRBITRE CALAMITÓS + UNS VETERANS SENSE TREMPERA = LA PITJOR DERROTA DEL 2018
Els nostres Veterans acomiaden el seu millor any amb un partit per oblidar, tant pel resultat com per l’actitud d’un arbitratge calamitós, horrorós, inclús hem pensat que premeditat, però el Tamarite ha estat el just guanyador d’un partit on el Palau ha pagat i ben cares les errades del àrbitre, en un matí fred i plujós en el país veí.

El Palau es presenta a les Espanyes amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel Farnell, Felip, Senent, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Carles Cortés, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Ramon Jiménez, Albert Mayoral  i Joe.

El Palau venia a les Espanyes a sortir del pou on s’ha ficat en un camp que sempre havia guanyat, les bones sensacions s’han quedat al vestuari, perquè el partit ha estat un despropòsit darrere l’altre, ja a l’escalfament veiem a l’àrbitre escalfant al porter local, un xic estrany, però no li hem tret importància.

Comença el partit i màxima igualtat, un Tamarite que ens ha sorprès pel seu bon joc i també per un gran desplegament tàctic, que ens ha desconnectat durant molts minuts a la nostra creació, però el Palau estava molt lluitador, i també volia la pilota, cosa que ha sorprès als locals.
Primera mala notícia i “el bassa” Jordi Sarret que cau lesionat, un Sarret que va ser dels més destacats a Golmés i una baixa important.
El joc era ràpid, per la fina pluja del dia i un terreny de gespa artificial que estava molt ràpid, l’àrbitre comença a fer coses rares, i ens xiulen una sèrie de fora de jocs, almenys dubtosos, en canvi als atacs locals mai hi ha fora de joc, i el Miquel i el Pere que han d’estar atents.

Minut 17, pilota llarga al punta local, el Miquel que arriba abans i protegeix la pilota perquè surti per banda, el davanter li fa una espenta, li pren la cartera i encara porta, el Caelles que surt a protegir el pal curt, i el davanter local que defineix amb un gran xut prop del pal, 1-0 en una gran definició i l’àrbitre que apunta a l’acta gol en pròpia porta del Farnell, un crack l’àrbitre, i la primera en una llarga llista.

Tot seguit al minut 23 en una centrada lateral, el Miquel que rellisca i cau a terra, es recolza amb les mans a terra per no fer-se mal, amb la mala sort que la pilota que passava per la seva zona li toca en una mà de manera involuntària, l’àrbitre que no s’ho pensa i pita penal, els locals que aprofiten el regal i 2-0.

El Palau cau en depressió, ja que sap que fer tres gols aquesta temporada és missió impossible, tot i això no ha renunciat al partit i ho ha continuïtat intentant, però el Tamarite amb un resultat tan franc, es troba molt còmode, i també s’ha de dir que ha fet un molt bon partit.

El Palau ho ha intentat, però el Tamarite ha estat molt ordenat, el Senent, i sobre tot “la Roca” Mayoral ho han intentat, però el porter ha respòs amb bones aturades.

Nous fora de jocs inexistents en contra del Palau, jugades de banda que sortia la pilota i l’àrbitre que no s’assabentava de res, i semblava que xiulaven els locals, ja que qualsevol observació era aprovada pel home que havia d’impartir justícia, una justícia molt parcial, potser perquè érem a territori Espanyol, final de la primera part i partit coll amunt.

La segona part comença amb un Palau buscant al porter local, i el Senent que en una contra es planta sol davant el porter, però juguem a primera i els porters són grans portes, gran aturada del porter local.

Del possible 2-1 passarem al 3-0 al minut 57, una pilota que cau del cel a l’àrea petita, la defensa del Palau que està buscant bolets i un local que passava per allà, que l’espeny al fons de la xarxa, 3-0 i derrota dolorosa.

El Palau que vol almenys el gol del honor i estira línies, però el Tamarite està molt còmode i molt ben posicionat, l’àrbitre a la seva “bola” vivint en una realitat paral·lela.

