dilluns, 18 de desembre de 2017

VETERANS PALAU 3 – VETERANS ARTESA LLEIDA 6

ELS NOSTRES VETERANS SÓN HUMANS I L’ARTESA ELS TORNA A LA TERRA


Dolorosa derrota davant un rival directe que ens ha trobat els punts febles, ens ha tret de polleguera i ens ha tornat a la realitat, ha estat rival i ens ha guanyat en un partit per oblidar, però també hem de prendre nota de les nostres errades.
El Palau es presenta amb la següent alineació :Caelles, Pere, Poli, Piqué, Felip, Paco, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Ramon Jimenez i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Miquel Farnell, Carles Cortes, Joe i Lluís.
Rival complicat, de fet es presentaven al municipal de Sant Roc amb els mateixos punts, però amb un partit més, que haurà de descansar la propera jornada, rival temible, però no ens esperàvem un partit així, i més quan havíem passat per sobre del líder Golmés, i amb el Monsó, el seu porter els hi va donar la vida, però avui no ha sortit res, tot i que els primers minuts no ho preveien.
El Palau surt molt endollat, amb un control total de la possessió, i amb un gran joc, els visitants ben posicionats i esperant sortint a la contra.
El Palau s’avança al marcador al minut 12, una molt bona jugada per banda esquerra del Xavier Montserrat, centrada dins de l’àrea, i el Joan que venia de darrere, que fa el 1-0.
El Palau va a buscar el segon, i té alguna arribada del Vera, donant la sensació que l’Artesa no seria tampoc rival, però hi ha una jugada clau que crec que ha marcat el partit, ja que fins aquell moment el Palau estava molt ben posicionat, tant en defensa, com al mig del camp.
Una enganxada entre el nostre capità Piqué i el seu davanter centre, discussions, espentes i l’àrbitre que decideix targeta verda pels dos i deu minuts fora del camp.
Hem de jugar deu contra deu, i el Joan agafa la posició de central avançat, deixant un gran forat al mig del camp que no hem sabut tancar, dues jugades calcades amb una pilota entre línies, un jugador de darrere que arriba i ens fan l’empat al minut 27.
Poc després una jugada semblant, ens tornen a agafar entre línies, refús del Caelles i la pilota que cau als peus de un jugador de segona línia que sol, l’envia a la xarxa, minut 33 i el partit coll avall.
El Palau molt tocat, perd el nord, la posició i acaba la primera part sense pena ni gloria.
La segona part comença molt malament, ja que ni amb els canvis, ni amb la mentalització de la xerrada de la mitja part, ni res, un equip sense posició, amb un mig del camp perdut, i una defensa que feia aigües, a sobre, l’àrbitre no ajuda gaire al no tallar les protestes i el joc dur, i a part ens  tallen un i altre cop contres clares amb dos o tres fores de joc inexistents, que ens haguessin donat al menys alguna oportunitat.
Però l’Artesa ens veu febles i desorientats, i en els pitjors 20 minuts de la historia dels veterans ens fan 3 gols entre els minuts 50 i 70, amb jugades semblants, pèrdues de pilotes al mig del camp, una defensa sense posicions agafades, i fent aigües un i altre cop, pilotes a les esquenes, l’equip defensant horrorós i quant ens donem compte estem 1-5 al minut 75.
És en aquest moment quan el Palau treu el seu orgull i ha intentat almenys caure amb dignitat.
Primer el Poli amb una jugada d’una falta lateral, refús dins de l’àrea, i envia la pilota al fons de la xarxa, 2-5 al minut 78.
En la següent jugada, una gran contra del Palau de nou, i el Carlos Cortes que fa el 3-5 al minut 80, el Palau entra al partit, però el cronòmetre ens va en contra.
Els nostres veterans que no es donen per vençuts, i el Ramon Jiménez que té el quart amb una pilota al travesser, els visitants molt nerviosos i els nostres també, disputes, discussions, i el Vera que torna a tindre el quart, però una pilota picada per sobre del porter surt fora per poc.
L’àrbitre que no està a l’alçada del partit, i el partit que s’embolica i embolica, fins que a la darrera jugada del partit, el nostre porter treu una pilota, el seu davanter simula un penal, hi ha discussions, espentes i un “sidral” terrible, la pilota que ningú sap on és i un jugador que la fa arribar al fons de la xarxa, l’àrbitre que pita el final per evitar mals majors, i ningú que contava que era gol aquesta estranya darrera jugada, que vista la web del lligues Lleida, sembla que ha estat gol, tot molt estrany i surrealista, final del partit, i el pitjor partit dels nostres veterans en anys, on jugadors fiables i segurs, avui han estat una caricatura d’ells mateixos, però no passa res, algú ens havia de tornar a la terra, hem caigut i ens aixecarem, segur.
El proper partit no el tenim fins al 14 de Gener al camp del Linyola i les 11 del matí, on esperem continuar amb el nostre nivell, i que la derrota d’avui, sigui una pedra al camí.
Estem a la lluita de dalt, mai havíem fet una primera volta com la d’aquest any, tenim molts punts, i de fet és la primera derrota real d’aquest campionat, hi ha segona volta, ens hem de veure la cara amb tots, tenim la dificultat que hem de visitar els camps dels tres rivals directes, però i què, som el Palau, i les segones voltes són nostres.
Ara l’objectiu és tancar la primera volta amb 32 punts, ens en falten 9, els que hem de treure al camp del Linyola i a casa contra el Pardinyes, amb 32 punts a la primera volta, no sols podem somiar, si no que tenim molts números ja guardats per la rifa de la copa, el nostre objectiu a principi de temporada, però vist l’equip i el joc, no ens podem conformar sols amb ser quarts.
Ara vull donar una dada, els Veterans del Palau són els únics que quan perden fan crònica, que si s’ha jugat malament es diu, que si s’ha de reconèixer les errades es reconeixen, i quan guanyem, guanyem tots, però quan perdem, també donem la cara, cosa que altres departaments de comunicació dels nostres rivals, sols fan cròniques quan guanyen.
A les verdes i a les madures, a la victòria i a la derrota, aquest equip és el millor del món, i si hem perdut, hem jugat amb el cul i el rival ha estat molt millor que nosaltres, guardeu la crònica si voleu, perquè serà la darrera derrota dels nostres veterans aquesta temporada, afició tranquil·la, això ha estat un accident i no tornarà a passar, paraula de veterà, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Veterans del Palau, el millor club, del millor poble del món!!! 
Bon Nadal, bones festes i no perdeu la fe en els nostres veterans, perquè són els millors!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 3 - Veterans Artesa Lleida 6



