dilluns, 10 de desembre de 2018

CELEBRACIÓ DE LA COLLA DELS 50 AL PALAU D'ANGLESOLA: PER MOLTS ANYS!


VETERANS GOLMÉS 2 – VETERANS PALAU 2

UN PALAU MOLT SUPERIOR TAN SOLS EMPATA EN EL DERBI AJORNAT DE PRIMERA
Canvi d’escenari a darrera hora pel mal estat de l’estadi del Palau, i a estrenar la nova gespa artificial dels nostres veïns, camp impecable, onzes preparats i tot el focus mediàtic del dijous dia 6 de Desembre en el Municipal de Golmés.

El Palau es presenta a camp de l’etern rival  amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Joan Serrano, Jordi Huguet, Bertran, Jordi Baró, Jordi Sarret, Lluís, Gerard i Senent, quedant a la banqueta  Txus Palau, Jordi Yeste, Albert Mayoral i Bibi.

Moltes baixes en defensa per part dels nostres, el clan del pàddel per fi junt (Txus-Yeste-Bibi), i un Golmés molt renovat i molt jove amb diferència als sots-campions de segona, primers ingredients d’un derbi amb unes grans expectatives, fins i tot ens envien l’àrbitre mediàtic de la categoria, un col·legiat poc permissiu i molt poc dialogant, però que a la fi, fa un bon arbitratge amb cap errada reconeguda.

Comença el partit i al Palau li costa agafar la pilota, domini altern, el Palau vol aprofitar el bon estat del terreny de joc, amb joc de combinació i un Golmés que busca el joc en llarg i aprofitar la velocitat dels seus puntes.

Primera arribada del Palau als primers minuts amb una falta lateral del “Kaiser” Joan Serrano, que avui feia de central i rematada clara del Poli que guanya la posició, però que remata direcció al Big Ben.
Al Palau li costa treure la pilota controlada, i al tindre al “Kaiser” de central perdem la posició del mig del camp, però avui hem d’improvisar, no tenim defenses, ens falta el Pere-Felip-Jacint-Farnell-Jové, massa absències i cal improvisar.

El domini és altern, i el Golmés també arriba, però tenim al Caelles, que també juga, el Golmés posa a prova al nostre porter, i aquest respon amb notorietat.
El Palau s’estira i molt, i el Senent que porta de cap a la defensa local, el Golmés deixa la pilota al Palau, però al Palau li costa trobar forats en atac.
Però al minut 27 hi ha un canvi de guió, una pèrdua al mig del camp, els locals que ens fan una contra perfecta, ens guanyen per velocitat, i el davanter local que defineix l’1-0.

Amb el marcador en contra, el Palau que decideix fer canvis i és una decisió molt encertada, el “Kaiser” Joan Serrano passa al mig del camp, el Poli farà de parella del Piqué, el Jordi Huguet canvia de banda, i “el bassa” Jordi Sarret que farà de lateral esquerre.
Ara sí que el Palau agafa el domini total del partit, el Jordi Baró comença a sentir-se més segur, i el Palau és una màquina de fer futbol, el Golmés és superat en tot moment pels visitants, i el Palau que té la més clara amb un xut al pal del Jordi Baró al minut 42, final de la primera part i resultat molt injust.

La segona part comença amb canvis al Palau, i per primer cop al camp del clan del pàdel, amb el Txus, el Yeste i sobretot amb el debut del Bibi aquesta temporada el Palau comença a jugar com els àngels.

El Palau passa per sobre del Golmés, i aquest que no tenen la pilota, estan atrinxerats al seu camp i a esperar la seva contra, però el Piqué està imperial, el Poli atent, i un Jordi Huguet que es marca un partit per emmarcar, donant per amortitzat i encertat el seu fitxatge, amb el Sarret incrustat al mig del camp, el Palau juga amb tres defenses.

El Palau arriba, i posa a prova al seu porter, que avui també el farem internacional.
Però el Palau té avui al Bibi, un jugador que juga fàcil i fa jugar fàcil, que porta de cap a tot el Golmés, el Palau arriba en bones associacions i jugades de molts tocs, però li costa perforar la porteria d’un molt defensiu Golmés.

Però al minut 65 arriba l’empat, jugada per banda esquerra, pilota en profunditat a “la Roca” Mayoral, el lateral que arriba abans i vol aguantar la pilota perquè surti per la ratlla de fons, però “la Roca” Mayoral que agafa el metro, li agafa la mida del coll, de les mànigues i de l’espatlla, li pren la cartera i li fa “un vestit a mida” al seu lateral, recupera la pilota, centrada de la mort i el Bibi que remata al fons de la xarxa, just empat a un.

