UN ÀRBITRE CALAMITÓS + UNS
VETERANS SENSE TREMPERA = LA PITJOR DERROTA DEL 2018
Els nostres Veterans
acomiaden el seu millor any amb un partit per oblidar, tant pel resultat com
per l’actitud d’un arbitratge calamitós, horrorós, inclús hem pensat que
premeditat, però el Tamarite ha estat el just guanyador d’un partit on el Palau
ha pagat i ben cares les errades del àrbitre, en un matí fred i plujós en el
país veí.
El Palau es presenta a les
Espanyes amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel Farnell, Felip, Senent,
Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Carles Cortés, quedant a la
banqueta Jordi Huguet, Ramon Jiménez, Albert Mayoral i Joe.
El Palau venia a les
Espanyes a sortir del pou on s’ha ficat en un camp que sempre havia guanyat,
les bones sensacions s’han quedat al vestuari, perquè el partit ha estat un
despropòsit darrere l’altre, ja a l’escalfament veiem a l’àrbitre escalfant al
porter local, un xic estrany, però no li hem tret importància.
Comença el partit i màxima igualtat, un Tamarite que ens ha sorprès pel seu bon joc i també per un gran desplegament tàctic, que ens ha desconnectat durant molts minuts a la nostra creació, però el Palau estava molt lluitador, i també volia la pilota, cosa que ha sorprès als locals.
Primera mala notícia i “el
bassa” Jordi Sarret que cau lesionat, un Sarret que va ser dels més destacats a
Golmés i una baixa important.
El joc era ràpid, per la
fina pluja del dia i un terreny de gespa artificial que estava molt ràpid,
l’àrbitre comença a fer coses rares, i ens xiulen una sèrie de fora de jocs,
almenys dubtosos, en canvi als atacs locals mai hi ha fora de joc, i el Miquel
i el Pere que han d’estar atents.
Minut 17, pilota llarga al punta local, el Miquel que arriba abans i protegeix la pilota perquè surti per banda, el davanter li fa una espenta, li pren la cartera i encara porta, el Caelles que surt a protegir el pal curt, i el davanter local que defineix amb un gran xut prop del pal, 1-0 en una gran definició i l’àrbitre que apunta a l’acta gol en pròpia porta del Farnell, un crack l’àrbitre, i la primera en una llarga llista.
Tot seguit al minut 23 en una centrada lateral, el Miquel que rellisca i cau a terra, es recolza amb les mans a terra per no fer-se mal, amb la mala sort que la pilota que passava per la seva zona li toca en una mà de manera involuntària, l’àrbitre que no s’ho pensa i pita penal, els locals que aprofiten el regal i 2-0.
El Palau cau en depressió, ja que sap que fer tres gols aquesta temporada és missió impossible, tot i això no ha renunciat al partit i ho ha continuïtat intentant, però el Tamarite amb un resultat tan franc, es troba molt còmode, i també s’ha de dir que ha fet un molt bon partit.
El Palau ho ha intentat, però el Tamarite ha estat molt ordenat, el Senent, i sobre tot “la Roca” Mayoral ho han intentat, però el porter ha respòs amb bones aturades.
Nous fora de jocs inexistents en contra del Palau, jugades de banda que sortia la pilota i l’àrbitre que no s’assabentava de res, i semblava que xiulaven els locals, ja que qualsevol observació era aprovada pel home que havia d’impartir justícia, una justícia molt parcial, potser perquè érem a territori Espanyol, final de la primera part i partit coll amunt.
La segona part comença amb un Palau buscant al porter local, i el Senent que en una contra es planta sol davant el porter, però juguem a primera i els porters són grans portes, gran aturada del porter local.
Del possible 2-1 passarem al 3-0 al minut 57, una pilota que cau del cel a l’àrea petita, la defensa del Palau que està buscant bolets i un local que passava per allà, que l’espeny al fons de la xarxa, 3-0 i derrota dolorosa.
