dimecres, 20 de juny de 2018

VOTA LA MILLOR PORTADA REVISTA 2017

La Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals convoca els Premis a la Nit de les Revistes en la categoria de millor portada, que tindrà lloc el pròxim dimecres dia 27 de juny, a l’espai Endesa de Barcelona. 

L'Avenç del Palau, com a revista associada a l'ACPC, ha presentat la seva candidatura amb la següent portada:

https://nitrevistespremsa.cat/convocatoria2018/votacio-popular-portada


La votació d’aquest premi és per votació popular, i fins diumenge dia 24 de juny es pot votar.

Les cinc publicacions més votades de cada categoria passaran a ser finalistes, i dimecres els assistents votaran la millor portada i d’aquesta votació sortirà la guanyadora de cada categoria.

diumenge, 17 de juny de 2018

VETERANS BORDETA 2 – VETERANS PALAU 1

ELS NOSTRES VETERANS PERDEN LA FINAL, PERÒ CONTINUEN SENT EL MILLOR EQUIP DEL MÓN
La finalíssima de copa ha arribat, i els nostres Veterans no han pogut assolir el títol de copa, que els hauria haver donat el doblet, tot i això, veure a tota una Bordeta, campió de lliga i copa en vàries ocasions, amb jugadors que han jugat a categories molts superiors que els nostres, amb cara de terror, perdent temps els darrers minuts i no esperant-se un Palau tan gran, això no té preu.

El Palau es presenta al Municipal de Borges a la gran final de Copa amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Jacint, Lluis, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Gerard i Vera, quedant a la banqueta Bertrán, Paco, Miki, Pere, Joe, Mayoral, Ramon Jiménez i Carles Cortés.

Partit amb un gran focus mediàtic, retransmès en directe per internet, amb força gent al camp i on aquest cop si que l’afició del Palau ha estat al costat dels seus des del minut 1 fins al 95, gran afició millor poble, camp amb unes condicions lamentables, segons el meu parer, amb una gespa artificial molt trepitjada i molt desgastada, i on els nostres no se senten còmodes, tot el contrari al seu rival, acostumat a jugar en gespa artificial, no sé com hagués anat el partit amb un escenari de gespa natural.

El partit comença amb domini dels de la Bordeta, un super equip i els nostres que no estan acostumats, ni al ritme ni al joc dels de Lleida.
El Palau es troba incòmode amb aquesta situació i fa una passa enrere esperant agafar la pilota i veure què pot o li deixen fer, amb una defensa molt ferma i atenta, només caldrà que en algun moment tinguem la pilota i puguem jugar, en quant tinguem la pilota, els hi podrem deixar la nostra carta de presentació.
I així ha estat, a la que el Joan i el Jordi han pogut combinar amb el Lluís o el Montserrat, el Palau ha començat a treure les seves principals pors i a dir, Bordeta som de primera i us ho demostrarem.

Primeres arribades, i amb la pilota que els de la Bordeta reculen una miqueta.
Al minut 12 arriba el gol dels nostres, amb el Joan i el Jordi amb la pilota, i la pilota a terra, el Palau que juga en atac, refús defensiu dels locals, pilota que recupera el  Poli, aquest al Montserrat de primeres, aquest que fa una centrada precisa al cap del Gerard que no perdona i fa el 0-1 amb la primera arribada amb claredat al l’àrea local.

La Bordeta que no es creu el que veu, i ja saben que el Palau no ha vingut a passar el diumenge precisament, bogeria total a la grada del Palau, i el primer cop el fan els nostres.
El Palau no es conforma amb el primer, i veu que la Bordeta no s’ho espera ni de bon tros, i al minut 18 una molt bona contra dels nostres, amb el Montserrat com a protagonista, pilota al segon pal i el Vera que remata per poc al cantó del pal, el Palau ha tingut el segon i ja som el Palau als que ens tenen acostumats.

