AMB GOLS HI HA VICTÒRIA,
EL GERARD FA SALTAR LA BANCA AL MINUT 88
Per fi arriba la primera
victòria, i davant un senyor i gran equip, avui els nostres han agafat per fi
el pols a la categoria, mentalització, ordre, bon joc i aprofitar les poques
ocasions, claus del la victòria d’avui, els nostres Veterans fan saltar la
banca avui a Gardeny.
El Palau es presenta al
Municipal de Gardeny amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel
Farnell, Jacint, Roger Peruchet, Txus Palau, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret
i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Albert Mayoral, Carles Cortés i
Ramon Jiménez.
Els nostres veterans ja no
podien esperar més, la victòria era necessària, aquest equip necessitava un
partit com el d’avui, i això que hem arribat curts d’efectius a una boirosa
Lleida, sense el nostre cap Manel Piqué, i sense el nostre crack Jordi Baró, dos
baixes molt o molt importants, però avui aquest equip ha cregut en ell, i ha
estat molt atent als temps del partit, hem jugat amb cap, amb cor i amb
l’esperit de la temporada passada, ha tornat el gran Palau..
Una amenaça del cap de
premsa abans de partit, fart d’escriure derrotes, ha estat el principi de tot,
l’equip ha sortit amb l’esperit i la motivació que ens van fer campions, sense
el Piqué, sense el Baró, i com ja sabem sense el Vera i sense el Montserrat,
quatre homes claus del millor Palau de la història, però amb un líder
inqüestionable anomenat Joan Serrano, amb un crack espectacular anomenat Miquel
Farnell, amb el presi Jacint creant càtedra, amb un Lluis que somiaran avui amb
ell, i amb la cirereta que ha deixat el Gerard al 88, un Gerard que mereixia
sortir a espatlles avui de Gardeny, la resta impecables, perfectes, sabent tots
interpretar la seva funció, un equip amb totes les lletres.
Comença el partit en una
lamentable camp de cautxú artificial, davant un Lleida impressionant, un gran
equip no, el següent, joves, juguen, deixen jugar, la toquen, la mouen, un
equip candidat al títol, però no s’esperaven a un Palau, lluitador, fort en
defensa, amb una pressió asfixiant i volent la pilota en tot moment, avui l’os
d’equip era el Palau.
Primers minuts
d’intercanvi de cops, el Palau que vol jugar al toc, el Lleida que busca més
els desplaçaments llargs, però el Miquel i el Pere dominen el tall,
l’anticipació i la posició, amb dos laterals de llarg recorregut i amb
profunditat, el Palau avui no tenia fissures en defensa, i això que era
complicat parar als locals, ja que quan podien fer tres passes seguides, no
estaven de romanços i tenien la nostra porteria, per cert molt bon defensada
pel Caelles entre cella i cella.
El partit era de domini
altern, i el Lleida patia i molt al no tindre el domini i la pilota, el Palau
molt ben posicionat, totes les pilotes anaven a un impressionant “Kaiser” Joan
Serrano, i un Jordi Sarret que ha fet una feina impagable avui, ha estat a
totes i ha acabat mort, pel seu desgast.
Oportunitats clares no n’hi
ha hagut, però d’arribades n’hi havia per les dos parts, una gran mà del
Caelles al minut 22 i un xut per sobre de la porteria del Joan al minut 34, han
estat les més clares.
El Palau ha estat capaç de
jugar amb els temps del partit, i tot el perill arribava per banda esquerra, on
avui el Jacint i el Lluís, ha fet un partit per emmarcar, combinacions
constants, recuperacions, jugades per banda, tot anava per banda esquerra, però
casualitats de la vida, el gol arriba per banda dreta.
Minut 40, pilota per banda
esquerra, impressionant canvi de joc del Jacint al Poli en banda dreta, el Poli
para, encara el lateral i “la Roca” Mayoral que la demana, passada precisa del
Poli, “la Roca” que la rep, la baixa, fica el cul, se’n va d’un, de dos, encara
la ratlla de fons, centrada de la mort i el Carles Cortes amb la canya a punt
que fa el 0-1, veure per creure, la primera clara i la fem, no la perdonem, per
fi aprofitem les poques oportunitats que ens donarà un gran Lleida, amb aquest
resultat arribem al descans.
La segona part comença amb
un Palau fred, i un Palau fred i despistat et donarà una errada, dit i fet, en
l’única errada en la marca, un jugador es cola de segona línia, encara porta i
no perdona davant el Caelles, era lògic, si teníem una errada, el Lleida no
perdonaria, i empat a un al minut 50.
Amb 40 minuts per davant,
un camp que no ens sentim còmodes, un
rival que s’aniria a dalt, però avui era el partit del Palau.
Amb el Jiménez
pressionant, amb el Mayoral lluitant totes, amb un Carles Cortes amb la seva
millor versió, el Jordi Sarret sent un mur i el Joan sent el gran “Kaiser” que ens
té acostumats, han lligat de curt a tot un Lleida, que repeteixo, és el millor
equip que he vist fins ara a primera però de llarg.
Amb el rival lligat de
curt, amb els minuts corrent, i amb uns locals molt nerviosos al no poder
arribar a fer mal a un Palau molt ordenat i pressionant cada una de les
jugades, calia esperar la seva oportunitat i sobretot no perdonar-la.
Al minut 77 arriba un fet
clau, entren al camp el Gerard, el Roger Peruchet i el Txus Palau, per uns molt
cansats Mayoral, Jiménez i Lluis, això li dona aire a l’equip, i aprofitaran
els espais que ens deixen els locals.
El Lleida no vol l’empat,
com a gran equip que és vol la victòria, però el Palau el té lligat curt, i no
arriben en cap moment en claredat, i el Palau que escriu un guió perfecte,
millor no es podia plantejar el partit.
Minut 88, pilota del Joan
a l’espai de la banda dreta que deixa el Lleida, pilota al Roger, centrada al
segon pal, el Txus que la rep, controla i encara, veu al Gerard lliure de
marca, la rep, la para i xut, refús defensiu, que de nou arriba al Gerard en
posició franca, i aquest que la para, mira porta, veu un forat entre quatre o
cinc defenses i afusella al porter local, bogeria, alegria i el rival amb dos
minuts pel davant i sense temps de reacció, 1-2 i cal matar els pocs minuts que
queden.
I així ha estat, 4 minuts
d’afegit i gran victòria dels nostres davant un gran rival i gran equip com és
el Lleida, felicitar al rival pel seu joc i felicitar als nostres per recuperar
l’esperit del “que poc que s’ho esperen”....
Amb la victòria d’avui,
guanyem un lloc, comprimim la classificació, i a poc que continuem així podem
recuperar moltes posicions, però tot això és historia i cal pensar en el proper
rival, diumenge hi ha plat gros, hi ha derbi, ens visita el Golmés.
Diumenge 28 la data, les
10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i el Golmés el rival, que no t’ho
expliquin, que no t’enganyin, el partit del segle es juga al Palau, no és el
Barça-Madrid, el partit del segle és el clàssic, el derbi el Palau-Golmés de
Veterans !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca
el Palau!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS LLEIDA 1 - VETERANS PALAU 2
