dilluns, 22 d’octubre de 2018

JOAN SERRANO I ORIOL LLOVET, CAMPIONS DE CATALUNYA DE FUTBOLÍ

Joan Serrano i Oriol Llovet, els entrevistàvem fa un anys, al 2015, i...els hi preguntàvem quins eren els seus reptes de futur. Ara creiem que un d'ells ja ha estat aconseguit: Aquest octubre han aconseguit el títol de Campions de Catalunya de Futbolí al XI Torneig Bai de Feis de Roses.
Enhorabona cracks!!!
(podeu rellegir l'entrevista que els hi vam fer a continuació)






diumenge, 21 d’octubre de 2018

PALAUANGLESOLINS A LA CURSA RAC1 2018 A LLEIDA


PALAUANGLESOLINS A LA 31a MITJA MARATÓ DE MOLLERUSSA. FELICITEM AL RICARD PASTÓ QUE HA OBTINGUT EL TERCER LLOC!

Enllaç a l'àlbum MITJA MARATÓ MOLLERUSSA 2018






VETERANS LLEIDA 1 – VETERANS PALAU 2

AMB GOLS HI HA VICTÒRIA, EL GERARD FA SALTAR LA BANCA AL MINUT 88
Per fi arriba la primera victòria, i davant un senyor i gran equip, avui els nostres han agafat per fi el pols a la categoria, mentalització, ordre, bon joc i aprofitar les poques ocasions, claus del la victòria d’avui, els nostres Veterans fan saltar la banca avui a Gardeny.

El Palau es presenta al Municipal de Gardeny amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel Farnell, Jacint, Roger Peruchet, Txus Palau, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Albert Mayoral, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

Els nostres veterans ja no podien esperar més, la victòria era necessària, aquest equip necessitava un partit com el d’avui, i això que hem arribat curts d’efectius a una boirosa Lleida, sense el nostre cap Manel Piqué, i sense el nostre crack Jordi Baró, dos baixes molt o molt importants, però avui aquest equip ha cregut en ell, i ha estat molt atent als temps del partit, hem jugat amb cap, amb cor i amb l’esperit de la temporada passada, ha tornat el gran Palau..

Una amenaça del cap de premsa abans de partit, fart d’escriure derrotes, ha estat el principi de tot, l’equip ha sortit amb l’esperit i la motivació que ens van fer campions, sense el Piqué, sense el Baró, i com ja sabem sense el Vera i sense el Montserrat, quatre homes claus del millor Palau de la història, però amb un líder inqüestionable anomenat Joan Serrano, amb un crack espectacular anomenat Miquel Farnell, amb el presi Jacint creant càtedra, amb un Lluis que somiaran avui amb ell, i amb la cirereta que ha deixat el Gerard al 88, un Gerard que mereixia sortir a espatlles avui de Gardeny, la resta impecables, perfectes, sabent tots interpretar la seva funció, un equip amb totes les lletres.

Comença el partit en una lamentable camp de cautxú artificial, davant un Lleida impressionant, un gran equip no, el següent, joves, juguen, deixen jugar, la toquen, la mouen, un equip candidat al títol, però no s’esperaven a un Palau, lluitador, fort en defensa, amb una pressió asfixiant i volent la pilota en tot moment, avui l’os d’equip era el Palau.

Primers minuts d’intercanvi de cops, el Palau que vol jugar al toc, el Lleida que busca més els desplaçaments llargs, però el Miquel i el Pere dominen el tall, l’anticipació i la posició, amb dos laterals de llarg recorregut i amb profunditat, el Palau avui no tenia fissures en defensa, i això que era complicat parar als locals, ja que quan podien fer tres passes seguides, no estaven de romanços i tenien la nostra porteria, per cert molt bon defensada pel Caelles entre cella i cella.

El partit era de domini altern, i el Lleida patia i molt al no tindre el domini i la pilota, el Palau molt ben posicionat, totes les pilotes anaven a un impressionant “Kaiser” Joan Serrano, i un Jordi Sarret que ha fet una feina impagable avui, ha estat a totes i ha acabat mort, pel seu desgast.
Oportunitats clares no n’hi ha hagut, però d’arribades n’hi havia per les dos parts, una gran mà del Caelles al minut 22 i un xut per sobre de la porteria del Joan al minut 34, han estat les més clares.

