dimarts, 17 d’octubre de 2017

VETERANS MIRALCAMP 1 – VETERANS PALAU 7

ELS VETERANS NO NEGOCIEN I LI FAN UN SET AL MIRALCAMP

Ja ho vam dir a la darrera crònica, la victòria avui a Miralcamp era innegociable, i així ha estat, els nostres veterans estan en una gran forma, i continuen intractables, poc a poc van agafant el tren dels de dalt, un tren que va molt ràpid i on els nostres rivals directes, ja estan en classe preferent.

El Palau es presenta al municipal de Miralcamp amb Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Pere Corral, Jacint, Jordi Baró, Joan Serrano, Antonio Vera, Mayoral i Xavi Montserrat, quedant a la banqueta Bertran, Francis, Ramon Jiménez, Miki, Carles Cortés i Jonny.

L’àrbitre del matx, fa la xiulada inicial, sacada del Palau, tres tocs i refús defensiu dels locals, pilota en defensa, el Poli fa una passada llarga en banda, el Xavier Montserrat que no corre, vola, pilota a l’àrea i  l’Antonio Vera, aficionat a la pesca radical, que pesca la pilota i a la xarxa, 40-45 segons màxim i el Palau, que ja es veu que no negocia i va per feina.

El Miralcamp molt tocat, i els nostres veterans que la toquen a les mil meravelles, un mig del camp on es ajunten el Jacint (qualitat sobrada), el Joan (toc i visió de joc), el Jordi (futbol total) i el nen Xavier Montserrat (la gespa del municipal de Miralcamp trigarà a créixer per on ha trepitjat el noi del Poal, mare meva el que ha fet avui el nen), no tarda gaire en augmentar el marcador, joc de futbol total, pilota al Mayoral (el futbol ha estat injust amb ell avui, s’ha merescut el gol, gran partit de “la roca” de Bell-lloc), encara porta i penal a favor dels nostres, algun innocent que agafa la pilota amb ganes de xutar, però hi ha coses que són innegociables, el kàiser, Joan Serrano, que diu “ a veure nois, els galons, són els galons”, i tots a mirar com fa el 0-2 al minut 8.

El Miralcamp ja està tocat de mort, i ara és quan apareix el nen, un Xavier Montserrat que està demostrant que pot jugar al primer equip de sobres i que el filial de segona catalana, ja se li quedava petit, pilota en banda,  mira porta, agafa la pilota se’n va de tot el que aparegui per la seva zona, ni la guàrdia civil, ni els antidisturbis, ni la defensa del Miralcamp el poden aturar, encara porta i fa el 0-3 al minut 12.

Amb aquest resultat i vist el vist, la victòria ja està al sac, però cal una miqueta més, i una miqueta més és que la torni a agafar el Montserrat, i quan té una altra a la xarxa que va, nova jugada per banda, encara porta i el 0-4 al minut 25, el Miralcamp que ja no sap què fer amb aquesta bèstia que tenim entre els nostres.

El Palau que no dona opcions a darrere, el Piqué i el Poli tenen controlat l’atac local, encara que tenen un ull en el “pitxitxi” de la categoria, el seu número 9, que avui no ha aparegut en cap  moment, els laterals a fer la seva feina, el Pere com sempre, perfecte, i el Ramon Jové, que debutava avui, a agafar la forma, però una forma que no ha perdut, perquè no se li recorda cap errada.

Però no tot ha estat perfecte, hem tingut una errada defensiva, en una pèrdua de pilota al mig del camp amb tota la defensa sortint, i ens agafen una contra, que no perdonen els nois del Miralcamp, fent el 1-4 al minut 33, l’únic punt negre d’un equip que ha estat tocant la perfecció.

El Montserrat que vol continuar sent el protagonista, i en una falta a prop de l’àrea, demana la pilota, falta directa i de nou a la xarxa, minut 39, i 1-5, resultat amb el que arribem a la mitja part.
La segona part que comença amb nova davantera, amb l’entrada del Ramon Jiménez i el Jonny, i el debut del Carles Cortes en banda, mare meva quin equip que tenim aquest any, si uns són bons, els altres també, i a fe de déu que no han defraudat cap d’ells.

La segona part comença amb un ritme més baix per part dels nostres, amb un resultat massa clar, un Miralcamp que en cap moment ha llençat la tovallola, i que ha donat la cara durant tota la segona part, amb un futbol intents, i per moments amb perill amb bones contres, però sempre topant amb una pedra, anomenada Xavier Beltran, déu n’hi do el que ha treballat i tallat, sempre parlem del joc ofensiu però la feina del “Bertri” i també del Miki, no té preu, equilibri total, i algú ha de fer la feina bruta, i aquest parell es fiquen el casc, baixen a la mina, i piquen pedra, perquè altres facin la feina bonica de la crònica.

Els minuts passen, i ja es veu que el resultat no és definitiu, minut 67, pilota per banda esquerra, pilota al altre nen, el Jonny que l’agafa, i aquest cop no perdona, fent el 1-6 i el seu primer gol com a professional veterà.

Ara tant sols falta el Ramon Jiménez, i cal que li arribin pilotes en condicions, les oportunitat hi són, i el Palau pot fer el setè, i aquest arriba en una greu errada del porter local, que en un mal refús li deixa la pilota als peus del noi d’Anglesola, i aquest que fa el 1-7 definitiu al minut 78.

A partir d’aquest moment el Palau que ha tingut alguna més, sobre tot una del Montserrat per fer el vuitè, però al final el partit que acaba amb aquest resultat, i els nostres veterans, abonats al set, gran partit, gran equip, i a seguir sumant, però és una bestialitat el gol que tenim aquest any, sempre l’hem tingut, però ara no perdonem la vida.
Assentats en la quarta posició, posició de copa, i ja som on hem de ser, ara sols queda, guanyar, guanyar i tornar a guanyar, perquè el Monsó, el Golmés, l’Artesa o el Rosselló, no tenen pinta de deixar-se gaires punts pel camí, tan sols comentar una dada, si el govern espanyol no ens hagués privat d’anar a jugar l’1 d’Octubre a Alcoletge, i haguéssim guanyat, a hores d’ara seriem líders, però això ja és parlar per parlar, ja sabem que en Rajoy és aficionat del Monsó, però tranquil Mariano, que poc que t’ho esperes!!!!

El proper diumenge partit molt i molt important, ens visita el Bellpuig, equip dels preparats per jugar-se els llocs de dalt, equip de la nostra lliga, innegociable guanyar de nou, i on faríem un cop a la taula i ens jugaríem les “garrofes” d’aquí 15 dies al camp del líder, on podríem fer un cop d’estat, però de moment pas a pas, i cal pensar sols en el Bellpuig, un equip, molt i molt difícil.
Aficionats, seguidors, fans, amics, família, coneguts, les 10 és l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc, el 22 d’Octubre la data i el Bellpuig el rival, t’ho perdràs?, jo segur que no, som-hi gent, al municipal falta gent, a animar a les llegendes del Palau, !!!Que poc que s’ho esperen!!! Força Veterans!!!! Força Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Miralcamp 1 - Veterans El Palau 7