FUTBOL TOTAL, INJUSTÍCIA,
RESURRECCIÓ, DRAMA, SANT JOAN SERRANO I ÈPICA, ELS NOSTRES VETERANS ESTAN A
TRES PUNTS DE L’ASCENS A PRIMERA
Partit boig, amb
alternatives, amb emoció, amb un arbitratge polèmic, dos equips que han anat a totes,
i un final feliç. Aquest equip mereix ser campió, però no depenem de nosaltres.
A la concentració prèvia a
la sortida del poble hem rebut la visita d’un mite del futbol veterà del Palau,
ens ha vingut a donar ànims el Josep Maria Benet, conegut futbolísticament com
el “dandi” de Sant Marti, i ens ha portat sort, tot i que aquest equip avui
s’ha deixat l’ànima contra l’únic rival que havia estat capaç de guanyar-nos.
El Palau es presenta al
municipal de l'Artesa amb Caelles, Poli, Miquel Farnell, Piqué, Pere Corral,
Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Xavi Montserrat, Antonio Vera i
Mayoral, quedant a la banqueta Paco, Ramon
Jiménez, Gerard i Joe.
Camp en perfectes
condicions, gespa natural, dos grans equips, i tres punts en joc que
representaven seguir lluitant pel títol i derrotar a l’únic equip capaç de
guanyar als nostres veterans aquesta temporada.
Justos d’efectius, i amb
la defensa en quadre, amb sols 4 defenses naturals disponibles, els nostres
veterans que han sortit a totes, i no han defraudat.
El Palau prenia el control
del partit, i el Joan i Jordi, marcaven els temps, el rival, un equip molt ben
armat, que juga i deixa jugar, i un àrbitre desconcertant i que ens ha posat el
partit molt i molt difícil a la primera part.
El Palau que va de cara a
porta i les primeres aproximacions per banda dreta, on avui el Poli i el
Montserrat han trobat espais per fer molt de mal, primera jugada per banda
dreta assistència del Poli i el Montserrat que en l’un contra un, el porter
local li fa una gran aturada.
El partit es comença a
complicar, quan l’àrbitre en la primera falta del Piqué li treu targeta groga,
la primera del Farnell (el perdrem per sansió el proper partit) i en una jugada d’un contra un del Montserrat en l’àrea local que va a terra, l’àrbitre que no vol saber res, estava clar que avui no ens regalarien res, i que l’àrbitre ens ha donat l’esquena d’una manera descarada en els primers minuts.
Però pocs minuts després el
Palau és com una tempesta perfecta, minut 17 jugada per banda dreta del Poli,
assistència al Montserrat i aquest que afusella al porter, 0-1 i els visitants
que fan el seu primer cop.
Minut 19, jugada de nou
per banda dreta del Montserrat, que avui ha estat un autèntic malson per la
defensa de l'Artesa, assistència al segon pal i el Vera de nou de cap fa el 0-2
i el seu dinovè gol particular.
Amb 0-2 l’Artesa que no
sap què fer ni com frenar a una tempesta perfecta anomenada Veterans del Palau,
els nostres volen més i amb una jugada de toc del mig del camp, on avui el
Jordi i el Joan, s’han agradat i molt, tot un luxe disposar d’aquests dos
cracks mundials, assistència en banda esquerra al Carles Cortès que des fora de
l’àrea i amb una precisió mil·limètrica fa una paràbola per sobre del porter,
netejant els pals inferiors i fent un gol de traca i mocador i segurament el
gol de la jornada, 0-3 al minut 24.
Partit coll avall, i el
Palau que en condicions normals ja tindria el partit al sac i ben lligat, però
queden molts minuts per davant, i el rival no és de fiar ja que és un gran
rival.
El Palau que té el 0-3 amb
un esplèndid cop de cap del Poli a la sortida d’un córner, però el porter treu
una millor mà i la cosa queda en un no res.
El Palau que comença a fer
els primers canvis i entren el Ramon Jiménez, Gerard i Joe, per oxigenar una
miqueta a l’equip, ja que el rival ens està exigint i molt amb el físic, a més
la temperatura i la xafogor del dia tampoc ajuda.
