divendres, 24 d’abril del 2020

LA NÚRIA ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Núria ens llegeix un escrit de Julian Barnes traduït per Alexandre Gombau i Arnau que és pot trobar en el llibre de la Marta Orriols, "Apendre a parlar amb les plantes".
Moltes gràcies!



dijous, 23 d’abril del 2020

L'ÀNGELS ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

L'Àngels ens llegeix un fragment de Tres dies a la presó de Jordi Cuixart i Gemma Nierga
Moltes gràcies i bona Diada!

 

LA CARME ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Carme ens llegeix un trosset de El Petit Príncep. Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!


EL CONTE INVENTAT DE LA THAÏS!

La Thaïs ha inventat el seu conte per donar vida als titelles retallats de la il.lustradora Anna Llenas.
Moltes gràcies, Thaïs, ets una artísta! Bona diada!

EL FRANCESC ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

El Francesc ens llegeix un fragment del llibre Fer de mestre quan ningú no sap per a què serveix de Jaume Funes.
Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!


LA MAITE ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Maite ens llegeix un petit fragment de El Petit Príncep! Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!


LA IOLANDA I LA MÍRIAM ENS LLEGEIXEN PER SANT JORDI

La Iolanda i la Míriam ens llegeixen per Sant Jordi! Moltes gràcies i bona diada!

LA BERTA I EL PAU I LA LLEGENDA DE SANT JORDI

La Berta i el Pau són uns artistes!
Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!

LA MARIA ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Maria llegeix un fragment d'un conte de sant Jordi.

LA MARTINA ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Martina ha triat un fragment del llibre"La rosa de sant Jordi" de Joles Sennell. 
Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!

dimecres, 22 d’abril del 2020

LA PAQUITA ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

La Paquita ens llegeix "La casa que vull" de Joan Salvat-Papasseit.
Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!

 

LA MARIE ANNE I LA MARI CARMEN ENS LLEGEIXEN PER SANT JORDI

La Marie Anne i la Mari Carmen ens llegeixen un fragment de Sant Jordi del llibre L'home dels Nassos.
Moltes gràcies i bona diada de sant Jordi!

 

EN NIL ENS LLEGEIX PER SANT JORDI

En Nil en llegeix a l'Astèrix: la rosa i l'espasa!
Gràcies Nil i bona diada de Sant Jordi!
 

LECTURA COL·LECTIVA DE PETITSJOVES ACTIUS

Des de PetitsJoves Actius, la Montse, l'Alba, la Laura i la Violant  també s'han animat a fer una lectura col·lectiva, i concretament d'una llegenda desexplicada de Sant Jordi!
Moltes gràcies i bona diada de Sant Jordi!  

divendres, 17 d’abril del 2020

APLAUDIMENTS A LA DOCTORA, INFERMERA I FARMACÈUTICS

Avui a les 20 h. hem sortit als balcons a aplaudir a la vida i a l'esperança i avui especialment un aplaudiment ben fort a la nostra doctora Raquel, a la nostra infermera Concepció i als nostres farmacèutics, Carme i Paco. 
Moltes gràcies!




ENS HA DEIXAT EN PEPE MIRÓ CAMATS

Per voluntat de la família us volem comunicar que avui ens ha deixat el Josep Miró Camats, a l'edat de 96 anys.
El Pepe, des de fa anys, ha estat un col·laborador ben actiu a la nostra revista, amb poemes i articles, sempre molt interessants. El Pepe era un enamorat del Palau i sempre l'ha tingut molt present en el seu pensament i en els seus escrits.
Moltes gràcies, Pepe!









dilluns, 13 d’abril del 2020

L'ORIOL I LA VERONA ENS ENVIEN LES ÚLTIMES MONES D'AQUEST DILLUNS DE PASQUA

L'Oriol i la Verona ens envien les seves boniques i dolcetes mones!
Gràcies i fins l'any vinent!

MONA 2020: LA TRADICIÓ NO S'ATURA! GRÀCIES PER FER-HO POSSIBLE!


Compartim amb tots vosaltres la mona de l’Avenç del Palau d’Anglesola i tot seguit un recull de totes les vostres participacions.
La tradició no s’atura, entre tots la mantenim viva! Gràcies per fer-ho possible!
Demà comunicarem el guanyador de la subscripció per un any a l'Avenç!


 

 

EL BIEL I EL ROC HAN ELABORAT AQUESTA MONA TAN EIXERIDA!

Mireu el Biel i el Roc quina mona més eixerida!!!

 

LA FAMÍLIA DANIEL SERRA HAN FET UNA MONA TOTALMENT ARTESANA!

La família Daniel Serra ens fa arribar la seva mona totalment artesana! Gràcies família per participar!



LA CLÀUDIA I L'EDUARD HAN ELABORAT UNES MONES FANTÀSTIQUES!

La Clàudia i l'Eduard han elaborat unes mones fantàstiques! Mireu-les de prop, quins detalls! Bon dilluns de Pasqua!


LA PILAR ENS DESITJA BONA MONA A CASA!

La Pilar ens comparteix la seva mona preparada per menjar-la avui mateix! Bona mona de Pasqua a casa!

 

diumenge, 12 d’abril del 2020

UNA PRECIOSA MONA PER AL PAU!

Al Pau li han fet una preciosa mona i ben original!





UNA MONA FLORAL PER A LA GEMMA!

La padrina de la Gemma aquest any li ha fet una mona especial: una mona floral! 



 

LA CARME HA FET DUES MONES: BONA PASQUA I RESISTIREM!

La Carme Camats ha fet aquestes dues mones: una desitjant-vos Bona Pasqua i l'altra donant suport perquè Resistim, ja que ens en sortirem. Moltes gràcies, Carme!

 

EL DAVID SANCHEZ ENS EXPLICA LA PANDÈMIA DES DE PARIS (FRANÇA)


·         Què t’ha portat a França?

Bé, pels que no em coneixen, contextualitzaré una mica als lectors. Durant la meva estada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Barcelona, on estudiava Enginyeria de Camins, Canals i Ports, vaig tenir l’oportunitat d’anar a cursar un doble diploma de 3 anys a París a l’École Nationale des Ponts et Chaussées (ENPC). Va ser així doncs, com vaig fer cap a París i ja fa 8 anys que hi sóc!

Avui en dia estic treballant a la RATP (Régie Autonome des Transports Parisiens) en tant que Chargé des Analyses Stratégiques et Accompagnement des Filiales.

·  Quan fa que estàs confinat?

La veritat és que he perdut la noció del temps! Però l’anunci oficial el va fer el President de la República Francesa el 16 de març de 2020 i es va començar a aplicar a partir del 17 de març de 2020.

· Quines mesures es van prendre?

Les primeres mesures limitaven els desplaçaments de tota la població francesa però no prohibien anar a treballar i les escoles i altres establiments continuaven oberts. Després del discurs del President, es va començar a aplicar un mecanisme d’atur parcial a una gran quantitat d’empreses. En el meu cas, en treballar en una empresa pública, l’atur parcial no era possible i es va autoritzar el TT (télétravail) per poder continuar treballant des de casa. Tot establiment que no fossin supermercats o estancs quedava tancat i el transport públic quedava limitat a x% de la seva capacitat (7% de trens nacionals, 30% de busos, 30% de metros, 10% de trens regionals,...).

Per a poder sortir a l’exterior hem de portar una atestació (datada, firmada i amb l’hora precisa) marcant el motiu de sortida; que només pot ser un dels motius següents:

  • Anar a treballar quan el TT no és possible i si, i només si, és essencial per a la població francesa.
  • Anar a comprar productes de primera necessitat.
  • Consultes mèdiques que no poden fer-se per telèfon.
  • Anar a cuidar persones grans o cuidar nens petits.
  •  Convocació judicial o administrativa.
  • Desplaçaments breus per anar a córrer o caminar 1h al dia en un radi d’1km al voltant del teu domicili de confinament.

En cas de no respectar aquestes condicions et fiquen una multa de 135€, que passa a 200€ en cas de ser reincident i a 3.700€ i 6 mesos de presó en cas de reincidir més de 4 vegades.



· Com és el dia a dia? Què fas...

Doncs com deia abans el meu dia a dia laboral no canvia molt perquè continuo treballant. La única diferència és que enlloc de treballar al despatx treballo des de casa i totes les reunions les fem per “Teams”. La veritat és que m’ha sorprès positivament la capacitat d’adaptació de la meva empresa.

Intento sortir almenys una vegada al dia a l’exterior (ja sigui per anar a comprar, anar a caminar, o pujar a la teulada), ja que els apartaments a París són molt petits! (sobretot on estic actualment perquè estic fent obres al pis que em vaig comprar 15 dies abans de l’arribada del COVID-19 i em trobo provisionalment en un pis molt petit envoltat de caixes!)

Us deixo dues fotos d’aquesta setmana: una de les vistes que tinc des de casa (no està gens malament, no?) i una dels jardins de Champs de Mars (al costat de casa i de la Tour Eiffel) que normalment estan plens de turistes...

· I l’estat d'ànim de la població?

Jo crec que la paraula és “incertesa”. La gent està desconcertada, no se sap molt bé fins quan estarem així, quines seran les pròximes etapes, quan es podrà sortir i en quines condicions,... i sobretot què passarà econòmicament.

A diferència de l’economia espanyola, l’economia francesa és bastant més sòlida i les mesures socials aplicades poden ajudar a molta gent.... però malgrat això els últims articles que he llegit aquesta setmana parlaven d’una recessió de -1.4 % per a l’any 2020 (vs.¨+1.3% previst) i un deute públic que es multiplica per 1,8. Crec que només ens queda esperar i continuar fent una vida el més “normal” possible.

· Com creus que s’hagués pogut evitar tants morts?

Crec que el nombre de morts és molt relatiu. “Tants morts” respecte a quina xifra? Al nombre de morts de grip normal? Al nombre de morts per altres virus (ex. VIH?)?

Les mesures que s’han pres crec que no són ni les desitjades d’un punt de vista social, ni d’un punt de vista econòmic. L’equilibri entre el que és èticament correcte i el que és econòmicament possible és molt relatiu. Per exemple: cal salvar una persona de 90 anys que té COVID-19 abans que una persona que espera un transplantament de fetge de 25 anys? No seré jo qui respongui a aquesta pregunta però l’única cosa que està clara és que les infraestructures sanitàries actuals (en tot cas les franceses) no estaven preparades per una pandèmia així, i han hagut de prioritzar les persones que podien ser tractades (en detriment d’aquelles que tenien altres patologies i que no poden ser tractades).

Un altre element que ha quedat clar és que el model de “offshoring” per reduir costos durant aquests últims anys (deslocalització industrial en països de baix cost de producció com l’Índia, la Xina, ...) no han contribuït a una bona gestió d’aquesta crisi sanitària.


· Com es veu des de França les mesures preses a l'estat espanyol?


La veritat és que he seguit la situació espanyola bastant de lluny (a part del que la meva família m’ha pogut anar dient). Crec que cada país ha intentat gestionar aquesta crisi com ha pogut, intentant trobar l’equilibri entre el que és socialment/èticament acceptable i el que és econòmicament possible i mostrar una certa unitat d’Europa.

Crec que tots haurem après una lliçó d’aquesta crisi sanitària, i potser serem més conscients dels “luxes” que tenim a la nostra societat actual. Si algú ens hagués dit tres mesos abans que necessitaríem un paper per poder sortir al carrer, cap de nosaltres s’ho hauria cregut.

El que queda clar és que l’única constant de la nostra vida és el canvi de variables i la nostra capacitat d’adaptació a aquestes variables.