UN PALAU MOLT SUPERIOR TAN
SOLS EMPATA EN EL DERBI AJORNAT DE PRIMERA
Canvi d’escenari a darrera
hora pel mal estat de l’estadi del Palau, i a estrenar la nova gespa artificial
dels nostres veïns, camp impecable, onzes preparats i tot el focus mediàtic del
dijous dia 6 de Desembre en el Municipal de Golmés.
El Palau es presenta a
camp de l’etern rival amb la següent
alineació: Caelles, Poli, Piqué, Joan Serrano, Jordi Huguet, Bertran, Jordi
Baró, Jordi Sarret, Lluís, Gerard i Senent, quedant a la banqueta Txus Palau, Jordi Yeste, Albert Mayoral i Bibi.
Moltes baixes en defensa
per part dels nostres, el clan del pàddel per fi junt (Txus-Yeste-Bibi), i un
Golmés molt renovat i molt jove amb diferència als sots-campions de segona,
primers ingredients d’un derbi amb unes grans expectatives, fins i tot ens
envien l’àrbitre mediàtic de la categoria, un col·legiat poc permissiu i molt
poc dialogant, però que a la fi, fa un bon arbitratge amb cap errada
reconeguda.
Comença el partit i al
Palau li costa agafar la pilota, domini altern, el Palau vol aprofitar el bon
estat del terreny de joc, amb joc de combinació i un Golmés que busca el joc en
llarg i aprofitar la velocitat dels seus puntes.
Primera arribada del Palau als primers minuts amb una falta lateral del “Kaiser” Joan Serrano, que avui feia de central i rematada clara del Poli que guanya la posició, però que remata direcció al Big Ben.
Al Palau li costa treure
la pilota controlada, i al tindre al “Kaiser” de central perdem la posició del
mig del camp, però avui hem d’improvisar, no tenim defenses, ens falta el
Pere-Felip-Jacint-Farnell-Jové, massa absències i cal improvisar.
El domini és altern, i el Golmés també arriba, però tenim al Caelles, que també juga, el Golmés posa a prova al nostre porter, i aquest respon amb notorietat.
El Palau s’estira i molt,
i el Senent que porta de cap a la defensa local, el Golmés deixa la pilota al
Palau, però al Palau li costa trobar forats en atac.
Però al minut 27 hi ha un canvi
de guió, una pèrdua al mig del camp, els locals que ens fan una contra
perfecta, ens guanyen per velocitat, i el davanter local que defineix l’1-0.
Amb el marcador en contra, el Palau que decideix fer canvis i és una decisió molt encertada, el “Kaiser” Joan Serrano passa al mig del camp, el Poli farà de parella del Piqué, el Jordi Huguet canvia de banda, i “el bassa” Jordi Sarret que farà de lateral esquerre.
Ara sí que el Palau agafa
el domini total del partit, el Jordi Baró comença a sentir-se més segur, i el
Palau és una màquina de fer futbol, el Golmés és superat en tot moment pels
visitants, i el Palau que té la més clara amb un xut al pal del Jordi Baró al
minut 42, final de la primera part i resultat molt injust.
La segona part comença amb canvis al Palau, i per primer cop al camp del clan del pàdel, amb el Txus, el Yeste i sobretot amb el debut del Bibi aquesta temporada el Palau comença a jugar com els àngels.
El Palau passa per sobre del Golmés, i aquest que no tenen la pilota, estan atrinxerats al seu camp i a esperar la seva contra, però el Piqué està imperial, el Poli atent, i un Jordi Huguet que es marca un partit per emmarcar, donant per amortitzat i encertat el seu fitxatge, amb el Sarret incrustat al mig del camp, el Palau juga amb tres defenses.
El Palau arriba, i posa a prova al seu porter, que avui també el farem internacional.
Però el Palau té avui al
Bibi, un jugador que juga fàcil i fa jugar fàcil, que porta de cap a tot el
Golmés, el Palau arriba en bones associacions i jugades de molts tocs, però li
costa perforar la porteria d’un molt defensiu Golmés.
Però al minut 65 arriba l’empat, jugada per banda esquerra, pilota en profunditat a “la Roca” Mayoral, el lateral que arriba abans i vol aguantar la pilota perquè surti per la ratlla de fons, però “la Roca” Mayoral que agafa el metro, li agafa la mida del coll, de les mànigues i de l’espatlla, li pren la cartera i li fa “un vestit a mida” al seu lateral, recupera la pilota, centrada de la mort i el Bibi que remata al fons de la xarxa, just empat a un.
Amb l’empat els locals que entren en pànic, i el Palau que per fi es creu que és pot emportar per fi una nova victòria.
El Palau atrinxera al
Golmés a la seva àrea, i el Golmés que no apareix en atac, ni tampoc té la pilota,
els nostres ataquen i ataquen, i el segon està apunt de caure.
Dit i fet, minut 79, i en una nova jugada per banda esquerra entre “el bassa” i el Lluís, i el Jordi Sarret que per força i insistència que afusella el porter local, fent el 1-2 i el seu tercer gol, sent el màxim golejador d’un equip que li costa un món fer un gol.
Amb el resultat a favor,
cal defensar bé i esperar els espais en atac, però no, poc dura la alegria en
la casa del pobre, i al minut 82 ens empaten el partit amb una jugada aïllada,
on el davanter del Golmés punxa una pilota que ve del cel, i li surt un toc
precís a mil·límetres del pal, on el Caelles no arriba.
Pocs minuts per davant i el Golmés es torna a atrinxerar en la seva àrea, el Palau arriba, però el seu porter respon encara millor, final del partit i injust empat en el derbi, on el Palau ha estat molt superior, però el Golmés ha estat més pràctic, juguem com mai, però empatem o perdem com sempre, aquest equip té molt de joc, però ens està costant un món agafar el pols a la nova categoria.
El diagnòstic és clar, aquest equip té molt joc a les seves cames, sap jugar i molt, però té tres problemes clars i que avui ha quedat molt ben definits, primer, el gol a favor és molt car, els pals, les errades individuals i les intervencions dels porters de primera ens condemnen. Hem de marcar més o rentabilitzar els gols a favor.
Segon, tot i ser un dels equips més segurs en defensa, no deixem mai la porteria a zero, i amb la falta de gol ens condemna a l’empat o a la derrota, i tercer punt que hem de resoldre, li hem de treure la cotilla que porta el Jordi Baró des de que juguem a primera, el Jordi ha de tornar a ser l’home franquícia i aquell jugador que porta a l’equip a l’excel·lència, amb un Baró amb confiança i portant l’equip a la seva esquena aquest equip serà imparable, és el factor diferencial que ens falta per pujar com l’escuma i que els equips de primera es mengin amb patates el “que poc que s’ho esperen”, falta poc, estic segur, i amb un parell de victòries seguides, això serà un no parar.
La propera oportunitat diumenge 16 de Desembre en un camp i equip al que històricament li tenim presa la mida, tot i que és un equip molt difícil de guanyar.
Afició, diumenge darrer
desplaçament a les Espanyes aquesta temporada, 16 de Desembre la data, Veterans
de Tamarite de Litera el rival, municipal de Tamarite el lloc i les 10.30
l’hora, diumenge anem a totes i a remuntar posicions !!!Que poc que s’ho
esperen!!! !!!Visca els Palau, i Visca els nostres Veterans!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS GOLMÉS 2 - VETERANS PALAU 2
Enllaç a l'àlbum VETERANS GOLMÉS 2 - VETERANS PALAU 2