·
Què t’ha portat a França?
Bé,
pels que no em coneixen, contextualitzaré una mica als lectors. Durant la meva
estada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a Barcelona, on
estudiava Enginyeria de Camins, Canals i Ports, vaig tenir l’oportunitat d’anar
a cursar un doble diploma de 3 anys a París a l’École Nationale des Ponts et Chaussées (ENPC). Va ser així doncs,
com vaig fer cap a París i ja fa 8 anys que hi sóc!
Avui
en dia estic treballant a la RATP (Régie
Autonome des Transports Parisiens) en tant que Chargé des Analyses Stratégiques et Accompagnement des Filiales.
· Quan
fa que estàs confinat?
La veritat és que he perdut la noció del
temps! Però l’anunci oficial el va fer el President de la República Francesa el
16 de març de 2020 i es va començar a aplicar a partir del 17 de març de 2020.
· Quines
mesures es van prendre?
Les
primeres mesures limitaven els desplaçaments de tota la població francesa però
no prohibien anar a treballar i les escoles i altres establiments continuaven
oberts. Després del discurs del President, es va començar a aplicar un
mecanisme d’atur parcial a una gran quantitat d’empreses. En el meu cas, en
treballar en una empresa pública, l’atur parcial no era possible i es va
autoritzar el TT (télétravail) per
poder continuar treballant des de casa. Tot establiment que no fossin
supermercats o estancs quedava tancat i el transport públic quedava limitat a
x% de la seva capacitat (7% de trens nacionals, 30% de busos, 30% de metros,
10% de trens regionals,...).
Per a poder sortir a l’exterior hem de
portar una atestació (datada, firmada i amb l’hora precisa) marcant el motiu de
sortida; que només pot ser un dels motius següents:
- Anar a treballar quan el TT no és possible i si, i només si, és essencial per a la població francesa.
- Anar a comprar productes de primera necessitat.
- Consultes mèdiques que no poden fer-se per telèfon.
- Anar a cuidar persones grans o cuidar nens petits.
- Convocació judicial o administrativa.
- Desplaçaments breus per anar a córrer o caminar 1h al dia en un radi d’1km al voltant del teu domicili de confinament.
En cas de no respectar aquestes condicions
et fiquen una multa de 135€, que passa a 200€ en cas de ser reincident i a
3.700€ i 6 mesos de presó en cas de reincidir més de 4 vegades.
· Com
és el dia a dia? Què fas...
Doncs com deia abans el meu dia a dia
laboral no canvia molt perquè continuo treballant. La única diferència és que
enlloc de treballar al despatx treballo des de casa i totes les reunions les
fem per “Teams”. La veritat és que m’ha sorprès positivament la capacitat
d’adaptació de la meva empresa.
Intento sortir almenys una vegada al dia
a l’exterior (ja sigui per anar a comprar, anar a caminar, o pujar a la
teulada), ja que els apartaments a París són molt petits! (sobretot on estic
actualment perquè estic fent obres al pis que em vaig comprar 15 dies abans de
l’arribada del COVID-19 i em trobo provisionalment en un pis molt petit
envoltat de caixes!)
Us
deixo dues fotos d’aquesta setmana: una de les vistes que tinc des de casa (no
està gens malament, no?) i una dels jardins de Champs de Mars (al costat de casa i de la Tour Eiffel) que normalment estan plens de turistes...
· I
l’estat d'ànim de la població?
Jo crec que la paraula és “incertesa”. La
gent està desconcertada, no se sap molt bé fins quan estarem així, quines seran
les pròximes etapes, quan es podrà sortir i en quines condicions,... i sobretot
què passarà econòmicament.
A diferència de l’economia espanyola,
l’economia francesa és bastant més sòlida i les mesures socials aplicades poden
ajudar a molta gent.... però malgrat això els últims articles que he llegit
aquesta setmana parlaven d’una recessió de -1.4 % per a l’any 2020 (vs.¨+1.3%
previst) i un deute públic que es multiplica per 1,8. Crec que només ens queda
esperar i continuar fent una vida el més “normal” possible.
· Com
creus que s’hagués pogut evitar tants morts?
Crec que el nombre de morts és molt
relatiu. “Tants morts” respecte a quina xifra? Al nombre de morts de grip
normal? Al nombre de morts per altres virus (ex. VIH?)?
Les mesures que s’han pres crec que no
són ni les desitjades d’un punt de vista social, ni d’un punt de vista
econòmic. L’equilibri entre el que és èticament correcte i el que és
econòmicament possible és molt relatiu. Per exemple: cal salvar una persona de
90 anys que té COVID-19 abans que una persona que espera un transplantament de
fetge de 25 anys? No seré jo qui respongui a aquesta pregunta però l’única cosa
que està clara és que les infraestructures sanitàries actuals (en tot cas les
franceses) no estaven preparades per una pandèmia així, i han hagut de prioritzar
les persones que podien ser tractades (en detriment d’aquelles que tenien
altres patologies i que no poden ser tractades).
Un
altre element que ha quedat clar és que el model de “offshoring” per reduir costos durant aquests últims anys
(deslocalització industrial en països de baix cost de producció com l’Índia, la
Xina, ...) no han contribuït a una bona gestió d’aquesta crisi sanitària.
· Com
es veu des de França les mesures preses a l'estat espanyol?
La veritat és que he seguit la situació
espanyola bastant de lluny (a part del que la meva família m’ha pogut anar
dient). Crec que cada país ha intentat gestionar aquesta crisi com ha pogut,
intentant trobar l’equilibri entre el que és socialment/èticament acceptable i
el que és econòmicament possible i mostrar una certa unitat d’Europa.
Crec que tots haurem après una lliçó
d’aquesta crisi sanitària, i potser serem més conscients dels “luxes” que tenim
a la nostra societat actual. Si algú ens hagués dit tres mesos abans que
necessitaríem un paper per poder sortir al carrer, cap de nosaltres s’ho hauria
cregut.
El que queda clar és que l’única
constant de la nostra vida és el canvi de variables i la nostra capacitat
d’adaptació a aquestes variables.
