diumenge, 12 de maig de 2019

LA INGRID FARNELL I LA NANA, 1A POSICIÓ AL CONCURS MEMORIAL MANOLO FERRAO

El cap de setmana del 3 al 5 de maig va tenir lloc la 2a edició d'EquiMollerussa amb diferents competicions.
Felicitem a la palauanglesolina Ingrid Farnell i Gutiérrez i a la Nana per la 1a posició en salts a 110 cm al Concurs Memorial Manolo Ferrao de Mollerussa.

Aprofitem l'avinentesa i li fem una petita entrevista a la Ingrid:
Enhorabona, Ingrid! Esperaves aquests resultats?
No, no esperava per a res aquests resultats. Anava a sortir i fer-ho bé, tranquil·la, amb calma. Però, una vegada vam ser dins de la pista, la Nana, que és la que em guia volia canya i endavant, doncs, així ho vam fer!

Què vas pensar quan vas guanyar?
No m'ho creia. Quan van dir que havia quedat primera, tot i que havia baixat de saltar de120 cm l'últim concurs a 110 cm, feia més dun mes que estàvem parades les dos degut a que jo he estat de baixa i la Nana feia casi 6 mesos que no concursava. Així que molt contenta.

El proper repte?
Tornar a pujar a 120 cm i treure bons resultats per poder acabar la lliga. Esperem fer podi ja que la lliga passada ens vam quedar a les portes, quartes classificades.
Molta sort i endavant, Ingrid i Nana!!


LLUIS INGLADA, CAMPIÓ AL IV TORNEIG DE PORTERS DE TARRAGONA

Us compartim aquesta notícia des del Diari de La Manyana.
Endavant, Lluís!!!


diumenge, 5 de maig de 2019

VETERANS PALAU 4 – VETERANOS TAMARITE DE LITERA 2

EL “BECARI” SENENT APAREIX PER FI, I EL PALAU GUANYA, AGAFANT AIRE, SORTINT DE POSICIONS DE DESCENS I EL MIRACLE ÉS POSSIBLE.

La primera final superada amb nota, bon partit dels nostres en un partit de caixa o faixa, i per fi el “Becari” Senent fa un recital de velocitat i definició portant els nostre Veterans a una victòria que val el seu pes en or.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Felip,  Albert Mayoral, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluis, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta  Jordi Huguet, Senent, Bertran, Carlos Cortés i Jacint.

Avui era guanyar o guanyar, i s’ha guanyat, tres punts que valen el seu pes en or, i ens donen unes petites esperances que si que es pot, el rival amb els deures fets, que no es jugava res, ha vingut al Municipal de Sant Roc amb l’artilleria justa, però amb jugadors de qualitat, el Palau ha sortit amb una marxa més i buscant un partit d’anada i tornada per desgastar al rival, i ha encertat de ple, el rival ha acabat mort físicament i el Palau l’ha superat en totes les facetes del partit, també s’ha de dir que l’equip espanyol no ha abaixat els braços en cap moment, i quan l’han tingut, no han perdonat.

Sacada de centre del Palau, desplaçament llarg del Miquel Farnell al Lluís que es planta sol davant el porter i li treu una gran mà al segon 20, que ja podia ser el 0-1.
El Palau que jugava a favor de vent, ha buscat un partit molt elèctric, amb anades i tornades constants, i exigint al rival a una dura prova física.

El Palau feia seu el control del partit, i ben aviat s’ha avançat al marcador, minut 6, bona jugada del Gerard, pilota a “la Roca” Mayoral, control dins de l’àrea, cop de cul per desfer-se del seu rival, i amb un xut ajustat fa el primer del partit 0-1, i també el primer de la temporada per “la Roca”.

Amb el resultat a favor el Palau que es troba molt a gust i aprofitant el vent a favor, fa transicions de pilota a l’espai, buscant sobretot a un hperactiu Lluís, que avui ha marcat diferències, portant de cap a mig Tamarite.

