VETERANS GOLMÉS 1 – VETERANS PALAU 1

ELS NOSTRES VETERANS ALLARGUEN LA SEVA HISTÒRIA AQUESTA TEMPORADA I ES PLANTEN A LA FINAL DE COPA DESPRÉS D’ELIMINAR AL GOLMÉS ALS PENALS

Semifinal en tota regla on es trobaven dos equips que es coneixen massa, que es tenen ganes i on cada pilota és una lluita de titans, partit dur, rocós amb emoció i on els nostres, més forts mentalment, s’emporten el passi a la final després d’una tanda de penals agònica, tot un partit de la màxima amb totes les lletres.

El Palau es presenta al Municipal de Linyola en les semifinals de copa amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Felip, Lluis, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortés i Vera, quedant a la banqueta Bertrán, Paco, Jacint, Pere, Joe, Mayoral, Ramon Jiménez i Gerard.

La revàlida estava servida, el sorteig de copa ens donava un nou partit de la màxima, un Golmés-Palau, màxima rivalitat, el derbi dels derbis, campió contra sots campió i dos equips molt igualats on els detalls són tan importants que poden decantar la balança d’una banda o d’una altra, els dos ho saben, el Golmés portarà el partit al físic i el Palau al control dels temps, una guerra psicològica i el partit de la màxima que comença amb puntualitat, amb una molt bona entrada, on la gent de Golmés es desplaça en massa i la gent del Palau deixa als seus una miqueta de banda, tret del pare del Joan Serrano que com sempre està al cantó del seu equip, gràcies Josep Maria.

Els primers minuts comencen amb un Golmés molt replegat a veure com surt el Palau, i el Palau que amb la pilota pot fer molt de mal, el Joan i el Jordi agafen el control del partit, i es comença a construir des de darrere, amb una Miquel Farnell descomunal i el “Mariscal” Piqué marcant la ratlla en defensa, i els dos cunyats (Poli-Felip) cobrint bandes, el Palau decidit a guanyar el partit i el Golmés a nedar i guardar la roba.

El Palau vol provar el porter local, i un excepcional Lluis, què gran jugador tenim per banda esquerra, que desborda un i altre cop buscant al Vera i al Cortés, que s’han de barallar amb una defensa molt contundent i expeditiva, treball de desgast i en busca del mil·límetre necessari per trobar la porteria del Golmés.

A “la bèstia” Montserrat li costa entrar al partit, ja que el coneixen a la perfecció i saben que al mínim espai et fa un vestit a mida, però quan entra, és quan el Palau fa més perill.

Però el futbol és el futbol, i en el primer xut entre els tres pals del Golmés ens fan l’1-0 al minut 24, un gran xut des de fora de l’àrea del seu interior, el Caelles que toca la pilota amb una estirada espectacular, pilota al pal i a la xarxa, un gran gol dels locals, i on el Caelles ha fet tot i més, però estem on sempre, ens fan el gol en la primera arribada amb perill i de traca i mocador, com de costum, tocarà fer una miqueta més del normal de nou, ja que el rival és com picar pedra i no ens deixaran ni mig pam d’aire per remuntar.

Però l’equip es refà del cop i continua amb el seu joc, primers canvis, entra la Roca Mayoral per aguantar la pilota a dalt i el Ramon Jiménez a “currar” i desgastar al Golmés.

El Joan Serrano que demostra de nou que els galons són els galons, i fa un nou recital de com es mana un mig del camp, amb el Golmés encara més replegat, el gran “Kaiser” que mou l’equip, talla, agafa totes les pilotes dividides, va per dalt, va per baix, un jugador impagable, únic i que no existeix cap com ell, sort que és del Palau, i és un dels nostres capitans.

El Palau amb el cor ferit, que vol almenys arribar a la mitja part amb taules, i ho aconsegueix al minut 34, “la bèstia” Montserrat que li donen aquella mica d’espai que necessita per fer un estrip, i a fe de déu que ho aprofita, jugada per banda dreta, xut a porta, refús defensiu, pilota al Jordi Baró, nou refús defensiu i el Carles Cortés que entra en cos i ànima, i entre ell i tota la força mental que té aquest equip i el Palau que aconsegueix l’empat a un.

Amb l’empat a un entra el Joe pel Jordi, per donar una miqueta d’aire al nostre jugador franquícia, que s’ha multiplicat per tres, fent de nou un partit per emmarcar, quina sort adoptar aquest noi de Serós, que ja té “pedigrí” del Palau.

