Un punt inesperat, per dolent a
tres quarts de dotze, es transforma en un bon punt a quarts d'una.
Els veterans necessitaven sumar
de tres en tres, sí o sí, ja que s'apropen dos partits transcendentals, el gran
derbi el proper dia 23 a
casa amb el tercer classificat Mollerussa, i el partit del dia 30 al camp de
l'Almenar, segon classificat, i no es poden quedar punts pel camí, o les
posicions de copa perillen i molt, ja que els Veterans Perú Barbens els tenim a
un punt.
Curts d'efectius, baixes
importants en cada línea, però sobre tot l'absència del Carlos Pérez i
l'Antonio Pubill, l'equip ho ha acusat i molt, ja que ha faltat definició final
de les jugades d'atac.
El partit comença amb el Manel
Piqué jugant de porter i lesionat (el que dóna i ha donat aquest home al club, és
per escriure un llibre, i el consistori municipal hauria de començar a pensar a
posar un present seu a l'entrada del camp), el partit comença bé, i a la
primera jugada del partit, el Palau fa un pal, una falta lateral , treta
magistralment pel Jacint Alsina, refús dins de l'àrea, i pilota al pal del
Jordi Baró. Semblava que avui seria bufar i fer ampolles, però l'equip visitant
sap al que ve, tancar-se a darrera, buscar les contres, i a imposar un físic
molt fort, amb una defensa que eren autèntics armaris.
Amb un equip molt avançat, una
defensa en línea, per tal de recuperar aviat i tindre la possessió de la pilota
i una davantera massa estàtica, donat la falta d'espais en atac, era impossible
perforar la xarxa visitant, tot el perill era a les faltes laterals i corners,
però avui no era el dia del Palau.
El Gerard Nabau, que avui era
el referent en atac, rebia massa joc d'esquena a porteria, i quan intentava
anar-se sempre tenia dos jugadors a sobre, o rebia més pals que un català
demanant la consulta, i així era molt i molt difícil, i es veia que el destí
del partit era un 0-0 innegociable. Una única oportunitat visitant, als darrers
minuts, i gran aturada del Piqué, final de la primera part, d'un partit poc
vistós pel públic local.
La segona part comença bé, i de
nou amb una jugada d'estratègia, com sempre magistralment començada per un
Jacint Alsina, que és un luxe pel nostre equip, pilota al punt de penal, un
parell de refusos i pilota al fons de la xarxa, del nostre jugador franquícia i
a la vegada màxim golejador Jordi Baró, 1-0 minut 49 i tota la segona part pel
davant.
El Palau busca insistentment el
2-0 per tancar el partit, amb un Nico molt explosiu, però a la vegada massa
castigat per continues faltes, al igual que el Gerard, però aquestes
circumstàncies, també donaven a lloc a jugades a pilota aturada, que tant bon
rendiment hem tret en altres partits.
Tot el joc es fa a camp
visitant, però la defensa està massa avançada, i això és un risc, i més quan
l'àrbitre no està encertat, i en una contra, amb un fora de joc clar, ens fan
el 1-1 al minut 60.
A partir d'aquest moment, el
Palau ho intenta de totes les maneres possibles, però no hi ha espais, i el
Joan Serrano està sempre amb dos homes a sobre, i la construcció de joc ho nota
i molt. Molta precipitació en les jugades d'atac, i una defensa molt atenta a
possibles contres, fan córrer els minuts sense arribar el premi del gol.
Final del partit, decepció
local i gran alegria visitant, que celebra el punt com si d'una victòria es
tractés.
Un punt molt dolent, ja que
segons els resultats, ens allunyen de les posicions de privilegi, i fins i tot
ens podrien treure la quarta plaça que dóna dret a disputar la copa. Però
salten les sorpreses, derrotes de l'Almenar, Mollerussa i Perú, que ens apropen
un puntet a posicions d'ascens i promoció, i ens donen un punt més de marge amb
el cinquè classificat, els veterans Perú Barbens.
Propera setmana desplaçament a
Bellvís, per jugar contra els veterans de Lleida, un equip que ens va pintar la
cara en la seva visita al municipal de Sant Roc.