Amb l’empat els locals que entren en pànic, i el Palau que per fi es creu que és pot emportar per fi una nova victòria.
El Palau atrinxera al Golmés a la seva àrea, i el Golmés que no apareix en atac, ni tampoc té la pilota, els nostres ataquen i ataquen, i el segon està apunt de caure.

Dit i fet, minut 79, i en una nova jugada per banda esquerra entre “el bassa” i el Lluís, i el Jordi Sarret que per força i insistència que afusella el porter local, fent el 1-2 i el seu tercer gol, sent el màxim golejador d’un equip que li costa un món fer un gol.
Amb el resultat a favor, cal defensar bé i esperar els espais en atac, però no, poc dura la alegria en la casa del pobre, i al minut 82 ens empaten el partit amb una jugada aïllada, on el davanter del Golmés punxa una pilota que ve del cel, i li surt un toc precís a mil·límetres del pal, on el Caelles no arriba.

Pocs minuts per davant i el Golmés es torna a atrinxerar en la seva àrea, el Palau arriba, però el seu porter respon encara millor, final del partit i injust empat en el derbi, on el Palau ha estat molt superior, però el Golmés ha estat més pràctic, juguem com mai, però empatem o perdem com sempre, aquest equip té molt de joc, però ens està costant un món agafar el pols a la nova categoria.

El diagnòstic és clar, aquest equip té molt joc a les seves cames, sap jugar i molt, però té tres problemes clars i que avui ha quedat molt ben definits, primer, el gol a favor és molt car, els pals, les errades individuals i les intervencions dels porters de primera ens condemnen. Hem de marcar més o rentabilitzar els gols a favor. 

Segon, tot i ser un dels equips més segurs en defensa, no deixem mai la porteria a zero, i amb la falta de gol ens condemna a l’empat o a la derrota, i tercer punt que hem de resoldre, li hem de treure la cotilla que porta el Jordi Baró des de que juguem a primera, el Jordi ha de tornar a ser l’home franquícia i aquell jugador que porta a l’equip a l’excel·lència, amb un Baró amb confiança i portant l’equip a la seva esquena aquest equip serà imparable, és el factor diferencial que ens falta per pujar com l’escuma i que els equips de primera es mengin amb patates el “que poc que s’ho esperen”, falta poc, estic segur, i amb un parell de victòries seguides, això serà un no parar.

La propera oportunitat diumenge 16 de Desembre en un camp i equip al que històricament li tenim presa la mida, tot i que és un equip molt difícil de guanyar.
Afició, diumenge darrer desplaçament a les Espanyes aquesta temporada, 16 de Desembre la data, Veterans de Tamarite de Litera el rival, municipal de Tamarite el lloc i les 10.30 l’hora, diumenge anem a totes i a remuntar posicions !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els Palau, i Visca els nostres Veterans!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS GOLMÉS 2 - VETERANS PALAU 2




dimecres, 5 de desembre de 2018

RICARD PASTÓ 76è CLASSIFICAT A LA MARATÓ VALÈNCIA 2018

El diumenge, 2 de desembre, el Ricard Pastó va participar a la Marató de València 2018 tot registrant una marca de 2 h. i 26 minuts i en la posició 76a. d'una cursa que ha comptat amb la participació de 22.000 corredors. 
En podeu llegir la seva crònica al seu perfil de facebook: 
"LA CRONICA: Per fi arriba el dia esperat, 2 de desembre. El dia que havíem assenyalat des de l’agost. Un llarg camí ple de treball que per culpa d'unes molèsties no arribava amb les millors sensacions, tot i que sabia que la feina estava feta. Sona el despertador..."  
Felicitats Ricard!


dimarts, 4 de desembre de 2018

CAMPANYA SOLIDÀRIA DE RECOLLIDA DE ROBA I JOGUINES

La Penya Barcelonista del Palau d’Anglesola, i amb la col·laboració de la Penya Barcelonista de Golmés i Penya Blaugrana Bellvisenca, associacions del AMPA de Palau, Bellvís, El Poal, Golmés i Fondarella i de les escoles de futbol base Club Esportiu Pla d’Urgell i Fondarella C.F, poseN en marxa una gran campanya de recollida de joguines i de roba en bon estat que puguin ser aprofitades. Campanya solidaria apadrinada pels ex-jugadors del F.C Barcelona, Josep M. Fusté i Xavier Sanchez Jara.


diumenge, 2 de desembre de 2018

VETERANS PALAU 1 – VETERANS TORRES DE SEGRE 1

LA MALA PUNTERIA I SANT CAELLES, DONEN UN EMPAT EN UN PARTIT VETERÀ DE FUTBOL PEDRA
Els nostres Veterans tenien una oportunitat d’or per donar la primera victòria a la seva afició, i de fet durant molts minuts han manat al marcador, però la falta de punteria, l’estat del camp i un rival que avui s’ha adaptat molt bé a l’estat del terreny de joc, empat i gràcies, treballem, lluitem, però no resolem. Què li passa a aquest equip? Això és el que voldria saber, la pregunta del milió...

