dimecres, 5 de desembre de 2018

RICARD PASTÓ 76è CLASSIFICAT A LA MARATÓ VALÈNCIA 2018

El diumenge, 2 de desembre, el Ricard Pastó va participar a la Marató de València 2018 tot registrant una marca de 2 h. i 26 minuts i en la posició 76a. d'una cursa que ha comptat amb la participació de 22.000 corredors. 
En podeu llegir la seva crònica al seu perfil de facebook: 
"LA CRONICA: Per fi arriba el dia esperat, 2 de desembre. El dia que havíem assenyalat des de l’agost. Un llarg camí ple de treball que per culpa d'unes molèsties no arribava amb les millors sensacions, tot i que sabia que la feina estava feta. Sona el despertador..."  
Felicitats Ricard!


dimarts, 4 de desembre de 2018

CAMPANYA SOLIDÀRIA DE RECOLLIDA DE ROBA I JOGUINES

La Penya Barcelonista del Palau d’Anglesola, i amb la col·laboració de la Penya Barcelonista de Golmés i Penya Blaugrana Bellvisenca, associacions del AMPA de Palau, Bellvís, El Poal, Golmés i Fondarella i de les escoles de futbol base Club Esportiu Pla d’Urgell i Fondarella C.F, poseN en marxa una gran campanya de recollida de joguines i de roba en bon estat que puguin ser aprofitades. Campanya solidaria apadrinada pels ex-jugadors del F.C Barcelona, Josep M. Fusté i Xavier Sanchez Jara.


diumenge, 2 de desembre de 2018

VETERANS PALAU 1 – VETERANS TORRES DE SEGRE 1

LA MALA PUNTERIA I SANT CAELLES, DONEN UN EMPAT EN UN PARTIT VETERÀ DE FUTBOL PEDRA
Els nostres Veterans tenien una oportunitat d’or per donar la primera victòria a la seva afició, i de fet durant molts minuts han manat al marcador, però la falta de punteria, l’estat del camp i un rival que avui s’ha adaptat molt bé a l’estat del terreny de joc, empat i gràcies, treballem, lluitem, però no resolem. Què li passa a aquest equip? Això és el que voldria saber, la pregunta del milió...

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Pere, Piqué, Poli, Jacint,  Xavi Bertran, Jordi Baró, Joan Serrano, Albert Mayoral, Jordi Sarret i Senent, quedant a la banqueta  Jordi Huguet, Joe, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

El Palau tenia al davant al cuer, un equip en hores baixes, però que no se’ns dona bé històricament, molts jugadors sud-americans, futbol lent, altre futbol que porten les situacions del partit més enllà d’on és la pilota, i un Palau molt espès en la definició, a més un terreny de joc enfangat i irregular, on qualsevol rival ho hagués passat fatal, però el Torres de Segre es troba còmode, ja que és dels pocs equips que tenen el camp en les mateixes condicions que els nostres.

Comença el partit i primer ensurt, el Palau que vol sortir amb la pilota controlada, intentar fer córrer al rival i buscar el company, però no, el camp no dona per gaire, mal control defensiu, un davanter que encara porta, i Sant Caelles que treu la primera.

El Palau ja veu que ha de jugar al futbol pedra, poca associació, pilotes llargues, molt joc de “pit i collons” i sempre buscar el segon refús, avui tenim un as a la màniga, és en Senent, jugador de 30 anys, velocitat màxima i és un cromo que no teníem, és el Senent en una jugada de pilota llarga, amb una bona combinació amb “el bassa” Jordi Sarret, i el seu porter que atura el un contra un, enviant la pilota a corner.

I és amb aquest córner on arriba el primer, treu el Jacint per banda dreta i a cama canviada, pilota al segon pal, el Poli que salta més que ningú, perfecte cop de cap i pilota a la xarxa, 1-0 minut 15, i el Palau que aprofita de nou la pilota aturada.