El Palau recula una miqueta i busca la contra, però els de La Bordeta que premen l’accelerador i busquen donar-li la volta al marcador.
Els nostres tiren la línia de defensa massa amunt per reduir espais i que els de la Bordeta es sentin incòmodes, però no és molt bona idea, ja que els de Lleida tenen uns jugadors que desborden en el un contra un, i ens poden fer molt de mal.

I així ha estat, al minut 25 arriba l’empat, en una jugada d’atac dels de la Bordeta i una marca mal tirada, un jugador de la Bordeta que es planta a l’àrea i amb un gran xut a prop de l’escaire i el Caelles que no pot fer res, aquesta és la diferència entre primera i segona, a segona et poden perdonar, a primera mai.

Taules al marcador i els nostres que acusen el cop, ja que hem passat del possible 0-2 a l’empat a un, ara cal cap fred, ja que els de Lleida creixeran i així ha estat.

El Palau que ho torna a intentar, i “la Roca” Majoral que és un autèntic malson, amb l’entrada també del Ramon Jiménez, la defensa de la Bordeta no se sent gens còmoda, molta lluita, molta pressió dels nous jugadors i el Majoral que té una molt bona oportunitat, però li surt un darrer xut de canari, quan encarava porta.

Però la Bordeta és un gran, i els grans et peguen quan fa més mal, al minut 40 una falta lateral local, refús defensiu, recuperació de la Bordeta, un rebot que afavoreix als seus, i aquests que encara porta, deixa assentat al Caelles i defineix per l’escaire, benvinguts a primera, aquests són els jugadors que ens veurem les cares la propera temporada.

Partit coll amunt i la mitja part molt a prop, cal un últim esforç i el Palau que no defrauda a la seva afició.
Al minut 45 arriba una gran ocasió jugada per banda dreta entre el Poli, Xavi Bertran, pilota en banda al Mayoral, aquest al Poli que es cola per banda, li roba la cartera per velocitat al central, pilota al punt de penal amb el porter batut i el Carles Cortés que no arriba per mil·límetres a fer el empat a dos, amb aquest darrera oportunitat arribem a la mitja part.

La segona part comença amb molt respecte entre els dos equips, amb l’entrada del Pere Corral per banda esquerra en lloc del Jacint, i el Joe donant descans a un hiperactiu Jordi Baró, que necessitarà una miqueta de benzina.

Però és la Bordeta qui té una de molt clara al minut 53 en una contra per banda esquerra, canvi de banda on el Palau es troba molt amunt, però apareix Sant Caelles i en una gran aturada, deixa la seva targeta de presentació als davanters locals, gran ensurt, però millor porter.
A partir d’aquest moment el Palau que es treu la son de les orelles i comença el recital del Miquel Farnell, que ha fet un partit de 10, molt ben acompanyat per un Piqué impressionant en defensa, la Bordeta ja sap que no tindran cap més i que l’esforç que hauran de fer serà titànic.

Entra de nou el Jordi Baró i el Lluís, i amb aquests frescos i el Joan que ja li té el pols al partit, el Palau que comença l’operació empat, els nostres s’estiren, i comencen a tocar, els de La Bordeta atents a qualsevol errada nostra, i els nostres que van a pel partit.
Al minut 76 el Palau té una de molt bona, amb una gran sortida de pilota del gran Miquel Farnell, contra del Palau, el Montserrat pel Vera i aquest per mil·límetres que no arriba a tocar la pilota quan el seu porter estava al límit de l’àrea, una nova pel empat, i el Vera de nou protagonista.

Al minut 79 tenim la resposta del de la Bordeta, amb una molt bona jugada individual per banda dreta, el davanter que se’n va de la nostra defensa, i de nou Sant Caelles, fa una nova aturada de traca i mocador.

A partir del minut 80 ja no s’ha pogut jugar gran cosa, amb una Bordeta perdent temps en canvis de jugadors constants, discussions, i demés coses que es fan quan vols que s’acabi un partit, i els nostres que treuen forces de tot arreu, però al minut 95 acaba el somni de la copa, un somni que hem tocat amb els dits i hem tingut a tota una Bordeta contra les cordes i amb cara de pànic els darrers minuts, segur que no s’ho esperaven....