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Pere, Piqué, Poli, Jacint,  Xavi Bertran, Jordi Baró, Joan Serrano, Albert Mayoral, Jordi Sarret i Senent, quedant a la banqueta  Jordi Huguet, Joe, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

El Palau tenia al davant al cuer, un equip en hores baixes, però que no se’ns dona bé històricament, molts jugadors sud-americans, futbol lent, altre futbol que porten les situacions del partit més enllà d’on és la pilota, i un Palau molt espès en la definició, a més un terreny de joc enfangat i irregular, on qualsevol rival ho hagués passat fatal, però el Torres de Segre es troba còmode, ja que és dels pocs equips que tenen el camp en les mateixes condicions que els nostres.

Comença el partit i primer ensurt, el Palau que vol sortir amb la pilota controlada, intentar fer córrer al rival i buscar el company, però no, el camp no dona per gaire, mal control defensiu, un davanter que encara porta, i Sant Caelles que treu la primera.

El Palau ja veu que ha de jugar al futbol pedra, poca associació, pilotes llargues, molt joc de “pit i collons” i sempre buscar el segon refús, avui tenim un as a la màniga, és en Senent, jugador de 30 anys, velocitat màxima i és un cromo que no teníem, és el Senent en una jugada de pilota llarga, amb una bona combinació amb “el bassa” Jordi Sarret, i el seu porter que atura el un contra un, enviant la pilota a corner.

I és amb aquest córner on arriba el primer, treu el Jacint per banda dreta i a cama canviada, pilota al segon pal, el Poli que salta més que ningú, perfecte cop de cap i pilota a la xarxa, 1-0 minut 15, i el Palau que aprofita de nou la pilota aturada.

Amb el resultat a favor, el Palau va pel segon, el Torres no tenen els seus millors moments i s’arrepleguen en defensa per refredar el partit i esperar la seva oportunitat a la contra.

El Joan i el Jordi Baró que pateixen i molt, al no tindre la pilota, el gran treball de “la roca” Mayoral i “l’esmoladora” Xavi Bertrán, són claus en la recuperació, i donar pilotes als nostres davanters, el Senent ens dona velocitat, “el bassa” ens dona el control, però topem un i altre cop en la mala definició, el Mayoral avisa de nou, i al Senent li treuen dos clares contres, ens falta definir, i amb el 2-0 hauríem jugat molt més tranquils, però no, el partit és un patiment, i qualsevol errada ens pot costar els punts, ja que el rival s’adapta molt bé al fangar, i són molt perillosos a la contra, sort de nou al Caelles, que treu un altra mà, i que “el Mariscal” Piqué ja sap el que és jugar al fangar, i mana al seu equip per no perdre l’ordre en cap moment, i l’equip ho agraeix, avui no val la tècnica, ni les botes de colors, ni la gomina del cabell, ni els tatuatges de moda, avui és el dia de jugar amb onze Manels Piques, i els nostres Veterans que ho tenen clar, però el rival també, i la màxima igualtat torna de nou.

Entren el Carles Cortés i el Ramon Jiménez, perdem recuperació de pilota, però guanyem velocitat i definició, el Palau que busca de nou la pilota aturada, com a remei dels mals, però avui el Jordi Baró no topa amb el gol, sempre a les mans del porter.
Oportunitat pel Ramon Jiménez i final de la primera part.

La segona part comença molt malament, greu lesió al genoll del nostre president Jacint Alsina, i esperem que sols sigui un ensurt, una pèrdua molt important per l’equip, ja que estava en un gran moment de forma.

El Jordi Huguet que ocupa el seu lloc, fent un partit molt complert, tot i jugar a cama canviada.
El Torres que ho té clar, porta el partit al fangar i espera les contres per poder definir, primer ensurt i pilota al pal després d’una bona contra al minut 62.
El Palau ja veu que el partit és farà llarg, i que cal el segon, clara oportunitat pel Jordi Sarret, que perdona davant el porter visitant.
Un Palau amb molts metres a les seves esquenes, i el Pere, però sobretot el Piqué i el Poli, que ha d’estar sempre ben col·locats per evitar les contres.

Minut 72, i en una contra ens agafen un tres contra dos, i el Torres que fa la seva feina empatant el partit, 1-1 i 18 minuts per davant.
El Palau que no li val l’empat, es volca en atac, i arrisca molt en defensa, el Torres que té 1l’-2, però de nou el Caelles que treu una nova gran mà.
El Palau ja juga descaradament en atac, però mantenir la verticalitat és complicat, dos cops de cap del Jordi Baró, una contra del Carles Cortès, un xut a prop de l’escaire del Joan Serrano, i una darrera del Jordi Baró, que el porter fa una gran aturada, i les taules com a resultat final.

