diumenge, 22 d’octubre del 2017

VETERANS PALAU 5 – VETERANS BELLPUIG 0

UNS VETERANS SENSE SOSTRE, LI FAN UNA MANETA AL BELLPUIG

Hi havia una vegada un petit poble del Pla, amb una gran tradició futbolística i on durant molts i molts anys, s’ha vist futbol diumenge darrera diumenge, un equip amateur va fer  història i va jugar a segona catalana i tot el poble va estar orgullós d’aquells nois tant eixerits, però ves per on un any els seus pares futbolístics van decidir agafar el repte de igualar la fita, i una temporada van decidir practicar l’excel·lència del futbol veterà, i ho estan intentant aconseguir aquesta temporada, sent una orquestra filharmònica, on cada jugador sap tocar el seu instrument i fer una música futbolística ratllant la perfecció, que és la partitura que han tocat avui les llegendes del Palau, un equip no, un equipàs!!!!

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Jacint, Bertrán, Miquel Farnell, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortes i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Jordi Baró, Johny, Lluís i Ramon Jiménez.

Rival complicat i llistó molt alt, per tant, toca treballar i continuar amb els darrers resultats, però ja se sap abans de començar que era impossible fer un altre set, donat el nivell del rival, però aquest Palau és un altre, i des del primer minut es veu que no hi haurà concessions, i que l’orquestra comença a tocar ben aviat.

Control de la pilota total dels locals, on avui s’ha tret de la cova al Miquel Farnell i s’ha adjuntat al mig del camp amb el director d’orquestra Joan Serrano (mare de Déu el partit del Kaiser avui), un Miquel desbocat i amb una gran presència física, i un Joan que, si algun jugador l’ha vist avui, li ha donat una master class de com s’ha de fer rutllar un equip.

El Palau juga els primers 20 minuts al terreny visitant, amb tota la defensa defensant al mig del camp, tenint molts metres a l’esquena i pocs espais en atac, primeres aproximacions i on avui el “Bertri” era l’home que ha buscat el gol els primers minuts amb 2 grans xuts que el porter visitant ha hagut d’intervenir a dues bones aturades.

El Palau ho intentava, però el Bellpuig és un equip molt compensat, amb molt ofici i sap com es juga en aquesta categoria.
Primera ocasió claríssima amb una bona jugada per banda del Montserrat que es planta sol davant del porter i rebenta la pilota literalment, però al cos d’un porter del Bellpuig que fa una aturada espectacular.

La defensa del Palau ha d’estar atenta, ja que té molts espais a l’esquena, i  el millor jugador visitant és precisament la seva referència en punta, i és aquest jugador al minut 22 quan té la millor ocasió amb un xut al pal, després d’una bona jugada personal, un bon ensurt, i ja es veu que els visitants saben al que venen.

El Mariscal Piqué, i el tinent coronel Poli que tanquen la defensa, definitivament, deixant al bo del Caelles inèdit des d’aquesta jugada, i on es demostra que tot i que entre els dos sumen 101 anys, la veterania, el compromís, l’amor a uns colors i l’afició no té edat, 101 anys de futbol de veritat.

És en aquest moment quan entra en joc el nostre president Jacint Alsina, i ja se sap que si l’esquerra d’or de l’equip entra en joc, la música sona a cants celestials, jugada per banda esquerra del president, pilota al Lluís, espectacular passada de taló, a darrere, i el Miquel Farnell que ve com un F-10 en vol de rasant i fa el 1-0 al minut 31, ja tenim oberta la llauna i cal fer el segon per no tindre ensurts.