Amb el control del partit a les botes del “Kaiser” Joan Serrano, i amb el Jordi Baró demanant constant protagonisme, el Palau s’assemblava i molt al Palau campió de la temporada passada.

El Tamarite es defensa com pot, però deixant molts espais, que el Palau ha sabut aprofitar, però sempre tenint en compte que tenen dues puntes joves, ràpids i tècnics que ens poden matar a la primera que tinguin, però avui tenim a un Miquel que tanca la porta en tot moment, i un Piqué, que on no arriba el físic, arriba l’ofici, i el Tamarite que no troba cap escletxa on fer mal al Palau.

Primers canvis al Palau, i amb l’entrada del “becari” Senent, el Palau que ja jugava ràpidament, ara ja té qui pot trencar la defensa en línia dels visitants, un Senent que fins avui ha jugat sense confiança, i un cop agafada, ens ha portat directes a la victòria.

Minut 32, bona contra local, pilota pel Senent, que se’n va del seu marcador, i d’un gran xut envia la pilota per l’escaire, fent el 2-0.

Amb el marcador molt favorable, i vist els antecedents d’altres partits, on els nostres sempre fan figa, el Palau ha buscat el tercer i l’ha tingut uns quants cops, sobretot aprofitant els espais que hi havia en banda dreta, on el Poli era un punyal i sempre ha buscat l’espai i la centrada al l’àrea. Gran oportunitat en una jugada per banda dreta del Poli, cop de cap del Lluís i gran aturada del porter local al minut 37.

El Tamarite ho intentava també, però tot el joc per la banda esquerra nostra, on hi havia el Felip, i el Felip, és molt Felip, que ni quan hem jugat amb el vent en contra, passava l’aire, el vent s’aturava on el Felip trepitjava, partit per emmarcar del 4 del Palau.

Al minut 40 el Palau té el 3-0, i el Jordi Baró amb la porteria buida, i la pilota franca, li apareix un defensa del no-res i li treu la que podia ser la sentència del partit.

I ja se sap que qui perdona ho paga, i en la següent jugada ens munten una ràpida jugada d’atac, pilota al punt de penal, i rematada franca d’un davanter visitant que ens fa el 2-1 al minut 42, resultat amb què arribem al final de la primera part.

Estem on sempre, guanyant a la primera part, i arriba la segona, on no rasquem bola i ens ensorrem, per sort avui jugàvem amb avantatge, el rival no tenia canvis, i nosaltres sí, corrent molt, fent córrer al rival, administrant bé els canvis, tenint al Senent endollat, i “al Kaiser” On fire, això hauria d’anar bé.

El Palau tenia el control del partit, la pilota i la responsabilitat de no fallar, el rival a poc a poc anava perdent físic, i reculant, només els hi quedava el recurs de la pilota llarga, i aprofitar el vent a favor.

El Palau havia d’anar pel tercer, i aquest arriba al minut 56, jugada de tira línies entre el “Kaiser”, el “Bassa” pilota al Carlos Cortés, tot al primer toc i aquest que afusella al porter visitant, 3-1 i el sol que apareix al Municipal de Sant Roc, com si es fes un miracle.

Però som el Palau, i hem vingut a aquest món a patir, i al minut 63 ens munten una contra i ens fan el 3-2 en l’única arribada clara visitant a la segona part.

Apareixen de nou tots els fantasmes, però amb la diferència que el Palau avui si a la segona part està viu, i el rival està rebentat de tant córrer i de no disposar de canvis.

Amb el físic sota mínims i per tal de reduir espais, tiren la defensa un pèl endavant, el Palau que ho aprofita, i en una passada antològica del “Kaiser” al Poli que sortia del darrere, pilota dividida entre el Poli i el porter visitant, aquest que arriba a tocar la pilota per mil·límetres, i  li treu, pilota pel Senent en banda, se’n va del marcador i li fica al porter que havia recuperat la posició al pal curt, en un espai minúscul i impossible d’arribar, 4-2 i el partit coll avall al minut 70.