EL RICARD GUANYADOR DE LA 37a PUJADA A LA SEU VELLA

El Ricard Pastó ha estat el guanyador de la 37a. edició de la Pujada a la Seu Vella de Lleida, una de les curses amb més història de les comarques lleidatanes. El Ricard s'ha imposat amb un crono de 33' i 17''. 
Enhorabona, Ricard! 

diumenge, 17 de desembre de 2017

CELEBRACIONS DE NADAL AL PALAU D'ANGLESOLA

Celebració penitencial: divendres, 22 de desembre a les 19:00 hores

Missa de la 4a setmana d'Advent: dissabte, 23 de desembre a les 20:15 hores
Recordem als nens/nenes que portin una figureta del pessebre que no sigui del naixement.

Missa del gall: diumenge, 24 de desembre a les 22:30 hores
La col·lecta d'aquesta nit i del dia de Nadal seran per Càritas amb la campanya "Sigues part de la solució contra la pobresa. Fes-te de Càritas!"

Dia de Nadal: Dilluns, 25 de desembre a les 12:00 hores
Missa amb la participació de la Coral de l'Associació de Dones del Palau

Festa de la Família: Diumenge, 31 de desembre a les 12:00 hores
Celebració amb la festa dels matrimonis que s'han casat enguany, fan 25 anys o 50 anys de casats.


PESSEBRE VIVENT DE LA LLAR D'INFANTS MARTA




dimarts, 12 de desembre de 2017

CONFERÈNCIA SOBRE LES MALALTIES INFECCIOSES A CÀRREC DE LA DRA RAQUEL RODRÍGUEZ

Us compartim des de l'Associació de Dones:
El divendres 1 de desembre, l'Associació de Dones va organitzar una conferència sobre les Malalties Infeccioses, que enguany tracta Marató de TV3, a càrrec de la Dra. Raquel Rodríguez, la nostra metgessa.