El Joan Serrano, sap que és el director d’orquestra, i l’orquestra toca i toca, passant tot el joc pel Joan, però el Joan vol més, i a part de donar joc, vol deixar la seva classe en forma de gol, un primer intent de gol amb un gran xut fora de l’àrea és el seu primer avís, però al minut 39 arriba un gol, que sols pot fer el Joan, nova jugada per banda esquerra del Jacint (espectacular el president avui), assistència al Joan, el Joan que mira porta, apunta i dispara la pilota, amb un toc subtil, espectacular i col·locat a la part baixa del pal, on el porter tan sols li queda l’opció de mirar-s’ho i pensar, jo he vist marcar a un dels millors jugadors de la historia del CF Palau, gran gol del Kaiser, amb 2-0 arribem a la mitja part i dos jugadors que han de marxar, el Bertan que és pur ofici, i el Jacint que és pur art, per tant ara calen nous músics, i el llistó difícil de superar.

La segona part comença igual que la primera, tan sols hi ha un equip al camp, i la música és la mateixa, la música que sona dels peus dels nostres veterans. Amb canvis de músics, de posicions, on avui tots han jugat de tot, i el “motor dièsel” Ramon Jové que fa oblidar a la absència del president al lateral esquerre, quin partit s’ha marcat el Ramon, si els iaios han tancat la porta de la defensa, en part ha estat perquè el Ramon està que surt, i no dona opcions de risc en defensa.

Minut 64, el Montserrat que avui no ha lluït en atac, ja que se li ha demanat una altra tasca, que era reforçar la defensa per falta d’efectius, envia un míssil terra aire, el Johny que en velocitat es planta sol davant del porter i penal clar, el Joan que avui fa concessions i li dona l’opció al Montserrat de provar si sap xutar penals, i aquest que no perdona fent el 3-0.

El Palau vol més, i l’equip és una piconadora, el Carlos Cortés trencant banda dreta, el Lluís trencant banda esquerra, el Miki que avui fa de transformer, tan aviat porta el casc de feina per recuperar pilotes, com el frac de gala per fer passades espectaculars de taló, que molt pocs jugadors són capaços de fer, i el Txus Palau que avui debutava i déu ni do el partit del de “cal Trobo”, com la toca i quant futbol tenen aquelles cames.

Però falten tres homes en entrar en escena, el Vera, el Ramon Jiménez i el Jordi Baró, que avui ha arribat a la segona part per temes de logístiques familiars, i tindre al jugador franquícia fora, i que l’equip rutlli igual, dona fe que aquest equip, és una màquina quasi perfecta, amb el Jordi al camp, el so de la música encara sona millor.

Però s’ha de reconèixer la feina de dos jugadors, que qualsevol equip mataria per tindre, un Vera que avui ha vist que li tocava tocar una altra música, i un Jiménez que ha entrat al camp vestit de torero, el Vera que avui ja sap que no marcarà, però que ha de sortir a la crònica sí o sí, i al darrer quart d’hora ha estat el millor jugador del Palau, amb dues jugades personals, dues assistències espectaculars al Ramon Jiménez, i aquest que vestit de torero ha d’entrar de matar al brau, pilota picada per sobre del porter al minut 83 fent el 4-0 i xut ajustat al minut 90 fent el 5-0, dues orelles, la cua i sortida a espatlles del Municipal de Sant Roc, espectacular el “Ramonet”, final del partit i una maneta a un gran equip com és el Bellpuig.

Amb aquest resultat els nostres veterans es col·loquen en tercera posició, ja som al tren de la lliga, i on el Golmés, l’Artesa i el Rosselló, també toquen molt bona música, destacar la estranya derrota del Monsó, el nostre proper rival al camp del Balaguer.

Proper diumenge, passaport en mà i a les 9.30h ens esperen a les Espanyes, concretament a Monsó, segurament el primer partit de la república catalana (capritxos del calendari), i on els nostres veterans van a fer un cop d’estat i emportar-se els tres punts tocant bona música i cantant 155 cops!!!! Jo sóc del Palau, del Palau!!!!, orgullós dels nostres veterans, sou els millors nois, orgullós del meu equip i un plaer tocar el violí en aquesta orquestra, Força Veterans!!!! Força Palau!!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Bellpuig 0