EL “BECARI” SENENT APAREIX
PER FI, I EL PALAU GUANYA, AGAFANT AIRE, SORTINT DE POSICIONS DE DESCENS I EL
MIRACLE ÉS POSSIBLE.
La primera final superada
amb nota, bon partit dels nostres en un partit de caixa o faixa, i per fi el
“Becari” Senent fa un recital de velocitat i definició portant els nostre
Veterans a una victòria que val el seu pes en or.
El Palau es presenta davant
la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell,
Felip, Albert Mayoral, Jordi Baró, Joan
Serrano, Lluis, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Senent, Bertran, Carlos Cortés i
Jacint.
Avui era guanyar o guanyar,
i s’ha guanyat, tres punts que valen el seu pes en or, i ens donen unes petites
esperances que si que es pot, el rival amb els deures fets, que no es jugava
res, ha vingut al Municipal de Sant Roc amb l’artilleria justa, però amb
jugadors de qualitat, el Palau ha sortit amb una marxa més i buscant un partit
d’anada i tornada per desgastar al rival, i ha encertat de ple, el rival ha
acabat mort físicament i el Palau l’ha superat en totes les facetes del partit,
també s’ha de dir que l’equip espanyol no ha abaixat els braços en cap moment,
i quan l’han tingut, no han perdonat.
Sacada de centre del
Palau, desplaçament llarg del Miquel Farnell al Lluís que es planta sol davant
el porter i li treu una gran mà al segon 20, que ja podia ser el 0-1.
El Palau que jugava a
favor de vent, ha buscat un partit molt elèctric, amb anades i tornades
constants, i exigint al rival a una dura prova física.
El Palau feia seu el
control del partit, i ben aviat s’ha avançat al marcador, minut 6, bona jugada
del Gerard, pilota a “la Roca” Mayoral, control dins de l’àrea, cop de cul per
desfer-se del seu rival, i amb un xut ajustat fa el primer del partit 0-1, i també
el primer de la temporada per “la Roca”.
Amb el resultat a favor el
Palau que es troba molt a gust i aprofitant el vent a favor, fa transicions de pilota
a l’espai, buscant sobretot a un hperactiu Lluís, que avui ha marcat
diferències, portant de cap a mig Tamarite.
Amb el control del partit
a les botes del “Kaiser” Joan Serrano, i amb el Jordi Baró demanant constant
protagonisme, el Palau s’assemblava i molt al Palau campió de la temporada
passada.
El Tamarite es defensa com
pot, però deixant molts espais, que el Palau ha sabut aprofitar, però sempre
tenint en compte que tenen dues puntes joves, ràpids i tècnics que ens poden
matar a la primera que tinguin, però avui tenim a un Miquel que tanca la porta
en tot moment, i un Piqué, que on no arriba el físic, arriba l’ofici, i el
Tamarite que no troba cap escletxa on fer mal al Palau.
Primers canvis al Palau, i
amb l’entrada del “becari” Senent, el Palau que ja jugava ràpidament, ara ja té
qui pot trencar la defensa en línia dels visitants, un Senent que fins avui ha
jugat sense confiança, i un cop agafada, ens ha portat directes a la victòria.
Minut 32, bona contra
local, pilota pel Senent, que se’n va del seu marcador, i d’un gran xut envia
la pilota per l’escaire, fent el 2-0.
Amb el marcador molt
favorable, i vist els antecedents d’altres partits, on els nostres sempre fan
figa, el Palau ha buscat el tercer i l’ha tingut uns quants cops, sobretot
aprofitant els espais que hi havia en banda dreta, on el Poli era un punyal i
sempre ha buscat l’espai i la centrada al l’àrea. Gran oportunitat en una
jugada per banda dreta del Poli, cop de cap del Lluís i gran aturada del porter
local al minut 37.