La doctora ens va explicar que les malalties infeccioses estan causades per microorganismes (bacteris, virus, fongs i protozous) que entren al cos i es multipliquen fins que produeixen una malaltia.

De malalties n'hi ha de varis tipus:
- Infeccions comunitàries: normalment es curen sense problemes (la grip, gastroenteritis...)
- Infeccions amb risc de contagi: són  més greus (meningitis, tuberculosi, hepatitis)
- Sèpsia: es produeix quan una infecció passa a la sang i arriba altres òrgans.
- Infeccions emergents i del viatger: són les que s'han de controlar a través de la vacunació, i ara han tornar a ressorgir (el xarampió, la tos ferina, la malària...)

Per a la seva lluita disposem de:
- El propi cos humà compta amb un sistema de defensa propi.
- Les vacunes.
- Els antibiòtics, amb un ús correcte, perquè cada vegada hi ha més bacteris resistents.

Maneres de prevenir:
- Si esteu malalts quedeu-nos a casa, per no contagiar a ningú.
- Renteu bé les fruites i les verdures.
- Beveu aigua de botella quant viatgeu.
- Netegeu bé les ferides amb aigua i sabó.
- Ús del preservatiu en les relacions sexuals.
Però, el més important i més fàcil de fer i a tenir en compte és "La higiene de mans, salva vides"

Des de l'Associació volem donar les gràcies per l'assistència de públic i agrair a la Dra. Rodríguez per la seva predisposició, participació i els bons consells.

Recordeu que La Marató és el diumenge, 17 desembre "La investigació pot canviar la història".





L'ASSOCIACIÓ DE DONES DEL PALAU A LA CELEBRACIÓ DEL CONSELL DE DONES DEL PLA D'URGELL

Us compartim des de l'Associació de Dones del Palau:
El dissabte 2 desembre, el Consell de Dones del Pla d'Urgell va celebrar el 20è aniversari de la Federació, en un acte on es van aplegar les 16 associacions de dones de la comarca: un total de 250 dones.

Vam gaudir d'una tarda d'hivern, amb una festa d'homenatge a les fundadores de la Federació, un berenar al Restaurant Resquitx i un  concert de música variada a càrrec de Bellpuig Cobla.

Des de l'Associació de Dones del Palau volem felicitat a les organitzadores per l'excel·lent celebració i perquè ens segueixin informant, orientant i assessorant en tots els àmbits de les dona.

dimarts, 5 de desembre de 2017

DILLUNS, 3 DE DESEMBRE: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS




DISSABTE, 2 DE DESEMBRE: TARDA SOLIDÀRIA I GLACIAL PER LA LLIBERTAT

L'Estadi Olímpic Lluís Companys va aplegar ahir dissabte al voltant d'unes 50.000 persones en el segon gran concert organitzat per l'ANC per la causa. Aquesta vegada l'objectiu concret era omplir les arques de la caixa de solidaritat per fer front a les fiances que han de fer front els nostres representants polítics i els Jordis per poder sortir, si el jutge així ho contempla, de la presó preventiva. En tot cas, són diners que també han d'ajudar a mitigar l'impacte econòmic que hi ha hagut fins ara per a les famílies dels presos, les quals han hagut de pagar llargs desplaçaments i allotjaments per poder efectuar les visites als seus familiars.

El concert va començar amb quaranta minuts d'endarrriment respecte l'hora prevista de les quatre de la tarda, un càstig innecessari i gratuït per la colla de plaurgellencs  que ja ens havíem presentat a l'estadi amb una hora i mitja d'antelació. El fred ja ens havia calat els ossos tot dinant un entrepà a la intempèrie dels voltants del recinte d'un dia que es presentava rúfol a Montjuïc i amb una temperatura de rigorós hivern. Un cop dins de l'estadi i localitzats els seients assignats ens resignàvem a esperar l'hora d'inici del concert tot escoltant per mòbil es últims minuts del partit que disputava el Barça en aquella hora del vermut: el resultat final de 2-2 no va ajudar gaires entrar en calor, més aviat el contrari. Només dos líquids calents i de diferent textura van poder ajudar a evitar algun més que possible quadre de principis de congelació: el cafè i la xocolata amb melindros que, amb molt d'encert, també estava disponible a les barres interiors de l'Estadi.

