dilluns, 22 d’octubre de 2018

JOAN SERRANO I ORIOL LLOVET, CAMPIONS DE CATALUNYA DE FUTBOLÍ

Joan Serrano i Oriol Llovet, els entrevistàvem fa un anys, al 2015, i...els hi preguntàvem quins eren els seus reptes de futur. Ara creiem que un d'ells ja ha estat aconseguit: Aquest octubre han aconseguit el títol de Campions de Catalunya de Futbolí al XI Torneig Bai de Feis de Roses.
Enhorabona cracks!!!
(podeu rellegir l'entrevista que els hi vam fer a continuació)






diumenge, 21 d’octubre de 2018

PALAUANGLESOLINS A LA CURSA RAC1 2018 A LLEIDA


PALAUANGLESOLINS A LA 31a MITJA MARATÓ DE MOLLERUSSA. FELICITEM AL RICARD PASTÓ QUE HA OBTINGUT EL TERCER LLOC!

Enllaç a l'àlbum MITJA MARATÓ MOLLERUSSA 2018






VETERANS LLEIDA 1 – VETERANS PALAU 2

AMB GOLS HI HA VICTÒRIA, EL GERARD FA SALTAR LA BANCA AL MINUT 88
Per fi arriba la primera victòria, i davant un senyor i gran equip, avui els nostres han agafat per fi el pols a la categoria, mentalització, ordre, bon joc i aprofitar les poques ocasions, claus del la victòria d’avui, els nostres Veterans fan saltar la banca avui a Gardeny.

El Palau es presenta al Municipal de Gardeny amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel Farnell, Jacint, Roger Peruchet, Txus Palau, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Albert Mayoral, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

Els nostres veterans ja no podien esperar més, la victòria era necessària, aquest equip necessitava un partit com el d’avui, i això que hem arribat curts d’efectius a una boirosa Lleida, sense el nostre cap Manel Piqué, i sense el nostre crack Jordi Baró, dos baixes molt o molt importants, però avui aquest equip ha cregut en ell, i ha estat molt atent als temps del partit, hem jugat amb cap, amb cor i amb l’esperit de la temporada passada, ha tornat el gran Palau..

Una amenaça del cap de premsa abans de partit, fart d’escriure derrotes, ha estat el principi de tot, l’equip ha sortit amb l’esperit i la motivació que ens van fer campions, sense el Piqué, sense el Baró, i com ja sabem sense el Vera i sense el Montserrat, quatre homes claus del millor Palau de la història, però amb un líder inqüestionable anomenat Joan Serrano, amb un crack espectacular anomenat Miquel Farnell, amb el presi Jacint creant càtedra, amb un Lluis que somiaran avui amb ell, i amb la cirereta que ha deixat el Gerard al 88, un Gerard que mereixia sortir a espatlles avui de Gardeny, la resta impecables, perfectes, sabent tots interpretar la seva funció, un equip amb totes les lletres.

Comença el partit en una lamentable camp de cautxú artificial, davant un Lleida impressionant, un gran equip no, el següent, joves, juguen, deixen jugar, la toquen, la mouen, un equip candidat al títol, però no s’esperaven a un Palau, lluitador, fort en defensa, amb una pressió asfixiant i volent la pilota en tot moment, avui l’os d’equip era el Palau.

Primers minuts d’intercanvi de cops, el Palau que vol jugar al toc, el Lleida que busca més els desplaçaments llargs, però el Miquel i el Pere dominen el tall, l’anticipació i la posició, amb dos laterals de llarg recorregut i amb profunditat, el Palau avui no tenia fissures en defensa, i això que era complicat parar als locals, ja que quan podien fer tres passes seguides, no estaven de romanços i tenien la nostra porteria, per cert molt bon defensada pel Caelles entre cella i cella.

El partit era de domini altern, i el Lleida patia i molt al no tindre el domini i la pilota, el Palau molt ben posicionat, totes les pilotes anaven a un impressionant “Kaiser” Joan Serrano, i un Jordi Sarret que ha fet una feina impagable avui, ha estat a totes i ha acabat mort, pel seu desgast.
Oportunitats clares no n’hi ha hagut, però d’arribades n’hi havia per les dos parts, una gran mà del Caelles al minut 22 i un xut per sobre de la porteria del Joan al minut 34, han estat les més clares.

El Palau ha estat capaç de jugar amb els temps del partit, i tot el perill arribava per banda esquerra, on avui el Jacint i el Lluís, ha fet un partit per emmarcar, combinacions constants, recuperacions, jugades per banda, tot anava per banda esquerra, però casualitats de la vida, el gol arriba per banda dreta.

