divendres, 10 d’abril del 2020

LA CARME BOIXADERA ENS EXPLICA LA PANDÈMIA DES DE BROOKLYN (EEUU)


Brooklyn 9 d’abril 2020
Què t’ha portat als EUA?
Des del 2010 estic a la ciutat de Nova York treballant de model amb dissenyadors de moda fent les col·leccions i fotografies per la web i presentacions de showroom.

Quines mesures es van prendre?
Vaig tenir l’última feina de moda el 6 de març. Estàvem treballant en un set de fotografia tancat amb unes 8 persones en total i parlant sobre els casos a Itàlia i Espanya, alguns bromejant que només era una grip normal i que era una conspiració per a manipular la borsa.
Aquell divendres tots vam rebre emails comunicant que el dilluns tothom treballaria des de casa i que tots els treballs no essencials estarien cancel·lats fins a nova ordre. Pensàvem que seria cosa d’un parell de setmanes però ja fa un mes.

La majoria de negocis s’han adaptat cap a online per poder sobreviure. Només en un mes l’atur ha pujat a quasi 17 milions de persones als Estats Units. El govern està creant moltes ajudes a les persones que s’han quedat sense feina i per primera vegada a la història han inclòs als autònoms! Hi ha hagut tantes persones intentant apuntar-se a l’atur que les webs porten col·lapsades setmanes.

L’estat de Nova York ara mateix és el que té més casos de Covid 19 que qualsevol altre país del món. Fins i tot un tigre del zoo de NY s’ha contagiat.
Ara mateix el recompte de casos a NY és el següent:
- Casos  87.028
- Recuperats 9.732
- Morts 5.280
Es creu que estem arribant a la punta de corba, ja que fa dos dies seguits que el nombre de casos s’han estabilitzat. 
Això vol dir que les mesures de confinament estan funcionant però no hem d’abaixar la guàrdia!

A poc a poc s’ha anat “tancant l’aixeta” i restringint el contacte entre les persones.
Posant més restriccions de mobilitat i separació física.
Nova York és un punt neural de turisme i negocis que acull a viatgers de tot el món, per això es creu que el virus va començar a circular unes quantes setmanes abans que es registrés el primer cas.

La densitat de població és el factor principal per la ràpida expansió de casos. Durant les primeres setmanes hi havia molta desinformació i confusió sobre què s’havia de fer exactament, si era o no era greu la situació.

El governador de Nova York ha fet un treball espectacular amb l’organització de recursos, és un líder que està agradant molt ara mateix (la gent somia que algun dia vulgui ser president dels EUA).
Com que NY és el més afectat per la crisi s’ha demanat material sanitari i ajuda als altres estats, i la resposta ha estat favorable, voluntaris del sector de sanitat s’han bolcat per a poder ajudar de la manera possible. Tenim un vaixell hospital enorme a Manhattan per ampliar la capacitat dels hospitals.

El problema més difícil de solucionar ha estat el mateix que a tot el món, no tenen suficients màquines d’oxigen pels casos més greus. 
El missatge del govern ha estat el mateix que a Espanya, queda’t a casa: salva vides.
La gent està escoltant més al governador Cuomo que al President Trump, ja que la seva comunicació diària als ciutadans és més clara, amb un pla d’acció que va al gra. 

Així i tot, hi ha algunes comunitats a Nova York que no estaven fent cas de les recomanacions i això ha fet que la policia es posés més estricta tancant tots els parcs de la ciutat (perquè hi havia grups que seguien jugant a basquet com si res).

Els funerals de la comunitat ortodoxa jueva de Williamsburg (molt a prop d’on visc jo) s’estaven fent al mig del carrer perquè els funerals en un local tancat estan prohibits, i el que feien és posar-se tots a fer processó al carrer fins que arribava la policia i els feia dispersar.

Els restaurants segueixen oberts, però només per demanar per emportar (a NY la majoria de gent té mini cuines i molta gent no sap ni cuinar, molts joves i famílies o surten a menjar a fora o bé depenen dels restaurants que et porten menjar a casa. És molt habitual que el forn de casa es faci servir com a calaix per guardar coses més que per cuinar.
Alguns bars que estaven oberts la setmana passada feien còctels i cubates per emportar. Però aquesta setmana molts restaurants i cafeteries que estaven amb horari reduït ja han decidit tancar fins a nova ordre.