El 4-0 que arriba en un nou despropòsit, una cessió, que no es xiula en cap camp del món, i l’àrbitre que vol ficar “la cirereta” al pastís, lliure indirecte a un metre de la porteria, els locals que la treuen ràpid i gol, l’àrbitre que marca la sacada de centre, i “el Kaiser” que va a parlar amb ell, li explica que no poden treure ràpid, ja que ha tret una targeta groga, i que han de treure quan xiuli ell, a l’àrbitre que li cau la cara de vergonya i li dona la raó “al Kaiser”, la treuen de nou, dos grans aturades del Caelles, quaranta rebots i la pilota que acaba de nou al fons de la xarxa, 4-0 i els nostres que volen que arribi un ovni i abdueixin al home del partit i de pas que s’emporti totes les males sensacions que ens persegueixen avui.

Amb el partit perdut, el Palau busca el seu honor i al 72 fa el gol, primer falta lateral que treu el Joan, rematada franca del Poli i el porter que respon amb una gran mà i pilota al córner. Córner que treu en Lluís, pilota al segon pal, cop de cap del Jordi Baró, i el Joe que desvia de cap la trajectòria, fent el 4-1 i el gol d’honor.

El Palau té el 4-2 amb una gran centrada del córner del Miquel, que el Poli remata perfectament, sortint la pilota dos dits per sobre del pal.
Però l’àrbitre volia fer la darrera, minut 87, el Miquel toca la pilota amb les mans i targeta groga, l’àrbitre l’expulsa per doble targeta, davant la incredulitat de tot l’equip, “el Kaiser” va de nou a l’àrbitre i li diu que miri bé l’agenda, perquè sols tenen targeta ell i el Caelles, l’àrbitre està més perdut que un votant de Ciutadans en una biblioteca i li dona la raó de nou “al Kaiser”.

Final del partit, derrota dolorosa davant un molt bo Tamarite i un horrorós àrbitre al que esperem no veure mai més dins d’un terreny de joc (a un altre lloc sense problemes, no li tenim res en contra, però almenys s’ha de saber una miqueta el reglament i no viure en un món paral·lel).

Un cop acabat el partit, els companys del Tamarite ens han explicat que la darrera jornada també els va xiular a Monsó, on va expulsar a dos del Monsó i els hi van xiular dos penals a favor, per desesperació de la gent de Monsó i alegria de la gent de Tamarite, segurament deu rondar alguna “pubilla” de Tamarite, perquè jo no hi crec en tanta coincidència, ells diuen que no, que és molt dolent, i que és així, deu ser doncs que més val caure en gràcia que ser graciós, però avui ho hem patit i molt.

Tot i això el Tamarite ha estat just guanyador, ja que aquest equip ha perdut “trempera”, tot i no perdre mai la cara davant els rivals, ja vindran temps millors, perquè futbol n’hi ha i molt, falta sort, gols i que ens ho creguem.

Ara toca descans per festes, i tornem el proper 20 de gener a camp del vigent campió, els Veterans de l’Atlètic Segre, després tocarà Bordeta i Binèfar, els tres “cocos”, a veure si els hi farem la feina i farem saltar la banca com a camp del Lleida. Jo d’aquests tres equips no ho tindria clar, i si els hi farem “la feina”, ja ho veureu, ja.... !!Que poc que s’ho esperen!!!!

Tornem el 20 de gener a les 9 del matí al camp de l’Atlètic Segre, fins a les hores bones festes a tots i a acomiadar el 2.018, un gran any, que no hem sabut acomiadar amb tots els honors, !!!Bones Festes gent del Palau!!! !!!Els vostres Veterans tornaran amb la moral renovada i a per totes!!! !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els Veterans i Visca el Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANOS TAMARITE LITERA 4 - VETERANS PALAU 1 


dissabte, 15 de desembre del 2018

PARTICIPACIÓ PALAUANGLESOLINA AL DUATLÓ MEMORIAL XAVIER GORGUES

El passat 2 de desembre de 2018, va tenir lloc la 3a Duatló cross Memorial Xavier Gorgues organitzada pel Club Ciclista Guineus de Vilanova de Bellpuig.
Amb 270 persones inscrites, 2 categories de participar-hi de manera individual o per parelles: 5km Run, 20km Bike i 2,5km Run. 
A més a més, de també col·laborar a la Marató de TV3, enguany destinada al càncer, la investigació dóna vida.