20 minuts pel davant, el rival mort física i mentalment, i el Palau que en vol més.

Amb el control del partit en mans dels nostres, el Palau ha pogut fer el cinquè a les botes de nou del Carlos Cortés i el Senent, però no ha estat possible, el rival literalment mort i demanant que això s’acabi aviat, i l’àrbitre que xiula el final al minut 93.

Amb aquest resultat recuperem la posició de promoció, fiquem amb descens al Torres de Segre que ha empatat avui amb el cuer Monzón, i el Golmés que ha fet saltar la sorpresa empatant a casa amb el Binèfar quedant un punt per sobre nostre i amb l’ombra del Palau cada cop més a prop.

Falten tres jornades, els nostres rivals jugaran encara tres partits, però nosaltres i el Torres de Segre només en jugarem dos, ja que ens falta descansar un partit, per tant sortim amb cert desavantatge, a sobre, els dos partits que ens resten són contra els dos equips que es juguen el campionat, així que a sobre de buscar un miracle, serem també els jutges de la lliga.

Propera setmana descansem, i el proper partit serà el diumenge 19 de Maig.
Diumenge 19 de Maig la data, el Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i el líder Veterans del Atlètic Segre el rival, a la primera volta no ens van guanyar, i nosaltres no podem perdre, per tant lluita de titans entre un líder que té la gloria a tocar a les mans i els nostres que tenen el fracàs tocant-li el cul.

Mai donis un equip del Palau per mort, Que poc que s’ho esperen!!!! Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 4 - VETERANOS TAMARITE DE LITERA 2




DIUMENGE, 5 DE MAIG: EL CONSELLER D'EDUCACIÓ, JOSEP BARGALLÓ, AL PALAU D'ANGLESOLA

diumenge, 5 de maig, a les 18.00 h, l'honorable Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya, sr. Josep Bargalló i Valls, visitarà el Palau d'Anglesola, amb motiu de l'acte de presentació de la candidatura local Ara, el Palau. 
Un dels punts principals de la candidatura és l'ampliació de l'escola Arnau Berenguer, que actualment no té espai pels 200 alumnes que acull i, a més a més, està dividida en diferents edificis obsolets.

L'acte tindrà lloc al pavelló poliesportiu del Palau d'Anglesola i a partir de les 5 de la tarda s'oferiran tallers participatius per recollir inquietuds dels palauanglesolins, tant infants, com joves i adults. 
Ara, el Palau, és una proposta municipal nova i innovadora, que compta amb 16 persones sense afiliació de partit, però amb un compromís ferm per la justícia, la llibertat i el bé comú de les persones. 
 
Part del programa i del codi ètic del grup està recollit a:


EL VÍDEO DE L'ESCALA EN HI-FI DE L'AEiG LO MERLET



Us compartim des de l'AEiG Lo Merlet:
L'agrupament està molt i molt content de l'acte solidari que vam realitzar el dissabte, 4 de maig a la tarda. Sobretot agrair a tots els nens i nenes per les seves ganes i motivació i no perdre mai l'esperit solidari. Per altra, agrair-vos la col·laboració i participació! 

Va ser fantàstic! És molt gratificant continuar complint anys així, gràcies a vosaltres! 
Ara podem dir ben alt que hem recaptat 682,50 € per donar a l'Associació Down Lleida.
I si no vas poder assistir, no et preocupis! Us adjuntem l'enllaç del vídeo que tan bé ens va gravar el Jaume Alsina!

dissabte, 4 de maig de 2019

FESTA DEL VALORS ESPORTIUS AMB PREMIS A ATLETES DEL PALAU D'ANGLESOLA

Divendres, 26 d'abril va tenir lloc la Festa dels Valors dels Consells Esportius de Lleida i el lliurament dels guardons del Circuit Escolar de Cros "Trofeu Diputació de Lleida 2018-19", celebrat al Teatre Ateneu de Tàrrega.

