XERRADA - TALLER "EDUCAR PER LA FELICITAT" A CÀRREC DEL PSICOPEDAGOG DANIEL GABARRÓ

Ahir dimarts i al local sociocultural va tenir lloc la xerrada - taller titulada "EDUCAR PER LA FELICITAT" a càrrec del psicopedagog DANIEL GABARRÓ. 

La xerrada va estar organitzada per l'AMPA de l'Escola Arnau Berenguer. Us en fem un resum:

Els mestres i els pares intentem afavorir espais perquè els infants aprenguin, però que aprenguin no depèn de mi. Fins que tu no vols, no ho fas. 

Hem d'acceptar els nostres límits. Això dona molta pau. Jo dono el màxim però els resultats no depenen de mi. Això dona pau.

Deixem caure culpabilitat, exigències. Sou els pares perfectes dels vostres fills, ets el mestre perfecte dels teus alumnes. Tenim dret a equivocar-nos. Ningú té dret a culpabilitzar-se.

Sort que em trobo amb persones rígides, perquè em conviden a ser flexible. Que un infant et caigui malament no impedeix estimar-lo.
No cal que et caigui bé el fill, els pares, els alumnes... L'amor és la capacitat de donar suport a la persona encara que no et caigui bé. No és un sentiment.

Vivim al poble perfecte per tenir l'experiència de vida que hem de tenir, visc al cos perfecte per tenir la vida que he de tenir.

Com a pares us equivocareu, segur. Quan els altres s'equivoquen en tu, tens l'obligació de posar la rentadora interior i fer net. El que els altres facin amb els meus errors no depèn de mi. És l'altre que ha d'aprendre que el meu error és la seva oportunitat.

El Daniel ens demana 3 coses:

- flexibilitat mental

- que no el creiem

- verificació: porta a la pràctica el que et diu i si tens pau interior i harmonia externa

No ens hem de relacionar amb els altres des dels sentiments. Imagina't relacionar-te des de la ràbia, l'odi, la preocupació... Comparteix només els sentiments que milloren les relacions. Ens hem de relacionar des de l'amor, no des dels sentiments.

La funció del professor és intentar, procurar, que aprenguin, que convisquin. L'únic que podem fer és donar suport. No preocupar-nos, donar suport.

Ser pare i mare vol dir ser una porta en la qual entra un ésser que no coneixes. No el coneixes però li donaràs suport, l'estimaràs.  A mesura que creix el poder va minvant, com la lluna. Quan ets adult els pares no han de manar, espatllen la relació quan ho fan, ocupen un espai de poder que fa anys han perdut. Una mare no és per sempre. Mai més enllà dels 21 has de controlar el fill/a. Estimar no és dir el que penses. Tens el títol però no pots tenir una relació de poder. Ser mare/pare té caducitat. En canvi l'estimació és per sempre, la relació és entre iguals. 

Preguntes dels assistents:

• ‌Seguretat. La inseguretat ve per donar massa importància als errors. No vulguem salvar els altres, respectem i acceptem la inseguretat.

• ‌Límits. Els pots establir sabent que no pots evitar que l'altre s'equivoqui. No el salves, no el critiques... Protegir els fills es diu maltracte, perquè impedeix aprendre. Quan falla cal dir tres preguntes amb tota la calma: Què ha passat? Com et sents? Què has après? I viure les conseqüències.

• ‌Assetjament.  Hi ha persones que assetgen que necessiten ajuda, suport. Hi ha la víctima, que també necessita suport. Hi ha la classe, que són còmplices, i han de saber que han de trencar els secrets. N'hi ha de bons i de dolents. Els bons quan s'expliquen espatllen l'alegria. Els dolents, cal dir-los, perquè et fan patir i fa infeliç un altre. L'altre angle són els adults: tolerància zero.  No podem tancar els ulls.

• ‌Autoestima. Mira't al mirall cada matí i digues: "Avui sé què et passarà però a tu et cuidaré i et faré feliç. Tu ets la persona més important de la teva vida".

• ‌Expectatives. Jo no sé que és bo per mi. Com he de saber què és bo pels altres?  Hi ha tres assignatures importants: aprendre a ser feliç, tenir pau interior i aprendre a estimar. El secret és valorar el que tens. Quan pateixo per alguna cosa és que encara no l'he apresa. I si la visc patint és un favor per créixer i aprendre.

• ‌Motivació. Per què? De vegades els volem motivar per coses immotivables. Ens motiven les relacions, ens motiva aprendre.

• ‌Gestió de la ràbia. No la neguis. No te la quedis. No la llencis contra ningú. Treu-la on toqui. I què pots fer perquè no torni.

• ‌Tabús. De vegades no parlem als fills de certs temes per protegir-los. Això els deixa indefensos. Els infants callen perquè els adults callem. És imprescindible parlar de la mort, de la sexualitat...