Gran temporada dels nostres, demostrant que són el millor equip sens dubte de segona i plantant cara a qualsevol primera, amb jugadors de la casa en la seva majoria i on poc podem triar per fer un super equip, i a fe de déu que el tenim, porter, defensa, mig del camp i davantera, un plaer jugar aquest super equip.

Aquest equip ha arribat a primera per quedar-se, el proper any patirem, segur, però vull veure la cara de por als nostres rivals com la que l’he vist avui a La Bordeta, el Palau no és un equip qualsevol, és el millor equip del món, que igual pot perdre una final, però el millor equip del món.

Ara toca descansar i estar una miqueta per les nostres famílies, ho trobarem a faltar, els diumenges sense futbol, però les nostres sofertes dones i parelles, també mereixen una pausa, i el nostre físic també.

La millor temporada de la historia dels nostres Veterans arriba a la seva fi, la propera temporada més, i aquest any hem fet els deures campions de lliga i finalistes de copa.

A l’acabar la final hem mirat al cel i hem vist a nostre etern president Manel Nabau content dels seus, presi, som campions ja t’ho vam prometre, i la copa queda pendent, no sé el que trigarem, però pren nota, et dedicarem també un dia la copa.
Gràcies presi per donar-nos la oportunitat de tornar-nos a sentir-nos futbolistes, la propera temporada més, ens veiem a la festa Major d’estiu, gràcies Palau i !!!Que poc que s’ho esperen!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Bordeta 2 - Veterans Palau 1





dijous, 14 de juny de 2018

VETERANS DEL PALAU: PARTIT DE FINAL DE COPA

Comunicat oficial dels Veterans del Palau:
Es fa saber que...
Dia: el proper diumenge, 17 de juny 
Hora: a les 10:00h del matí 
On: al Camp de Borges Blanques

 Gran partit de final de Copa: 
Veterans Palau contra els Veterans de la Bordeta.

El partit serà televisat i retransmès en directe des del Facebook live el la pàgina facebook de Lligues Lleida.
Us hi esperem: al Camp de les Borges o a les xarxes!!
Afició del Palau, els Veterans del Palau us necessiten!!!

dimarts, 12 de juny de 2018

JOAN RAMON RIBELLES I RICARD MELGOSA A LA DUATLÓ DE L'INFERN

Diumenge 10 de juny, es va disputar al Parc de la Serra de Mollerussa la 5a edició del Duatló de l’Infern organitzat pel Grup Excursionista Serralada amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mollerussa, la Diputació de Lleida i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Dos palauanglesolins, el Joan Ramon Ribelles i el Ricard Melgosa, tot i les condicions meteorològiques, es van atrevir a realitzar els 5km de cursa a peu, 20km de cursa en btt i 2,5km més a peu pel circuit de la Serra de Mollerussa, Sidamon, Torregrossa, Miralcamp i acabant al Parc de la Serra.
El Joan Ramon diu que li va faltar un tros de recorregut amb moto. Tot i això, prometen nous reptes esportius.


 

dilluns, 11 de juny de 2018

LLUÍS INGLADA CAMPIÓ DE CATALUNYA EN EL DESAFIAMENT DE PORTERS

Diumenge, 10 de juny, Lluis Inglada va participar en la 7a edició del desafiament de porters celebrat a Martorell guanyant en la seva categoria de infantil i quedant així com a campió de Catalunya havent guanyat a Lleida i a Tarragona.
Triplecamió de Lleida, Tarragona i Barcelona: Felicitats Lluís!

Us compartim el link de la notícia publicada a la Federació Catalana de Futbol:
http://fcf.cat/noticia/porters-d-arreu-de-catalunya-celebren-la-7a-edicio-del-desafiament-de-porters-de-futbol-sala/10/06/2018




DINAR GROC SOLIDARI ORGANITZAT PER L'ANC EL PLA D'URGELL

Unes 400 persones es van aplegar aquest diumenge, 10 de juny, al Pavelló Verd de Mollerussa per celebrar el Dinar Groc Solidari, organitzat per l’ANC del Pla d’Urgell en solidaritat amb els presos polítics o en situació d’exili.

