Tres
escriptors han format part de la taula del 8è Vermut Literari del Palau
d'Anglesola, que ha dut per títol "Qui l'ha parit". Per una banda el
Pere Trilla, filòleg i escriptor, pare, i coautor del llibre recentment publicat "100 palabras esencia
Els tres han compartit l'experiència d'escriure sobre l'embaràs, el part i el postpart, quelcom que forma part connatural de la condició humana però té encara molt camp per recórrer. Els ponents han coincidit que la informació és essencial, que la mare i el pare han d'ésser protagonistes d'aquest moment vital, tenint el màxim de coneixements possibles. Per això és bo apropar l'experiència d'altres, sigui en format llibre, sigui a partir de les xarxes. Venim d'uns temps que el part estava dirigit pels professionals, o fins i tot les institucions marcaven com havia de ser l'alletament. Avui sortosament el paradigma és un altre, marcat segurament pel sentit comú i el retorn a viure-ho tot de forma més natural.
Parlar i escriure sobre embarassos i parts ajuda a trencar pors. També constatem que encara hi ha tabús en aquest àmbit, per exemple les pèrdues perinatals, els avortaments, o la infertilitat.
L'experta en Comunicació Social, Mariona Visa, ha col·laborat en diferents estudis que analitzen el tractament que es fa de la maternitat, la criança i els rols parentals als diferents mitjans de comunicació, les sèries, pel·lícules o blogs. Massa sovint ha constatat com en aquests guions dominen encara els valors del conservadorisme i la perpetuació dels rols que minoritzen el paper de la dona situant-la encara en l'àmbit domèstic o allunyen el pare de compartir criança.
El metge neonatòleg ha remarcat la importància i la responsabilitat que té la societat a través de les seves institucions en el sentit de facilitar el vincle dels pares en els primers mesos de vida del nadó. És essencial. En aquest aspecte estem a la cua en taxes de natalitat, entre altres coses, perquè encara no es destinen els recursos suficients que han de permetre una dedicació intensa dels pares a la criança i afavoriment del vincle afectiu.
Tots els ponents van recomanar als nous pares que s'obrin a tots els canals d'informació que hi ha ara disponibles de cara a afrontar amb menys dramatisme i amb més seguretat tot el que envolta el procés de gestació, part i criança. Tot i constatar que hi ha algunes fases de l'educació de l'infant on es detecta alguna llacuna pel que fa a bibliografia publicada, en general, hi ha prou bones publicacions i fonts d'informació molt bones que poden ajudar i molt a fer front a la responsabilitat d'exercir de pares i mares. Ens hem d'acostumar a buscar aquesta informació que, de ben segur, les nostres àvies i besàvies, ja tenien interioritzada de forma natural.
En el tema de com s'afronta el part en altres latituds, el Pere Trilla, va indicar que en els països nòrdics hi ha matisos en funció de si parlem d'un entorn urbà o rural. Curiosament, es destinen més recursos a naturalitzar el part a domicili en les zones urbanes que són les que tenen més proper una institució hospitalària. En canvi, en zones rurals allunyades dels hospitals no s'assumeixen riscos innecessaris i no promouen tant aquesta tendència. Perquè, si bé les tendències marquen un retorn a naturalitzar el part, el sentit comú, tampoc pot prescindir de l'ajuda vital que ens pot oferir la tècnica en cas de complicacions. Com en tot, es tracta d'intentar assolir un equilibri raonable, ha defensat el filòleg.
Els autors han pogut fer tertúlia amb el públic entorn un vermut de migdia. Precisament el Vermut Literari que enguany ha arribat a la seva 8a edició vol apropar la literatura i els escriptors al gran públic en un format distès i proper. En edicions anteriors hi han participat escriptors locals, cuiners, historiadors o dones escriptores, entre altres àmbits. L'escenari del Vermut ha estat la Plaça de la Generalitat del Palau d'Anglesola.
Els tres han compartit l'experiència d'escriure sobre l'embaràs, el part i el postpart, quelcom que forma part connatural de la condició humana però té encara molt camp per recórrer. Els ponents han coincidit que la informació és essencial, que la mare i el pare han d'ésser protagonistes d'aquest moment vital, tenint el màxim de coneixements possibles. Per això és bo apropar l'experiència d'altres, sigui en format llibre, sigui a partir de les xarxes. Venim d'uns temps que el part estava dirigit pels professionals, o fins i tot les institucions marcaven com havia de ser l'alletament. Avui sortosament el paradigma és un altre, marcat segurament pel sentit comú i el retorn a viure-ho tot de forma més natural.
Parlar i escriure sobre embarassos i parts ajuda a trencar pors. També constatem que encara hi ha tabús en aquest àmbit, per exemple les pèrdues perinatals, els avortaments, o la infertilitat.
L'experta en Comunicació Social, Mariona Visa, ha col·laborat en diferents estudis que analitzen el tractament que es fa de la maternitat, la criança i els rols parentals als diferents mitjans de comunicació, les sèries, pel·lícules o blogs. Massa sovint ha constatat com en aquests guions dominen encara els valors del conservadorisme i la perpetuació dels rols que minoritzen el paper de la dona situant-la encara en l'àmbit domèstic o allunyen el pare de compartir criança.
El metge neonatòleg ha remarcat la importància i la responsabilitat que té la societat a través de les seves institucions en el sentit de facilitar el vincle dels pares en els primers mesos de vida del nadó. És essencial. En aquest aspecte estem a la cua en taxes de natalitat, entre altres coses, perquè encara no es destinen els recursos suficients que han de permetre una dedicació intensa dels pares a la criança i afavoriment del vincle afectiu.
Tots els ponents van recomanar als nous pares que s'obrin a tots els canals d'informació que hi ha ara disponibles de cara a afrontar amb menys dramatisme i amb més seguretat tot el que envolta el procés de gestació, part i criança. Tot i constatar que hi ha algunes fases de l'educació de l'infant on es detecta alguna llacuna pel que fa a bibliografia publicada, en general, hi ha prou bones publicacions i fonts d'informació molt bones que poden ajudar i molt a fer front a la responsabilitat d'exercir de pares i mares. Ens hem d'acostumar a buscar aquesta informació que, de ben segur, les nostres àvies i besàvies, ja tenien interioritzada de forma natural.
En el tema de com s'afronta el part en altres latituds, el Pere Trilla, va indicar que en els països nòrdics hi ha matisos en funció de si parlem d'un entorn urbà o rural. Curiosament, es destinen més recursos a naturalitzar el part a domicili en les zones urbanes que són les que tenen més proper una institució hospitalària. En canvi, en zones rurals allunyades dels hospitals no s'assumeixen riscos innecessaris i no promouen tant aquesta tendència. Perquè, si bé les tendències marquen un retorn a naturalitzar el part, el sentit comú, tampoc pot prescindir de l'ajuda vital que ens pot oferir la tècnica en cas de complicacions. Com en tot, es tracta d'intentar assolir un equilibri raonable, ha defensat el filòleg.
Els autors han pogut fer tertúlia amb el públic entorn un vermut de migdia. Precisament el Vermut Literari que enguany ha arribat a la seva 8a edició vol apropar la literatura i els escriptors al gran públic en un format distès i proper. En edicions anteriors hi han participat escriptors locals, cuiners, historiadors o dones escriptores, entre altres àmbits. L'escenari del Vermut ha estat la Plaça de la Generalitat del Palau d'Anglesola.
Enllaç a l'àlbum 8è VERMUT LITERARI: "QUI L'HA PARIT!"