Partit per oblidar, per la falta de definició, per aprendre, perquè aquest camp dubto que es recuperi durant els propers mesos, i hem d’aprendre a jugar en aquestes condicions, i més ara que els propers que visitaran el Municipal de Sant Roc són els equips de dalt, poc acostumats a aquest tipus de camp.

Proper partit, el gran derbi, el partit ajornat contra l’etern rival els Veterans de Golmés, màxima rivalitat i el derbi que ens espera, no és l’Espanyol-Barça de dissabte, és el Palau-Golmés de dijous.
Dijous 6 de Desembre la data, els veterans de Golmés el rival, les 10 l’hora, i el Municipal de Sant Roc el lloc del partit.

No teniu excusa, dijous ha de ser el dijous de resurrecció dels nostres veterans, res de constitucions, la nostra verdadera llei, és la llei dels veterans, és la llei dels més grans, els veterans necessiten al seu poble, la constitució va en contra del nostre poble.
Família, amics, seguidors, fans, admiradors i tot aquell que s’identifiqui amb el millor equip del món, els nostres veterans juguen el derbi i l’honor, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 1 - VETERANS TORRES DE SEGRE 1 




dissabte, 1 de desembre de 2018

PRESENTACIÓ LLIBRE "ESCOLES I MESTRES DE LA 2a REPUBLICA AL PLA D'URGELL"

Dimecres, 21 de novembre, la Biblioteca Josep Pont i Gol va acollir la presentació del llibre “Escoles i Mestres de la Segona República al Pla d’Urgell”. És el primer llibre de la col·lecció “la Boira¨ del Centre d’Estudis comarcals Mascançà. Els mateixos dos autors, Ton Solé de Miralcamp i Esteve Mestre de Linyola,  varen ser els encarregats de presentar aquesta publicació.

El Centre d’Estudis Mascançà publica anualment un número de la seva revista que serveix per donar difusió als estudis de caràcter històric que tenen una rellevància més significativa. Ara han vist la necessitat d’iniciar una col·lecció de monografies en format llibre per aplegar aquells estudis que per la seva importància i la seva exhaustivitat no poden resumir-se en un article d’una revista anual.

Inicien aquesta aposta pel llibre amb un tema i una època prou interessants i amb extensos paral·lelismes amb l’actualitat: la política educativa en els anys de la Segona República i la seva concreció en els municipis de la nostra comarca.

El llibre recull la feina de molts anys de compilació d’informació i d’ordenació de la mateixa que, tot i comptar amb algunes llacunes lògiques pels temps investigats i el seu context, s’ha pogut oferir una radiografia documentada sobre una de les apostes estratègiques que va tenir la Segona República: la modernització i democratització de l’ensenyament.

La implementació d’aquesta revolució pedagògica volgudament centrada en l’alumne i les seves capacitats i l’aposta per dotar al sistema dels recursos materials, humans i d’imfraestructura adequats als seus ambiciosos objectius es va veure limitada pels seus escassos 9 anys que va tenir per desenvolupar-se, a cavall de dos dictadures, però que, si més no, ens dóna una idea de l’ambiciós projecte educatiu que, col·letivament, vam ser capaços de començar a erigir.

Pel que fa al poble del Palau d’Anglesola els autors varen comentar algunes de les conseqüències de l’aplicació d’aquest pla d’actuació. En aquella època s’havia de comptar amb la complicitat de la iniciativa privada i del voluntarisme individual dels mestres de l’època ja que les arques municipals donaven pel que donaven. Si l’escola no podia acollir una línia de pàrvuls per la gran massificació, una mestra, la Sra.  Maria Aigé se’n va fer càrrec a canvi de cobrar una petita quantitat als pares. Un altre exemple, hi va haver un professor que es va voler acollir al programa de reciclatge en unes escoles d’estiu que es feien a Barcelona. Aquest mestre va demanar a l’Ajuntament per si li podien sufragar part de les despeses d’aquesta formació. Tot i la negativa de l’Ajuntament per la falta de recursos, hi va anar igualment a formar-se i s’ho va pagar de la seva butxaca. 

I a tall d’anècdota, els autors van referir-se al fet que el Palau d’Anglesola, a través d’influències a través d’un diputat d’Esquerra Republicana, va aconseguir que un arquitecte fes un projecte d’escola nova al Palau durant aquesta Segona República però les esmentades dificultats financeres de les finances municipals ho van paralitzar, com tants altres projectes. El nostre poble va haver d’esperar fins al 1959 per poder inaugurar l’edifici escolar actual de la plaça Generalitat.