L'acte va comptar amb l'actuació del duo acústic Walkin' Roots. Després de dinar, hi varen haver els parlaments de  l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i del pares i la parella de la  Meritxell Serret. 
També hi va haver connexió en vídeo amb la Ex-consellera Meritxell Serret i comunicat audiovisual del Ex-president Carles Puigdemont.

Seguidament, la Rifa d'objectes regalats per gent de la comarca i ball amenitzat per JM Sala. 

Enllaç a l'àlbum DINAR GROC SOLIDARI JUNY 2018 




diumenge, 10 de juny de 2018

VETERANS GOLMÉS 1 – VETERANS PALAU 1

ELS NOSTRES VETERANS ALLARGUEN LA SEVA HISTÒRIA AQUESTA TEMPORADA I ES PLANTEN A LA FINAL DE COPA DESPRÉS D’ELIMINAR AL GOLMÉS ALS PENALS

Semifinal en tota regla on es trobaven dos equips que es coneixen massa, que es tenen ganes i on cada pilota és una lluita de titans, partit dur, rocós amb emoció i on els nostres, més forts mentalment, s’emporten el passi a la final després d’una tanda de penals agònica, tot un partit de la màxima amb totes les lletres.

El Palau es presenta al Municipal de Linyola en les semifinals de copa amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Felip, Lluis, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortés i Vera, quedant a la banqueta Bertrán, Paco, Jacint, Pere, Joe, Mayoral, Ramon Jiménez i Gerard.

La revàlida estava servida, el sorteig de copa ens donava un nou partit de la màxima, un Golmés-Palau, màxima rivalitat, el derbi dels derbis, campió contra sots campió i dos equips molt igualats on els detalls són tan importants que poden decantar la balança d’una banda o d’una altra, els dos ho saben, el Golmés portarà el partit al físic i el Palau al control dels temps, una guerra psicològica i el partit de la màxima que comença amb puntualitat, amb una molt bona entrada, on la gent de Golmés es desplaça en massa i la gent del Palau deixa als seus una miqueta de banda, tret del pare del Joan Serrano que com sempre està al cantó del seu equip, gràcies Josep Maria.

Els primers minuts comencen amb un Golmés molt replegat a veure com surt el Palau, i el Palau que amb la pilota pot fer molt de mal, el Joan i el Jordi agafen el control del partit, i es comença a construir des de darrere, amb una Miquel Farnell descomunal i el “Mariscal” Piqué marcant la ratlla en defensa, i els dos cunyats (Poli-Felip) cobrint bandes, el Palau decidit a guanyar el partit i el Golmés a nedar i guardar la roba.

El Palau vol provar el porter local, i un excepcional Lluis, què gran jugador tenim per banda esquerra, que desborda un i altre cop buscant al Vera i al Cortés, que s’han de barallar amb una defensa molt contundent i expeditiva, treball de desgast i en busca del mil·límetre necessari per trobar la porteria del Golmés.

A “la bèstia” Montserrat li costa entrar al partit, ja que el coneixen a la perfecció i saben que al mínim espai et fa un vestit a mida, però quan entra, és quan el Palau fa més perill.

Però el futbol és el futbol, i en el primer xut entre els tres pals del Golmés ens fan l’1-0 al minut 24, un gran xut des de fora de l’àrea del seu interior, el Caelles que toca la pilota amb una estirada espectacular, pilota al pal i a la xarxa, un gran gol dels locals, i on el Caelles ha fet tot i més, però estem on sempre, ens fan el gol en la primera arribada amb perill i de traca i mocador, com de costum, tocarà fer una miqueta més del normal de nou, ja que el rival és com picar pedra i no ens deixaran ni mig pam d’aire per remuntar.

