LA CARA B DELS NOSTRES
VETERANS: PERD EL DERBI DE PRIMERA AL DARRER SUSPIR
Avui era el partit més
important de la temporada, el derbi, el partit dels partits, una victòria ens
apropava al nostre etern rival, ens donava aire, i apropava al fang de la part
baixa als nostres veïns, el Palau ha estat com un “single” una primera part amb
el hit que ho peta a totes les discos de la comarca, i una cara b a la segona,
amb una cançó avorrida, que mai la sentirà ningú.
El Palau es presenta davant
la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Peruchet, Miquel
Farnell, Felip, Carles Cortés, Jordi
Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Albert Mayoral, quedant a la banqueta
Piqué, Oscar, Joe, Jordi Huguet, Txus Palau, Senent i Gerard.
Amb molts jugadors
disponibles, ningú ha volgut veure el derbi per Being-veterans, amb el Piqué
que ha fet “figa” a l’escalfament, i que ha estat substituït per un Roger
Peruchet que tornava després de la seva llarga sanció, comença “el clàssic” del
Pla d’Urgell.
Un Palau molt ordenant,
tocant i ficant contra les cordes a un Golmés que no s’ho esperava, i primeres
arribades locals, un bon xut del Carlos Cortés ha estat el primer xut entre els
tres pals.
Amb un “kàiser” Joan
Serrano immens, un Jordi Baró recuperat per la causa, el Palau tenia molt bona
pinta, i recuperava la seva millor versió.
El Palau s’avança al
marcador al minut 17 amb una contra de llibre, amb tot el Golmés a camp del
Palau per una jugada d’atac, el Miquel Farnell recupera la pilota, la treu cap
a “la Roca” Mayoral, aquest que de cara li deixa al Carlos Cortés, que veu un
F-7 que surt volant des de darrere, no és un avió, és el Miquel Farnell, que
agafa a la defensa del Golmés amb els pixats al ventre, se’n va per velocitat,
es planta davant del porter i l’afusella fent el 1-0, el derbi comença molt bé.
El Palau fa un gran joc,
amb una defensa molt ferma, sobre tot amb un Felip colossal que ha fet avorrir
a l’home franquícia dels visitants, i el Golmés que sols arriba a l’àrea del
Palau amb alguna errada per controls de la nostra defensa, però errant en la
definició al més pur estil del Palau de primera.
El “single” de la cara A
del partit continuava tocant i tocant, l’equip s’agradava, tenia bon ritme,
bona col·locació, i el domini era total, amb un Golmés molt tocat incapaç de
fer tres passades bones.
Amb el Palau fent els
millors minuts del campionat, arriba el segon, jugada de llibre, falta lateral
del Joan Serrano al segon pal, i el Jordi Baró d’un gran cop de cap que fa el
2-0 al minut 25, veure per creure, el Palau ha fet un 2-0, però queda molt i
molt partit.
Sense noticies del Golmés,
el Palau continua jugant un gran futbol, i entren nous actors al camp, entra el
Gerard, que amb el seu joc de saló li fa més d’un vestit a mida a la defensa
visitant, entra el Txus que al minut 38 rep una entrada sanguinària del central
visitant, sort que no l’ha caçat amb la cama recolzada, ja que si no li fa molt
i molt mal, l’àrbitre considera sols la targeta groga, que era almenys taronja.
El Palau va amb tot a
dalt, i el Senent té el tercer, però aquest noi falla més que una escopeta de
fira, i llença al nino, esperem que amb la fira de Sant Josep afini l’escopeta
a la fira, i veiem el verdader potencial del benjamí de la plantilla.
Darrers atacs del Palau, i
final de la primera part amb un molt bon 2-0, que podia haver estat més ampli.
Tan sols havíem tingut una
renda així un cop, a Fraga, i en 10 minuts ens la van fulminar, avui no podíem caure
en aquesta errada, però sí aquest equip deixa la cara A, i surt amb la cara B a
la segona part.
El Golmés sap que en el
cos a cos no té res a fer, que si el Palau té la pilota està mort, i sap llegir
el partit millor que els nostres jugadors, cal que el “kàiser” Joan Serrano no
tingui protagonisme, i que el Jordi Baró, així com el Lluís i el “Bassa”
desapareguin del partit.