Inclús els “delis” de les cantonades, que són 24 hores, 365 dies a l’any, estan tancant (us revelo que era el meu lloc secret on trobar paper de wc al barri, ara he de buscar un altre lloc. Sé que a Espanya també heu tingut aquest problema però és que aquí tenim molts més culs per metro quadrat.. ha, ha, ha!  

Com és el dia a dia? Què fas? 
De moment he pogut treballar des de casa, aquesta setmana hi ha hagut moltes iniciatives de càstings des de casa, i algunes produccions s’estan planejant per “final de maig”. Però treballo a mig gas, i he aprofitat com tothom a cuinar al màxim, provar noves receptes, fer esport a casa i mantenir-me connectada amb la família i amics via zoom, facetime, whatsApp, skype….i estic al dia de totes les sèries de Netflix. 
La meditació m’està ajudant a mantenir el cap a lloc. La veritat és que les setmanes m’estan passant volant.
És un moment de solidaritat, de compassió, d’aprenentatge i d’acceptació de les circumstàncies que estem vivint. 
És una oportunitat per parar, reflexionar, veure les coses des d’una altra perspectiva. I per veure que tots estem connectats i que la globalització té una sèrie de conseqüències bones i dolentes, vivim en un món de dualitat.

I l’estat d’ànim de la població?
Hi ha hagut moments de tot, hi havia molta incertesa al principi, les projeccions eren catastròfiques i hi havia molta por. Hi va haver un dia que vam anar a comprar al supermercat i no hi havia res a les estanteries, no hi havia paper de wc enlloc, estava més buscat que l’or! Com sabeu ara és considerat un regal de bon gust, un amic ens va enviar una botella de vi amb un rollo a dintre. És tendència!

Els que poden treballar des de casa se senten privilegiats i afortunats. Hi ha una gran apreciació per als que treballen en serveis bàsics, gràcies a ells la societat encara pot anar funcionant.
Jo, gràcies a Déu estic amb salut i conec poca gent que s’ha contagiat, unes 5 persones en total del meu cercle i totes s’han recuperat perfectament. Intentem sortir al carrer molt poc i demanem totes les coses del super online.

Com creus que s’hauria d’evitar tants contagis?
Han de trobar la manera de fer tests massius perquè la gent pugui saber si estan bé o no en qualsevol moment. Si un està malalt, es posa en quarantena, la resta podrien tornar a treballar si mantenen mesures de distanciament físic.
Hem de treballar en equip, fer cas de totes les normes perquè la corba sigui la més plana possible. 

Com es veu des de fora les mesures preses a l’estat espanyol?
Les mesures a Espanya han estat més restrictives que les d’Estats Units. Han sigut exemplars, crec que van fer que ens ho prenguéssim més seriosament, i féssim cas de les normatives, però per exemple aquí es pot anar pel carrer i no et posen cap sanció. I no han tancat cap carretera. 
Hi va haver polèmica perquè Trump volia tancar NY i no deixar entrar o sortir a la gent i Cuomo va dir que de cap manera, que seria una tasca impossible en una ciutat d’aquestes característiques.
Les imatges dels hospitals desbordats i sense material de protecció eren devastadores.

Sembla que ara la gent arreu del món està posant de la seva part per a ser bons ciutadans i complint amb la nostra part.
Aquí anem amb mascareta i guants pel carrer, i avui he vist a una persona amb una mascara de gas, és curiós com  una cosa que fa un parell de setmanes em xocava i ara ho he normalitzat. 

Una de les coses que em pregunto és com ens saludarem en el futur? A Nova York es xocava la mà, però a Espanya que es donen dos petons i una abraçada… creieu que tots acabarem fent com els japonesos i ens direm hola i adéu amb una reverència ?
De moment us envio molts petons i abraçades virtuals, us desitjo molta salut i molta paciència! Ho superarem!
Carme Boixadera