El Palau ha estat capaç de jugar amb els temps del partit, i tot el perill arribava per banda esquerra, on avui el Jacint i el Lluís, ha fet un partit per emmarcar, combinacions constants, recuperacions, jugades per banda, tot anava per banda esquerra, però casualitats de la vida, el gol arriba per banda dreta.

Minut 40, pilota per banda esquerra, impressionant canvi de joc del Jacint al Poli en banda dreta, el Poli para, encara el lateral i “la Roca” Mayoral que la demana, passada precisa del Poli, “la Roca” que la rep, la baixa, fica el cul, se’n va d’un, de dos, encara la ratlla de fons, centrada de la mort i el Carles Cortes amb la canya a punt que fa el 0-1, veure per creure, la primera clara i la fem, no la perdonem, per fi aprofitem les poques oportunitats que ens donarà un gran Lleida, amb aquest resultat arribem al descans.

La segona part comença amb un Palau fred, i un Palau fred i despistat et donarà una errada, dit i fet, en l’única errada en la marca, un jugador es cola de segona línia, encara porta i no perdona davant el Caelles, era lògic, si teníem una errada, el Lleida no perdonaria, i empat a un al minut 50.

Amb 40 minuts per davant, un camp que no ens sentim còmodes,  un rival que s’aniria a dalt, però avui era el partit del Palau.
Amb el Jiménez pressionant, amb el Mayoral lluitant totes, amb un Carles Cortes amb la seva millor versió, el Jordi Sarret sent un mur i el Joan sent el gran “Kaiser” que ens té acostumats, han lligat de curt a tot un Lleida, que repeteixo, és el millor equip que he vist fins ara a primera però de llarg.

Amb el rival lligat de curt, amb els minuts corrent, i amb uns locals molt nerviosos al no poder arribar a fer mal a un Palau molt ordenat i pressionant cada una de les jugades, calia esperar la seva oportunitat i sobretot no perdonar-la.

Al minut 77 arriba un fet clau, entren al camp el Gerard, el Roger Peruchet i el Txus Palau, per uns molt cansats Mayoral, Jiménez i Lluis, això li dona aire a l’equip, i aprofitaran els espais que ens deixen els locals.
El Lleida no vol l’empat, com a gran equip que és vol la victòria, però el Palau el té lligat curt, i no arriben en cap moment en claredat, i el Palau que escriu un guió perfecte, millor no es podia plantejar el partit.

Minut 88, pilota del Joan a l’espai de la banda dreta que deixa el Lleida, pilota al Roger, centrada al segon pal, el Txus que la rep, controla i encara, veu al Gerard lliure de marca, la rep, la para i xut, refús defensiu, que de nou arriba al Gerard en posició franca, i aquest que la para, mira porta, veu un forat entre quatre o cinc defenses i afusella al porter local, bogeria, alegria i el rival amb dos minuts pel davant i sense temps de reacció, 1-2 i cal matar els pocs minuts que queden.

I així ha estat, 4 minuts d’afegit i gran victòria dels nostres davant un gran rival i gran equip com és el Lleida, felicitar al rival pel seu joc i felicitar als nostres per recuperar l’esperit del “que poc que s’ho esperen”....

Amb la victòria d’avui, guanyem un lloc, comprimim la classificació, i a poc que continuem així podem recuperar moltes posicions, però tot això és historia i cal pensar en el proper rival, diumenge hi ha plat gros, hi ha derbi, ens visita el Golmés.

Diumenge 28 la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i el Golmés el rival, que no t’ho expliquin, que no t’enganyin, el partit del segle es juga al Palau, no és el Barça-Madrid, el partit del segle és el clàssic, el derbi el Palau-Golmés de Veterans !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS LLEIDA 1 - VETERANS PALAU 2 

V MOSTRA DE FORMATGES EL 27 I 28 D'OCTUBRES DE 2018






dimarts, 16 d’octubre de 2018

VETERANS PALAU 0 – VETERANS CASTELLSERÀ 2

SENSE GOL NO HI HA PUNTS, ES DISPAREN LES ALARMES
Després de patir una injusta derrota el passat diumenge per la falta de gol i els pals, el Palau es presentava al Municipal de Sant Roc amb la lliçó apresa i amb ganes de donar la primera alegria a la nostra afició, però no, una errada puntual, dos pals i la falta de gol condemnen als nostres Veterans de nou, les alarmes es disparen i caldrà trobar remei.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Pere, Piqué, Miquel Farnell, Felip,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Albert Brufau, Jordi Huguet, Jacint, Roger Peruchet, Albert Mayoral i Ramon Jiménez .

