ELS VETERANS GUANYEN TAMBÉ A
LES “TRINXERES” I ENS ESPERA EL LÍDER
Partit complicat per la posició
del rival (cuer en aquests moments). Camp petit, de terra, pocs espais i que ja
som rebuts als camps com l'equip a batre.
Avui calia un altra cosa per guanyar,
el joc de catifa no valia i s'havia de baixar a les “Trinxeres”. I s'ha baixat
i s'ha guanyat amb autoritat, un partit més i l'equip consolidant posicions
d'ascens.
El Palau es presenta al “Llívia
Arena” amb Caelles, Bertran, Xavier Montserrat, Piqué, Jacint, Txus Palau, Jordi
Baró, Joan Serrano, Lluís, Antonio Vera i Mayoral quedant a la banqueta Francis, Ramon Jiménez, Miki, Carles Cortés i
Paco.
Els nostres veterans que
arriben al “Llívia Arena” amb els seus R-12,R-5, 4-L, Seat 124 o Seat 850
(mentalment ja que és un partit en el túnel del temps) i escoltant els darrers
hits del Boney M, Mecano o “Los Chichos”, és la millor manera d'entrar al
terreny de joc amb les piles carregades i sabent que com a la sèrie “Fama”,
aquesta és la frase que els hi recorda el nostre capità als jugadors: “Voleu la fama, doncs la fama
costa, i aquí és on la començareu a pagar, amb suor i al camp del Llívia..”,
s'havia de guanyar sí o sí, ja que el proper diumenge ens podem jugar el lideratge al “mini derbi” amb el Golmés.
Els nostres veterans amb
sensibles baixes en la defensa, han hagut de reubicar jugadors per tal de fer una
defensa amb garanties. Amb les novetats del “Bertri”, en el lateral dret, i la
més destacable, la de “la bestia” Xavi Montserrat al eix central de la defensa,
i rebent una master class de com és juga als camps de terra per part del nostre
capità Piqué, ja que el cadell de l'equip no sabia el que era jugar amb aquests
terrenys tant peculiars d'altres temps.
El partit comença amb un domini
total del Palau però, amb un Llívia atrinxerat en defensa, amb refusos
continuats de pilotes, pilotes aèries constants, joc de xoc i refús, i on el
control de pilota costa i molt. Partit ideal per jugadors de trinxeres com el
Bertran, el Miki, el Piqué o el Ramon Jiménez, jugadors que ho donen tot i més,
i que seran imprescindibles en el cos a cos. La qualitat la tenim però, s'ha de
mesurar tot minut a minut, ja que pel pla dissenyat pel nostre capità, calen
especialistes als moments oportuns per tal d'endur-se els tres punts cap a
casa. I, així ha estat. Quan ha calgut, han entrat els especialistes i el pla
ha sortit perfecte. Poc a poc, anirem explicant el pla del nostre capità d'avui.
Amb un mig del camp exquisit, amb el toc Txus-Joan-Jordi-Lluis, no ens trobem precisament avui al millor camp
per jugar a la possessió de pilota, toc i combinació.
Si el partit s’hagués
jugat al camp del Roselló, avui el rival hagués caigut per esgotament però, som
al “Llívia Arena” i hem de patir, tot i ser infinitament superiors. A més ens
trobem amb un gran porter, que en les seves primeres aturades al Vera o al
Jordi, ens fan volar pel cap, al porter els Montsó que ens va amargar el matí
fa tot just dos diumenges.
Partit de refusos, partit sense
espais, amb el Montserrat a darrere i el Vera, sempre amb dos jugadors a sobre,
cal tirar d'especialistes. I el pla d'avui era que el Mayoral obrís la llauna,
un jugador fort com una pedra, de fet és conegut com “La Roca”, hàbil en els
espais curts, amb cinc metres diabòlics, tècnicament molt bo, curtit en mil
batalles, i acostumat a jugar en aquests camps. Enganxa una bona passada
lateral, posa el cos, se'n va del seu marcador i del porter i a porta buida, marca el 0-1 al minut 27. Ens ha costat déu i ajuda però, el pla comença a
agafar forma.