Però l’equip es refà del cop i continua amb el seu joc, primers canvis, entra la Roca Mayoral per aguantar la pilota a dalt i el Ramon Jiménez a “currar” i desgastar al Golmés.
El Joan Serrano que demostra de nou que els galons són els galons, i fa un nou recital de com es mana un mig del camp, amb el Golmés encara més replegat, el gran “Kaiser” que mou l’equip, talla, agafa totes les pilotes dividides, va per dalt, va per baix, un jugador impagable, únic i que no existeix cap com ell, sort que és del Palau, i és un dels nostres capitans.

El Palau amb el cor ferit, que vol almenys arribar a la mitja part amb taules, i ho aconsegueix al minut 34, “la bèstia” Montserrat que li donen aquella mica d’espai que necessita per fer un estrip, i a fe de déu que ho aprofita, jugada per banda dreta, xut a porta, refús defensiu, pilota al Jordi Baró, nou refús defensiu i el Carles Cortés que entra en cos i ànima, i entre ell i tota la força mental que té aquest equip i el Palau que aconsegueix l’empat a un.

Amb l’empat a un entra el Joe pel Jordi, per donar una miqueta d’aire al nostre jugador franquícia, que s’ha multiplicat per tres, fent de nou un partit per emmarcar, quina sort adoptar aquest noi de Serós, que ja té “pedigrí” del Palau.
També entra “l’esmoladora” Bertran, i ara amb tanta gent de lluita i brega, el Golmés que vol arribar a la mitja part al sentir-se molt incòmode amb el treball fosc dels nous actors.

La segona part que comença amb més canvis, el Jacint que entra pel Felip per donar més profunditat a la banda esquerra, el Pere que surt pel Piqué com a central (mare meva el partidet del Pere, atent, ràpid, expeditiu, estant a l’altura de tota una bèstia com és el Miquel Farnell).

El Palau que vol anar pel partit, el Golmés continua replegat i buscant les contres, ja que el Palau juga molt avançat i buscant reduir els espais, sabent que a darrere són ràpids tot i la diferència d’edat entre defenses del Palau i davanters del Golmés, però els nostres estan vivint  una tercera joventut, i això li dona aquell pèl de velocitat que et falta i que supleixes amb una veterania que no tenen els teus rivals.

El Palau té les primeres ocasions, però no són clares, el partit és molt travat, molt al cos a cos, amb interrupcions, faltes i cap dels dos equips li dona un glop d’aire a l’altre.
Entra el Gerard per donar pauses a l’atac, i també s’ha de dir per si hi ha un mil·límetre, que sigui seu i decidir el partit, entra també el Paco per donar descans al Montserrat i també cobrir les pujades del Poli, que avui s’ha fet un fart de pujar i baixar, treballant fins al límit dels seus veterans pulmons.

El minuts passaven, el partit continuava igualat i les forces no podien ser més igualades, però les oportunitats no arribaven per cap de les dues bandes.

El Palau va a totes i surten al camp de nou el Vera, Montserrat, Jordi Baró, Lluís, amb tota la carn a la graella, amb el Jacint sent l’amo i senyor de la banda esquerra, amb el Poli corrent per l’autopista que havia per banda dreta, amb el Pere-Miquel dominant els temps defensius, amb el Joan i el Jordi manant al mig del camp, el control passa de nou al cantó del Palau, i el Gerard en té una i molt clara al minut 87, però la pilota surt llepant el pal esquerre del Golmés després d'un control i xut excepcional.

Però el Golmés no es rendirà, i té la darrera oportunitat amb un xut espectacular d’un davanter local, millor aturada del Caelles i pilota al pal, ensurt de mort, però tindre un gran porter com el Caelles, és una assegurança de vida, minut 94 i final del partit, empat just i tot per decidir en la cruel tanda de penals.