Amb 17 disponibles, amb un equip complert, amb ganes de victòria i amb un bon rival per jugar al futbol, eren els ingredients amb els que els nostres Veterans volien amanir el partit d’avui.
Bon rival el Castellserà, i avui ha demostrat que sap el que és la primera, bon joc, bona defensa i sense perdó  a la porteria rival, així ens ha amanit el Castellserà avui al matí.

Domini altern, bon joc entre dos bons rivals, un Castellserà molt seriós i un Palau que ha donat la cara durant els noranta minuts.
Primera oportunitat pel Gerard al que li ha sobrat un regat i el Palau que es podia haver avançat al minut 17.

El mig del camp li ha anat agafant el pols al partit, i un mig del camp Cortés-Joan-Jordi-Lluís pot amb qualsevol rival, només queda que la defensa estigui ferma i la davantera encertada, però el rival també juga i l’àrbitre també arbitra, un actor secundari per cert, que avui no ha estat gaire encertat.

Al minut 28 ens fan el 0-1, jugada d’atac visitant, el Palau que tira el fora de joc, un jugador de segona línia que entra de darrere, el Caelles que arriba abans i com sempre, rebutja la pilota i aquesta que cau als peus d’un davanter lliure de marca que aprofita la seva posició de fora de joc i no ens perdona, 0-1, i ja estem on no volem, caldrà fer de nou molt treball ofensiu, el nostre punt dèbil aquesta temporada.

El Castellserà que amb el resultat a favor, fa dues passes enrere, deixant la pilota als nostres i buscant les contres amb els seus ràpids davanters.
El Palau fa una passa endavant i està apunt d’empatar, amb una falta lateral del Joan Serrano, rematada del Jordi Baró al segon pal i pilota fora per poc, amb aquesta darrera oportunitat arribem al descans.

A la segona, més del mateix, un Castellserà molt replegat i buscant la contra, però jugant i molt, un Palau ambiciós i a la vegada nerviós, i una pilota que no entra de cap manera.
Primer el Joan amb una falta directa al pal i després una rematada també del Miquel Farnell al pal, fan treure de polleguera a l’afició local, el Palau com sempre es mereix més, i quan no topa amb els pals, topa amb un gran porter, la vida continua igual i cal trobar remei aviat.

En defensa el Palau està molt ferma, avui amb les novetats del Pere i el Felip, aquest equip va sobrat de bons actors, però la pel·lícula no acaba bé darrerament, el Castellserà tot i fer un bon partit, no ha fet patir en cap moment a la nostra defensa, ha jugat amb ofici, sap al que juga, no fa errades i aprofita les seves oportunitats, això és primera i caldrà prendre nota.

Els darrers minuts el Palau ha anat per aconseguir l’empat, però molt nerviós per la situació de l’equip, i això ens han condemnat, al minut 87 ens quedem amb 10 jugadors per targeta verda al Jacint, per protestes a l’àrbitre i al minut 89 la mateixa situació amb el Miquel Farnell, amb nou jugadors i l’equip trencat ens fan el definitiu 0-2 al minut 90, dolorosa derrota i els nostres que surten del camp amb cares de circumstàncies.

Amb aquesta derrota quedem a la posició 12, amb 1 punt de 12 possibles  i en lloc de promoció de descens, una merda de posició, però a nou punts del líder, aquesta ha de ser la lectura i haurem de remuntar.

Proper diumenge visita al tercer classificat, els Veterans de Lleida, un os d’equip, però al que farem patir de valent i potser serà el principi de tot.
21 d’Octubre la data, Municipal de Gardeny el lloc, les nou del matí l’hora i els Veterans Lleida el rival, !!!Que poc que s’ho esperen!!! El proper diumenge ha de ser un gran dia i el principi de tot, !!!Visca els Veterans i Visca el Palau!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 0 - VETERANS CASTELLSERÀ 2 


dissabte, 13 d’octubre de 2018

ASSOCIACIÓ MAMI: 6 MESOS DESPRÉS...MOLTES GRÀCIES!