Duatló que va tenir força participació palauanglesolina: el Ramon Rames, el Xavier Pinyol, el Jesús Altisent, el Joan Montero, el Joan Ramon Ribelles, la Dolors Guim i el Manel Tomàs, la Roser Morreres, el Jaume Vera... 
Un dia genial que va acabar amb una xocolatada popular i solidària per la investigació del càncer.
Ja sabeu que si ens voleu fer arribar les vostres fotografies i cròniques de les curses, teniu el blog disponible i les compartirem. 





dilluns, 10 de desembre del 2018

CELEBRACIÓ DE LA COLLA DELS 50 AL PALAU D'ANGLESOLA: PER MOLTS ANYS!


VETERANS GOLMÉS 2 – VETERANS PALAU 2

UN PALAU MOLT SUPERIOR TAN SOLS EMPATA EN EL DERBI AJORNAT DE PRIMERA
Canvi d’escenari a darrera hora pel mal estat de l’estadi del Palau, i a estrenar la nova gespa artificial dels nostres veïns, camp impecable, onzes preparats i tot el focus mediàtic del dijous dia 6 de Desembre en el Municipal de Golmés.

El Palau es presenta a camp de l’etern rival  amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Joan Serrano, Jordi Huguet, Bertran, Jordi Baró, Jordi Sarret, Lluís, Gerard i Senent, quedant a la banqueta  Txus Palau, Jordi Yeste, Albert Mayoral i Bibi.

Moltes baixes en defensa per part dels nostres, el clan del pàddel per fi junt (Txus-Yeste-Bibi), i un Golmés molt renovat i molt jove amb diferència als sots-campions de segona, primers ingredients d’un derbi amb unes grans expectatives, fins i tot ens envien l’àrbitre mediàtic de la categoria, un col·legiat poc permissiu i molt poc dialogant, però que a la fi, fa un bon arbitratge amb cap errada reconeguda.

Comença el partit i al Palau li costa agafar la pilota, domini altern, el Palau vol aprofitar el bon estat del terreny de joc, amb joc de combinació i un Golmés que busca el joc en llarg i aprofitar la velocitat dels seus puntes.

Primera arribada del Palau als primers minuts amb una falta lateral del “Kaiser” Joan Serrano, que avui feia de central i rematada clara del Poli que guanya la posició, però que remata direcció al Big Ben.
Al Palau li costa treure la pilota controlada, i al tindre al “Kaiser” de central perdem la posició del mig del camp, però avui hem d’improvisar, no tenim defenses, ens falta el Pere-Felip-Jacint-Farnell-Jové, massa absències i cal improvisar.

El domini és altern, i el Golmés també arriba, però tenim al Caelles, que també juga, el Golmés posa a prova al nostre porter, i aquest respon amb notorietat.
El Palau s’estira i molt, i el Senent que porta de cap a la defensa local, el Golmés deixa la pilota al Palau, però al Palau li costa trobar forats en atac.
Però al minut 27 hi ha un canvi de guió, una pèrdua al mig del camp, els locals que ens fan una contra perfecta, ens guanyen per velocitat, i el davanter local que defineix l’1-0.

Amb el marcador en contra, el Palau que decideix fer canvis i és una decisió molt encertada, el “Kaiser” Joan Serrano passa al mig del camp, el Poli farà de parella del Piqué, el Jordi Huguet canvia de banda, i “el bassa” Jordi Sarret que farà de lateral esquerre.
Ara sí que el Palau agafa el domini total del partit, el Jordi Baró comença a sentir-se més segur, i el Palau és una màquina de fer futbol, el Golmés és superat en tot moment pels visitants, i el Palau que té la més clara amb un xut al pal del Jordi Baró al minut 42, final de la primera part i resultat molt injust.

