CANVI DE TENDÈNCIA O UN SIMPLE
MIRATGE?, EN UN PARTIT HISTÒRIC!!!!!
Canvi de tendència després del
bon partit i resultat del passat diumenge amb una aclaparadora victòria per 1-7
a camp del Pardinyes, o els nostres veterans tornaran a caure a les primeres de
canvi quan tornin a jugar amb un dels equips punters del campionat? Serà un
miratge els darrers dos partits o tornarem a la dinàmica de perdonar i regalar
d’aquí dos partits? Aquesta és la pregunta del milió de dòlars i que ningú sap encara la resposta.
El Palau es presenta a un
municipal de Sant Roc en molt males condicions per la pràctica del futbol, amb
la següent alineació: Albert, Ramon Jové, Piqué, Miquel Farnell, Bertran, Lluís, Joan Serrano,
Jordi Baró, Joe, Ramon Jiménez i Mayoral,
quedant a la banqueta Paco, Francis, Willy, Txus, Antonio Vera, Miki i Xavier
Montserrat.
18 jugadors disputaran un
partit que passarà a la història dels veterans per dos fets destacables, dos
fets que han passat al minut 17 i 46 del partit i dels quals farem cinc cèntims
al seu moment.
Avui tenim un rival incòmode,
situat a la meitat de la taula i amb uns números semblants als nostres, però
amb la particularitat que és un dels equips que han rebut menys gols aquesta
temporada, davant un Palau molt reforçat moralment, després de l’efectivitat
demostrada el passat diumenge amb 7 gols a favor, però amb el punt negre de
rebre un gol al primer minut, cosa que aquest diumenge no ha passat, i ja som
el segon equip amb més partits deixant la porteria a zero, un total de quatre
partits, un menys que els veterans d’Artesa de Lleida.
El partit comença amb un domini
total del Palau, que ha intentat des del primer minut anar pel partit, amb un
joc ràpid i de combinació, aprofitant el trident Lluís-Joan-Jordi, que eren els
clars dominadors del joc.
El partit s’ha resolt per la
via ràpida, i com antigament ens tenia acostumat aquest equip, amb la pilota
aturada.
El primer gol arriba després de
la sortida d’un corner tret pel Mayoral, en què
el Jordi Baró de primeres i amb una bona rematada amb el peu, s’avança
al seu marcador fent el primer al minut 7, fent el seu cinquè gol, que el fa
ser el nou màxim golejador, i deixant la seva empremta de jugador franquícia,
en un partit històric dels nostres veterans, sempre podrà dir que va ser ell
qui va obrir la llauna en el partit de Rosselló.
A la següent jugada arriba el
segon, també a la sortida d’un corner i el Ramon Jiménez, molt atent, que fa el
segon al minut 9, deixant el partit molt coll avall, i marcant per segon partit
consecutiu, un jugador que es mereix el reconeixement d’un equip, ja que va
patir una molt greu lesió l’anterior temporada, i on poc a poc va recuperant el
seu olfacte golejador, perquè a ganes, entrega i il·lusió no el guanya ningú.
El Palau que busca el tercer i
el Rosselló que està completament fora del partit i sense poder lligar dos
passades bones, i cada cop que ho intentava es trobava amb un Miquel Farnell
immens, que era capaç de tallar i anar-se de tots, amb una confiança i
superioritat quasi insultant.
I al minut 17 arriba el primer
moment històric, nova jugada a pilota aturada en una falta lateral
magistralment treta pel Joan Serrano, refús defensiu i segona jugada ben
aprofitada pel gran capità, Manel Piqué, que fa el seu primer gol amb la
samarreta dels veterans del Palau després de 8 temporades, un gol històric, ja
que era l’únic dels supervivents de la primera plantilla de la història dels
veterans que no havia marcat, ja que tant el Gerard, el Joan, el Poli, el Jacint,
el Joe o el Txus, ho van aconseguir a la primera temporada i cada temporada han
marcat, però el gran capità encara era verge en aquest apartat i el darrer gol
amb la samarreta del Palau es recorda a la dècada del noranta, i ja ha plogut
molt d’aquelles dates, felicitats Manel, per fi has marcat, i per fi has fet
història, !!!Gran Manel, Gran Capi!!!!
Amb el 3-0 el partit ja ha
estat dat i beneït, un Palau molt efectiu amb tot el que ha tingut ha anat a la
xarxa, i un Rosselló que no ha pogut mai en cap moment amb un efectiu Palau.
Primers canvis, noves ocasions
locals i molts segurs en defensa, on no han patit gens en cap moment.
El 4-0 arriba de nou a la
sortida d’un corner i on l’Antonio Vera de cap i avançant-se a la defensa, fa
un gran gol i el definitiu 4-0, al minut 44.
La segona part arriba el segon
moment històric, i és que per fi arriba el debut d’un jugador del nostre
filial, 8 anys i mig hem necessitat perquè un jugador del filial fes el salt
definitiu al primer equip, i el Xavier Montserrat amb el número 28, debutava
amb el primer equip del Palau, sent el primer jugador en fer el salt des de la
fructífera cantera palauenca als veterans, esperem que no sigui el darrer i que
ben aviat puguin fer el salt nous jugadors per reforçar els nostres veterans.
El Xavier se l’ha vist amb
ganes, encara que com és lògic, amb la falta de ritme que el salt entre els dos
equips comporta, però poc a poc anirà
entrant a la dinàmica de l’equip i segur que es guanyarà un lloc dins dels
veterans, tot i que sap que cal ser humil, treballar i escoltar a les “vaques
sagrades”, que segur que l’apadrinaran dins de l’equip.
La segona part no té cap fet
remarcable, ja que les forces s’han igualat i el Palau no ha tingut cap ocasió
clara, ja que el resultat tant clar ha fet relaxar al conjunt, i els jugadors
buscaven més el lluïment individual que el joc col·lectiu, destacar una gran
aturada de l’Albert al minut 77, que ens ha deixat de nou la porteria a zero. Final
del partit, 18 punts, ens apropem a la zona noble, però estem a l’expectativa
si fem per fi un pas endavant i ens deixem de ruqueries, ens ho creiem d’una
punyetera vegada i anem a guanyar tots els partits, perquè insisteixo, no hi ha
cap rival millor que els nostres veterans i el pitjor rival som nosaltres mateixos.
Proper desplaçament al camp del
Golmés, en un altre mini-derbi, i on segur que serà un partit a cara de gos,
per la gran rivalitat entre els dos equips. Després aturada nadalenca i a
esperar què ens prepara el proper 2.017, a mi sols se m’acudeix una cosa pel
proper 2.017, i és: Que poc que s’ho esperen!!!!!!
Força Veterans!!!! Força
Palau!!!! I si no puc fer la crònica de Golmés, desitjar Bones festes i bon any
a tots!!!