Circuit escolar de Cros on, enguany hi han participat 3.356 atletes, de 89 entitats - AMPES, clubs, escoles i associaons.

Durant l'acte es van lliure els premis de les competicions, des de la categoria de 2 anys (P2) fins als veterans, que han res part en els 8 cros que format part del Circuit (Pobla de Segur, Sidamon, Balaguer, Bellvís, Arbeca, Juneda, Agramunt i les Borges Blanques)

Felicitem a les atletes del Palau d'Anglesola, totes noies, que van ser premiades:
- Raquel Bresolí: 1a classificada en categoria infantil
- Mar Serrano: 2a classificada en categoria infantil
- Maria March: 3a classificada en categoria aleví
- Martina March: 3a classficada en categoria benjamí





FESTA HOMENATGE A LA GENT GRAN DEL PALAU D'ANGLESOLA

Dimecres, 1 de maig, la Llar de Jubilats i l'Ajuntament del Palau d'Anglesola, van celebrar la Festa d'Homenatge a la Gent gran.
Es va iniciar amb una missa cantada per la Coral de l'Associació de Dones.
Després acompanyats pel grup de batucada "Tabalats" es van dirigir cap al pavelló poliesportiu on es va celebrar un dinar popular i l'homenatge acompanyats d'amics i familiars. 
Tot seguit, hi a haver l'actuació del "Cristian".
Una gran festa!
Us compartim fotografies:


dilluns, 29 d’abril de 2019

VETERANS TORRES DE SEGRE 3 – VETERANS PALAU 2

ELS VETERANS ENTREN EN DESCENS I ES COMPLIQUEN LA SALVACIÓ EN UNA DOLENTA SEGONA PART AMB UN RIVAL DIRECTE
Els nostres Veterans fallen en un partit decisiu, es compliquen i molt la permanència, i es jugaran el diumenge vinent davant els Veteranos de Tamarite el ser o no ser de la permanència a primera, queda poc i pinta malament, però mai doneu a un equip de Palau per mort i menys als nostres veterans, que ho tenen molt i molt difícil, però jo crec en els miracles.

El Palau es presenta a Torres de Segre amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Piqué, Jordi Huguet, Gerard, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Carles Cortés, quedant a la banqueta Oscar, Ramon Jiménez, Txus i Senent.

El Palau jugava el partit més important de la temporada, davant un rival directe, que darrerament ha ressuscitat, en poder recuperar molts jugadors dels quals no s'han pogut disposar durant la temporada, equip molt irregular, molt tècnic, amb la major part de jugadors sud-americans, que per norma se'ns dona fatal, i tot i saber tots aquests condicionants, els nostres han caigut com sempre, en una horrorosa segona part, i on també s'ha de dir el poc encert de l'àrbitre en els gols locals que ens han perjudicat i molt, però el no tindre liniers, jugar amb la defensa avançada i un jove davanter local que corria que se les pelava, ens han portat al fracàs d'avui.

Tot i això com sempre el Palau ha fet una gran primera part i s'ha enfonsat a la segona, falta d'idees, potser falta de físic, i també s'ha de dir un rival que ha estat molt i molt bé a la segona, i nova derrota.

El Palau comença molt bé, amb el control del partit, un partit molt travat, on el rival aplica una gran pressió al mig del camp i on cada pilota és una lluita de titans.

Primera arribada dels nostres i gran intervenció del seu porter en una bona rematada del Gerard al minut 8.
Els locals busquen porteria, però el Palau està molt ordenat, amb molta feina en defensa, perquè tant el Pere com el Piqué estan molt atents i ben col·locats en l'anticipació.

Els locals busquen les passades verticals a l'esquena dels centrals, i el Palau avança una miqueta línies, perquè caiguin en el fora de joc, això és un risc, perquè en un desajust defensiu, es cola un davanter que sol davant el Caelles, la tira fora al minut 17.