També entra “l’esmoladora” Bertran, i ara amb tanta gent de lluita i brega, el Golmés que vol arribar a la mitja part al sentir-se molt incòmode amb el treball fosc dels nous actors.

La segona part que comença amb més canvis, el Jacint que entra pel Felip per donar més profunditat a la banda esquerra, el Pere que surt pel Piqué com a central (mare meva el partidet del Pere, atent, ràpid, expeditiu, estant a l’altura de tota una bèstia com és el Miquel Farnell).

El Palau que vol anar pel partit, el Golmés continua replegat i buscant les contres, ja que el Palau juga molt avançat i buscant reduir els espais, sabent que a darrere són ràpids tot i la diferència d’edat entre defenses del Palau i davanters del Golmés, però els nostres estan vivint  una tercera joventut, i això li dona aquell pèl de velocitat que et falta i que supleixes amb una veterania que no tenen els teus rivals.

El Palau té les primeres ocasions, però no són clares, el partit és molt travat, molt al cos a cos, amb interrupcions, faltes i cap dels dos equips li dona un glop d’aire a l’altre.

Entra el Gerard per donar pauses a l’atac, i també s’ha de dir per si hi ha un mil·límetre, que sigui seu i decidir el partit, entra també el Paco per donar descans al Montserrat i també cobrir les pujades del Poli, que avui s’ha fet un fart de pujar i baixar, treballant fins al límit dels seus veterans pulmons.

El minuts passaven, el partit continuava igualat i les forces no podien ser més igualades, però les oportunitats no arribaven per cap de les dues bandes.

El Palau va a totes i surten al camp de nou el Vera, Montserrat, Jordi Baró, Lluís, amb tota la carn a la graella, amb el Jacint sent l’amo i senyor de la banda esquerra, amb el Poli corrent per l’autopista que havia per banda dreta, amb el Pere-Miquel dominant els temps defensius, amb el Joan i el Jordi manant al mig del camp, el control passa de nou al cantó del Palau, i el Gerard en té una i molt clara al minut 87, però la pilota surt llepant el pal esquerre del Golmés després d'un control i xut excepcional.

Però el Golmés no es rendirà, i té la darrera oportunitat amb un xut espectacular d’un davanter local, millor aturada del Caelles i pilota al pal, ensurt de mort, però tindre un gran porter com el Caelles, és una assegurança de vida, minut 94 i final del partit, empat just i tot per decidir en la cruel tanda de penals.

La ruleta que comença, el Piqué que decideix que els jugadors amb més tècnica siguin els encarregats del fer els xuts, Golmés-gol, Lluís-gol, Golmés-gol, Joan-gol, Golmés-gol, Jordi-gol, Golmés-gol, Montserrat-gol, Golmés-gol, i ara no podem fallar, el Vera que l’ha de fer sí o sí, el Vera que l’agafa i gol, “Gran” Vera, així demostrant que tens mentalitat del Palau.

Entrem a la mort súbdita, el Golmés que falla el seu penal, i ara sí, el Palau el fa, tenim el passi a la final, els nostres Veterans que es miren i sense dir ni ase i bèstia, el Miquel Farnell, que s’aixeca, agafa la pilota, mira al porter del Golmés, pilota al fons de la xarxa, alegria desbordada i els nostres Veterans que continuen fent historia i són a la final de copa del torneig de Telègrafs, una final on ens espera un primera, i no un primera qualsevol, si no els Veterans de la Bordeta un històric que ja té varies lligues, copes i supercopes a les seves vitrines.

Felicitar als companys del Golmés pel seu gran partit, per la seva lluita i perquè el nostre esforç tingui un valor doble, gran temporada també dels nois del Golmés.

Amics, afició, gent del Palau, els nostres Veterans continuen fent historia, el doblet està a un partit, una cosa així no s’havia vist en 99  anys de història del futbol del Palau i en 9 anys de la història dels nostres Veterans.

Diumenge 17 de Juny la data de la final de copa, els Veterans de la Bordeta el rival, el que no se sap encara és ni l’escenari del partit ni l’hora, però us mantindrem puntualment informats.

Els Veterans de la Bordeta són els favorits, els nostres Veterans no tenen res a perdre i molt a guanyar, a ganes no ens guanyen, segur, diumenge podem tocar la glòria, no us ho perdeu si us plau !!!!Que poc que s’ho esperen!!!! !!!Visca el Palau, els nostres Veterans, la mare que els va parir a tots i Visca el millor poble del món!!!!

Un altre cop !!!!Que poc que s’ho esperen!!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Golmés 1 - Veterans Palau 1