ELS VETERANS PASSEN A
SEMIFINALS DE COPA, DEIXANT FORA A UN PRIMERA I VIGENT CAMPIÓ DE COPA
Els nostres veterans,
guanyen a un grandíssim equip, en un partit trepidant i on la fe, les ganes, la
ratxa victoriosa d’aquesta temporada i en un plantejament perfecte del nostre
entrenador, ens dona el bitllet a semifinals on ens espera el nostre rival
directe d’aquesta temporada, els Veterans de Golmés, unes semifinals que serà
una revàlida del campionat assolit pels nostres.
El Palau es presenta a un
Municipal de Sant Roc amb molt bona entrada de públic amb la següent alineació:
Caelles, Pere, Poli, Miquel Farnell,
Felip, Lluís, Joan, Jordi, Mayoral, Vera
i Xavi Montserrat, quedant a la banqueta Ramon Jové, Jacint, Piqué, Paco, Joe,
Carles Cortés, Gerard, Bertran, Ramon Jiménez i Jonny.
Amb tots els jugadors
disponibles canviats, 21 fitxes a l’acta, avui s’hauran de gestionar molt bé
els canvis, els minuts i cada jugador donar el seu cent per cent en els minuts
que pugui disposar, el rival en les mateixes condicions que els nostres i amb
molta banqueta, comença des del minut 1 una partida d’escacs digna dels millors
jugadors d’aquesta matèria.
El partit comença amb un
Montoliu molt fort, que vol imposar el seu joc, i un Palau una mica espantat
per no estar acostumat a no portar la iniciativa del joc, un Montoliu molt i
molt fort, molt reforçat en comparació amb l’anterior campanya i que juga molt
i molt bé al futbol.
El Palau es fa molt fort
en defensa, amb dos laterals molt defensius, el Pere per la dreta i el Felip
per l’esquerra, tancant bandes i obligant a jugar pel centre al Montoliu.
Al Palau li costa agafar
el fil del joc i abusa de la pilota llarga, ja que no pot combinar, degut a
l’alta pressió visitant i els pocs espais que dona el Montoliu.
Però és el Palau qui té la
primera ocasió, minut 17, jugada per banda dreta de “la bèstia” Montserrat, que
se’n va de la seva marca per velocitat, centrada al segon pal on entra el Vera
amb tot, però un mal bot de la pilota, no arriba per ben poc.
El Montoliu, juga i juga,
i el Palau es defensa amb molt ordre, agafant poc a poc el ritme de joc, un alt
ritme al que ens haurem d’acostumar la propera temporada a primera.
Primers canvis i el Palau
que comença a tocar i rebre, quan entrin en joc el Joan i sobre tot el Jordi,
la cosa pot canviar de color.
El Montoliu ho intenta,
però avui el Poli i el Miquel estan ràpids, atents i molt ben coordinats, el
disposar de jutges de línia, també ajuda a saber que si tires el fora de joc,
l’àrbitre o millor dit el linier ho xiularà.
Però al minut 27 arriba el
gol del Montoliu, bona jugada d’atac del Montoliu, i la seva referència al mig
del camp que engalta un gran xut des de fora de l’àrea, que el bo del Caelles
no pot fer res, ens marquen en el primer xut entre els tres pals i a més un gol
de traca i mocador, res a dir ja estem acostumats.
Amb el marcador en contra
i un gran equip davant, caldrà fer alguna cosa més de la que no estem
acostumats.
Però el Palau es treu poc
a poc el domini del Montoliu, sobretot amb l’entrada del Bertran,
“l’esmoladora” de l’equip ens dona aquest treball de desgast que necessita
l’equip, fa sentir incòmode al Montoliu i el treball de desgast davant del
Ramon Jiménez i el Carles Cortés, fan que el Montoliu perdi el control, els
temps i el domini, mitja part i molta feina per davant encara.
La segona part comença amb
molts canvis, entra el Piqué com a central, el Poli passa al lateral dret, el
Jacint a l’esquerra, el Joe en el lloc del Jordi, i el Paco com a interior
dret, i el Jonny en punta, quedant a la banqueta jugadors importantíssims com
el Vera, Montserrat, Jordi Baró, Gerard o “la Roca Mayoral”, una aposta molt
arriscada, però una jugada mestra, ja que a la mitja part l’equip rebent
instruccions del capitans que això es pot, es deu i que s’ha de aixecar el
partit, un !!!Que poc que s’ho esperen!!! I a pel Montoliu.
El Palau domina des del
minut 46, amb l’entrada del Poli i el Jacint hi ha més profunditat per bandes,
el Paco i el Lluís jugaran més en la combinació
i el Joe amb la seva veterania donarà les pauses que necessita l’equip.
El Montoliu sorprès per
l’empenta dels locals, i tot el joc que és a camp visitant, torbant-se molt
incòmode ara el Montoliu.
Amb el Jonny i el Ramon
Jiménez lluitant fins a la darrera pilota, el mig del camp del Palau té els
espais que li faltaven a la primera part, primeres arribades i el Palau que
comença a trepitjar i molt l’àrea del Montoliu.
El Poli dona el primer
avís amb un cop de cap que surt creuat, després d’una falta lateral treta
magistralment pel Joan Serrano, i cada corner tret per l’esquerra de seda del
Jacint que posa en alerta als nois del Montoliu.
Però al minut 68 arriba
l’empat, falta treta de nou magistralment pel Joan Serrano, cop de cap de
Miquel Farnell i l’empat que arriba al marcador.
El Palau ja té el partit
on volia i el Montoliu no pot arribar a l’àrea del Palau, no fent cap xut entre
els tres pals en tota la segona part.
Després de tot el desgast
dels homes de refresc, queden 15 minuts per decidir el partit i cal anar a
totes.
El Palau que treu tota la
pólvora al camp i entra el Gerard, Vera, Montserrat i “la Roca” Mayoral, el
Poli torna al centre de la defensa i el Ramon Jove és fa amo i senyor de la
banda dreta, cobrint tots els espais que deixarà a la seva esquena “la bèstia”
Montserrat.
El Montoliu baixa
físicament pel desgast del partit, i el Palau fresc com una rosa i amb tots els
seus homes gol esperant aquell mil·límetre que ens deixarà el Montoliu.
La jugada mestra del Piqué
està a punt de donar els seus fruits, la reina del Montoliu és a fora i el rei
acorralat, i sols cobert per peons, en canvi el Palau amb la reina, les torres
i els alfils en plena forma.
Avisa el Montserrat, avisa
el Vera, però estem a falta de dos minuts per anar a la tanda del penals.
Però apareix “la bèstia” Montserrat
jugada per banda dreta, el Gerard que guanya la partida als centrals, centrada
de la mort, el seu porter que arriba abans, refús i el nostre home franquícia
que entra amb tot i pilota al fons de la xarxa, gol del Jordi Baró al minut 89,
i el Municipal que embogeix, les semis són a prop.
El Montoliu que només li
queda un minut, i després de la centrada del mig del camp que vol anar a dalt
amb tot descuidant la defensa, a la que recupera la pilota el Palau, pilota a
“la bèstia” Montserrat que amb espais defineix davant del porter el 3-1
definitiu al minut 92.
Final del partit i els
nostres veterans a semifinals, jugada mestra del nostre entrenador, jugada
mestra del nostre equip que no li ha deixat temps de reacció al rival, i els
nostres veterans que continuen fent història, classificant-se per primer cop
per semifinals de copa i guanyant a l’actual campió.
A la resta de partits
salta la banca, tres dels quatre equips de segona que es classifiquen, el
Golmés que guanya 2-1 al Lleida, un sorprenent Artesa de Lleida goleja 4-1 al
favorit Tàrrega i només la Bordeta pot amb el Monsó per un ajustat 2-3, això
demostra del gran nivell de la segona i donant encara més mèrit al campionat
guanyat pels nostres.
Golmés-Palau i
Artesa-Bordeta són les semifinals.
Felicitar a l’equip per la
seva gran temporada, pel seu compromís, i per saber repartir-se els minuts en
aquests partits tan importants, i que cada jugador ha fet el que sap fer: uns
defensar, altres atacar, uns altres la feina fosca i els jugadors determinants
resoldre el partit, això és un equip! El que pots veure fora del Palau i per la
tele són xorrades!
Diumenge 10 de Juny la
data, els Veterans del Golmés el rival, i el dubte és l’hora i el camp, ja que
el Golmés no té camp disponible i segurament es jugarà a Linyola i a les 10.30
hores.
Afició! els nostres
Veterans són a un partit de la final, els nois del Golmés ens tenen moltes
ganes, partit de gran rivalitat, mig Golmés serà a Linyola, així que tot Palau
a recolzar als nostres Veterans.
!!!Som-hi Veterans!!!!
!!!!Que poc que s’ho esperen!!! !!! Visca el Palau, els seus Veterans i la mare
que els va parir a tots!!!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 3 - Veterans Montoliu 1
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 3 - Veterans Montoliu 1