El Tamarite ho intentava
també, però tot el joc per la banda esquerra nostra, on hi havia el Felip, i el
Felip, és molt Felip, que ni quan hem jugat amb el vent en contra, passava
l’aire, el vent s’aturava on el Felip trepitjava, partit per emmarcar del 4 del
Palau.
Al minut 40 el Palau té el
3-0, i el Jordi Baró amb la porteria buida, i la pilota franca, li apareix un
defensa del no-res i li treu la que podia ser la sentència del partit.
I ja se sap que qui
perdona ho paga, i en la següent jugada ens munten una ràpida jugada d’atac,
pilota al punt de penal, i rematada franca d’un davanter visitant que ens fa el
2-1 al minut 42, resultat amb què arribem al final de la primera part.
Estem on sempre, guanyant
a la primera part, i arriba la segona, on no rasquem bola i ens ensorrem, per
sort avui jugàvem amb avantatge, el rival no tenia canvis, i nosaltres sí,
corrent molt, fent córrer al rival, administrant bé els canvis, tenint al
Senent endollat, i “al Kaiser” On fire, això hauria d’anar bé.
El Palau tenia el control
del partit, la pilota i la responsabilitat de no fallar, el rival a poc a poc
anava perdent físic, i reculant, només els hi quedava el recurs de la pilota
llarga, i aprofitar el vent a favor.
El Palau havia d’anar pel
tercer, i aquest arriba al minut 56, jugada de tira línies entre el “Kaiser”, el
“Bassa” pilota al Carlos Cortés, tot al primer toc i aquest que afusella al
porter visitant, 3-1 i el sol que apareix al Municipal de Sant Roc, com si es
fes un miracle.
Però som el Palau, i hem
vingut a aquest món a patir, i al minut 63 ens munten una contra i ens fan el
3-2 en l’única arribada clara visitant a la segona part.
Apareixen de nou tots els
fantasmes, però amb la diferència que el Palau avui si a la segona part està
viu, i el rival està rebentat de tant córrer i de no disposar de canvis.
Amb el físic sota mínims i
per tal de reduir espais, tiren la defensa un pèl endavant, el Palau que ho
aprofita, i en una passada antològica del “Kaiser” al Poli que sortia del
darrere, pilota dividida entre el Poli i el porter visitant, aquest que arriba
a tocar la pilota per mil·límetres, i li
treu, pilota pel Senent en banda, se’n va del marcador i li fica al porter que
havia recuperat la posició al pal curt, en un espai minúscul i impossible
d’arribar, 4-2 i el partit coll avall al minut 70.
20 minuts pel davant, el
rival mort física i mentalment, i el Palau que en vol més.
Amb el control del partit
en mans dels nostres, el Palau ha pogut fer el cinquè a les botes de nou del
Carlos Cortés i el Senent, però no ha estat possible, el rival literalment mort
i demanant que això s’acabi aviat, i l’àrbitre que xiula el final al minut 93.
Amb aquest resultat
recuperem la posició de promoció, fiquem amb descens al Torres de Segre que ha
empatat avui amb el cuer Monzón, i el Golmés que ha fet saltar la sorpresa
empatant a casa amb el Binèfar quedant un punt per sobre nostre i amb l’ombra
del Palau cada cop més a prop.
Falten tres jornades, els
nostres rivals jugaran encara tres partits, però nosaltres i el Torres de Segre
només en jugarem dos, ja que ens falta descansar un partit, per tant sortim amb
cert desavantatge, a sobre, els dos partits que ens resten són contra els dos
equips que es juguen el campionat, així que a sobre de buscar un miracle, serem
també els jutges de la lliga.
Propera setmana descansem,
i el proper partit serà el diumenge 19 de Maig.
Diumenge 19 de Maig la
data, el Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i el líder Veterans del
Atlètic Segre el rival, a la primera volta no ens van guanyar, i nosaltres no
podem perdre, per tant lluita de titans entre un líder que té la gloria a tocar
a les mans i els nostres que tenen el fracàs tocant-li el cul.