Amb la por al cos, i veient que no podem cometre ni mitja errada, el Palau vol avançar-se al marcador, per tal que el rival entre en nervis.
Segona pilota clara pel Palau, on el Jordi Baró en té una de molt clara, però la pilota surt per dalt per poc.

El Palau està molt seriós, i quan al mig del camp del Palau té la pilota passen coses, amb el Lluís i el Carlos Cortés molt actius, el primer està més a prop nostre que d'ells.

I així ha estat, minut 28, pilota recuperada pel Poli en defensa, desplaçament llarg a banda canviada, el Gerard que la controla, se'n va del seu marcador, fa un dos contra un amb el central, pilota al "Bassa" Jordi Sarret, que amb gran sang freda fa el 0-1.

Ja tenim el partit on volem, i cal cap fred i buscar el segon, el rival entra en imprecisions i els nostres que busquen la contra descaradament, fent una passa enrere en defensa, i és en una contra perfecta on el Senent es planta sol davant el porter local, i aquest que amb una bona intervenció li treu el 0-2.

Però ja se sap que qui perdona ho paga i en la següent jugada pilota en profunditat al seu davanter referència, que es troba en clar fora de joc, el Palau que reclama, però no segueix la jugada, l'àrbitre que no està ben col·locat i no veu el fora de joc clar i ens fan l'empat a un al minut 37, amb liniers tot seria més fàcil, però som on són, sols esperem que algun dia s'equivoquin a favor nostre.

Cop molt dur per l'equip que ho pot pagar molt car, però per sort amb dos minuts li dona de nou la volta al marcador.
Minut 39, sacada de córner del Carlos Cortés, pilota al primer pal pel Joan Serrano, cop de cap a dins de l'àrea, el Poli que la caça i pilota al fons de la xarxa, fent l'1-2, resultat amb el qual arribem a la mitja part.

Amb el marcador a favor, i 45 minuts pel davant, ja sabem que tal com van les segones parts, patirem i molt, sabem el que hem de fer, i el que no podem fer, però el rival surt a morir, ja que amb aquest resultat està quasi matemàticament a segona, i vol morir, però amb les botes posades.

Alta pressió, pilotes llargues, corrent el que no està escrit, fent faltes quan la pilota era nostra, i els nostres, sense idees, molt cansats, sense espais, sense idees i sense saber com contrarestar el joc local.

I al minut 60 arriba l'empat, en una nova pilota llarga a l'esquena dels centrals, el mateix protagonista de la primera part en posició més que dubtosa, i pilota a la xarxa.

Ara sí, el Palau s'enfonsa completament i els locals creixen i molt, i de nou amb una nova jugada clamorosa de fora de joc, on l'àrbitre, mal col·locat i amb la difícil feina de prendre decisions sense ajuda de liniers, que ens torna a perjudicar i ens fan el 3-2 al minut 75.

15 minuts per almenys empatar, però el Palau està enfonsat, tan físicament com mentalment, i sols hi ha un equip al camp, un Torres de Segre que ha lluitat tot, ha corregut més i que inclús hagués pogut ampliar el marcador amb una aturada espectacular del Caelles y un pal, final del partit, i els nostres que es compliquen i molt la vida, i més amb la victòria dels Veterans de Monsó el camp del nostre proper rival, els Veterans de Tamarite de Litera.

La setmana vinent és decisiva, Monsó-Torres de Segre i Palau-Tamarite de Litera, pot decidir qui se'n va a segona i qui pot jugar la promoció, tot i que una victòria dels Torres de Segre, ficaria també al fangar als nostres veïns de Golmés, que fins ara no veien el perill de prop.