Minut 40, pilota per banda esquerra, impressionant canvi de joc del Jacint al Poli en banda dreta, el Poli para, encara el lateral i “la Roca” Mayoral que la demana, passada precisa del Poli, “la Roca” que la rep, la baixa, fica el cul, se’n va d’un, de dos, encara la ratlla de fons, centrada de la mort i el Carles Cortes amb la canya a punt que fa el 0-1, veure per creure, la primera clara i la fem, no la perdonem, per fi aprofitem les poques oportunitats que ens donarà un gran Lleida, amb aquest resultat arribem al descans.

La segona part comença amb un Palau fred, i un Palau fred i despistat et donarà una errada, dit i fet, en l’única errada en la marca, un jugador es cola de segona línia, encara porta i no perdona davant el Caelles, era lògic, si teníem una errada, el Lleida no perdonaria, i empat a un al minut 50.

Amb 40 minuts per davant, un camp que no ens sentim còmodes,  un rival que s’aniria a dalt, però avui era el partit del Palau.
Amb el Jiménez pressionant, amb el Mayoral lluitant totes, amb un Carles Cortes amb la seva millor versió, el Jordi Sarret sent un mur i el Joan sent el gran “Kaiser” que ens té acostumats, han lligat de curt a tot un Lleida, que repeteixo, és el millor equip que he vist fins ara a primera però de llarg.

Amb el rival lligat de curt, amb els minuts corrent, i amb uns locals molt nerviosos al no poder arribar a fer mal a un Palau molt ordenat i pressionant cada una de les jugades, calia esperar la seva oportunitat i sobretot no perdonar-la.

Al minut 77 arriba un fet clau, entren al camp el Gerard, el Roger Peruchet i el Txus Palau, per uns molt cansats Mayoral, Jiménez i Lluis, això li dona aire a l’equip, i aprofitaran els espais que ens deixen els locals.
El Lleida no vol l’empat, com a gran equip que és vol la victòria, però el Palau el té lligat curt, i no arriben en cap moment en claredat, i el Palau que escriu un guió perfecte, millor no es podia plantejar el partit.

Minut 88, pilota del Joan a l’espai de la banda dreta que deixa el Lleida, pilota al Roger, centrada al segon pal, el Txus que la rep, controla i encara, veu al Gerard lliure de marca, la rep, la para i xut, refús defensiu, que de nou arriba al Gerard en posició franca, i aquest que la para, mira porta, veu un forat entre quatre o cinc defenses i afusella al porter local, bogeria, alegria i el rival amb dos minuts pel davant i sense temps de reacció, 1-2 i cal matar els pocs minuts que queden.

I així ha estat, 4 minuts d’afegit i gran victòria dels nostres davant un gran rival i gran equip com és el Lleida, felicitar al rival pel seu joc i felicitar als nostres per recuperar l’esperit del “que poc que s’ho esperen”....

Amb la victòria d’avui, guanyem un lloc, comprimim la classificació, i a poc que continuem així podem recuperar moltes posicions, però tot això és historia i cal pensar en el proper rival, diumenge hi ha plat gros, hi ha derbi, ens visita el Golmés.

Diumenge 28 la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i el Golmés el rival, que no t’ho expliquin, que no t’enganyin, el partit del segle es juga al Palau, no és el Barça-Madrid, el partit del segle és el clàssic, el derbi el Palau-Golmés de Veterans !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS LLEIDA 1 - VETERANS PALAU 2 

V MOSTRA DE FORMATGES EL 27 I 28 D'OCTUBRES DE 2018






dimarts, 16 d’octubre de 2018

VETERANS PALAU 0 – VETERANS CASTELLSERÀ 2

SENSE GOL NO HI HA PUNTS, ES DISPAREN LES ALARMES
Després de patir una injusta derrota el passat diumenge per la falta de gol i els pals, el Palau es presentava al Municipal de Sant Roc amb la lliçó apresa i amb ganes de donar la primera alegria a la nostra afició, però no, una errada puntual, dos pals i la falta de gol condemnen als nostres Veterans de nou, les alarmes es disparen i caldrà trobar remei.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Pere, Piqué, Miquel Farnell, Felip,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Albert Brufau, Jordi Huguet, Jacint, Roger Peruchet, Albert Mayoral i Ramon Jiménez .

Amb 17 disponibles, amb un equip complert, amb ganes de victòria i amb un bon rival per jugar al futbol, eren els ingredients amb els que els nostres Veterans volien amanir el partit d’avui.
Bon rival el Castellserà, i avui ha demostrat que sap el que és la primera, bon joc, bona defensa i sense perdó  a la porteria rival, així ens ha amanit el Castellserà avui al matí.

