VETERANS PALAU 0 – VETERANS ALMENAR 3

ELS VETERANS NO TROBEN EL SEU RUMB I L’ALMENAR ELS FA UN “TRAJE A MIDA”

Decebedor començament de temporada dels nostres veterans, amb 2 derrotes seguides a casa i una victòria com a visitant, deixant les grans sensacions de la pretemporada per a més endavant.

El Palau es presenta a l’important partit d’avui amb Piqué, Ramon Jové, Poli, Oscar, Pere, Txus, Joe, Joan, Jacint, Gerard i Antonio Vera, quedant a la banqueta Ramón Jimenez, Bibi, Willy, Mayoral, Paco, Miki i Bertran.

Amb 18 jugadors de camp (cosa impensable l’anterior temporada), sense porters i amb “l’avi per tot” Manel, de Piqué de nou de porter, com a comodí total, els nostres veterans es presenten al municipal de Sant Roc, davant d’un dels millors equips de la categoria, i que aquest any molt reforçat, sembla que potser volen pujar a primera, per tant cal sortir endollats des del primer minut, però la veritat, som el Palau i ens hem deixat el carregador a la caseta.

Comença el partit i al minut tres ens fan el primer, un córner ben tret al punt de penal, cop de cap del seu jugador franquícia i 0-1. Això té molt mala pinta, ja que aquest equip quan rep un gol en contra als primers minuts li costa molt després entrar en el partit.

L’Almenar, un equip molt compacte i rocós, que no et deixa jugar amb la seva intensitat, que a sobre aquest any ha fet un “pla renove” al mig del camp, i corren que se les pelen, porten el partit a on volen, i és que el Palau és incapaç de fer entrar en joc al Joan Serrano i la possessió i la pilota és visitant, amb aquesta situació l’equip està mort i així ha estat en els primers 25 minuts.

Però el Palau ha anat entrant al partit, i més hagués entrat en el partit, si el Poli hagués encertat a fer entrar un bon cop de cap a la sortida d’un córner, executat de manera magistral pel Jacint, però la pilota va a dalt i l’empat no arriba.

Un parell de pilotes franques pel Ramon Jiménez i el Bertran que no arriben per poc quan estaven sols davant del porter, i l’Almenar, que tot i dominar completament el partit, no ha tingut cap clara ocasió de gol en tota la primera part, fins que al minut 41, ens fan una contra, després d’una recuperació de pilota en un atac local, i amb un més dubtós fora de joc de l’autor de la passada de gol, ens fan el 0-2, que deixava el partit molt costa amunt, mitja part i a veure si podem aclarir idees, perquè tot i tindre uns bons quinze minuts, no hem estat al nivell esperat pel potencial de l’equip.

La segona part més del mateix, el Palau incapaç de lligar tres passades, l’Almenar jugant molt intens i molt còmodes i el Palau estirant-se per arribar a l’àrea visitant, però sense arribar amb cap perill.

Moments de joc dur per part dels dos equips, un àrbitre amb un arbitratge molt sibil·lí i un rival molt superior als nostres veterans.

Al minut 67 ens fan el 0-3 definitiu amb un bon xut ras i enganxat al pal, que el nostre porter d’emergència no ha pogut fer res de res

La resta de la segona part sense història, un Palau impotent, que ha hagut de treballar molt en defensa perquè la derrota no hagués estat més dolorosa, encara que s’ha de dir que l’Almenar tampoc ha tingut cap ocasió clara de gol, i tot i el resultat, tot el que ha tingut ha anat a dins, final del partit i els nostres veterans que necessiten encaixar peces i agafar el ritme de joc i ocasions que se li suposa, o serà una altra temporada sense emocions fortes.

També s’ha de de dir que les dos derrotes han estat amb potser els dos candidats al títol, ja que l’Almenar va ser tercer i el Torres de Segre quart l’anterior temporada, però el Palau amb l’equip que té, te l’obligació d’almenys jugar de tu a tu, a aquests equips, però això no és com comença, si no com acaba i tinc la sensació que quan encaixin les peces, no ens aturarà ningú, però cal treballar i treballar, i anar partit a partit, però necessiten lligar victòries seguides, ja que hi ha equips que s’estan marxant en punts, encara que la lliga és molt llarga i som el Palau, capaç del millor i del pitjor, el pitjor ja ho hem fet, ara toca el millor, i ja veureu, !!Que poc que s’ho esperen....!!

Proper diumenge visita al camp del Bellpuig, un altre os i si estiguéssim al ball de la festa major, ja haurem ballat amb les més lletges, almenys esperem treure els tres punts i fer un bon ball, però caldrà posar-se les piles i aprendre a ballar compassats, o serem nosaltres la “guapa tòtila, del ball de festa major”, que a sobre de ballar amb ells, ens fotran mà al cul i els hi pagarem el vermut...

Som-hi veterans!!! Això s’ha de canviar ja!!! i el Bellpuig ha de ser el nostre proper cadàver!!! Que poc que s’ho esperen!!! Força Palau!!!!!

Enllaç a l'àlbum  Futbol Veterans Palau 0 - Veterans Almenar 3