ELS DETALLS COMDEMNEN DE NOU
ALS NOSTRES VETERANS
Complicada sortida al camp d’un
dels equips més en forma de la categoria, partit igualat amb una millora
considerable dels nostres veterans, però els detalls i la falta d’encaix de los
noves peces ens condemnen de nou.
El Palau es presenta al
municipal de Bellpuig amb Albert, Ramon Jové, Poli, Piqué, Oscar, Bertran,
Jordi, Antonio Vera, Jacint, Mayoral i Ramon Jiménez, quedant a la banqueta
Iván, Joan Serrano, Gerard, Willy, Miquel Farnell, Cortés i Pubill.
Complerta plantilla la
presentada a Bellpuig, amb la important absència del Joan Serrano a l’equip
titular ja que ha arribat tard i amb molts jugadors per fer variants de joc
durant el partit.
El partit comença amb domini
visitant que vol i té la pilota i amb un Bellpuig sorprès per l’empenta
visitant, que tanca files i espera a la contra.
Amb la pilota al poder del Palau i amb un Bellpuig sense entrar al joc, avui si que es comença a veure a un gran Palau.
Amb la pilota al poder del Palau i amb un Bellpuig sense entrar al joc, avui si que es comença a veure a un gran Palau.
Primeres ocasions amb xuts des
de fora de l’àrea del Antonio Vera, que han fet intervenir al seu porter, per
la seva banda el Bellpuig molt ordenat, però sense perill.
Com ens està passant
darrerament, els detalls ens condemnen, al minut 15, i a la primera arribada
local, corner a favor del Bellpuig, i cop de cap impecable d’un jugador local,
en una greu errada de marcatge i gol per tot l’escaire, tot i que l’Albert l’ha
tocat, ja som on sempre, primera ocasió, primera errada individual i primer gol
en contra.
El Palau es refà ràpidament, i
sobre tot amb l’entrada al camp del Miquel Farnell, que li dóna molts cavalls
de potència al mig del camp, junt amb un gran partit del Jordi Baró, la pausa
que ha donat al joc l’entrada del Gerard, i un Pubill molt incisiu que portava
de cap a la defensa local.
Al minut 35 arriba l’empat, una
bona passada a l’espai del Ramon Jové, la pilota que la controla l’Antonio
Vera, se’n va del seu marcador i fa el merescut empat.
A partir d’aquest moment el
Palau ha estat l’amo i senyor del partit, un més que possible penal al Pubill,
que l’àrbitre no ha volgut veure, un gran xut de l’Antonio Vera amb una encara
millor aturada del seu porter i el Palau que cada cop està més a prop de
guanyar el partit, i arriba la clau del partit, al minut 41 en un atac local,
el Poli talla una pilota al mig del camp agafant a tot el Bellpuig a dalt, es
fa una contra amb un Carlos Cortès molt ràpid que encara porta, el Poli i
l’Antonio Vera que segueixen la contra amb un clar tres contra dos, la pilota que
acaba als peus del Poli, que incomprensiblement xuta a prop del pal però a
fora, perdonant la millor ocasió del partit.
A la següent jugada, i al minut
42, penal a favor del Bellpuig amb una errada d’infantil d’un defensor visitant
i el Bellpuig que no perdona, 2-1, final de la primera part i el Bellpuig que
no es creu que vagi al final de la primera part amb avantatge i el Palau amb
“cara de moniato”.
La segona part comença amb un
partit molt igualat, però el Palau ja no està tant fresc i amb les idees tant
clares com a la primera part, amb el Joan Serrano al mig del camp i el Miquel
al darrere, hi ha un canvi substancial del joc, però guanyem molta sortida de
pilota des de la defensa.
El Bellpuig no crea perill i el
Palau que reclama de nou un penal per unes clares mans d’un defensa local, però
avui l’àrbitre no té ganes de ser just amb el que passa al camp, ocasions del
Mayoral, un altra del Pubill, i un Palau que té controlat al Bellpuig que no li
crea cap perill.
Els minuts passen i el gol
visitant no arriba, els nervis tornen a l’equip, on amb l’entrada de molts
jugadors nous aquesta temporada, i la falta d’automatismes entre els jugadors
nous i els jugadors vells, fan que al Palau li comencin a entrar els nervis.
El partit s’ha acabat amb una
greu errada col·lectiva tant de la defensa com del nostre porter, i al minut 74
ens fan el definitiu 3-1, a partir d’aquest moment, res de res, tret d’una nova
ocasió del Bellpuig i un Palau impotent en atac, final del partit i nova
derrota, també s’ha de dir que el Bellpuig es col·loca segon en posició
d’ascens i el Palau que és molt a prop del pou de la classificació.
Resum, el Bellpuig ha tingut 4
ocasions i ha fet 3, el Palau ha tingut 5-6 ocasions i ha fet 1, el Palau ha
tingut 3 errades i els hi ha fet 3, el Bellpuig no ha tingut cap errada i per
això s’ha emportar els tres punts.
Aquest equip té molt de
potencial, però per exemple avui havia fins a 6 jugadors nous a sobre del camp,
els automatismes s’han de treballar i les errades s’han de corregir, quan tot
estigui amb ordre, dubto que cap equip sigui superior al Palau, però de moment
estem on estem, que és l’infern, però això ho canviarem aviat, i diumenge tenim
la primera oportunitat davant un Miralcamp que tampoc ha començat massa bé,
així que som-hi nois, això no és com comença, si no com acaba, som-hi Palau.