Els autors del llibre també van voler subratllar el context canviant i complex que van haver de suportar els mestres de l’època, els quals, arribats al temps del franquisme van haver de fer el cor fort si volien continuar amb la seva vocació pedagògica i continuar portant un salari a casa, aparcant tota mena d’aspiracions professionals apreses durant aquesta illa il·lustrada que va ser la Segona República per l’ensenyament al nostre país.



divendres, 30 de novembre de 2018

FRANCESC SANS I ARGILÉS, CAMPIÓ AL TORNEIG McDONALD'S INDIVIDUAL

El palauanglesolí Francesc Sans i Argilés del Club de Tennis Mollerussa, Campió del Torneig McDonald's individual.
Enhorabona, Francesc, per aquest èxit esportiu i com diuen des del Club: "A seguir amb aquesta línia de treball i de bon tennis". 



dimecres, 28 de novembre de 2018

CARTA DE LA DOLORS BASSA DES DE LA PRESÓ


MARIA MARCH I LLOBERA, PODI A LA CARRERA JEAN BOUIN

Maria March i Llobera de l'Associació Atlètica Xafatolls, 2a posició en la categoria sub-12 a la 95a edició de la Carrera internacional Jean Bouin Mundo Deportivo celebrada a Barcelona el passat 25 de novembre. Enhorabona, Maria!!
Alhora que també hi va haver més presència palauanglesolina a la cursa: la Martina March, la Raquel Bresolí, l'Abril Matamoros i la Mar Serrano, com podeu veure a la fotografia de grup.




TALL DE CARRETERA DE BELLCAIRE A LINYOLA

El Servei Territorial de Carreteres informa que a partir del dia 26 de novembre de 2018 i fins al 12 d’abril de 2019, la carretera de Bellcaire a Linyola quedarà totalment tallada al trànsit. 
L’itinerari alternatiu proposat és per la carretera de Penelles a Linyola. Disculpeu les molèsties que això pugui ocasionar.


dimarts, 27 de novembre de 2018

EN PERE VISA I LA SEVA FILLA ANNA A LA BEHOBIA 2018

Més presència palauanglesolina a la Behobia 2018, el Pere Visa i la seva filla Anna.
La 54a edició cursa de Sant Sebastià ha comptat amb 26.027 participants: tot un esdeveniment.
El Pere, ens explica que aquesta ha estat la seva 4a Behobia i que ja està pensant en la propera.
A gaudir-ne moltes més amb família!



dilluns, 26 de novembre de 2018

LA CORAL SÍCORIS AL PALAU D'ANGLESOLA

Dissabte, 24 de novembre a les 21h, l’Església Parroquial del Palau d'Anglesola es va omplir per escoltar i gaudir el concert a càrrec de la Coral Sícoris de Lleida amb la interpretació dels temes musicals dek “El Geperut de Notre Dame” i del “El Fantasma de l’Òpera”. Una vetllada musical fantàstica amb una molt bona posada a escena: totalment recomanable!  




diumenge, 25 de novembre de 2018

7a FESTA DEL MEDI AMBIENT 2018

Diumenge, 25 de novembre ha tingut lloc la 7a Festa del Medi Ambient 2018 al Palau d'Anglesola amb xocolatada popular per a tothom i plantada d'arbres (arces) a l'Avinguda Monsenyor Pont i Gol.
Un matí de pic i pala amb molt de caliu!
Us compartim els moments de la plantada amb la col·laboració d'entitats i de famílies del poble:










divendres, 23 de novembre de 2018

FORMATGES CAMPS A CATALUNYA RÀDIO

FORMATGES CAMPS al programa del divendres, 23 de de novembre de METEO-MAURI d'en Francesc Mauri de CATALUNYA RÀDIO.
Us adjuntem l'enllaç del programa - el podeu escoltar a partir del minut 46:45 i a continuació, us adjuntem l'entrevista directament.

"...En gairebé dues dècades, Formatges Camps s'ha convertit en una referència d'un producte artesà elaborat i de gran qualitat. Robert Camps ens explica com s'aconsegueix la màxima qualificació al World Cheese Award...."
Enhorabona!

L'AINA TRIBÓ FINALISTA A LA COPA CATALANA D'INICIACIÓ DE PATINATGE

Una seixantena de patinadores d’Iniciació de tota Catalunya es van trobar el dissabte 17 de novembre a Reus (Tarragona) per competir en la Final Catalana d’Iniciació
En aquesta competició es van trobar els 12 millors patinadors d’Iniciació en individual compresos entre el D i Debutants de cada província de Catalunya a més a més de 10 parelles d’artístic promocional dels nivells Benjamí, Aleví i Infantil.
En aquesta final, la palauanglesolina Aina Tribó va aconseguir un meritori quart lloc, del Nivell A, fregant la puntuació del tercer.
L'acompanya la seva entrenadora Joana Tomé del club de patinatge CH Juneda. 
Felicitats Aina!


