TORNA LA DERROTA, PERÒ EL PALAU
MEREIX UN MILLOR RESULTAT.
Penúltim partit de la
temporada, visita del segon classificat al municipal de Sant Roc, on avui els
nostres veterans actuen com a visitants, donat que els nois de Perú no tenen
camp disponible.
Bona temperatura, terreny de joc en perfectes condicions per a la pràctica del futbol, l’àrbitre estrella del campionat, el segon classificat contra l’equip més en forma, i l’ascens a primera en joc, tots els al·licients per una gran matinal futbolística.
El Palau es presenta amb: Albert, Ramon Jové, Piqué, Pere, Jacint, Joan, Jordi, Txus, Bertran, Gerard i Pubill. A la banqueta Caelles, Paco i Miki.
Emotiu minut de silenci per la trista notícia del nostre jugador de l’amateur Dani Farré, i una raó més per aconseguir la victòria, dedicar-li al nostre jugador.
El partit comença amb molt de ritme i en la primera aproximació a l’àrea visitant i primer gol, amb un gran xut creuat del Jordi Baró, que ja des dels primers minuts vol fer com en Tarradelles, dient “ja sóc aquí”, minut 3 i 0-1.
Els Peruans veuen perillar l’ascens i comencen a combinar i fer els seu joc, un joc, per cert, del que no sabem mai com tallar-lo d’arrel, ja que acumulen molta gent al mig del camp, i ens creen sempre superioritats de dos contra un, si a això li sumem que no s’ho pensen dos cops a l’hora de xutar a porta, comencen un bombardeig de xuts sobre la porteria d’un immens Albert, que amb grans aturades, comença a ser l’heroi del partit.
Però al minut 11 ens fan
l’empat amb un xut des de fora de l’àrea i per tot l’escaire.
Amb les taules al marcador, són els Peruans els que marquen el ritme del partit, el Palau fa una passa enrere, i busca unes bones contres que ens podien haver donat el segon, amb oportunitats pel Txus i el Pubill.
La lesió muscular del nostre
capità, Manel Piqué, ens fan recompondre l’equip, situant de nou al Joan de
central, davant la plaga de lesions en defensa.
Els Peruans, amb una bona
jugada de combinació i millor definició, ens fan el 2-1 al minut 39, resultat
amb el que arribem a la mitja part.
La segona part comença també amb un ritme alt i un Palau que vol anar pel partit en tot moment, amb un alt ritme de joc, i un Palau molt intens.
Amb l’equip ben endollat, amb
un Jordi que tira de l’equip, amb un Gerard i Pubill molt participatius en
atac, i un Bertràn fent molt bona feina al mig del camp, fem l’empat al minut
57, amb una molt bona contra per banda dreta, que el Bertràn acaba rematant de
cap al fons de la xarxa, 2-2 i les espases en alt.
Igualtat total i els dos equips que van pel partit, un buscant l’ascens i els altres buscant el “que poco que os lo esperáis”, però la sort ens dóna la esquena i en un xut des de fora de l’àrea, és desviat per un defensa del Palau, despistant al Caelles i fent el definitiu 3-2 al minut 78.
12 minuts pel davant i els nervis a flor de pell, prova d’això és que els nois del Perú entren al altre futbol i hi ha un carrusel de protestes, discussions i entrades fora de temps, que un molt bon àrbitre sap tallar amb targetes verdes per dos peruans i pel Miki i Jacint, arribant a un punt on juguem nou contra nou, poc després segona groga per un Peruà i 8 contra 9.
El Palau disposa de bones oportunitats, i primer un pal del Gerard i després una gran jugada de crack del mateix Gerard, que amb uns balls de saló deixa la cintura per terra de fins a tres defensors, no poden donar un més que merescut empat als nostres veterans.
Final del partit i tot el peix venut, amb els resultats d’aquest cap de setmana, el Lleida campió i els Peruans segons pugen a primera. L’Almenar i el Torres de Segre es jugaran la promoció a la darrera jornada, i tots quatre jugaran la copa.
Els nostres veterans tan sols poden aspirar al setè lloc si el proper diumenge 29 són capaços de guanyar al Rosselló al darrer partit del campionat.
Això arriba al seu final i els
nostre veterans continuen donant la cara i deixant el nom del Palau ben i ben
alt, orgullós dels nostres veterans.
Finalment volem donar el nostre condol a l’amateur i a la família del Dani Farré, amb la terrible noticia rebuda el passat divendres, i que la veritat la vida és molt injusta, i més amb nois plens de vida com el Dani. Desgraciadament nosaltres, el Veterans, sabem el que és això, ja que fa 17 anys vam passar pel mateix tràngol al perdre al nostre amic i company Joan Carles Lahoz, unes pèrdues irreparables, però mentre hi hagi futbol al Palau, la memòria del Joan Carles i del Dani estaran presents en tots nosaltres.
