diumenge, 8 de maig del 2016

VETERANS PALAU 5 – VETERANS LLEIDA 1

MANETA AL LÍDER, ELS VETERANS MÉS QUE UN EQUIP: EL MILLOR EQUIP!

Visita del líder al municipal de Sant Roc, visita d’un gran equip amb totes les lletres, i matemàticament equip de primera, amb una victòria avui eren campions, però nois ho sento, que poc que us esperàveu, que la meva predicció de fa dies s’ha fet realitat, i els nostres veterans han passat per sobre del millor equip de la categoria.
El Palau es presenta sense porters, sense el Caelles ni l’Albert, amb la defensa en quadre, sense el Ramon Jové, Poli i Felip, i sense el Txus i Paco al mig del camp o sense el Ramon Jiménez a la davantera, per plorar o tremolar, però no, els que hi van valen per quatre, ADN del Palau.
El Palau surt de la partida amb Piqué, Bertrán, Pere, Joan, Jacint, Lluís, Jordi,  Miki, Pubill i Gerard.
Si fem els deures i som aplicats, veiem que som 10, però no passa res, som del Palau.
Amb la novetat del Bertrán, fitxatge d’urgència degut a les lesions de llarga durada del Ramon Jiménez, Poli i Felip, ens han permès fitxar al gran Bertri, que torna per la porta gran a casa seva, després de quatre temporades.
Partit igualat i domini altern, on un gran Palau que cada cop es troba més còmode amb l’adversitat, s’avança en el marcador amb una falta directa del nostre “Kaiser” Joan Serrano, avui reconvertit en central per les baixes, fent un gran gol, propi de la seva qualitat tècnica, ens freguem els ulls i veiem al líder caient davant un Palau amb 10, i l’equip en quadre, minut 14 i 1-0, ara cap fred i amb la fortuna que arriben el Bibi i el Santi, i podem fer onze i tindre un canvi.
Partit d’alta qualitat, amb un Jordi omnipresent al camp, agafant la responsabilitat de l’equip, un Jacint que surt per banda esquerra, sabent que ningú li pot discutir el lloc, un Pere que és un mur, un Bertri recuperant les sensacions de gran jugador, el Miki fent la feina fosca de l’equip i el Lluís donant les seves gotes de qualitat i bon joc, si això li sumem els dos protagonistes d’avui els golejadors Gerard i Pubill, i un capítol apart és el del nostre “capi” Piqué, ja que sense ell, no som res.
Oportunitats per tots dos equips, i el poc públic assistent al partit veien futbol de veritat, futbol amb el cor i no futbol prefabricat, final de la primera part i molt meritori resultat, esperant a una segona part que passarà a la història del futbol local.
Comença la segona, i és el Palau el que es troba més còmode, sobretot jugant a la contra.
Ben aviat el Gerard fa el segon, al minut 52, i veure per creure, ni els més optimistes ho podien pensar, però som el Palau, i en fan el primer tot seguit, 2-1 i tocarà prémer les dents i a patir, ho portem a la sang.
Però som del Palau, i fem el 3-1 amb un gran gol del Pubill, recuperat i sent un malson per la defensa visitant, això té molt bona pinta, però encara queden 20 minuts, i el rival no és de fiar, ja que ens la pot clavar en qualsevol moment. I com que som el Palau, arriba la jugada clau del partit, penal a favor del líder i el gran Piqué sota els pals.
Un gol visitant pot fer entrar al partit al líder, cal prémer les dents i confiar en el nostre “capi”, com si una pel·lícula de l’oest es tractés, duel entre el pistoler del Lleida, i el xèrif del Palau, xut del pistoler i gran aturada del xèrif del Palau. La pell de gallina i l’alegria a la cara de tots, el gran Piqué ens dóna la moral i el coixí suficient com per donar-nos una victòria èpica, no tinc paraules per definir a aquest home, si algú és molt catòlic i creu en déu, els veterans som futbolers i creiem en el Piqué, quan aquest home es retiri se li hauria de fer un monument a l’entrada de l’avinguda de Sant Roc o posar el seu nom al camp del Palau, ja que parlar del CF Palau, és parlar del Manel Piqué, no es poden separar, és la mateixa paraula, gran gran “Piqueroles”!!!!
Però encara queda partit i cal estar atents i ordenats, però aquest equip també té el Gerard, el jugador més fi en el tram final de la lliga, i és ell qui fa el 4-1 al minut 78, i un malson anomenant Pubill fa el definitiu 5-1, amb un partit memorable dels nostres, demostrant que el compromís, l’amor a uns colors i un gran grup, pot superar totes les pedres que trobem pel camí, ja que fer una maneta és complicat però fer-li al líder és una utopia, menys si ets del Palau.
Ja ho vaig dir en una crònica anterior: guanyaríem al líder. El proper diumenge desplaçament a Mollerussa, per enfrontar-nos als veterans Perú Mollerussa, segon classificat i un os d’equip, però som el Palau, estem fins, recuperarem algun jugador, i la música no pot parar, ho sento nois del Perú, diumenge vindrem també pels tres punts i farem saltar la banca, us aviso !!!Que poco que os lo esperáis!!!
Orgullós del meu equip, orgullós dels meus jugadors, orgullós del meu poble, orgullós de ser del Palau, !!!Que no pari la música!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!Força Veterans!!! Força Palau!!!!

Foto d'arxiu