dimecres, 21 de novembre de 2018

YOLANDA COTONAT, PREMI I RECONEIXEMENT PER PART DEL CERCLE DE BELLES ARTS DE LLEIDA

Yolanda, enhorabona per aquest premi del Cercle de Belles Arts de Lleida. 
Fins al 9 de desembre podrem veure el teu quadre, conjuntament als altres que es van presentar, a la Sala Gòtica de l'IEI de Lleida. 
Li fem quatre preguntes a la Yolanda:

- Un nou guardó, què significa aquest premi?
Aquest premi significa un reconeixement important dins del cercle artístic de la nostra capital, on costa una miqueta que et coneguin i formar part del seu fons d’art

- En què treballes actualment?
Vull seguir treballant, creant peces de gran format per participar en concursos de tot el territori. També m’agrada el tema dels reflexes, voldria seguir estudiant-lo

- Com definiries el moment actual dins la teva trajectòria artística?
El meu moment actual és el mateix que fa uns mesos: continuar treballant però, amb una petita injecció d’il·lusió, que sempre va bé

* El proper repte pictòric és...
El proper repte sempre és superar l’anterior creació, buscar temes nous i, és clar, guanyar més premis en altres concursos.

Quan parlo de concursos em refereixo als de “pintura seca”, com els anomenem, que són peces fetes a l’estudi i generalment de gran format, i amb les que pots optar a premis més grans
D’altra banda, també hi ha els concursos de pintura ràpida als que també participo però, són quadres fets amb poques hores i els premis són més petits.

El meu repte personal també està en millorar els meus resultats i ser més competitiva, tot i que hi ha un nivell molt alt. Però m’ho passo molt bé i aprenc molt.

Moltes gràcies i molta sort, Yolanda! 



24 DE NOVEMBRE: CONCERT CORAL SICORIS AL PALAU D'ANGLESOLA


dilluns, 19 de novembre de 2018

VETERANOS MONZÓN 0 – VETERANS PALAU 1

EL PALAU GUANYA A LES ESPANYES AMB UN RESULTAT MOLT CURT, TRES PUNTS QUE ENS DONEN MOLT AIRE.

Imprescindible era avui la victòria, i tres punts al sac després d’un bon partit, on un Palau més fi, segur que s’ha hagués emportat més que una victòria per la mínima.
El Palau es presenta a les Espanyes amb moltes baixes i amb la següent alineació: Caelles, Jordi Huguet, Pere, Joan Serrano, Jacint, Txus Palau, Gerard, Jordi Sarret, Lluís, Ramon Jiménez i Albert Mayoral, quedant a la banqueta  Albert Brufau, Senent  i Joe.

El Palau venia amb la lliçó apresa de la darrera visita a territori Espanyol, on després d’avançar-se per 0-2 a la mitja part i donar-li un bany al Fraga, va llençar tot el treball a les escombraries a la segona part. Marcar, no cometre errades i porteria a zero era la recepta, dit i fet, el Palau va aprenent poc a poc i avui si el guió ha estat ben interpretat i així es guanya a primera.

Moltes baixes, sobre tot en defensa, on el Miquel Farnell era baixa per sanció, sense el Jordi Baró, sense el Piqué, tres referents del nostre equip, calia improvisar, el Joan Serrano reconvertit en central i el Gerard agafant el pes del mig del camp, quan pinten “bastos”, l’equip creix més, això demostra que ningú és imprescindible, però tots són titulars i necessaris.

Comença el partit amb màxima igualtat, molt respecte i dos equips que es coneixen i molt, el Monsó, un equip que se’ns dona bé, però que estem abonats a l’empat amb ells. No recordo la darrera derrota amb l’equip espanyol.
Molt ferm en defensa, amb un Pere Corral sublim, i el “Kaiser” Joan Serrano manant des de darrere, el Palau comença la construcció de les jugades a partir de la sortida de pilota del “kàiser”, el mig del camp sap que anem justos de canvis, i caldrà dosificar-se, el Monsó, on el seu porter és el jugador més destacat i un equip que juga molt juntet,  que no deixa espais, per tant la nostra davantera ha d’estar molt fina, ja que el seu porter, és el nostre malson, té l’habilitat d’aturar-ho tot.

Bon treball d’equip, amb un gran Gerard, que va creixent partit a partit, i poc a poc estem veient la seva millor versió.
El Palau trepitja més àrea local, però sense definir a la darrera passada, taules a la primera part i màxima igualtat.

Cal buscar el gol i la segona part no podia començar millor, corner tret magistralment pel Jacint al primer pal i “el bassa” Jordi Sarret, que de cap fa el gol de la victòria al minut 48, 0-1 i això comença a agafar forma.