L'oferta musical va començar finalment amb molta energia ja que el repertori el va encapçalar una versió heavy metal dels Segadors, un tema d'A Sound of Thunder. La dinàmica del concert, posteriorment, va començar a lluïsllaggegar de manera que els entreactes, farcits de lectures de cartes dels empresonats o de vídeos dels membres del govern a l'exili, es feien més llargs que les actuacions musicals. Però tot resultava tant emotiu que s'escoltava amb molt d'interès i emotivitat (i amb un més que extés fred als peus dels assistents), amb multitud d'interferències del públic que cridava ara sí, ara també: "Llibertat! Llibertat! ...."

Especialment llarga i interpel.lant va ser la carta que van llegir de l'Oriol Junqueras que, entre altres precs, ens va animar a anar a votar a les properes eleccions amb un somriure als llavis, per continuar validant el mandat democràtic. El vídeo del president Puigdemont també va despertar la graderia amb càntics insistents de "President, President,...". 

A nivell musical les actuacions oferiren moments estel.lars tant per les peces interpretades com per la qualitat i el carisma dels diferents conjunts i cantants que es van aplegar a l'escenari de Montjuïc. I com ja es configura com una tradició en aquesta mena d'actes els llums dels mòbils dels espectadors van tenir el seu protagonisme durant la interpretació de diverses cançons, com per exemple la versió de L'Estaca versionada pel mateix David Fernández, Cesc Freixas, Pau Alabajos, Borja Penalba i Mireia Vives, o País Petit interpretat per la Beth, o la versió de l'Aguila Negra i tantes altres que feien emmudir i emocionar a tothom.  En contrast, també hi va haver actuacions per energitzar l'ambient com les de l'Electrica Dharma o les últimes actuacions a càrrec de la Banda Impossible (amb membres dels Pets, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, ...

El públic també va poder gaudir d'una autèntica delicatessen amb la interpretació conjunta que van fer Els Amics de les Arts i l'Orfeó  Català de la peça "Louisiana i els camps de cotó".  També va captivar la veu de Mònica Green que, a la part final del concert va interpretar  el "We shall overcome" de Joan Baez, que va ser versionat per la resta de cantants que es van aplegar a l'escenari i el públic amb lletres al.lusives a la llibertat dels presos. Una altra veu sorpresa que va aparèixer en un entreactes i que va deixar bocabadat a més d'un va ser la de Toni Albà que es va atrevir amb un operístic Nessum Dorma a capella en solitari, que va resultar immens i fortament aplaudit. I és que Toni Albà va tornar a demostrar la seva vàlua d'artista total i amb la seua ironia i humor, va ajudar a amenitzar molts dels entreactes. 

Un acte globalment amè i ben estructurat, en definitva, però que no va tenir l'acompanyament de l'hivern suau que acostuma a fer a Barcelona. La propera vegada, si es fa en aquestes dates, millor fer-ho al Palau Sant Jordi. Recaure en el refredat o la grip, la causa s'ho val. Però n'hi ha que la setmana que ve han d'anar a treballar, o fer acte de presència a a Brusel·les. Un altre any, pensem-hi!







dilluns, 4 de desembre de 2017

L'ASSOCIACIÓ DE DONES AL CONCERT SOLIDARI DEL MAMAPOP

Us compartim des de l'Associació de Dones del Palau:
El dissabte 25 de novembre, l’Associació de Dones del Palau, va assistir al concert solidari “Mamapop” per a la recerca contra el càncer de mama, que es va celebrar  a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida.

Enguany, el concert estava dedicat a dos ambaixadors que durant aquest 2017, ens han deixat a causa d’un càncer: el periodista Carles Capdevila i l’economista, Juli Vilagrasa.

L’espectacle va fer un recorregut per les cançons més conegudes de pel·lícules de Hollywood: Pretty Woman, Fame, Grease, Dirty Dancing, Rocky...  amb l'acompanyament  de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i les veus de Carmen Porcar i Antonio Gilabert.

Un any més, els espectadors van vibrar, cantar i ballar des dels seients amb la part musical de moments molt coneguts del cinema americà: un espectacle únic i  ple d’emocions.