El Palau que vol almenys el gol del honor i estira línies, però el Tamarite està molt còmode i molt ben posicionat, l’àrbitre a la seva “bola” vivint en una realitat paral·lela.
El 4-0 que arriba en un nou despropòsit, una cessió, que no es xiula en cap camp del món, i l’àrbitre que vol ficar “la cirereta” al pastís, lliure indirecte a un metre de la porteria, els locals que la treuen ràpid i gol, l’àrbitre que marca la sacada de centre, i “el Kaiser” que va a parlar amb ell, li explica que no poden treure ràpid, ja que ha tret una targeta groga, i que han de treure quan xiuli ell, a l’àrbitre que li cau la cara de vergonya i li dona la raó “al Kaiser”, la treuen de nou, dos grans aturades del Caelles, quaranta rebots i la pilota que acaba de nou al fons de la xarxa, 4-0 i els nostres que volen que arribi un ovni i abdueixin al home del partit i de pas que s’emporti totes les males sensacions que ens persegueixen avui.
Amb el partit perdut, el Palau busca el seu honor i al 72 fa el gol, primer falta lateral que treu el Joan, rematada franca del Poli i el porter que respon amb una gran mà i pilota al córner. Córner que treu en Lluís, pilota al segon pal, cop de cap del Jordi Baró, i el Joe que desvia de cap la trajectòria, fent el 4-1 i el gol d’honor.
El Palau té el 4-2 amb una gran centrada del córner del Miquel, que el Poli remata perfectament, sortint la pilota dos dits per sobre del pal.
Però l’àrbitre volia fer
la darrera, minut 87, el Miquel toca la pilota amb les mans i targeta groga,
l’àrbitre l’expulsa per doble targeta, davant la incredulitat de tot l’equip,
“el Kaiser” va de nou a l’àrbitre i li diu que miri bé l’agenda, perquè sols
tenen targeta ell i el Caelles, l’àrbitre està més perdut que un votant de
Ciutadans en una biblioteca i li dona la raó de nou “al Kaiser”.
Final del partit, derrota dolorosa davant un molt bo Tamarite i un horrorós àrbitre al que esperem no veure mai més dins d’un terreny de joc (a un altre lloc sense problemes, no li tenim res en contra, però almenys s’ha de saber una miqueta el reglament i no viure en un món paral·lel).
Un cop acabat el partit, els companys del Tamarite ens han explicat que la darrera jornada també els va xiular a Monsó, on va expulsar a dos del Monsó i els hi van xiular dos penals a favor, per desesperació de la gent de Monsó i alegria de la gent de Tamarite, segurament deu rondar alguna “pubilla” de Tamarite, perquè jo no hi crec en tanta coincidència, ells diuen que no, que és molt dolent, i que és així, deu ser doncs que més val caure en gràcia que ser graciós, però avui ho hem patit i molt.
Tot i això el Tamarite ha estat just guanyador, ja que aquest equip ha perdut “trempera”, tot i no perdre mai la cara davant els rivals, ja vindran temps millors, perquè futbol n’hi ha i molt, falta sort, gols i que ens ho creguem.
Ara toca descans per festes, i tornem el proper 20 de gener a camp del vigent campió, els Veterans de l’Atlètic Segre, després tocarà Bordeta i Binèfar, els tres “cocos”, a veure si els hi farem la feina i farem saltar la banca com a camp del Lleida. Jo d’aquests tres equips no ho tindria clar, i si els hi farem “la feina”, ja ho veureu, ja.... !!Que poc que s’ho esperen!!!!
Tornem el 20 de gener a les 9 del matí al camp de l’Atlètic Segre, fins a les hores bones festes a tots i a acomiadar el 2.018, un gran any, que no hem sabut acomiadar amb tots els honors, !!!Bones Festes gent del Palau!!! !!!Els vostres Veterans tornaran amb la moral renovada i a per totes!!! !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els Veterans i Visca el Palau!!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANOS TAMARITE LITERA 4 - VETERANS PALAU 1
