EL PALAU MARXA DE
HALLOWEEN A LA SEGONA PART, I PERD UN PARTIT QUE TENIA GUANYAT AL DESCANS
Increïble i inexplicable
el que han fet els nostres Veterans aquest matí a les Espanyes, un partit que
tenien al sac i ben lligat al descans, ha acabat com una pel·lícula de terror
al minut 90, s’haurà de reflexionar i prendre nota, però aquest equip té molt i
molt potencial a primera, però les errades es paguen i ben cares.
El Palau es presenta al
camp del Fraga amb la següent alineació: Albert Brufau, Poli, Pere, Miquel
Farnell, Felip, Roger Peruchet, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Ramon Jiménez
i Gerard, quedant a la banqueta Caelles, Jordi Huguet, Jacint, Albert Mayoral i Joe.
El Palau venia amb la
lliçó apresa a Lleida fa quinze dies, sense ritme al no jugar la setmana
passada i amb l’objectiu de deixar les nostres credencials de gran equip i de
començar a ser l’equip revelació de primera, dit i fet, el Palau comença a
Fraga com un equip gran i que no venen a passar al diumenge, venen a pels tres
punts.
Lamentable estat del camp
del Fraga, on demà ens farà mal i tindrem agulletes fins i tot a les orelles o
les pestanyes, un camp de gespa artificial (o almenys això ens han dit), grans
dimensions i si vols espais en tindràs i molts.
El Palau comença sent
protagonista, la pilota és en tot moment del Palau, i el Joan i el Jordi es fan
amb el control de partit.
Amb la pilota als peus del
Palau, que comença la construcció des de darrera, i on el Fraga ha d’anar a
remolc d’un gran Palau, alta possessió de pilota, i el Palau que tanca tots els
espais en defensa, un altre cop el Miquel i el Pere estan perfectament
col·locats, bé en alt tall i els dos cunyats (Poli-Felip), tancant les bandes
perfectament.
El Fraga completament a remolc,
i el Palau molt ben posicionat i buscant la porteria del Fraga.
I en la primera arribada,
primer gol, pilota llarga del Joan a l’esquena del central, el Ramon Jiménez
que la para, es gira al més pur estil Romario, trencant la cintura al Alkorta,
encara porta i defineix amb gran serenitat, el que podia ser un dels gols de la
jornada, 0-1 al minut 13, i el Palau que dona el primer cop.
El Fraga entra en nervis,
i el Palau cap fred i a buscar el segon. Bon partit col·lectiu i el Gerard que
porta de cap als centrals locals, el Palau busca les bandes i el Lluís que
arriba de segona línia fent molt de mal.
El Fraga no sap con
jugar-li al Palau, i tan sols busca la pilota llarga als seus davanters, però
el Miquel Farnell és molt Miquel i guanya tots els duels d’un contra un, i on
no arriba el Miquel arriba el Pere, i on no, el Felip, i el Poli que trenca la
banda amb desdoblaments constants als interiors, el Palau és una màquina de
futbol, i el Fraga un joguet en mans del Palau.
Al minut 23 arriba el 0-2,
falta lateral treta magistralment pel Joan Serrano al segon pal, el Roger
Peruchet que s’avança a tota la defensa, i d’un cop impecable de cap, fa el
segon.
Bon joc i màxima
efectivitat, el Palau que fa el guió perfecte, el Fraga tan sols arriba un cop
a xutar a porta, però l’Albert respon amb una gran aturada, amb el 0-2
favorable arribem al descans.
Però tot el que hem fet
perfecte a la primera part, ho hem llençat a les escombraries a la segona, i és
que no sé què passa, però a les segones parts sortim freds i amb poca atenció
al joc.
El Fraga per la seva part,
sap que si no fa alguna cosa, no tindrà res a fer.
Minut 50, falta lateral a
favor del Fraga, pilota al segon pal i un davanter espanyol lliure de marca que
remata més sol que un mussol, 1-2 i ara sí que patirem.
L’equip cau en una
depressió futbolística, desapareixent del camp i el Fraga que ens passa per
sobre, inexplicable el que passa, l’equip mal col·locat, corrent com pollastres
sense cap i el Fraga que vol fer sang dels nostres.
Minut 57, pilota llarga a
l’esquena de la nostra defensa, pilota dividida entre el Caelles i un davanter,
arriba primer el Caelles, toca la pilota i aquesta cau als peus d’un jugador
del Fraga, que de primeres fa una paràbola perfecta, el Pere que va per la pilota,
però no arriba per poc, 2-2 i el drama es comença a veure a l’ambient.
El Palau desapareix del
camp com un sucre en un cafè, i un gran Fraga que va per la victòria, el Palau
no fa dues passades seguides i el Fraga té superioritat al camp i en els un
contra un.
Minut 61, falta a prop de
l’àrea, i un jugador del Fraga que l’envia a prop de l’escaire i ens fa el
definitiu 3-2.
El Palau està mort, sense
idees i no sap com fer-li mal a un Fraga que ens està passant per sobre, però
el Palau té orgull, no es conforma, i vol alguna cosa, sense idees, sense joc,
però buscant les accions individuals està a punt de fer mal al Fraga, dues
grans ocasions pel Gerard i sobre tot pel Jordi Baró, ens està a punt de donar
almenys un punt, però no, avui a la segona part el Palau ha estat una
caricatura de si mateix, final del partit, derrota que farà molt de mal, i
almenys avui hem d’aprendre la lliçó, som a primera, i a primera les errades et
costen els punts, aquest partit a segona divisió marxem amb punts, a primera
sense punts i amb la cua entre les cames.
Però tot això ja és història,
ara cal pensar en el proper rival, i el proper rival és els Veterans de
Montoliu, un equip que coneixem i molt bé, un gran equip al que ja vam guanyar
a quarts de final de copa la temporada passada, però que ens pot fer molt de
mal, si no sortim, com el dia del Lleida, ens hem de fer forts a casa, ja no
podem volar més punts.
11 de Novembre la data,
les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Montoliu el
rival, hem de canviar la història, hem de guanyar al Montoliu, i hem de mirar
cap a dalt, el Palau no pot estar a la cua de la classificació !!!Que poc que
s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!
No volia fer aquesta
crònica, volia haver acabat la crònica a la primera part, i dedicar-li la
victòria a un amic, a un company, a un ex-jugador nostre, un davanter de
caràcter, un guanyador nat, un golejador i un molt bon noi, el temps passa, i
molts cops ens oblidem dels nostres, el proper dimarts 6 de Novembre farà 20
anys que ens va deixar un company, el que va ser l’onze del Palau durant vàries
temporades, i company durant moltes temporades de molts dels jugadors dels
actuals Veterans, fa 20 anys que va marxar amb tan sols 27 anys el company Joan
Carles Lahoz, un record a la seva memòria i una abraçada allà on siguis, Joan
Carles, continues al nostre cor i als nostres records, estic segur que
haguessis estat un gran Veterà del Palau!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANOS FRAGA 3 - VETERANS PALAU 2
