Els ponents eren per una banda el periodista esportiu,
Frederic Porta i, per l’altra, el vicepresident de la Confederació Mundial de
Penyes del FCB, Salva Torres, els quals s’han anat alternant en l’ús de la paraula
per fer més amena l’exposició oral.
L’acte ha comptat amb una col.laboració
especial en el tram final per part del mateix net del fundador del club, Joan
Gamper, que ha ajudat a comprendre la figura humana del seu avi.
I és precisament Joan Gamper com a fundador i
sobretot, com a visionari del que en un primer moment només va començar essent
un esport practicat per aficionats i que només atreia l’atenció de la burgesia
i les elits com a espectadors, qui, segons els conferenciants, a partir d’un
moment concret de l’Assemblea de 1908 (on va estar a punt de desaparèixer el
club per diferents circumstàncies), va donar un pas endavant per rescatar i fer
créixer de manera prestigiosa un club que, tot i portar el nom de la ciutat de
Barcelona, de seguida es va veure vinculat amb els diferents processos de
construcció nacional de Catalunya, tant en temps favorables com en períodes de
guerra i dictadures tot al llarg del segle XX.
Joan Gamper va tenir la idea estratègica d’anar
de la mà d’un dels moviments més potents que a principis del segle passat
vertebrava el país: el catalanisme polític. Això, juntament amb els seus
contactes a nivell internacional, va ajudar a consolidar una espiral d’èxit que
va portar a eixamplar la base d’aficionats cap a la classe obrera i a la
construcció dels primers estadis de futbol amb certa capacitat com el de les
Corts.
El Barça s’anava forjant com a club esportiu de referència a Europa i, a
nivell intern espanyol, de seguida aixecà les suspicàcies dels governadors
civils successius que veien amb preocupació les complicitats naturals dels
aficionats i de les directives del club amb els fets i la sort de Catalunya com
a identitat col·lectiva.
Malgrat els intents d’allunyar el Barça dels fets
polítics del segle XX per part dels diferents governs de l’Estat espanyol, la
veritat és que mai es va poder arribar a exercir un control efectiu i la
història demostra que el FC Barcelona va quedar marcat i impregnat de les
vicissituds del procés d’emancipació nacional de Catalunya, agradi o no.
La
xerrada tenia com a objectiu d’explicitar i contextualitzar històricament
aquesta vinculació, per a que, a partir de les dades exposades, els presents
puguin arribar a entendre, si cap més, perquè a les graderies del Barça s’hi
llegeix “més que un club.”