Amb el resultat en contra els locals que s’han d’obrir, això ens donarà més espais, i aquí entra en nostre nou fitxatge, el Senent Castro, que l’hem donat d’alta provinent del Miralcamp, però era jugador del Mollerussa l’anterior temporada, és el nostre jugador més jove, i ens donarà les cames i velocitat, que necessitem en moments puntuals als partits de primera.

El Palau molt ferm en defensa, on el nostre president Jacint, és de nou, amo i senyor de la banda esquerra, on les associacions amb el Lluís són constants i el Palau que arriba i molt per banda esquerra, el Palau ho intenta, però davant tenim a la nostra bèstia negra, un porter espanyol que ho atura tot.

Gran treball de desgast del Ramon Jiménez, “la Roca” Mayoral fent de les seves, i el gol molt a prop dels nostres.
Però a aquest equip està abonat al pal, i el Gerard en fa un al minut 73, que podia haver estat el 0-2.

L’equip continua treballat de valent, i l’Albert Brufau que ha entrat a la segona part, que és un espectador més, a més de ser talismà, amb ell a la convocatòria, les coses sempre van bé, haurem de parlar amb la gent de “cal Colau”, perquè ens el deixin cada diumenge....
Els minuts passen, noves oportunitats pels nostres, i el Monsó que no té poder de reacció, el Palau és molt superior, però el Palau ha d’estar atent, perquè una errada ens pot costar els tres punts, però no, el Palau com els nens de P3 progressen adequadament, tres punts molt importants, que ens apropen a la lluita de la mitja taula, en un campionat, molt i molt igualat, on qualsevol pot guanyar a qualsevol, i on tot i perdre sempre per la mínima, encara no hem trobat aquell rival que hagi estat superior als nostres.

Propera setmana descansem, aprofitarem per agafar forces, estar amb la família, anar a buscar bolets o caragols, i dormir una miqueta més els diumenges al matí, però això continua i el proper partit el tindrem al Municipal de Sant Roc amb un rival que no viu els seus millors moments, i on els nostres ha de guanyar sí o sí, tres punts que ens aproparien a la verdadera lluita de primera i deixaria molta terra pel mig amb els candidats del descens.

2 de Desembre la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Torres de Segre el rival, que no t’ho expliquin, bé, si ja us ho explicarem a la crònica, però viu el futbol Veterà en viu i directe, i presumeix amb la família, amb els amics, amb els coneguts, que puguis dir, jo vaig veure jugar als Veterans del Palau, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANOS MONZÓN 0 - VETERANS PALAU 1 


PALAUANGLESOLINS A LA MITJA MARATÓ DE LLEIDA 2018

Una bona colla de palauanglesolins participaren a la Mitja Marató Lleida 2018 celebrada el diumenge, 18 de novembre, pels carrers plovisquejats de Lleida. Enhorabona!

Enllaç a l'àlbum Palauanglesolins a la Mitja Marató Lleida.



dilluns, 12 de novembre de 2018

YOLANDA COTONAT, EXPOSICIÓ A L'IEI

Us compartim de Yolanda Cotonat:
Em complau convidar-vos, el proper dijous dia 15 de novembre, a les 19:30h, a la inauguració de l'exposició de les obres premiades i seleccionades del XXXIV PREMI DE PINTURA i 18è INTERNACIONAL dedicat a l'artista Josep Guillen Català, que tindrà lloc a la sala Gòtica de l'IEI.

Al mateix acte es farà l'entrega de premis del concurs, on la Yolanda va tenir el goig de rebre el segon premi.




PALAUANGLESOLINS A LA 10a VOLTA DE L'ESTANY

La 10a Edició de la Volta a l'estany d'Ivars Vila-sana ha aplegat prop de 700 participants.  
Aquesta cursa té la particularitat que el recorregut transcorre en un entorn inigualable, gaudint de l'esport i de la natura.
La cursa té tres recorreguts: un de 5 km (mitja volta a l’estany), un de 10 km (una volta sencera) i un de 7 km en cadira de rodes.
Amb presència palauanglesolina a la volta, aprofitem per felicitar a la Laura Bota que ha quedat en 3a posició en la categoria F2.

diumenge, 11 de novembre de 2018

VETERANS PALAU 0 – VETERANS MONTOLIU 1

IGUALTAT TOTAL, PERÒ GUANYEN ELS FORASTERS, SANT ROC MANIFESTAT I AJUDA ALS NOSTRES VETERANS!!!
Ens prendrem la derrota amb resignació, però no és normal el que està passant, cap equip és superior als nostres, els partits són molt igualats, però els nostres veterans sempre es juguen el destí del partit amb una moneda a l’aire i sempre surt creu, avui també, necessitarem ajuda del més enllà per guanyar els partits, si us plau, pares, mares, àvies i avis, a la missa del dissabte una pregària d’ajuda pels nostres veterans, qualsevol ajuda extra la agrairem, els nostres veterans no van a missa, però és que al bar no tenim sants als que encomanar-nos...