Domini altern, bon joc entre dos bons rivals, un Castellserà molt seriós i un Palau que ha donat la cara durant els noranta minuts.
Primera oportunitat pel Gerard al que li ha sobrat un regat i el Palau que es podia haver avançat al minut 17.

El mig del camp li ha anat agafant el pols al partit, i un mig del camp Cortés-Joan-Jordi-Lluís pot amb qualsevol rival, només queda que la defensa estigui ferma i la davantera encertada, però el rival també juga i l’àrbitre també arbitra, un actor secundari per cert, que avui no ha estat gaire encertat.

Al minut 28 ens fan el 0-1, jugada d’atac visitant, el Palau que tira el fora de joc, un jugador de segona línia que entra de darrere, el Caelles que arriba abans i com sempre, rebutja la pilota i aquesta que cau als peus d’un davanter lliure de marca que aprofita la seva posició de fora de joc i no ens perdona, 0-1, i ja estem on no volem, caldrà fer de nou molt treball ofensiu, el nostre punt dèbil aquesta temporada.

El Castellserà que amb el resultat a favor, fa dues passes enrere, deixant la pilota als nostres i buscant les contres amb els seus ràpids davanters.
El Palau fa una passa endavant i està apunt d’empatar, amb una falta lateral del Joan Serrano, rematada del Jordi Baró al segon pal i pilota fora per poc, amb aquesta darrera oportunitat arribem al descans.

A la segona, més del mateix, un Castellserà molt replegat i buscant la contra, però jugant i molt, un Palau ambiciós i a la vegada nerviós, i una pilota que no entra de cap manera.
Primer el Joan amb una falta directa al pal i després una rematada també del Miquel Farnell al pal, fan treure de polleguera a l’afició local, el Palau com sempre es mereix més, i quan no topa amb els pals, topa amb un gran porter, la vida continua igual i cal trobar remei aviat.

En defensa el Palau està molt ferma, avui amb les novetats del Pere i el Felip, aquest equip va sobrat de bons actors, però la pel·lícula no acaba bé darrerament, el Castellserà tot i fer un bon partit, no ha fet patir en cap moment a la nostra defensa, ha jugat amb ofici, sap al que juga, no fa errades i aprofita les seves oportunitats, això és primera i caldrà prendre nota.

Els darrers minuts el Palau ha anat per aconseguir l’empat, però molt nerviós per la situació de l’equip, i això ens han condemnat, al minut 87 ens quedem amb 10 jugadors per targeta verda al Jacint, per protestes a l’àrbitre i al minut 89 la mateixa situació amb el Miquel Farnell, amb nou jugadors i l’equip trencat ens fan el definitiu 0-2 al minut 90, dolorosa derrota i els nostres que surten del camp amb cares de circumstàncies.

Amb aquesta derrota quedem a la posició 12, amb 1 punt de 12 possibles  i en lloc de promoció de descens, una merda de posició, però a nou punts del líder, aquesta ha de ser la lectura i haurem de remuntar.

Proper diumenge visita al tercer classificat, els Veterans de Lleida, un os d’equip, però al que farem patir de valent i potser serà el principi de tot.
21 d’Octubre la data, Municipal de Gardeny el lloc, les nou del matí l’hora i els Veterans Lleida el rival, !!!Que poc que s’ho esperen!!! El proper diumenge ha de ser un gran dia i el principi de tot, !!!Visca els Veterans i Visca el Palau!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 0 - VETERANS CASTELLSERÀ 2 


dissabte, 13 d’octubre de 2018

ASSOCIACIÓ MAMI: 6 MESOS DESPRÉS...MOLTES GRÀCIES!

Us compartim des de l'Associació MAMI:
Hola a todos, desde MAMI (moviment d'ajuda al món de l'Infant ) queremos informaros que después de seis largos meses, tras haber superado las diferentes adversidades que se han ido presentando durante el viaje con transportes marítimos, aduanas etc... por fin podemos comunicaros que el el camión que transportaba el material que enviamos a Malí con ropa, juguetes y material escolar, por fin ha llegado a su destino. 

Han sido seis meses repletos de diferentes emociones. Alegrías, tristezas, bajones, decepciones. Pero en ningún momento nos hemos rendido para conseguir que todo el material que nos habíais confiado para estos niños llegará a su destino. 

Muchísimas gracias a los cientos de personas que habéis colaborado para que esto sea posible. 
Vosotros sois la esencia de MAMI. Ahora estos niños pueden jugar gracias a vosotros.




YOLANDA COTONAT PREMIADA AMB UN 2n PREMI

Yolanda Cotonat premiada amb el 2n premi al Concurs de Pintura Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida.
Reconeixeu on és el lloc?
Ben aviat, la Yolanda, ens explicarà on podreu veure exposat aquest quadre.
Enhorabona, Yolanda!