El Llívia s'estira una mica a
partir del gol, però continua atrinxerat a la seva àrea, ja que sap que si
deixa espai morirà en el intent. Pilotes llargues, però la defensa del Palau
està perfecta amb “El Mariscal” Piqué manant, el Montserrat aprenent a patir,
el Bertran demostrant que és com el gendre perfecte, ho fa tot i ho fa bé,
sense aixecar mai la veu. I el nostre president Jacint Alsina que avui ha
deixat el seu “glamour” a casa per treballar i picar pedra al lateral esquerre,
i demostrant que és partit a partit un dels més destacats, i també, el bo del
nostre porter Caelles, gaudint de les vistes de la partida de Llívia, ja que no
ha rebut ni un sol xut entre els tres pals en els 90 minuts del partit. Un
altre partit a zero i ja n'hi van uns quants, tot una garantia de porter. I amb
el 0-1 arribem a la mitja part.
Amb l'equip sabent patir, amb
l'ajuda que ens donaran els companys de la banqueta, amb el Joan marcant els
pocs temps del partit que ha tingut, els jugadors de toc treballant, el Vera
partint-se la cara literalment amb la defensa local, i l'entrada del Carles
Cortés, que ens dóna un plus més de velocitat i qualitat per trobar el gol, cal
fer el segon, ja que així els locals poden estirar-se una mica més i nosaltres
trencar el partit definitivament. Però el porter local no ens deixa opcions i
serà complicat, tret que entri en escena un altre especialista, i així ha
estat.
Quan les coses no surten, el
camp és dur, el rival pica pedra, tècnicament ets superior però no ho pots
demostrar donat el terreny. Cal que entri en joc, el segon jugador del pla
dissenyat. Avui, aquest és el Ramon Jiménez, jugador criat al carrer, jugador
sense tatuatges, sense un bon pentinat, jugador que quan es lesiona, es lesiona
de veritat, no amb lesions modernes, jugador de terra, amb durícies a les mans,
que ha conduit un Seat 124, i que té la universitat de la vida i el carrer. Minut 52, li pren la cartera i la pilota al central local, al més pur estil
“del Torete a Perros Callejeros”, és planta sol davant del porter i pilota a la
xarxa, 0-2 i partit quasi tancat. Impagable el Ramonet, que està vivint una
segona joventut i fent la seva millor temporada.
Amb el 0-2, el rival que avança
línies, deixa espais i es on entra a escena el tercer especialista. Amb el Joan
ara si amb espais, amb el Cortés en escena, amb el Vera tornat bojos a tota la
defensa, entra en escena el nostre crack Jordi Baró per tancar el partit amb el
0-3 al minut 72 i el 0-4 al minut 81. Ja sé sap que el crack el tenim per això,
quan hi ha golejades, ell està en segon pla donant protagonisme als altres,
però quan la cosa té color gris o negre, sempre apareix per decidir i dir, aquí
estic i jo tanco el partit. Agafo els 3 punts i deixo el pla dissenyat pel
nostre capità emmarcat per les hemeroteques del futbol.
3 punts més, 20 punts,
segons a la classificació, però han guanyat Golmés, Artesa i Montsó, per tant
estem aquí, esperant el següent rival. Però ens esperen els tres partits més
difícils del campionat Golmés, Balaguer i Artesa, que marcaran el futur proper del nostre equip.
Proper diumenge visita del
líder Golmés, si guanyem líders provisionals (tenim un partit més que el
Golmés), però líders, així que afició us esperem.
Diumenge 12 de Novembre, a les
10 del matí i fins a tres quarts de 12, referèndum vinculant i legal al
Municipal de Sant Roc, amb la següent pregunta “Vols que els veterans del Palau
siguin líders de la segona divisió del campionat de veterans”, Vota amb els
nostres veterans, vota sí i canta “Jo soc del Palau, del Palau” !!!Que poc que
s'ho esperen!!!! !!!Força Palau i Força Veterans!!!!!