La ruleta que comença, el Piqué que decideix que els jugadors amb més tècnica siguin els encarregats del fer els xuts, Golmés-gol, Lluís-gol, Golmés-gol, Joan-gol, Golmés-gol, Jordi-gol, Golmés-gol, Montserrat-gol, Golmés-gol, i ara no podem fallar, el Vera que l’ha de fer sí o sí, el Vera que l’agafa i gol, “Gran” Vera, així demostrant que tens mentalitat del Palau.
Entrem a la mort súbdita, el Golmés que falla el seu penal, i ara sí, el Palau el fa, tenim el passi a la final, els nostres Veterans que es miren i sense dir ni ase i bèstia, el Miquel Farnell, que s’aixeca, agafa la pilota, mira al porter del Golmés, pilota al fons de la xarxa, alegria desbordada i els nostres Veterans que continuen fent historia i són a la final de copa del torneig de Telègrafs, una final on ens espera un primera, i no un primera qualsevol, si no els Veterans de la Bordeta un històric que ja té varies lligues, copes i supercopes a les seves vitrines.

Felicitar als companys del Golmés pel seu gran partit, per la seva lluita i perquè el nostre esforç tingui un valor doble, gran temporada també dels nois del Golmés.
Amics, afició, gent del Palau, els nostres Veterans continuen fent historia, el doblet està a un partit, una cosa així no s’havia vist en 99  anys de història del futbol del Palau i en 9 anys de la història dels nostres Veterans.

Diumenge 17 de Juny la data de la final de copa, els Veterans de la Bordeta el rival, el que no se sap encara és ni l’escenari del partit ni l’hora, però us mantindrem puntualment informats.
Els Veterans de la Bordeta són els favorits, els nostres Veterans no tenen res a perdre i molt a guanyar, a ganes no ens guanyen, segur, diumenge podem tocar la glòria, no us ho perdeu si us plau !!!!Que poc que s’ho esperen!!!! !!!Visca el Palau, els nostres Veterans, la mare que els va parir a tots i Visca el millor poble del món!!!!
Un altre cop !!!!Que poc que s’ho esperen!!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Golmés 1 - Veterans Palau 1




LA VOLTA CICLISTA DE LLEIDA DE PAS PER PALAU

Els dies 8, 9 i 10 de juny ha tingut lloc la Volta Ciclista Internacional de la província de Lleida Una volta que arriba a la 61a edició amb la participació de 22 equips.  

El divendres, 8 de juny a les 16.30 hores, va passar la volta pel Palau: fent recorregut per l'Avinguda Verge de Montserrat amb un spring especial seguint cap al c/Dr. Fleming i marxant direcció a la Crta. de Linyola.
Els palauanglesolins/ines van voler animar el seu pas per la vila!
Enllaç a l'àlbum Volta Ciclista a Lleida


dijous, 7 de juny de 2018

LA REVISTA AVENÇ, PRESENTS A L'ASSEMBLEA DE LA IL·LUSIÓ

Malgrat els temps que vivim, la Premsa Comarcal resisteix i segueix essent líder d'audiència a Catalunya. Fins i tot, el 2017, ha crescut en capçaleres. Això ho vam comprovar i celebrat a l'Assemblea Ordinària de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal celebrada el dissabte 25 de maig a Riudoms. 

L'assemblea, preparada per l'Om, la revista de Riudoms, té un equip de redacció ben jove i engrescat, que aporta aire fresc a l'entitat. Per això, el president de l'ACPC, l'ha anomenada l'assemblea de la il·lusió.

Després de l'Assemblea va tenir lloc l'11a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, en la qual cinc professionals van compartir experiències comunicatives diverses i rellevants. 

Periodisme d'investigació: Rafa Marrasé, periodista de Tarragona, va explicar la viabilitat i dificultat de fer periodisme d'investigació en l'àmbit local i comarcal. Gestiona el blog http://www.portaenrere.cat/ on explica fets contrastats, no opinions. Per això cuida molt les fonts.

Premsa local i la solidaritat. La directora de comunicació del banc de Sang, Aurora Masip, va compartir la seva experiència en l'àmbit de les donacions. A les xarxes tenen cura de les 4 C: els contactes, els continguts, la col·laboració i les converses. Ens va demanar col·laboració per mantenir les 1000 donacions diàries necessàries a Catalunya.

Les xarxes socials. Enric Sierra és subdirector de la Vanguardia. Va explicar que és necessari comptar amb les xarxes socials també a la Premsa Comarcal, una premsa que és més creïble perquè és més propera i més fàcil de contrastar amb la realitat. Hem de veure els seguidors com a part del mitjà.

