RECORDANT EL PASSAT
Una mirada penetrant.
Un somriure sincer.
Crits de nens al carrer.
Aixecar-me amb l'olor del cafè.
La meva infantesa recordo...
Ai! Aquells moments d'avorriment!
Estar estirada al camp
i el cel contemplar.
Passar l'estona mirant els núvols
i figures imaginar.
Això era avorriment!
Estones a la meva habitació,
estirada al llit pensant i recordant.
Visites de la melancolia
aquelles tardes de pluja
quan et quedaves pensativa
mirant per la finestra,
sense res a dir però tant per sentir!
Això era avorriment!
Avorriment tan necessari
que ens fa
imaginar, pensar i recordar.
Avorriment tan necessari
per conèixer-se a un mateix,
per saber-te expressar,
per sentir, per parlar.
Avorriment,
avui dia per tants oblidat
i de vital necessitat!
EL REALMENT IMPORTANT
En aquests dies de confinament
que tots en família estem,
hauríem de parar i pensar
tot el que la vida ens ha donat
i el que realment és necessitat.
Roba, llaminadures, restaurants,
capricis d'oci
que alguns troben a faltar.
Família, amor i amistat,
tresors que la vida ens dona
i molts no saben valorar.
Menjar i temps
és el que realment necessitem.
Menjar per subsistir
i temps per compartir,
per viure i gaudir.
El ritme frenètic
que aquesta societat
ens obliga a portar
no és viure, no és necessitat!
Per què tant treballar i tant temps malgastar
en altres activitats?
Quan el més important és en família estar.
Quan ets gran
ja no els disfrutes
com els hauries de disfrutar.
Ara aquests dies
ens n'estem adonant.
Potser és hora
de començar a canviar.
La societat som tots
i entre tots hem de lluitar.
No volem perdre més temps!
Volem viure moments!!
Raquel
Avens