Us compartim des de l'Associació MAMI:
Hola a todos, desde MAMI (moviment d'ajuda al món de l'Infant ) queremos informaros que después de seis largos meses, tras haber superado las diferentes adversidades que se han ido presentando durante el viaje con transportes marítimos, aduanas etc... por fin podemos comunicaros que el el camión que transportaba el material que enviamos a Malí con ropa, juguetes y material escolar, por fin ha llegado a su destino. 

Han sido seis meses repletos de diferentes emociones. Alegrías, tristezas, bajones, decepciones. Pero en ningún momento nos hemos rendido para conseguir que todo el material que nos habíais confiado para estos niños llegará a su destino. 

Muchísimas gracias a los cientos de personas que habéis colaborado para que esto sea posible. 
Vosotros sois la esencia de MAMI. Ahora estos niños pueden jugar gracias a vosotros.




YOLANDA COTONAT PREMIADA AMB UN 2n PREMI

Yolanda Cotonat premiada amb el 2n premi al Concurs de Pintura Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida.
Reconeixeu on és el lloc?
Ben aviat, la Yolanda, ens explicarà on podreu veure exposat aquest quadre.
Enhorabona, Yolanda!



dimecres, 10 d’octubre de 2018

NÚRIA LLOBERA AL PODI DE LA MILLA URBANA DE BALAGUER

Núria Llobera en 2a posició al podi de la Milla Urbana de Balaguer celebrada el passat 29 de setembre de 2018.


dilluns, 8 d’octubre de 2018

VETERANS TÀRREGA 1 – VETERANS PALAU 0

UN PALAU SENSE GOL, NO SAP PUNTUAR A TÀRREGA
A primera, cada any, hi ha quatre favorits: la Bordeta, el Binèfar, el Tàrrega i l’Atlètic Segre. Els de la Bordeta van demanar l’hora a la final de copa, el Binèfar fa quinze dies, i avui li ha tocat el torn als de Tàrrega, però els nostres Veterans no tenen el gol de la temporada passada, i això passa factura, l’ombra de “la bèstia” Montserrat i el Vera és molt allargada, i caldrà trobar remei i solució, però aviat, de nou un bon Palau, cau per la mínima en camp d’un dels favorits.

El Palau es presenta al Municipal Joan Capdevila amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Jacint, Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Mayoral i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Roger Peruchet, Txus Palau, Ramon Jiménez i Joe.

El Palau portava entre cella i cella fer saltar la banca a Tàrrega, i recollir els fruits de la llavor que hem plantat a principi de temporada, però continuem sense collita, la collita serà bona segur, però cal una miqueta més, cal gol, de joc anem sobrats, però o perdonem o no sabem com trencar les defenses dels rivals, a segona hi ha molts desajustos i és fàcil, a primera no, els equips són molt ordenats i escletxes poquetes.

El Palau surt a jugar de tu a tu, a  tot un Tàrrega, i el Tàrrega fa bo el nostre crit de guerra i que poc que s’ho esperava.
Reduint espais, amb una defensa molt ordenada, avui amb un Piqué imperial i un Miquel Farnell demolidor, el Tàrrega no se sent còmode en cap moment.

Al Palau li costa agafar la pilota, però en el moment que el “kàiser” Joan Serrano la comença a tocar i el Jordi Baró a moure a l’equip, el Tàrrega que no sap com jugar-li al vigent campió de segona.

El Palau s’estira buscant la porteria i els primers xuts a porta són visitants, però sense ocasions clares.
Les bandes seran claus, ja que el Tàrrega potser és la seva part més dèbil, i el Lluis i el Carles Cortès hauran de desbordar, el Cortés és el que té més espais, i el que arriba amb més perill, però està tocat i l’equip ho nota, amb el Carles al cent per cent, avui haguéssim fet molt de mal.

Una bona oportunitat del Lluís amb un xut a mans del porter local i un xut del Jordi Baró són noves arribades visitants, per la seva part el Tàrrega té un parell de bones arribades, però la defensa del Palau s’imposa en tot moment a la davantera local.