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Jacint,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Jordi Yeste, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Pere, Joe, Bertran, Txus Palau, Gerard, Albert Mayoral i Ramon Jiménez.
Amb quasi tota la plantilla disponible, amb el retorn del nostre capità Manel Piqué, absent els darrers partits, amb una davantera nova de trinca, amb el Jordi Sarret i el Jordi Yeste, emprenyats com una mona, pel que va passar diumenge a Fraga, temperatura agradable,  un terreny de joc tou i davant un gran equip com són els companys de Montoliu, aquests eren els ingredients del partit d’avui.

Primera part de molta igualtat, lluita de titans entre dos bons equips, uns locals amb l’orgull ferit, uns visitants que no donen una pilota per perduda, i possessió compartida durant els primers minuts, la igualtat era total.
Bones defenses en els dos equips, uns mitjos del camp amb gran qualitat i les davanteres superades per les defenses que tots dos tenien tancades amb forrellat, els porters que no han d’intervenir en cap moment, i cap ocasió destacable, màxima igualtat, i qualsevol pilota dividida que era lluitada fins a l’extenuació.
Partit agraït en la lluita, però sense grans ocasions que puguem destacar, el partit arriba a mitja part amb empat a zero.

La segona ja és una altra història, els dos equips que van decidits pel partit, el cansament del treball de la primera part passa factura, i els espais que comencen a aparèixer.
El Palau sense el Kaiser Joan Serrano, que s’ha retirat amb molèsties, el Jordi Baró que ha de fer una passa endavant i multiplicar-se en el treball, ben ajudat pel Gerard, i amb un Txus Palau excepcional que ha fet un partit immens.

Primera arribada clara del Montoliu, i millor resposta d’un gran Caelles, amb una gran aturada en una jugada d’un contra un.
Resposta del Palau i gran jugada del Ramon Jiménez amb una resposta també impressionant, del porter visitant, que treu una gran mà, els porters no l’havíem vist, i ja sabem que tenim grans porters.
Partit de lluita e igualtat total, i el Gerard que perdona una de molt clara al minut 62.
Però tot es comença a torçar al minut 69, en una bona jugada d’atac visitant, i una molt bona mà del Caelles que la treu al corner.
És amb aquest corner on el Palau en una greu errada de concentració i marcatge, pilota al segon pal, un jugador visitant que entra entre dos defensors, i sol com un mussol remata al fons de la xarxa, 0-1, i la mateixa història de cada diumenge.

Amb el resultat a favor, els visitants que fan una passa enrere i el Palau que ha de fer una passa endavant, el Palau tira la línia defensiva molt amunt, descuida una mica la seva defensa, però el Miquel Farnell pot amb tot.
El Piqué que ja veu que de perduts al riu, i marxa del camp deixant una defensa de tres, amb un Jordi Baró que haurà de multiplicar-se en defensa i en atac.
El Ramon Jiménez que és un incordi total, i amb la “Roca” Mayoral, que la defensa visitant ha de picar pedra.

Els darrers minuts ens ho juguem a tot o res, i amb l’entrada del Jordi Yeste i Jordi Sarret, l’assetjament a la porteria del Montoliu és total, oportunitat pel Gerard de nou, i la pilota que cada cop és més a prop de la porteria del Montoliu.
El Montoliu que amb la passa enrere té molts espais, però el Palau té al Farnell, i el Miquel és com jugar amb tres jugadors, no poden amb ell, i a part els treu de polleguera, jo voldria 11 Miquels i no voldria jugar mai contra ell, que gran el Miquel, però també és un “bad boy” i a les darreres jugades del partit veu la cinquena groga en 7 partits, i el perdem per la visita de diumenge de nou a les espanyes.

Els minuts volen i el Palau busca la porteria visitant, l’ocasió més clara la tenim nosaltres, minut 86, jugada d’atac local, pilota refusada, pilota als peus del Lluís, que l’engalta de primera, i pilota al pal, la millor ocasió, i ens surt creu, suposo que la sort o la dinàmica no ajuden, i caldrà canviar tot això d’alguna manera.

Final del partit i nova derrota per la mínima, en un partit de màxima igualtat, on el resultat més just hagués estat un empat.
A aquest equip no li falta ni aptitud, ni qualitat, li falta sort, gols i no cometre cap errada, som a primera, ja hem jugat 7 partits i la única victòria va arribar amb aquests tres ingredients.

Proper diumenge visita de nou a les Espanyes, anem a Monsó, un equip que va pujar amb nosaltres la darrera temporada però a la tercera posició.
18 de Novembre la data, deu del mati l’hora, i el Monsó el rival, la victòria és innegociable i els nostres veterans no poden ni tant sols empatar, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 0 - VETERANS MONTOLIU 1