dimarts, 31 de març del 2015

VETERANS PALAU 2 – VETERANS ALCOLETGE 1


TRES PUNTS I JA ESTEM PREPARATS PER PICAR A LA PORTA DELS CAPDAVANTERS.

Tres punts d'or, en el partit ajornat que ens situen empatats amb fins a tres equips més, i preparats per l'assalt al quart lloc que es a nou punts, lluny però possible, som el Palau i encara no em dit la darrera paraula. 

Partit complicat, però que segueix els mateixos guions de sempre, un Palau superior, que no remata la feina i acaba donant vida al rival
El Palau surt de la partida amb Albert, Ramon Jové, Poli, Pere, Felip, Paco, Xavi Miquel, Joan, Txus, Pubill i Gerard.
Quedant a la banqueta el Caelles, Miki, Nico, Lluis i Ramon Jimenez.

El partit comença amb un lleu domini dels visitants, fins que el Palau agafa el posicionament del camp, i el Joan ajusta el mig del camp, que per l'absència del nostre jugador franquícia Jordi Baró, hem de jugar més horitzontals i no tant buscant el joc d'espais, però avui el Xavi Miquel ha fet oblidar al nostre crack, i de la millor manera, que es fer el que fa el Jordi.

Primera oportunitat del Palau i primer gol, falta lateral treta magistralment pel Joan, pilota al segon pal, cop de cap del Xavi i gol amb segell de Jordi, 1-0 a la primera arribada, i la pilota aturada que ens torna a sortir perfecta.
A partir d'aquest moment el Palau fa un pas endavant, i els visitants queden una mica tocats, el Palau agafa les regnes del partit, amb una parella Joan-Xavi, que fan moure a l'equip com un engranatge quasi perfecte.

Segona arribada i segon gol al minut 24, una pilota morta fora de l'àrea, el Gerard que no s'ho pensa i engalta un gran xut, que el porter refusa, i molt atent l'Antonio Pubill fa el 2-0.
Veure per creure, eficàcia cent per cent, i el partit molt coll avall, i més quan els visitants, molt lluitadors i molt bon equip, però que no arriba a crear perill davant la porteria defensada  per l'Albert, que es un espectador més, tot per una bona feina defensiva, on destaca per sobre de tots un immens Ramon Jové, que sembla tocat per una vareta màgica, i amb un estat de forma estel·lar.
La primera part acaba amb un parell d'arribades més del Palau, però sense variar el marcador.

La segona part comença més igualada, ja que els visitants tampoc volen llençar la tovallola, però el Palau tampoc vol ensurts.

La pilota aturada comença a tornar a ser clau, i entre la faltes laterals i els corners trets amb un gúa a la bota que té el Txus, fan preveure l'arribada del tercer, dos bons de cap del Poli, i una rematada del Gerard, però que no arriben a gol per poc.
La defensa del Palau es ferma, però som el Palau i a nosaltres no ens perdonen la vida, un petit desajust a l'hora de llençar el fora de joc, un davanter que agafa avantatge amb una posició més que dubtosa, el jugador que es planta tot sol davant del Caelles, fent-li una vaselina perfecta posant el 2-1 al marcador al minut 57.

Els fantasmes de l'empat que sobrevolen el cel del municipal de Sant Roc, i el Palau que li arriben els nervis.
Minuts d'imprecisions, però els visitants que no arriben amb claredat.
Una passada al forat que el Gerard no arriba per poc a jugar-se el un contra un amb el porter, un cop de cap del Poli que surt dos dits per sobre de la porteria visitant, i un ensurt dels grossos en una jugada de un contra un que el Caelles resolt amb eficàcia.
Els minuts corren, i el Palau té la definitiva amb una jugada per banda esquerra del Lluís, centrada de la mort i un defensa visitant que treu de la ratlla de gol, quan un Ramon Jimenez molt incisiu com sempre podia haver decidit el partit.

Final del partit, tres punts al sac, davant un rival que ha venut molt cara la derrota.
El Palau com sempre, domina, es millor, no remata la feina i acaba donant aire al rival, l'única excepció del partit d'avui es que no hem fet cap pal.

La propera setmana toca festa per raons obvies, però el proper diumenge dia 12 partit de caixa o faixa, ens visita el segon classificat, els Veterans d'Artesa de Lleida, un autèntic equipàs, i d'aquells que dona gust enfrontar-te, ja que juga i deixa jugar, una victòria ens donaria molt de prestigi i també ajustaria la taula classificatòria per dalt.

Partit importantíssim, on tindrem la baixa segura del nostre cap de màquines Joan Serrano, un jugador que fins que no es demostri el contrari es l'eix de l'equip i el jugador més complert de la categoria, tot un luxe que sols podem gaudir els veterans del Palau.

Bona setmana santa a tots, i us esperem el proper diumenge 12 a les 10 del matí, en un partit de cinc estrelles, aficionats us esperem!!!!