Nova errada de l’àrbitre, i
un equip que estava jugant un futbol total, i estava passant per sobre del
rival, en pocs minuts llença molta feina feta a les escombraries per dues
errades imperdonables, minut 32, jugada a l’esquena dels centrals, un davanter
un metre fora de joc, l’àrbitre que no ho veu i ens fan l’1-3 en un clamorós
fora de joc, la cosa torna a torçar-se amb un àrbitre que no sap estar a
l’altura del partit, un partit on ens ha carregat de targetes en pocs minuts i ens
ha condicionat als centrals, i on una errada d’apreciació ens ha costat un gol.
Però el pitjor encara
havia d'arribar, i és que al minut 35 i en una falta a favor del nois
d’Artesa, expulsa al Joe amb dos grogues en 10 segons, per encara no sabem quina
recriminació, molt rigorós tot, el Joe
al carrer i l’equip amb 10 homes amb 55 minuts encara per davant.
El Palau molt tocat per
aquesta jugada i els locals que veuen la llum i volen fer sang dels nostres, i
al minut 42 en tenen una de molt clara amb un xut al travesser que per sort no
ha anat a dins, amb l’equip tocat per la injustícia de les decisions arbitrals
i que enfila el camí dels vestidors amb un 1-3 que haguéssim signat abans del
partit, però que ens exigirà i molt a la segona part.
La segona part que comença
tan malament com ha pogut, amb l’equip tocat, amb deu, calia ser forts en
defensa perquè no ens fessin el segon i els locals entressin en el partit,
doncs dit i fet, minut 51, xut al travesser dels locals, el rebot que afavoreix
a un davanter de l'Artesa i ens fan el 2-3 amb 40 minuts pendents i amb un gran
rival davant.
L’Artesa té el control del
partit, sobretot amb l’entrada al mig del camp de l’Hèctor Besora, un jugador
professional retirat i que ha jugat a segona A i segona B amb diferents equips,
el Besora ens ha portat de cap tot el partit, tot i que nosaltres tenim al Joan
Serrano i al Jordi Baró, que déu n’hi do també.
Amb l’equip defensant amb
ungles i dents, amb un Piqué imperial marcant el terreny, i un Miquel Farnell que
no té preu, del joc que dona, ben assistit per bandes amb un Pere Corral
perfecte i un Poli fos per l’exigència de la primera part, calia estar molt
atents i no deixar ni un mil·límetre al rival.
Amb el partit amb una
autèntica lluita de titans, on els dos equips han demostrat que són dos
grandíssims equips, i on la segona divisió potser s’ha quedat petita, les
ocasions estan més a la banda local, que a la visitant, i l’empat està més a
prop.
Els nostres que amb les
contres fan molt mal, i tot i tindre un home menys troben molts espais per fer
mal a la defensa local, primer el Montserrat, que havia tornat al terreny de
joc amb el Vera, i on els dos jugadors frescos, poden ser dos autèntics
assassins del partit, també podríem fer mal i fer un cop de puny a la taula.
Però de nou l’àrbitre que
comet una greu errada, per estar fatal posicionat el camp i seguint el partit
des de molt lluny, el Jordi Baró que munta una contra, se’n va de tots i encara
porta buida, xuta i un defensa que venia del darrere, treu la pilota d’un metre
dins de la porteria i l’àrbitre que no dona gol, perquè diu que no ho ha vist,
i tant que no has vist, ni el capellà d’Artesa tampoc que deuria estar a la sagristia,
si arbitres de tant lluny, és impossible veure aquesta jugada...
Però el Palau, és el
Palau, i el Montserrat en una jugada personal fa el 2-4 amb una gran jugada
individual i per velocitat, quan l’equip estava tocat, apareix la bèstia i ens
dona una avantatge que és com una resurrecció de l’equip, minut 64 i el partit
de nou coll avall.
Al minut 69 arriba una
altra jugada clau, un migcampista local que li fa un cop de colze al Miquel
Farnell, targeta groga que és la segona i és expulsat, el partit igualat 10
contra 10.
Però aquesta acció en lloc
d’afavorir als nostres, els és el ressorgir dels locals, i al minut 74 ens fan el
3-4 en una errada col·lectiva de l’equip, en una pèrdua al mig del camp.