Però al minut 38 arriba el gol local, xut lateral des de fora de l’àrea, la pilota que toca a la cara del Miquel, aquest que desvia la trajectòria de la pilota, el Caelles que reacciona molt bé a aquesta situació i refusa la pilota amb els punys, amb tanta mala sort que la pilota cau en banda esquerra a l’únic jugador local que estava sense marca, que marca amb un xut sec i fort, 1-0 i el partit coll amunt.

El Palau ja havia mogut la banqueta i tots els jugadors havien entrat al camp, cal destacar el debut del Roger Peruchet, nou aquesta temporada, i el darrer en debutar de blau.

El Ramon Jiménez que també feia el seu debut aquesta temporada, portava de cap a la defensa local, però el Tàrrega té dos centrals de gran qualitat, i no ens deixaven ni els espais, ni les errades que et poden donar a segona, i encara que ho hem intentat, la primera part acaba amb el 1-0.

La segona comença igual, amb el canvi del Jordi Huguet pel Poli al lateral dret, i sense canvis en defensa, ja que ha marxat amb molèsties, cal dosificar la defensa, ja que no tenim canvis i en cas de problemes, caldrà improvisar.

El Tàrrega no se sent còmode i el Palau no perd la cara en cap moment al partit, a la segona el Palau ha anat de menys a més i el Tàrrega al revés, ja que tant sols ha fet un xut entre els tres pals, amb millor resposta d’un gran Caelles.

El protagonista del partit podia haver estat el Txus Palau, un tros de jugador, que està acusant el no haver jugat gaire la segona volta de la temporada passada, avui la falta de confiança ens ha privat de dos possibles ocasions clares de gol, ja que després d’anar-se de tots ha buscat la passada al company en compte de buscar encarar porta, un parell de partits més i tindrem la millor versió del Txus.

El Palau busca l’empat, i el Tàrrega es defensa molt ordenat, i entre els minuts 65 i 80, és quan el Palau és clarament superior.
El Miquel li dona un plus de revolucions a l’equip, el Piqué continua imperial, el Jacint comença a buscar les centrades, i els dos mig centres Joan i Jordi són els protagonistes.

Minut 72, falta lateral del Joan, cop de cap del Jordi Baró al segon pal, i amb el porter batut el Miquel que incomprensiblement no arriba per mil·límetres.
Minut 81, centrada lateral del Jacint, cop de cap del Joan i pilota al pal, i al minut 84 falta a la frontal, falta treta magistralment pel “kàiser” Joan Serrano i amb el porter batut la pilota surt dos dits a prop del pal.

El Tàrrega vist el panorama, comença a buscar el futbol soterrani, la protesta i a perdre temps, l’àrbitre que no estava per aquestes coses i que amb bon criteri afegeix un bon grapat de minuts, els locals demanant l’hora insistentment, i el Palau incapaç de perforar la xarxa local, final del partit, nova derrota per la mínima, i una oportunitat immillorable de treure punts d’un camp dels “gallets” de primera.

Tenim un tros d’equip, juguem, no deixem jugar, juguem de tu a tu, juguem de primera, lluitem, ho fem tot però no marquem, perdonem i els rivals no ens perdonen, estem a primera, i cal un puntet més d’encert, però no mereixem en tres partits tindre sols un punt, aquest és un equipàs, i  si tinguéssim gol, mare meva si tinguéssim gol, em vinc a dalt i demano a l’equip el campionat.

Proper diumenge rebem la visita del Castellserà, un altre bon equip, però al que no podem deixar que sumi, necessitem els punts, i diumenge hem de sumar tres, sí o sí.

Diumenge 14 d’Octubre la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i el Castellserà el rival, vine a veure la primera victòria dels nostres Veterans, amb la primera victòria serà un no parar !!!!Que poc que s’ho esperen!!!! Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS TÀRREGA 1 - VETERANS PALAU 0 




diumenge, 7 d’octubre de 2018

PALAUANGLESOLINS AL PODI DE LA CURSA DEL CARAGOL DE LINYOLA

Palauanglesolins als podis de la 10a. Cursa del Caragol celebrada el diumenge, 7 d'octubre a Linyola.
Felicitats a la Joana Tomé, la Núria Llobera, el Fran Carrillo, el Ricard Polo i el Marc Solé!







dijous, 4 d’octubre de 2018

LLUIS LLACH AL 10è CORRELLENGUA

Recordem el recital que va fer el Lluís Llach a l'envelat del Palau d'Anglesola la Festa Major d'estiu de l'any 1977.
Dissabte, 6 d'octubre torna al Palau després de 40 anys, al 10è aniversari del Correllengua.
Us compartim les imatges d'aquell dia:




dilluns, 1 d’octubre de 2018

VETERANS PALAU 2 – VETERANS ALMACELLES 2

EL “KAISER” JOAN SERRANO, SALVA UN PUNT EN EL MINUT NORANTA, UN EMPAT QUE TÉ GUST A POC

Després de la visita a terres espanyoles, avui hi havia partit de primera al municipal de Sant Roc, un molt interessant Palau-Almacelles, l’afició volia veure als seus a casa a primera, i aquests no han defraudat, hi ha molta feina a fer encara, però aquest equip ja li ha agafat el pols a la nova categoria.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Albert Brufau, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Oscar,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Jacint, Txus Palau, Albert Mayoral i Joe.

Avui sí, amb porter i diferents opcions a la banqueta per a qualsevol posició del camp, podem cobrir sense problemes qualsevol contratemps, i el primer contratemps arriba ben aviat, als cinc minuts el Piqué que sent una punxada i ha de deixar el camp, una baixa molt important donat el seu gran estat de forma, el Poli de central i el Jordi Huguet de lateral i problema solucionat, una garantia de plantilla.

L’Almacelles, un molt bon equip, ben armat, amb molt físic, però pecant massa de la pilota llarga buscant als seus ràpids punters, el Palau que s’ho veu vindre  i que ha d’estar atent als desplaçaments llargs, però el Palau té al Miquel Farnell, i això són paraules majors, impressionant en el tall i la sortida de pilota, el Miquel que potser necessitaria una altra categoria, ja que avui ens ha fet una classe magistral de com portar una defensa ell solet.

Al Palau li costa agafar la pilota, però és qüestió de baixar-la i donar-la als nostres migcampistes, i així ha estat, a partir del primer quart la pilota ha anat a terra, i entre el Joan i el Jordi Baró, s’han menjat literalment al mig del camp visitant.

El Palau domina el partit, els temps i cal arribar, però avui ja veiem que el rival té una gran porter, mà impressionant al Gerard en un xut que anava a l’escaire i una altra mà en una jugada individual amb el Jordi Sarret que avui debutava de blau.

L’Almacelles que no s’esperava un Palau tan intens i que fa una passa enrere, continua abusant de la pilota llarga, no sé si per la pressió local o perquè volen aprofitar la velocitat de la seva davantera, igualment l’Almacelles és un senyor equip, i el Palau que té la seva pedra de toc per dir, no estem de pas i volem guanyar tots els partits que juguem.

Al minut 18 arriba el primer, jugada marca de la casa, falta lateral que treu com sempre el nostre “kàiser” Joan Serrano, pilota al segon pal, cop de cap al punt de penal del Jordi Baró, pilota als peus del Jordi Sarret, control i pilota a la xarxa, ja hem fet el més difícil, obrir la llauna i el Almacelles que ja s’adona, que aquest Palau té molt futbol a les seves botes.

El Palau que amb el resultat a favor creix encara més i que va pel segon, amb unes bandes molt actives, avui el Lluis i el Carles Cortés han portat de cap a la defensa de l’Almacelles.

Primers canvis al Palau, entren el Joe i “la Roca” Mayoral, per continuar amb la bona feina davant.
Una nova oportunitat pel Jordi Baró i nova resposta del gran porter visitant.
El Palau trepitja molta àrea, i moltes jugades per la banda esquerra, on un Oscar pletòric de forces i desmarcades, i un Lluís omnipresent ho han intentat un i altre cop, nova oportunitat pel Joan Serrano en una arribada a l’àrea i pilota als núvols.

Els minuts 28 i 29 són claus en aquest partit, bona jugada col·lectiva del Palau, el Poli que havia pujat aprofitant una contra, pilota a l’espai al Lluís que estava en posició correcta i es quedava sol davant el porter, però l’àrbitre interpreta fora de joc i ens deixa sense l’oportunitat de fer el segon.
Però és que a la següent jugada, passa una situació semblant però al revés, pilota llarga a l’esquena dels centrals que tiren la línia de defensa amunt, dos jugadors en clar fora de joc de l’Almacelles i pilota franca a un d’ells, aquest la controla i defineix davant l’Albert, protestes locals i l’àrbitre que interpreta que la jugada és correcta, una llàstima perquè era el segon xut a la nostra porteria i el primer entre els tres pals, si això fos segona no seria cap problema, però a primera, entre que no et perdonen i que no pots tindre ni mitja errada, ens costarà i molt.

L’Almacelles fa una passa enrere, i el Palau que busca el segon, però amb empat arribem a la mitja part.
La segona comença de nou amb domini total del Palau, l’Almacelles molt ferm i buscant el seu joc, però el Palau és molt superior, amb la mala sort que l’Almacelles no sé si té un porter o un pop, però ens treu cada jugada o xut que fem, en canvi l’Albert sol rep alguna pilota llarga, però sense provar si l’Albert està fi o no.
Amb l’entrada del Jacint per banda esquerra, guanyem centrades, pilota a l’olla, i classe, molta classe, gran partit del nostre president que ha assistit de pilotes un i altre cop.

El Palau arriba a dalt i “la Roca” Majoral que porta de cap a la defensa visitant amb controls i passades a l’espai, el Txus Palau té una bona oportunitat, i el Carles Cortes que avisa dos cops.
Però estem a primera, i al minut 78 gerro d’aigua freda, en la segona arribada clara que ens fan, i el segon xut entre els tres pals ens fan l’1-2, contra dels visitants, pilota franca a un davanter, que xuta, el Poli que fica la cama i canvia la trajectòria de la pilota, fent-se el gol en pròpia porta, injust, però perdem, i a primera amb vint i pocs minuts per davant, caldrà treballar i molt.
L’Almacelles ja es tira al darrere descaradament i el Palau, encabritat que no vol veure una altra derrota al seu calendari.

El Palau que va amb tot a dalt, sobre tot amb l’espenta que ens dona un Miquel Farnell omnipresent, i un mig del camp que juga a les mil meravelles.
Molts corners a favor del Palau i sempre amb la mateixa resposta, un gran porter visitant, al minut 84 arriba una altra jugada clau, cop de cap del Jordi Sarret, en una jugada de corner, el porter batut i un defensa que en una acció acrobàtica treu la pilota justa a la ratlla de gol.

El Palau mereix l’empat, no pot perdre, ni per joc, ni per oportunitats, els visitants demanat l’hora, perquè el Palau és una màquina de buscar porta, amb l’Almacelles atrinxerat a la seva àrea, demanant l’hora un i altre cop, i per fi al darrer minut trobem el nostre premi.

Minut noranta arriba l’empat, jugada per banda dreta del Jordi Cortes, centrada a l’àrea i un defensa que toca la pilota amb les mans, l’àrbitre que no ho dubta ni un segon, tot i les protestes visitants.
El “kàiser” Joan Serrano que no li tremola ni el pols ni res, i pilota al fons de la xarxa, 2-2 i el Palau que encara busca el tercer a la darrera jugada, final del partit i almenys hem salvat un punt, tot i que aquest equip ha merescut més.

Avui hem de prendre nota de varies coses, juguem molt i molt bé i serem un equip temible i difícil de batre, però hem d’aprofitar més les nostres oportunitats i no cometre errades, una errada ens penalitza massa, i hem d’estar fins davant de porta.

La propera setmana anem a un camp dels grans de la categoria, ens desplacem a Tàrrega, un dels clàssics “gallets” de segona i que aspira a tot.
7 d’octubre la data, el Tàrrega com a rival i les 10 l’hora, el Palau vol fer saltar la banca, el Binèfar va acabar demanat l’hora, l’Almacelles també, a Tàrrega anem a guanyar sí o sí, els capdavanters s’escapen i no perdonen, i nosaltres ens volem enganxar amb els de dalt, som novens i volem volar molt més amunt... !!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca el Palau i els nostres veterans!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 2- Veterans Almacelles 2