Felicitem el treball i el compromís de les persones que porten a terme aquesta iniciativa: Endavant Mamapop!!!!!!
Enllaç a més imatges: https://photos.app.goo.gl/RztJg1qJcSy4XksE2




DIA DE LA PREMSA COMARCAL

Divendres, 1 de desembre: 4a edició del Dia de la premsa comarcal
El Dia de la Premsa Comarcal va ser instaurat l’any 2014 per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) amb la intenció de reivindicar un model de comunicació que genera 850 llocs de treball a tot el país i compta amb més de 160 capçaleres de paper i digitals, i que aposta per continuar creixent mantenint el seu compromís amb la informació de proximitat.

La jornada va començar fent un repàs al passat de la premsa. Una mirada al futur més pròxim. Un xic deliciós de bogeria.
A llarg de la història la premsa comarcal ha estat un dels puntals més forts per entendre i comprendre que va passar. Ha estat present en moments decisius del nostre país. Són moments d’història independents i d’explicació continua del nostre entorn.

La premsa comarcal podríem dir que és el Silicom Valley periodístic, de país, de cassigalls que construeixen cada pedra de la nostra història.


Segons, el periodista Francesc Canosa, molta gent no vol saber la realitat, sinó que li donin la raó. I la nostra premsa és el ressò de la notícia, el twitueig de la realitat del periodisme de proximitat. És el que es parla al bar, el que miren, el que senten. És la realitat. Això el fa únic davant de la premsa generalista i cal saber-ho utilitzar.
Hem de saber que ara els subscriptors no som només gent del barris. Som tot el món, tots el que busquem per saber. I nosaltres som el Km 0 de la realitat.

Us heu preguntat mai què saben de nosaltres a les xarxes?
La resposta: saben tot el que us imagineu i allò que no us podeu ni pensar. Aquí arranca el Big Data, una eina dins del bucle de la innovació. 


Dades massives, us sona? En Jordi Luque, investigador científic, ens en va parlar:
Data = Informació = coneixement. Estem a l’era del coneixement, així que qualsevol data ens porta a una informació de la qual en podem extreure un coneixement.

La informació que ens faciliten els smartphones, les persones, les càmares de seguretat, connectats a internet des de casa, diaris, webs... tot això equival a una immensitat de dades.
El més curiós és la rapidesa de processament. Tenim el que volem saber al moment, no hem d’esperar ni tant sols cinc minuts. Big Date és resumeix amb Volum de dades sobre milions de exabytes (1Eb = 106 Tb), Velocitat de processament immediat, Varietat de dades i veracitat de les dades, la fiabilitat.

Tenir coneixement de les dades canviarà la mentalitat. Es calcula que sobre l’any 2030 arribarà el moment on ja es pugui replicar el cervell d’un ratolí, i poc després el cervell humà. Realment una màquina podrà pensar i sentir con un humà?

Per últim, en Cristòbal Colon, president fundador de la Cooperativa de La Fageda, defineix l’emprenedoria com: E= mc2. És a dir, emprenedoria és moure el cul dues vegades.


En Cristòbal, una persona compromesa amb les persones de col·lectius vulnerables. En la seva joventut, va tenir uns orígens difícils per les idees polítiques. Va anar a treballar a un hospital psiquiàtric i allí es va donar compte que allò no era un hospital, era un lloc on deixaven les persones que eren diferents. Va ser llavors quan va venir cap a Catalunya, va anar a Olot i es va posar a treballar a l’Hospital de Sal on van començar a tractar als malalts com a persones: els feia jugar, fer manualitats, sortir i sentir la natura... Així es com va néixer el projecte de la Fageda.

Un lloc privilegiat en mig de la Fageda d’en Jordà. Si no hi heu anat és totalment recomanable: sentir el silenci i connectar amb la natura. Allí, al mig d’aquest entorn, trobareu les granges. Els treballadors treballen amb passió i les vaques gaudeixen de música per donar més bona llet. 

Amb la passió dels treballadors i la llet d’alta qualitat de les vaques, només en pot sortir el millor iogurt del món. Tots en coneixem el resultat si heu menjat un iogurt de La Fageda.

Va clausurar l’acte, la Núria de José Gomar, secretària de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya.