UNS VETERANS SENSE
SOSTRE, LI FAN UNA MANETA AL BELLPUIG
Hi havia una vegada un
petit poble del Pla, amb una gran tradició futbolística i on durant molts i
molts anys, s’ha vist futbol diumenge darrera diumenge, un equip amateur va
fer història i va jugar a segona
catalana i tot el poble va estar orgullós d’aquells nois tant eixerits, però
ves per on un any els seus pares futbolístics van decidir agafar el repte de
igualar la fita, i una temporada van decidir practicar l’excel·lència del
futbol veterà, i ho estan intentant aconseguir aquesta temporada, sent una
orquestra filharmònica, on cada jugador sap tocar el seu instrument i fer una
música futbolística ratllant la perfecció, que és la partitura que han tocat
avui les llegendes del Palau, un equip no, un equipàs!!!!
El Palau es presenta amb
la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Jacint, Bertrán, Miquel
Farnell, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortes i Vera, quedant a la banqueta Miki,
Txus Palau, Jordi Baró, Johny, Lluís i Ramon Jiménez.
Rival complicat i llistó
molt alt, per tant, toca treballar i continuar amb els darrers resultats, però
ja se sap abans de començar que era impossible fer un altre set, donat el
nivell del rival, però aquest Palau és un altre, i des del primer minut es veu
que no hi haurà concessions, i que l’orquestra comença a tocar ben aviat.
Control de la pilota
total dels locals, on avui s’ha tret de la cova al Miquel Farnell i s’ha
adjuntat al mig del camp amb el director d’orquestra Joan Serrano (mare de Déu
el partit del Kaiser avui), un Miquel desbocat i amb una gran presència física,
i un Joan que, si algun jugador l’ha vist avui, li ha donat una master class de
com s’ha de fer rutllar un equip.
El Palau juga els primers
20 minuts al terreny visitant, amb tota la defensa defensant al mig del camp,
tenint molts metres a l’esquena i pocs espais en atac, primeres aproximacions i
on avui el “Bertri” era l’home que ha buscat el gol els primers minuts amb 2
grans xuts que el porter visitant ha hagut d’intervenir a dues bones aturades.
El Palau ho intentava,
però el Bellpuig és un equip molt compensat, amb molt ofici i sap com es juga en
aquesta categoria.
Primera ocasió
claríssima amb una bona jugada per banda del Montserrat que es planta sol davant
del porter i rebenta la pilota literalment, però al cos d’un porter del
Bellpuig que fa una aturada espectacular.
La defensa del Palau ha
d’estar atenta, ja que té molts espais a l’esquena, i el millor jugador visitant és precisament la
seva referència en punta, i és aquest jugador al minut 22 quan té la millor
ocasió amb un xut al pal, després d’una bona jugada personal, un bon ensurt, i
ja es veu que els visitants saben al que venen.
El Mariscal Piqué, i el
tinent coronel Poli que tanquen la defensa, definitivament, deixant al bo del
Caelles inèdit des d’aquesta jugada, i on es demostra que tot i que entre els
dos sumen 101 anys, la veterania, el compromís, l’amor a uns colors i l’afició
no té edat, 101 anys de futbol de veritat.
És en aquest moment quan
entra en joc el nostre president Jacint Alsina, i ja se sap que si l’esquerra
d’or de l’equip entra en joc, la música sona a cants celestials, jugada per
banda esquerra del president, pilota al Lluís, espectacular passada de taló, a
darrere, i el Miquel Farnell que ve com un F-10 en vol de rasant i fa el 1-0 al
minut 31, ja tenim oberta la llauna i cal fer el segon per no tindre ensurts.