Això és el futur: explicar la immensa minoria. Finalment, l'escriptor, periodista i guionista Francesc Canosa, va felicitar l'ACPC per la campanya Orgull de ser premsa comarcal. Va recordar, però, que abans de collir orgull cal sembrar-lo. En aquest món on vivim, molta gent no vol pas saber la veritat sinó només que li donin la raó. 
Va subratllar que l'originalitat consisteix a tornar a l'origen i això, en el cas de la premsa local, és seguir fent el que sempre hem fet, "extreure or de la mina, i la mina són els carrers i places del poble". Per tant, fem periodisme menestral! 
Enmig d'una síntesi històrica de la premsa mundial, va recordar una cita del 1922 que ben bé podria ser d'avui "la crisi actual de la democràcia occidental és una crisi del seu periosdisme". 
Arreu, i a Catalunya, especialment, la premsa comarcal té la funció de copsar l'estat d'ànim, perquè "no som una nació, som una narració". Creguem-nos la narració, tinguem l'orgull d'escriure-la, per ser i fer nació.

La jornada va acabar en un dinar al mateix Casal Riudomenc que va acollir l'assemblea i la convenció. La revista d'estiu de l'Avenç del Palau d'Anglesola va ser finalista a les millors portades del 2017, la portada que recull diferents tapes i refrescos dels bars palauanglesolins.

Vam tornar cap a casa amb la convicció de seguir fent bona feina. Perquè per saber què passa a l'altra punta del món n'hi ha prou en una recerca de deu segons. Per recollir què passa al Palau d'Anglesola, només ens tenim a nosaltres mateixos. Orgullosos de ser Premsa Comarcal.




L'ASSOCIACIÓ DE DONES: SORTIDA CULTURAL A RUPIT

Us compartim des de l'Associació de Dones:
El dissabte 2 de juny, vam fer una sortida cultural a Rupit.
Rupit, és un poble mil·lenari situat al bell mig del Collsacabra, comarca d’Osona. Deu el seu nom al llatí “Rupes“ (roca), la roca on estava el Castell, que pertanyent a la família Cardona, va donar origen a la població.
A l’arribada vam fer una visita guiada. Ens van mostrar els llocs més emblemàtics, els carrer dels oficis: manyà, ca l’apotecari, notari Soler..., el carrer del Fossar, on se centra tota la meravella arquitectònica i genuïna dels seus inicis medievals, la Plaça Major que amaga alguns elements que van ser reproduïts al Poble Espanyol de Barcelona, l´Església amb el seu patró Sant Miquel... I sobretot, el cèlebre pont penjat sobre la riera, construït l'any 1945 pels ferrers Francesc i Pere Rovira , el paleta Salvi Vila i Joaquim Marsal de la Fonda.
També vam visitar el Forn de pa l’Era, que elaboren el pa de manera tradicional al forn de llenya. La propietària i el forner ens van explicar i ensenyar tot el procés d’elaboració del pa. Els seus productes més típics: el pa, les coques i les magdalenes, que estan boníssimes.
A l’hora de dinar, ens vam dirigir al Restaurant Fonda Marsal, al centre del poble, amb un entorn paisatgístic molt acollidor i un menjar tradicional molt casolà.
Rupit poble autèntic, sorprenent i amb un encant únic.
A la tarda, havent dinat, ens vam traslladar a onze quilòmetres de Rupit per visitar el Santuari de la Mare de Déu del Far. Data del segle XI i pertany a la Parròquia de Sant Martí Sacalm i al municipi de Susqueda. Està situat a 1.123 metres d'alçada i té magnífiques vistes al pantà de Susqueda. En dies molts clars es poden arribar a veure els Pirineus, Girona i les illes Medes. Un entorn meravellós.
I per acabar el dia, que va aguantar sense pluja i amb bon temps, de retorn cap al Palau. Donem les gràcies a totes les persones que han vingut perquè ens ho vam passar molt bé
Us compartim les imatges a: