dissabte, 4 d’abril del 2020

EL DOMENEC ESPINET ENS EXPLICA LA PANDÈMIA DES DE SUÈCIA

Què t’ha portat a Suècia?

En primer lloc van ser els estudis, l’Erasmus 2004/2005 a Göteborg. Després va ser l’amor a la Kristin, el que definitivament em va fer quedar a Suècia. Avui tenim dos fills catalano-suecs: el Max (8 anys) i el Noah (6 anys) i vivim a la capital, a Estocolm.


Quant fa que estàs confinat?

Suècia ha elegit un camí diferent que la resta de la Unió Europea, sense confinament de la població. És l’únic país nòrdic que continua amb les escoles obertes, restaurants i bars oberts i tothom continua treballant.


Quines mesures es van prendre a Suècia?

Els polítics segueixen les recomanacions del “Folkhälsomyndigheten” que és el departament de Salut Pública que es manté sense adoptar mesures més restrictives.

Les principals mesures adoptades són: instituts i universitats tancades, fires i concerts cancel·lats, activitats esportives d’elit cancel·lades (es continuen fent entrenaments i partits amb els menors d’edats), prohibides les agrupacions de més de 50 persones i prohibides les visites a les residències de gent gran.

Les recomanacions són: treballar a casa tothom que la seva feina ho permeti, no fer servir el transport públic, no viatjar més del necessari i els grups d’alt risc confinament voluntari.


Com és el dia a dia?

Nosaltres continuem fent vida normal, els nens van a l’escola i continuen fent activitats extraesportives, la meva dona la Kristin continua treballant a la clínica podològica i l’única excepció és que jo treballo a casa.


L’estat d’ànim de la població?

Les morts pel coronavirus són 330 persones  i  hi ha 460 persones a les UCI, les morts i les persones que ingressen a l’UCI es mantenen estables sobre unes 30 persones per dia. Els polítics esperen que continuï així les setmanes vinents i de moment encara hi ha llocs lliures a les UCI.

El problema és que el 80% dels casos es concentren a Estocolm i aquí sí que els hospitals ja comencen a sobrepassar la seva capacitat. Aquests últims dies també comencen a augmentar molts els positius per coronavirus a les residències de gent gran i això podria fer augmentar els morts.

A Estocolm hi ha molta gent preocupada perquè els hospitals no puguin atendre a tothom a les UCI i que els casos positius i morts augmentin molts en les setmanes vinents. També hi ha molta preocupació a la resta de Suècia amb la Setmana Santa quan molts residents d’Estocolm vagin a les seves segones residències. Els polítics recomanen no sortir d’Estocolm però faria falta prohibir els desplaçaments per Setmana Santa.


Com creus que s’hauria d’evitar tants morts?

Aquí a Suècia, sobretot a Estocolm, s’hauria de reduir la mobilitat, un confinament d’Estocolm i no deixar que el coronavirus avanci per tot Suècia.

S’han de protegir els grups d’alt risc i els contactes amb la gent gran i fer molts tests (proves de contagi) per així poder seguir el virus i confinar la gent que ha estat en contacte amb els casos positius.

Els hospitals i residències de gent gran haurien de poder fer testos diaris a tots els seus empleats per poder garantir que no hi hagi casos positius en els grups d’alt risc.

Jo crec que la millor via és com a Sud Corea, s’ha de fer molts tests per poder detectar els casos positius i confinar totes les persones que han estat en contacte per disminuir els contagis i així poder evitar-los als grups d’alt risc i poder evitar morts.


Com es veu des de fora les mesures preses a l’estat Espanyol?

A Suècia es veuen les mesures actuals com a necessàries, però també molta gent ho veu amb molta tristesa i temor i  com el coronavirus s’ha expandit tan de pressa a Espanya i l’alta mortalitat. També es creu que Espanya hauria d’haver pres mesures més aviat i més coordinades, ja que tancar escoles d’un dia per l’altre no era potser la millor solució, si tots aquests nens sense escoles han de ser cuidats per persones grans (grup d’alt risc).

També hi ha fortes reaccions quan es van permetre grans manifestacions quan el coronavirus ja s’estava expandint a un gran ritme. Aquí la imatge d’Espanya és de tristesa perquè es podien haver fet les coses molt millor i més coordinades i segurament s’haurien pogut evitar molts morts.