El Joan Serrano, sap que
és el director d’orquestra, i l’orquestra toca i toca, passant tot el joc pel
Joan, però el Joan vol més, i a part de donar joc, vol deixar la seva classe en
forma de gol, un primer intent de gol amb un gran xut fora de l’àrea és el seu
primer avís, però al minut 39 arriba un gol, que sols pot fer el Joan, nova
jugada per banda esquerra del Jacint (espectacular el president avui),
assistència al Joan, el Joan que mira porta, apunta i dispara la pilota, amb un
toc subtil, espectacular i col·locat a la part baixa del pal, on el porter tan
sols li queda l’opció de mirar-s’ho i pensar, jo he vist marcar a un dels
millors jugadors de la historia del CF Palau, gran gol del Kaiser, amb 2-0
arribem a la mitja part i dos jugadors que han de marxar, el Bertan que és pur
ofici, i el Jacint que és pur art, per tant ara calen nous músics, i el llistó
difícil de superar.
La segona part comença
igual que la primera, tan sols hi ha un equip al camp, i la música és la
mateixa, la música que sona dels peus dels nostres veterans. Amb canvis de
músics, de posicions, on avui tots han jugat de tot, i el “motor dièsel” Ramon
Jové que fa oblidar a la absència del president al lateral esquerre, quin
partit s’ha marcat el Ramon, si els iaios han tancat la porta de la defensa, en
part ha estat perquè el Ramon està que surt, i no dona opcions de risc en
defensa.
Minut 64, el Montserrat
que avui no ha lluït en atac, ja que se li ha demanat una altra tasca, que era
reforçar la defensa per falta d’efectius, envia un míssil terra aire, el Johny
que en velocitat es planta sol davant del porter i penal clar, el Joan que avui
fa concessions i li dona l’opció al Montserrat de provar si sap xutar penals, i
aquest que no perdona fent el 3-0.
El Palau vol més, i
l’equip és una piconadora, el Carlos Cortés trencant banda dreta, el Lluís
trencant banda esquerra, el Miki que avui fa de transformer, tan aviat porta el
casc de feina per recuperar pilotes, com el frac de gala per fer passades
espectaculars de taló, que molt pocs jugadors són capaços de fer, i el Txus
Palau que avui debutava i déu ni do el partit del de “cal Trobo”, com la toca i
quant futbol tenen aquelles cames.
Però falten tres homes
en entrar en escena, el Vera, el Ramon Jiménez i el Jordi Baró, que avui ha
arribat a la segona part per temes de logístiques familiars, i tindre al
jugador franquícia fora, i que l’equip rutlli igual, dona fe que aquest equip,
és una màquina quasi perfecta, amb el Jordi al camp, el so de la música encara
sona millor.
Però s’ha de reconèixer
la feina de dos jugadors, que qualsevol equip mataria per tindre, un Vera que
avui ha vist que li tocava tocar una altra música, i un Jiménez que ha entrat
al camp vestit de torero, el Vera que avui ja sap que no marcarà, però que ha
de sortir a la crònica sí o sí, i al darrer quart d’hora ha estat el millor
jugador del Palau, amb dues jugades personals, dues assistències espectaculars
al Ramon Jiménez, i aquest que vestit de torero ha d’entrar de matar al brau,
pilota picada per sobre del porter al minut 83 fent el 4-0 i xut ajustat al
minut 90 fent el 5-0, dues orelles, la cua i sortida a espatlles del Municipal
de Sant Roc, espectacular el “Ramonet”, final del partit i una maneta a un gran
equip com és el Bellpuig.
Amb aquest resultat els
nostres veterans es col·loquen en tercera posició, ja som al tren de la
lliga, i on el Golmés, l’Artesa i el Rosselló, també toquen molt bona música,
destacar la estranya derrota del Monsó, el nostre proper rival al camp del
Balaguer.
Proper diumenge,
passaport en mà i a les 9.30h ens esperen a les Espanyes, concretament a Monsó,
segurament el primer partit de la república catalana (capritxos del calendari),
i on els nostres veterans van a fer un cop d’estat i emportar-se els tres punts
tocant bona música i cantant 155 cops!!!! Jo sóc del Palau, del Palau!!!!,
orgullós dels nostres veterans, sou els millors nois, orgullós del meu equip i
un plaer tocar el violí en aquesta orquestra, Força Veterans!!!! Força
Palau!!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Bellpuig 0
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Bellpuig 0