Amb el resultat a favor, el Palau va pel segon, el Torres no tenen els seus millors moments i s’arrepleguen en defensa per refredar el partit i esperar la seva oportunitat a la contra.

El Joan i el Jordi Baró que pateixen i molt, al no tindre la pilota, el gran treball de “la roca” Mayoral i “l’esmoladora” Xavi Bertrán, són claus en la recuperació, i donar pilotes als nostres davanters, el Senent ens dona velocitat, “el bassa” ens dona el control, però topem un i altre cop en la mala definició, el Mayoral avisa de nou, i al Senent li treuen dos clares contres, ens falta definir, i amb el 2-0 hauríem jugat molt més tranquils, però no, el partit és un patiment, i qualsevol errada ens pot costar els punts, ja que el rival s’adapta molt bé al fangar, i són molt perillosos a la contra, sort de nou al Caelles, que treu un altra mà, i que “el Mariscal” Piqué ja sap el que és jugar al fangar, i mana al seu equip per no perdre l’ordre en cap moment, i l’equip ho agraeix, avui no val la tècnica, ni les botes de colors, ni la gomina del cabell, ni els tatuatges de moda, avui és el dia de jugar amb onze Manels Piques, i els nostres Veterans que ho tenen clar, però el rival també, i la màxima igualtat torna de nou.

Entren el Carles Cortés i el Ramon Jiménez, perdem recuperació de pilota, però guanyem velocitat i definició, el Palau que busca de nou la pilota aturada, com a remei dels mals, però avui el Jordi Baró no topa amb el gol, sempre a les mans del porter.
Oportunitat pel Ramon Jiménez i final de la primera part.

La segona part comença molt malament, greu lesió al genoll del nostre president Jacint Alsina, i esperem que sols sigui un ensurt, una pèrdua molt important per l’equip, ja que estava en un gran moment de forma.

El Jordi Huguet que ocupa el seu lloc, fent un partit molt complert, tot i jugar a cama canviada.
El Torres que ho té clar, porta el partit al fangar i espera les contres per poder definir, primer ensurt i pilota al pal després d’una bona contra al minut 62.
El Palau ja veu que el partit és farà llarg, i que cal el segon, clara oportunitat pel Jordi Sarret, que perdona davant el porter visitant.
Un Palau amb molts metres a les seves esquenes, i el Pere, però sobretot el Piqué i el Poli, que ha d’estar sempre ben col·locats per evitar les contres.

Minut 72, i en una contra ens agafen un tres contra dos, i el Torres que fa la seva feina empatant el partit, 1-1 i 18 minuts per davant.
El Palau que no li val l’empat, es volca en atac, i arrisca molt en defensa, el Torres que té 1l’-2, però de nou el Caelles que treu una nova gran mà.
El Palau ja juga descaradament en atac, però mantenir la verticalitat és complicat, dos cops de cap del Jordi Baró, una contra del Carles Cortès, un xut a prop de l’escaire del Joan Serrano, i una darrera del Jordi Baró, que el porter fa una gran aturada, i les taules com a resultat final.

Partit per oblidar, per la falta de definició, per aprendre, perquè aquest camp dubto que es recuperi durant els propers mesos, i hem d’aprendre a jugar en aquestes condicions, i més ara que els propers que visitaran el Municipal de Sant Roc són els equips de dalt, poc acostumats a aquest tipus de camp.

Proper partit, el gran derbi, el partit ajornat contra l’etern rival els Veterans de Golmés, màxima rivalitat i el derbi que ens espera, no és l’Espanyol-Barça de dissabte, és el Palau-Golmés de dijous.
Dijous 6 de Desembre la data, els veterans de Golmés el rival, les 10 l’hora, i el Municipal de Sant Roc el lloc del partit.