Amb un futbol pedra, però
molt pràctic, es dediquen a llençar pilotes llargues des de la seva línia del
darrere, buscant la velocitat dels seus puntes, amb una pilota llarga, els
nostres que fan una falta a la frontal, per evitar que el davanter pugui
encarar porta, falta molt perillosa i el capità del Golmés que ens la clava per
l’escaire amb un gol de traca i mocador al minut 53, fent el 2-1.
Al Palau se li apareixen
tots els fantasmes de tots els partits, els fantasmes de Fraga, els de
Castellserà, els de Almacelles, però tots junts, el Palau li tremolen les
cames, i el Golmés creix, però sense jugar a res, pilotes llargues, refusos, i
que el mig del camp del Palau que ni la olori.
I al minut 64 penal tant prescindible
com absurd, ens fan l’empat a dos, ja hem fet la feina, amb deu minuts hem
llençat a les escombraries tota la feina de la primera part com de costum.
Amb 26 minuts per davant,
la moneda era a l’aire, estava clar que cauria cara o creu, que això no acabaria en empat.
El Palau ha intentat tocar
una miqueta, un cop els visitants s’han replegat al darrere, donant per bo
l’empat, quan el Joan Serrano comença a tocar pilota, els nostres ho agraeixen,
i en el minut 74 el Joe té una gran oportunitat amb una pilota al pal, després
d’un refús defensiu.
El Golmés no es complica
gaire la vida, i pilota que arriba, pilota que surt amunt buscant alguna errada
local, però el Roger Peruchet, i el Miquel Farnell guanyen sempre la partida.
Al minut 82 en un corner
tret pel Gerard, gran cop de cap del Poli al fons de la xarxa, però l’àrbitre
l’anul·la perquè estava anotant una targeta groga i no havia donat permís per
treure el corner, una llàstima perquè era el moment de marcar.
El Palau no baixa els
braços en cap moment, i el Golmés busca la seva oportunitat.
Al minut 85, en un corner
i uns refusos defensius, pilota al Jordi Baró, que xuta i un defensa que treu
la pilota de dins i amb els mans, l’àrbitre que no ho veu, i ni dona gol, ni
dona penal, una llàstima, ja que ni amb això tenim sort, també s’ha de dir que
un cop ha finalitzat el partit els visitants han reconegut que era gol, i l’àrbitre
s’ha disculpat per la seva errada, no passa res, això és un joc, i són coses que
passen, però ens ha fet molta i molta ràbia.
I com que estem com estem,
al minut 87 ens han fet el 2-3, amb un gol també de traca i mocador per tot
l’escaire, amb una contra, on un jugador de segona línia ens l’ha clavat per
tot l’escaire des de fora de l’àrea.
El Palau intenta l’empat
en els darrers minuts, però els visitants amb molt ofici han perdut tot el
temps que han pogut i més, coses del futbol, res a dir, tots els equips juguen
les seves cartes, menys els nostres que estan de psicoanalista, perquè amb la
insultant superioritat de la primera part, i amb el 2-0 era impossible perdre el
partit, i sí companys del Golmés, que poc que ens ho esperàvem que remuntéssiu
el partit, que hi farem, uns dies es perd i altres es guanya, normalment sempre
guanyàvem nosaltres, però avui heu canviat la història, ens veiem en el proper
derbi, ja sigui a primera, a segona o a la copa, un Palau-Golmés sempre serà un
partit especial per tots dos equips, i esperem que n’hi hagi molts més i aviat.
Amb la victòria del Golmés,
crec que als nostres només els hi queda lluitar per no baixar directament i
jugar la promoció, queden 7 partits, si aquest equip vol i sap tancar els
partits crec que podem perdre pocs punts, però tal i com està el pati, o tenim
un resultat favorable aviat, o la moral continuarà per terra.
El proper diumenge ens
visita el Fraga, 17 de Març la data, veterans del Fraga el rival, el Municipal
de Sant Roc el lloc i les 10 l’hora.
Jo sí que crec en aquest
equip, jo sí crec en la resurrecció dels nostres, amb la setmana Santa a prop,
qui no es creu allò que, els nostres veterans són en Llàtzer, actualment estan
morts, i que aparegui el messies i li
digui, aixeca’t i camina, però JA!!! D’una punyetera vegada!!!! A veure si el
proper diumenge és el punt d’inflexió, !!!Que poc que s’ho esperen!!! Visca els
nostres Veterans encara que perdin cada diumenge!!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 2 - VETERANS GOLMÉS 3
Enguany, el poema escollit ha estat "Poesia. Música de l'ànima teixida amb paraules" de la poetessa cerverina Rosa Fabregat. 
