El divendres, 6 de maig, l'exjugador del FC Barcelona Julio Alberto Moreno Casas ens va oferir una xerrada autobiogràfica davant un auditori que pràcticament va omplir la sala d'actes de l'edifici sociocultural. Després d'uns primers moments d'inquietud per problemes tècnics amb el so dels micròfons el jugador va optar per aixecar-se de la cadira i fer la xerrada a viva veu, assegut a la taula per uns moments i, després, la major part del temps, dempeus i caminant per davant de la primera filera de cadires. Tot i no portar micròfon i no aixecar quasi gens la veu, es va fer escoltar perquè el que explicava i com ho va fer va despertar l'interès i l'empatia dels allí presents.
Tot i la duresa d'alguns dels episodis biogràfics que va relatar la xerrada es va fer amena perquè en tot moment va saber salpebrar l'explicació amb la narració d'anècdotes força impactants i, al mateix temps, sabia extreure de cada vivència, més o menys dolça o amarga, una lliçó de vida. Portava un guió escrit però va haver un moment que se'l va saltar i, deixant de banda les anotacions que duia, ens va regalar tot un seguit d'anecdotari al voltant de les seues vivències entre bambolines com a jugador de Primera Divisió al FC Barcelona i a la selecció espanyola.
Després d'una primera etapa familiar humil i duríssima el futbol va rescatar econòmicament i vitalment a una persona que havia sofert tota mena de vicissituds fins als 15 anys: desemparament, abusos, ...
L'etapa com a jugador professional la va descriure com una de les experiències vitals més meravelloses que un pot arribar a viure i va tenir el goig de participar en una etapa al FC Barcelona rodejat de grans jugadors i de grans tècnics. Tot just després d'abandonar el futbol el van incitar a entrar en un món que per ell era molt desconegut i que el va dur al precipici: les drogues. Li va costar Déu i ajuda i una recaiguda (pràcticament una dècada) sortir d'aquest món.
Una mà amiga -Joan Laporta- se li va creuar pel camí en el moment oportú que començava a renéixer. El Jan li va dir que el volia recuperar per al club i va començar a treballar en l'Àrea Social del FC Barcelona. Allí va tornar a impulsar-se com a persona, com a professional i, esperonat per una nova companya afectiva, va tornar a tastar el costat dolç de la vida.
La vida ha posat a prova a Julio Alberto en moltes ocasions però, al final, amb el seu caràcter i la seva actitud, no només ha pogut sobreviure sinó que n'ha sabut treure profit personal i, de retruc, ha pogut ajudar als que l'envoltaven en cada moment.
De la filosofia de vida que n'ha tret de tot plegat no s'ho ha volgut quedar per a ell mateix i des de fa uns mesos que s'ha embarcat en el projecte d'aquest llibre i en aquestes xerrades per difondre tot el que ell ha experimentat i ha après dels embats de la seva biografia. Ens el llegirem, oi tant. Gràcies, Julio Alberto. I gràcies Penya Barcelonista del Palau d'Anglesola per l'oportunitat de tenir-lo a casa.