La segona part comença amb canvis al Palau, i per primer cop al camp del clan del pàdel, amb el Txus, el Yeste i sobretot amb el debut del Bibi aquesta temporada el Palau comença a jugar com els àngels.

El Palau passa per sobre del Golmés, i aquest que no tenen la pilota, estan atrinxerats al seu camp i a esperar la seva contra, però el Piqué està imperial, el Poli atent, i un Jordi Huguet que es marca un partit per emmarcar, donant per amortitzat i encertat el seu fitxatge, amb el Sarret incrustat al mig del camp, el Palau juga amb tres defenses.

El Palau arriba, i posa a prova al seu porter, que avui també el farem internacional.
Però el Palau té avui al Bibi, un jugador que juga fàcil i fa jugar fàcil, que porta de cap a tot el Golmés, el Palau arriba en bones associacions i jugades de molts tocs, però li costa perforar la porteria d’un molt defensiu Golmés.

Però al minut 65 arriba l’empat, jugada per banda esquerra, pilota en profunditat a “la Roca” Mayoral, el lateral que arriba abans i vol aguantar la pilota perquè surti per la ratlla de fons, però “la Roca” Mayoral que agafa el metro, li agafa la mida del coll, de les mànigues i de l’espatlla, li pren la cartera i li fa “un vestit a mida” al seu lateral, recupera la pilota, centrada de la mort i el Bibi que remata al fons de la xarxa, just empat a un.

Amb l’empat els locals que entren en pànic, i el Palau que per fi es creu que és pot emportar per fi una nova victòria.
El Palau atrinxera al Golmés a la seva àrea, i el Golmés que no apareix en atac, ni tampoc té la pilota, els nostres ataquen i ataquen, i el segon està apunt de caure.

Dit i fet, minut 79, i en una nova jugada per banda esquerra entre “el bassa” i el Lluís, i el Jordi Sarret que per força i insistència que afusella el porter local, fent el 1-2 i el seu tercer gol, sent el màxim golejador d’un equip que li costa un món fer un gol.
Amb el resultat a favor, cal defensar bé i esperar els espais en atac, però no, poc dura la alegria en la casa del pobre, i al minut 82 ens empaten el partit amb una jugada aïllada, on el davanter del Golmés punxa una pilota que ve del cel, i li surt un toc precís a mil·límetres del pal, on el Caelles no arriba.

Pocs minuts per davant i el Golmés es torna a atrinxerar en la seva àrea, el Palau arriba, però el seu porter respon encara millor, final del partit i injust empat en el derbi, on el Palau ha estat molt superior, però el Golmés ha estat més pràctic, juguem com mai, però empatem o perdem com sempre, aquest equip té molt de joc, però ens està costant un món agafar el pols a la nova categoria.

El diagnòstic és clar, aquest equip té molt joc a les seves cames, sap jugar i molt, però té tres problemes clars i que avui ha quedat molt ben definits, primer, el gol a favor és molt car, els pals, les errades individuals i les intervencions dels porters de primera ens condemnen. Hem de marcar més o rentabilitzar els gols a favor. 

Segon, tot i ser un dels equips més segurs en defensa, no deixem mai la porteria a zero, i amb la falta de gol ens condemna a l’empat o a la derrota, i tercer punt que hem de resoldre, li hem de treure la cotilla que porta el Jordi Baró des de que juguem a primera, el Jordi ha de tornar a ser l’home franquícia i aquell jugador que porta a l’equip a l’excel·lència, amb un Baró amb confiança i portant l’equip a la seva esquena aquest equip serà imparable, és el factor diferencial que ens falta per pujar com l’escuma i que els equips de primera es mengin amb patates el “que poc que s’ho esperen”, falta poc, estic segur, i amb un parell de victòries seguides, això serà un no parar.