Els nostres, justos de
forces i tocats moralment per les dificultats del partit, que s’ha de tancar en
defensa i intentar la contra per tancar el partit, però els locals són molt bon
equip, i al minut 77 ens fan un nou pal, al menys el que ens ha tret l’àrbitre
ens ho ha donat la sort.
Però arriba el drama, el
seu davanter centre, un home de més de metre noranta, més de cent quilos i que
és un armari fort com una pedra, ens fa el empat a 4, al minut 83, amb una
jugada on el Piqué i el Caelles, s’han jugat el cos i el que no és el cos, amb
el 4-4, el Palau que enterra les seves opcions al títol i deixa en safata el
campionat al Golmés.
Però no, la pel·lícula no
podia acabar malament, i a més a més quan aquest equip està compromès amb tot, on jugar
amb aquesta gent no té preu, on els davanters com el Vera, el Montserrat o el
Cortès, si cal fer cent mil kilòmetres els fan, on defensa i ataca tothom, on
l’equip vol guanyar i tornar a guanyar, on no arriben les cames, el cap i el
físic, arriba el cor, i on aquest equip té un cor que no té preu.
Quan els locals donaven
per bo l’empat, quan l’equip estava fos de l’esforç, quan l’àrbitre estava
mirant el cronòmetre i quan el drama estava a prop, i la crònica s’anava
pansint, arriba el minut 88, jugada lateral del Poli, pilota per sobre del cap
del lateral, “la bèstia” Montserrat que encara porta i un defensa que el fa
caure a terra amb una falta que des de la posició del l’àrbitre podia ser
confús, i com sempre davant el dubte pilota a la frontal i no penal (també s’ha
de dir que el Montserrat ha explicat que la falta era fora de l’àrea), pilota a
la frontal i segurament la darrera ocasió de gol.
Pilota a la frontal, el
Montserrat que agafa la responsabilitat, pilota a trencar, i la barrera que la
refusa, era la nostra darrera
oportunitat i l’empat semblava que seria el resultat final, però no, el refús
que va a la frontal, el Joan Serrano que la rep, se’n va del seu marcador, i
d’un xut ras, precís i a prop del pal que fa el 4-5 al minut 89, Sant Joan
Serrano que apareix, i l’èpica com a cirereta d’un partit de cinc estrelles, i
tothom cridant Joan t’estimo!!! Joan t’estimo!!!!, dos minutets més i final del
partit!!!!
Impressionant, èpic,
grandiós, esplèndid, aquest equip és el millor equip del món sens dubte, i la
primera divisió a tres punts, també dir que els nois d’Artesa són un tros
d’equip i que guanyar en aquest camp té un mèrit que sols ho sabem els que hem
jugat contra ells, felicitats Artesa, més difícil no ens ho podíeu posar.
Amb aquests 3 punts, i les
victòries del Monsó i Golmés, ja tenim els quatre equips que jugaran la copa
Golmés-Palau-Monsó i Artesa, tot i que només queda clar que l’Artesa serà quart
i els tres primers encara estar per decidir.
Golmés 61 punts, Palau 60
punts, Monsó 57 punts i Artesa 52 punts és com queda la classificació.
Propera jornada, el Monsó
ja ha guanyat el seu partit, ja que juga contra els Latinos-Gardeny retirats de
la competició i tenen tres punts més, i a Golmés ens juguem crec jo la darrera
opció de ser líders, ja que reben la visita del sempre complicat Rosselló, els
nostres per la seva banda reben al Municipal de Sant Roc als nois del Linyola,
però sense el Farnell i sense el Joe per sanció.
13 de Maig la data, el
Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i el Linyola el rival, si guanyem
som equip de primera, així que ja ho sabeu, si voleu veure futbol de veritat,
compromís i gols, el Palau és el vostre equip, hem de guanyar i mirar de reüll
el que faci el Golmés, jo no crec en els miracles, però crec en el meu equip,
aquest equip no pot quedar segon, aquest equip es mereix el premi gros!!!!
!!!Que poc que s’ho esperen!!!! !!!Visca els veterans i visca el Palau!!!! El
millor club i poble del món!!! Som-hi equip!!!!!