Setmana vinent, partit a vida o mort, les 10 del matí l'hora, 5 de Maig la data, Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Tamarite de Litera el rival. Aficionat, ho necessitem tot i més, alguns ja ens donen per morts, però aquest equip sempre estarà viu fins al darrer segon, no et refiïs mai d'un Veterà del Palau, sempre poden ressuscitar i obrar el miracle, jo aviso i aquí ho deixo, !!! Que poc que s'ho esperen, Visca els nostres Veterans i visca el Palau!!!!




dissabte, 27 d’abril de 2019

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "PUNTOS DE INFLEXIÓN" D'ADRIANA VILALTA

Divendres, 26 d'abril, en plena setmana cultural. Sala del local sociocultural plena. Obre la presentació l'alcaldessa, Montserrat Meseguer, que recorda que fou tutora de l'Adriana. Felicita aquest inici editorial i li desitja molts èxits futurs.

El professor de Comptabilitat de costos de l'Adriana a la UdL, en Jordi Vilalta, és un gran lector de poesia. I quan van coincidir a la carrera com a professor i alumna no coneixien pas aquesta passió compartida. Coincideixen també en cognoms però no tenen llaços familiars. Des de fa tres anys el Jordi és lector de poesia per necessitat vital i per això l'Adriana li ha demanat les sensacions que ha tingut llegint "Puntos de inflexión". Confessa que el llibre denota una necessitat vital, l'Adriana escriu sense embuts, li agrada la marxa... tot i que es mareja... La mare, el Palau d'Anglesola, el plat i la taula parada, la família... omplen les pàgines del poemari que és, en el fons, una autobiografia sincera de la joventut de l'autora. Fins i tot treu mala bava si cal... El Jordi acaba amb el prec que ens rendim a la poesia.

L'autora palauanglesolina subratlla que escriure apropa persones. I dóna pas al booktràiler, on hi surt el Robert Sió, també del Palau. El Jordi Cabestany, des de l'Avenç del Palau d'Anglesola, li fa una entrevista distesa i vital, com és la poesia de l'Adriana i, de fet, com és l'Adriana mateixa.

Una noia que ha fet empresarials que escriu? Des de petita que escric. La padrina també escriu. Molts diumenges han rellegit cartes de joves, que l'han fet plorar.

El 2010 guanyes el Premi de Poesia El Sol del Pla. Sí, ni ho recordo... és una altra època de la vida (somriu).

Què t'ha mogut a treure el llibre? 99% és culpa de la germana. És una autoedició.

T'inspires en... Escric quan alguna cosa em mou. Quan viatjo en tren, en bus... Sempre porto una llibreta i un boli, per quan ve la inspiració, que pot venir en qualsevol moment.

El més difícil d'escriure un llibre? El moment que surt publicat, perquè és fer pública la vida personal, les pors, els neguits... Tot i això, reivindico sempre que les persones som vulnerables, ens podem equivocar... No hem de creure'ns les xarxes perquè sí. I reivindico, també, que és necessari mostrar-nos tal com som.

No em crec que sigui escriptora! Però no crec en la literatura dels noms mediàtics...

El títol ve de les matemàtiques? No pas! Vaig fer EADE però sóc més de lletres, coses que passen. Intento provocar quelcom, d'aquí "Puntos de inflexión". Escric per provocar-me i provocar...

Et sents més còmoda en castellà? De tant en tant també escric en català. De fet, no sé pas perquè escric en castellà, potser per les pel·lícules, les lectures que he fet...

Imputs que has rebut dels lectors? Totes les opinions molt bones. I això que alguns textos costen d'entendre. La padrina és la meva primera fan.

Aportació solidària a dos ONG, per què? No vaig fer el llibre per lucrar-me. És gratificant tot el que rebo, més enllà dels diners. I per això vaig optar per donar suport a la protectora d'animals de Flix, que és on tinc adoptades dos gates, i també a ADIMA, per les persones que conec que han patit càncer de mama i la bona feina que fan.

On es pot comprar Puntos de inflexión? Amazon, s'Abril i perruqueria Pilar i Eli.

L'acte literari acaba amb la lectura d'alguns versos de l'Adriana.
ENHORABONA, ADRIANA!

Enllaç a l'àlbum Presentació "Puntos de inflexión" d'Adriana Vilalta