La propera oportunitat diumenge 16 de Desembre en un camp i equip al que històricament li tenim presa la mida, tot i que és un equip molt difícil de guanyar.
Afició, diumenge darrer desplaçament a les Espanyes aquesta temporada, 16 de Desembre la data, Veterans de Tamarite de Litera el rival, municipal de Tamarite el lloc i les 10.30 l’hora, diumenge anem a totes i a remuntar posicions !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els Palau, i Visca els nostres Veterans!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS GOLMÉS 2 - VETERANS PALAU 2




dimecres, 5 de desembre del 2018

RICARD PASTÓ 76è CLASSIFICAT A LA MARATÓ VALÈNCIA 2018

El diumenge, 2 de desembre, el Ricard Pastó va participar a la Marató de València 2018 tot registrant una marca de 2 h. i 26 minuts i en la posició 76a. d'una cursa que ha comptat amb la participació de 22.000 corredors. 
En podeu llegir la seva crònica al seu perfil de facebook: 
"LA CRONICA: Per fi arriba el dia esperat, 2 de desembre. El dia que havíem assenyalat des de l’agost. Un llarg camí ple de treball que per culpa d'unes molèsties no arribava amb les millors sensacions, tot i que sabia que la feina estava feta. Sona el despertador..."  
Felicitats Ricard!


dimarts, 4 de desembre del 2018

CAMPANYA SOLIDÀRIA DE RECOLLIDA DE ROBA I JOGUINES

La Penya Barcelonista del Palau d’Anglesola, i amb la col·laboració de la Penya Barcelonista de Golmés i Penya Blaugrana Bellvisenca, associacions del AMPA de Palau, Bellvís, El Poal, Golmés i Fondarella i de les escoles de futbol base Club Esportiu Pla d’Urgell i Fondarella C.F, poseN en marxa una gran campanya de recollida de joguines i de roba en bon estat que puguin ser aprofitades. Campanya solidaria apadrinada pels ex-jugadors del F.C Barcelona, Josep M. Fusté i Xavier Sanchez Jara.


diumenge, 2 de desembre del 2018

VETERANS PALAU 1 – VETERANS TORRES DE SEGRE 1

LA MALA PUNTERIA I SANT CAELLES, DONEN UN EMPAT EN UN PARTIT VETERÀ DE FUTBOL PEDRA
Els nostres Veterans tenien una oportunitat d’or per donar la primera victòria a la seva afició, i de fet durant molts minuts han manat al marcador, però la falta de punteria, l’estat del camp i un rival que avui s’ha adaptat molt bé a l’estat del terreny de joc, empat i gràcies, treballem, lluitem, però no resolem. Què li passa a aquest equip? Això és el que voldria saber, la pregunta del milió...

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Pere, Piqué, Poli, Jacint,  Xavi Bertran, Jordi Baró, Joan Serrano, Albert Mayoral, Jordi Sarret i Senent, quedant a la banqueta  Jordi Huguet, Joe, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

El Palau tenia al davant al cuer, un equip en hores baixes, però que no se’ns dona bé històricament, molts jugadors sud-americans, futbol lent, altre futbol que porten les situacions del partit més enllà d’on és la pilota, i un Palau molt espès en la definició, a més un terreny de joc enfangat i irregular, on qualsevol rival ho hagués passat fatal, però el Torres de Segre es troba còmode, ja que és dels pocs equips que tenen el camp en les mateixes condicions que els nostres.

Comença el partit i primer ensurt, el Palau que vol sortir amb la pilota controlada, intentar fer córrer al rival i buscar el company, però no, el camp no dona per gaire, mal control defensiu, un davanter que encara porta, i Sant Caelles que treu la primera.

El Palau ja veu que ha de jugar al futbol pedra, poca associació, pilotes llargues, molt joc de “pit i collons” i sempre buscar el segon refús, avui tenim un as a la màniga, és en Senent, jugador de 30 anys, velocitat màxima i és un cromo que no teníem, és el Senent en una jugada de pilota llarga, amb una bona combinació amb “el bassa” Jordi Sarret, i el seu porter que atura el un contra un, enviant la pilota a corner.

I és amb aquest córner on arriba el primer, treu el Jacint per banda dreta i a cama canviada, pilota al segon pal, el Poli que salta més que ningú, perfecte cop de cap i pilota a la xarxa, 1-0 minut 15, i el Palau que aprofita de nou la pilota aturada.