No teniu excusa, dijous ha de ser el dijous de resurrecció dels nostres veterans, res de constitucions, la nostra verdadera llei, és la llei dels veterans, és la llei dels més grans, els veterans necessiten al seu poble, la constitució va en contra del nostre poble.
Família, amics, seguidors, fans, admiradors i tot aquell que s’identifiqui amb el millor equip del món, els nostres veterans juguen el derbi i l’honor, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 1 - VETERANS TORRES DE SEGRE 1 




dissabte, 1 de desembre de 2018

PRESENTACIÓ LLIBRE "ESCOLES I MESTRES DE LA 2a REPUBLICA AL PLA D'URGELL"

Dimecres, 21 de novembre, la Biblioteca Josep Pont i Gol va acollir la presentació del llibre “Escoles i Mestres de la Segona República al Pla d’Urgell”. És el primer llibre de la col·lecció “la Boira¨ del Centre d’Estudis comarcals Mascançà. Els mateixos dos autors, Ton Solé de Miralcamp i Esteve Mestre de Linyola,  varen ser els encarregats de presentar aquesta publicació.

El Centre d’Estudis Mascançà publica anualment un número de la seva revista que serveix per donar difusió als estudis de caràcter històric que tenen una rellevància més significativa. Ara han vist la necessitat d’iniciar una col·lecció de monografies en format llibre per aplegar aquells estudis que per la seva importància i la seva exhaustivitat no poden resumir-se en un article d’una revista anual.

Inicien aquesta aposta pel llibre amb un tema i una època prou interessants i amb extensos paral·lelismes amb l’actualitat: la política educativa en els anys de la Segona República i la seva concreció en els municipis de la nostra comarca.

El llibre recull la feina de molts anys de compilació d’informació i d’ordenació de la mateixa que, tot i comptar amb algunes llacunes lògiques pels temps investigats i el seu context, s’ha pogut oferir una radiografia documentada sobre una de les apostes estratègiques que va tenir la Segona República: la modernització i democratització de l’ensenyament.

La implementació d’aquesta revolució pedagògica volgudament centrada en l’alumne i les seves capacitats i l’aposta per dotar al sistema dels recursos materials, humans i d’imfraestructura adequats als seus ambiciosos objectius es va veure limitada pels seus escassos 9 anys que va tenir per desenvolupar-se, a cavall de dos dictadures, però que, si més no, ens dóna una idea de l’ambiciós projecte educatiu que, col·letivament, vam ser capaços de començar a erigir.

Pel que fa al poble del Palau d’Anglesola els autors varen comentar algunes de les conseqüències de l’aplicació d’aquest pla d’actuació. En aquella època s’havia de comptar amb la complicitat de la iniciativa privada i del voluntarisme individual dels mestres de l’època ja que les arques municipals donaven pel que donaven. Si l’escola no podia acollir una línia de pàrvuls per la gran massificació, una mestra, la Sra.  Maria Aigé se’n va fer càrrec a canvi de cobrar una petita quantitat als pares. Un altre exemple, hi va haver un professor que es va voler acollir al programa de reciclatge en unes escoles d’estiu que es feien a Barcelona. Aquest mestre va demanar a l’Ajuntament per si li podien sufragar part de les despeses d’aquesta formació. Tot i la negativa de l’Ajuntament per la falta de recursos, hi va anar igualment a formar-se i s’ho va pagar de la seva butxaca. 

I a tall d’anècdota, els autors van referir-se al fet que el Palau d’Anglesola, a través d’influències a través d’un diputat d’Esquerra Republicana, va aconseguir que un arquitecte fes un projecte d’escola nova al Palau durant aquesta Segona República però les esmentades dificultats financeres de les finances municipals ho van paralitzar, com tants altres projectes. El nostre poble va haver d’esperar fins al 1959 per poder inaugurar l’edifici escolar actual de la plaça Generalitat.

Els autors del llibre també van voler subratllar el context canviant i complex que van haver de suportar els mestres de l’època, els quals, arribats al temps del franquisme van haver de fer el cor fort si volien continuar amb la seva vocació pedagògica i continuar portant un salari a casa, aparcant tota mena d’aspiracions professionals apreses durant aquesta illa il·lustrada que va ser la Segona República per l’ensenyament al nostre país.