Dilluns, 30 d'abril, tingué
lloc l’últim acte literari de la setmana cultural i el protagonista va
ser Manuel de Pedrolo, l’autor que enguany se’n celebra el centenari del
seu naixement al castell de l’Aranyó (la Segarra). A la sala d’actes
del centre sociocultural vam tenir el plaer de comptar amb una experta
en Pedrolo, la Carme Vidal, filla de Torregrossa, llicenciada en
Filologia Catalana, coneguda per les seves diferents responsabilitats a
l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida de la
qual en va ser directora durant una etapa recent i que en l’actualitat
n’és la Cap de Publicacions. També va protagonitzar una etapa política
on va arribar a ser Diputada al Parlament de Catalunya i també, des de
fa temps, col.labora cada dijous amb el diari Segre amb un article
d’opinió, entre d’altres activitats i dedicacions com, per la part que
ens toca, haver estat membre del Jurat del Premi de Poesia Maria Mercè
Marçal.
Després d’aquesta ressenya de la Sra. Carme Vidal, exposats per la presentadora de l’acte, l’alcaldessa Montserrat Meseguer, l’experta pedroliana va entrar en matèria, primer al voltant de la biografia i obra en general de Manuel de Pedrolo i, després, fent una menció específica de la seva primera novel·la “Es vessa una sang fàcil”, obra que ha estat objecte de lectura comentada per part del Grup de Lectura del nostre poble.
Pel que fa a Pedrolo la Sra. Vidal va voler aprofundir en les causes que han portat històricament a l’oblit d’un autor que compta amb 128 llibres de novel·la escrits a banda d’altres obres que abarquen tots els gèneres literaris de la llengua. Un oblit, curiosament, que no només tingué lloc durant l’etapa franquista sinó que també es donà en el periode en democràcia, ja que va morir sol i oblidat a Barcelona l’any 1990.
D’entre les possibles causes l’experta ens apunta que Manuel de Pedrolo sempre va ser una incomoditat pel sistema, un rebel amb causa i, amb una o unes causes que, a diferència d’avui, en el seu moment eren o bé minoritàries o directament il·legals. A banda de ser un defensor desacomplexat de la llibertat política dels Països Catalans també va atrevir-se a tractar temes tabú com l’homosexualitat. I tot plegat, amanit amb un esperit marxista compromès amb la igualtat de les persones, la qual cosa el va fer renunciar als seus privilegis de classe. Un altre motiu del seu oblit va ser, segurament, el decalatge d’anys i anys que, a causa principalment de la censura, sempre hi ha hagut entre qui escrivia una obra i es veia, finalment, publicada. Això provocava un cert sentit d’extemporaneïtat en els lectors quan tenien l’oportunitat d’assaborir la seva obra.
Pedrolo, segons la Sra. Vidal, sempre va comptar més amb la complicitat dels lectors que no pas amb la benedicció dels cànons literaris vigents a l’època. Amb tot, li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que tot i que d’entrada no el volia acceptar, finalment el va anar a recollir i la dotació del premi la va donar a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pedrolo, home d’idees clares i fugisser d’actes públics, diuen que tenia la porta del seu despatx sempre oberta a tothom. I va utilitzar la ficció com un instrument per fer difusió de les seves idees en molts moments i per diferents motius, incòmodes. Ara que tenim ja tota l’obra publicada i ordenada els lectors tenim l’oportunitat de redescobrir i delectar-nos amb un autor marcat per una obra com “Mecanoscrit del Segon Origen” que, com ens va dir la Carme Vidal, ha estat la seva sort i també la seva dissort. Sort perquè l’’ha fet molt popular i dissort perquè ha tapat una extensa i intens obra literària que val la pena de descobrir.
A les nostres contrades Pedrolo hi va deixar una doble petjada. A part de néixer a la Segarra, després de passar una etapa estudiantil a Barcelona tornà a viure a les nostres terres, concretament a Tàrrega, en motiu del seu matrimoni, ja que la família de la seva dona disposava d’un habitatge a la capital de l’Urgell. Una estança que es vol convertir en museu commemoratiu d’aquest escriptor tan injustament oblidat.
Després d’aquesta ressenya de la Sra. Carme Vidal, exposats per la presentadora de l’acte, l’alcaldessa Montserrat Meseguer, l’experta pedroliana va entrar en matèria, primer al voltant de la biografia i obra en general de Manuel de Pedrolo i, després, fent una menció específica de la seva primera novel·la “Es vessa una sang fàcil”, obra que ha estat objecte de lectura comentada per part del Grup de Lectura del nostre poble.
Pel que fa a Pedrolo la Sra. Vidal va voler aprofundir en les causes que han portat històricament a l’oblit d’un autor que compta amb 128 llibres de novel·la escrits a banda d’altres obres que abarquen tots els gèneres literaris de la llengua. Un oblit, curiosament, que no només tingué lloc durant l’etapa franquista sinó que també es donà en el periode en democràcia, ja que va morir sol i oblidat a Barcelona l’any 1990.
D’entre les possibles causes l’experta ens apunta que Manuel de Pedrolo sempre va ser una incomoditat pel sistema, un rebel amb causa i, amb una o unes causes que, a diferència d’avui, en el seu moment eren o bé minoritàries o directament il·legals. A banda de ser un defensor desacomplexat de la llibertat política dels Països Catalans també va atrevir-se a tractar temes tabú com l’homosexualitat. I tot plegat, amanit amb un esperit marxista compromès amb la igualtat de les persones, la qual cosa el va fer renunciar als seus privilegis de classe. Un altre motiu del seu oblit va ser, segurament, el decalatge d’anys i anys que, a causa principalment de la censura, sempre hi ha hagut entre qui escrivia una obra i es veia, finalment, publicada. Això provocava un cert sentit d’extemporaneïtat en els lectors quan tenien l’oportunitat d’assaborir la seva obra.
Pedrolo, segons la Sra. Vidal, sempre va comptar més amb la complicitat dels lectors que no pas amb la benedicció dels cànons literaris vigents a l’època. Amb tot, li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que tot i que d’entrada no el volia acceptar, finalment el va anar a recollir i la dotació del premi la va donar a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pedrolo, home d’idees clares i fugisser d’actes públics, diuen que tenia la porta del seu despatx sempre oberta a tothom. I va utilitzar la ficció com un instrument per fer difusió de les seves idees en molts moments i per diferents motius, incòmodes. Ara que tenim ja tota l’obra publicada i ordenada els lectors tenim l’oportunitat de redescobrir i delectar-nos amb un autor marcat per una obra com “Mecanoscrit del Segon Origen” que, com ens va dir la Carme Vidal, ha estat la seva sort i també la seva dissort. Sort perquè l’’ha fet molt popular i dissort perquè ha tapat una extensa i intens obra literària que val la pena de descobrir.
A les nostres contrades Pedrolo hi va deixar una doble petjada. A part de néixer a la Segarra, després de passar una etapa estudiantil a Barcelona tornà a viure a les nostres terres, concretament a Tàrrega, en motiu del seu matrimoni, ja que la família de la seva dona disposava d’un habitatge a la capital de l’Urgell. Una estança que es vol convertir en museu commemoratiu d’aquest escriptor tan injustament oblidat.