Amb el resultat a favor, el Palau va pel segon, el Torres no tenen els seus millors moments i s’arrepleguen en defensa per refredar el partit i esperar la seva oportunitat a la contra.

El Joan i el Jordi Baró que pateixen i molt, al no tindre la pilota, el gran treball de “la roca” Mayoral i “l’esmoladora” Xavi Bertrán, són claus en la recuperació, i donar pilotes als nostres davanters, el Senent ens dona velocitat, “el bassa” ens dona el control, però topem un i altre cop en la mala definició, el Mayoral avisa de nou, i al Senent li treuen dos clares contres, ens falta definir, i amb el 2-0 hauríem jugat molt més tranquils, però no, el partit és un patiment, i qualsevol errada ens pot costar els punts, ja que el rival s’adapta molt bé al fangar, i són molt perillosos a la contra, sort de nou al Caelles, que treu un altra mà, i que “el Mariscal” Piqué ja sap el que és jugar al fangar, i mana al seu equip per no perdre l’ordre en cap moment, i l’equip ho agraeix, avui no val la tècnica, ni les botes de colors, ni la gomina del cabell, ni els tatuatges de moda, avui és el dia de jugar amb onze Manels Piques, i els nostres Veterans que ho tenen clar, però el rival també, i la màxima igualtat torna de nou.

Entren el Carles Cortés i el Ramon Jiménez, perdem recuperació de pilota, però guanyem velocitat i definició, el Palau que busca de nou la pilota aturada, com a remei dels mals, però avui el Jordi Baró no topa amb el gol, sempre a les mans del porter.
Oportunitat pel Ramon Jiménez i final de la primera part.

La segona part comença molt malament, greu lesió al genoll del nostre president Jacint Alsina, i esperem que sols sigui un ensurt, una pèrdua molt important per l’equip, ja que estava en un gran moment de forma.

El Jordi Huguet que ocupa el seu lloc, fent un partit molt complert, tot i jugar a cama canviada.
El Torres que ho té clar, porta el partit al fangar i espera les contres per poder definir, primer ensurt i pilota al pal després d’una bona contra al minut 62.
El Palau ja veu que el partit és farà llarg, i que cal el segon, clara oportunitat pel Jordi Sarret, que perdona davant el porter visitant.
Un Palau amb molts metres a les seves esquenes, i el Pere, però sobretot el Piqué i el Poli, que ha d’estar sempre ben col·locats per evitar les contres.

Minut 72, i en una contra ens agafen un tres contra dos, i el Torres que fa la seva feina empatant el partit, 1-1 i 18 minuts per davant.
El Palau que no li val l’empat, es volca en atac, i arrisca molt en defensa, el Torres que té 1l’-2, però de nou el Caelles que treu una nova gran mà.
El Palau ja juga descaradament en atac, però mantenir la verticalitat és complicat, dos cops de cap del Jordi Baró, una contra del Carles Cortès, un xut a prop de l’escaire del Joan Serrano, i una darrera del Jordi Baró, que el porter fa una gran aturada, i les taules com a resultat final.

Partit per oblidar, per la falta de definició, per aprendre, perquè aquest camp dubto que es recuperi durant els propers mesos, i hem d’aprendre a jugar en aquestes condicions, i més ara que els propers que visitaran el Municipal de Sant Roc són els equips de dalt, poc acostumats a aquest tipus de camp.

Proper partit, el gran derbi, el partit ajornat contra l’etern rival els Veterans de Golmés, màxima rivalitat i el derbi que ens espera, no és l’Espanyol-Barça de dissabte, és el Palau-Golmés de dijous.
Dijous 6 de Desembre la data, els veterans de Golmés el rival, les 10 l’hora, i el Municipal de Sant Roc el lloc del partit.

No teniu excusa, dijous ha de ser el dijous de resurrecció dels nostres veterans, res de constitucions, la nostra verdadera llei, és la llei dels veterans, és la llei dels més grans, els veterans necessiten al seu poble, la constitució va en contra del nostre poble.
Família, amics, seguidors, fans, admiradors i tot aquell que s’identifiqui amb el millor equip del món, els nostres veterans juguen el derbi i l’honor, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 1 - VETERANS TORRES DE SEGRE 1 




dissabte, 1 de desembre del 2018

PRESENTACIÓ LLIBRE "ESCOLES I MESTRES DE LA 2a REPUBLICA AL PLA D'URGELL"

Dimecres, 21 de novembre, la Biblioteca Josep Pont i Gol va acollir la presentació del llibre “Escoles i Mestres de la Segona República al Pla d’Urgell”. És el primer llibre de la col·lecció “la Boira¨ del Centre d’Estudis comarcals Mascançà. Els mateixos dos autors, Ton Solé de Miralcamp i Esteve Mestre de Linyola,  varen ser els encarregats de presentar aquesta publicació.

El Centre d’Estudis Mascançà publica anualment un número de la seva revista que serveix per donar difusió als estudis de caràcter històric que tenen una rellevància més significativa. Ara han vist la necessitat d’iniciar una col·lecció de monografies en format llibre per aplegar aquells estudis que per la seva importància i la seva exhaustivitat no poden resumir-se en un article d’una revista anual.

Inicien aquesta aposta pel llibre amb un tema i una època prou interessants i amb extensos paral·lelismes amb l’actualitat: la política educativa en els anys de la Segona República i la seva concreció en els municipis de la nostra comarca.

El llibre recull la feina de molts anys de compilació d’informació i d’ordenació de la mateixa que, tot i comptar amb algunes llacunes lògiques pels temps investigats i el seu context, s’ha pogut oferir una radiografia documentada sobre una de les apostes estratègiques que va tenir la Segona República: la modernització i democratització de l’ensenyament.

La implementació d’aquesta revolució pedagògica volgudament centrada en l’alumne i les seves capacitats i l’aposta per dotar al sistema dels recursos materials, humans i d’imfraestructura adequats als seus ambiciosos objectius es va veure limitada pels seus escassos 9 anys que va tenir per desenvolupar-se, a cavall de dos dictadures, però que, si més no, ens dóna una idea de l’ambiciós projecte educatiu que, col·letivament, vam ser capaços de començar a erigir.

Pel que fa al poble del Palau d’Anglesola els autors varen comentar algunes de les conseqüències de l’aplicació d’aquest pla d’actuació. En aquella època s’havia de comptar amb la complicitat de la iniciativa privada i del voluntarisme individual dels mestres de l’època ja que les arques municipals donaven pel que donaven. Si l’escola no podia acollir una línia de pàrvuls per la gran massificació, una mestra, la Sra.  Maria Aigé se’n va fer càrrec a canvi de cobrar una petita quantitat als pares. Un altre exemple, hi va haver un professor que es va voler acollir al programa de reciclatge en unes escoles d’estiu que es feien a Barcelona. Aquest mestre va demanar a l’Ajuntament per si li podien sufragar part de les despeses d’aquesta formació. Tot i la negativa de l’Ajuntament per la falta de recursos, hi va anar igualment a formar-se i s’ho va pagar de la seva butxaca. 

I a tall d’anècdota, els autors van referir-se al fet que el Palau d’Anglesola, a través d’influències a través d’un diputat d’Esquerra Republicana, va aconseguir que un arquitecte fes un projecte d’escola nova al Palau durant aquesta Segona República però les esmentades dificultats financeres de les finances municipals ho van paralitzar, com tants altres projectes. El nostre poble va haver d’esperar fins al 1959 per poder inaugurar l’edifici escolar actual de la plaça Generalitat.

Els autors del llibre també van voler subratllar el context canviant i complex que van haver de suportar els mestres de l’època, els quals, arribats al temps del franquisme van haver de fer el cor fort si volien continuar amb la seva vocació pedagògica i continuar portant un salari a casa, aparcant tota mena d’aspiracions professionals apreses durant aquesta illa il·lustrada que va ser la Segona República per l’ensenyament al nostre país.