VETERANS PALAU 0 – VETERANS MONTOLIU 1

IGUALTAT TOTAL, PERÒ GUANYEN ELS FORASTERS, SANT ROC MANIFESTAT I AJUDA ALS NOSTRES VETERANS!!!

Ens prendrem la derrota amb resignació, però no és normal el que està passant, cap equip és superior als nostres, els partits són molt igualats, però els nostres veterans sempre es juguen el destí del partit amb una moneda a l’aire i sempre surt creu, avui també, necessitarem ajuda del més enllà per guanyar els partits, si us plau, pares, mares, àvies i avis, a la missa del dissabte una pregària d’ajuda pels nostres veterans, qualsevol ajuda extra la agrairem, els nostres veterans no van a missa, però és que al bar no tenim sants als que encomanar-nos...

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Jacint,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Jordi Yeste, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Pere, Joe, Bertran, Txus Palau, Gerard, Albert Mayoral i Ramon Jiménez.

Amb quasi tota la plantilla disponible, amb el retorn del nostre capità Manel Piqué, absent els darrers partits, amb una davantera nova de trinca, amb el Jordi Sarret i el Jordi Yeste, emprenyats com una mona, pel que va passar diumenge a Fraga, temperatura agradable,  un terreny de joc tou i davant un gran equip com són els companys de Montoliu, aquests eren els ingredients del partit d’avui.

Primera part de molta igualtat, lluita de titans entre dos bons equips, uns locals amb l’orgull ferit, uns visitants que no donen una pilota per perduda, i possessió compartida durant els primers minuts, la igualtat era total.

Bones defenses en els dos equips, uns mitjos del camp amb gran qualitat i les davanteres superades per les defenses que tots dos tenien tancades amb forrellat, els porters que no han d’intervenir en cap moment, i cap ocasió destacable, màxima igualtat, i qualsevol pilota dividida que era lluitada fins a l’extenuació.
Partit agraït en la lluita, però sense grans ocasions que puguem destacar, el partit arriba a mitja part amb empat a zero.

La segona ja és una altra història, els dos equips que van decidits pel partit, el cansament del treball de la primera part passa factura, i els espais que comencen a aparèixer.

El Palau sense el Kaiser Joan Serrano, que s’ha retirat amb molèsties, el Jordi Baró que ha de fer una passa endavant i multiplicar-se en el treball, ben ajudat pel Gerard, i amb un Txus Palau excepcional que ha fet un partit immens.

Primera arribada clara del Montoliu, i millor resposta d’un gran Caelles, amb una gran aturada en una jugada d’un contra un.

Resposta del Palau i gran jugada del Ramon Jiménez amb una resposta també impressionant, del porter visitant, que treu una gran mà, els porters no l’havíem vist, i ja sabem que tenim grans porters.

Partit de lluita e igualtat total, i el Gerard que perdona una de molt clara al minut 62.

Però tot es comença a torçar al minut 69, en una bona jugada d’atac visitant, i una molt bona mà del Caelles que la treu al corner.

És amb aquest corner on el Palau en una greu errada de concentració i marcatge, pilota al segon pal, un jugador visitant que entra entre dos defensors, i sol com un mussol remata al fons de la xarxa, 0-1, i la mateixa història de cada diumenge.

Amb el resultat a favor, els visitants que fan una passa enrere i el Palau que ha de fer una passa endavant, el Palau tira la línia defensiva molt amunt, descuida una mica la seva defensa, però el Miquel Farnell pot amb tot.

El Piqué que ja veu que de perduts al riu, i marxa del camp deixant una defensa de tres, amb un Jordi Baró que haurà de multiplicar-se en defensa i en atac.

El Ramon Jiménez que és un incordi total, i amb la “Roca” Mayoral, que la defensa visitant ha de picar pedra.

Els darrers minuts ens ho juguem a tot o res, i amb l’entrada del Jordi Yeste i Jordi Sarret, l’assetjament a la porteria del Montoliu és total, oportunitat pel Gerard de nou, i la pilota que cada cop és més a prop de la porteria del Montoliu.

El Montoliu que amb la passa enrere té molts espais, però el Palau té al Farnell, i el Miquel és com jugar amb tres jugadors, no poden amb ell, i a part els treu de polleguera, jo voldria 11 Miquels i no voldria jugar mai contra ell, que gran el Miquel, però també és un “bad boy” i a les darreres jugades del partit veu la cinquena groga en 7 partits, i el perdem per la visita de diumenge de nou a les espanyes.

Els minuts volen i el Palau busca la porteria visitant, l’ocasió més clara la tenim nosaltres, minut 86, jugada d’atac local, pilota refusada, pilota als peus del Lluís, que l’engalta de primera, i pilota al pal, la millor ocasió, i ens surt creu, suposo que la sort o la dinàmica no ajuden, i caldrà canviar tot això d’alguna manera.

Final del partit i nova derrota per la mínima, en un partit de màxima igualtat, on el resultat més just hagués estat un empat.

A aquest equip no li falta ni aptitud, ni qualitat, li falta sort, gols i no cometre cap errada, som a primera, ja hem jugat 7 partits i la única victòria va arribar amb aquests tres ingredients.

Proper diumenge visita de nou a les Espanyes, anem a Monsó, un equip que va pujar amb nosaltres la darrera temporada però a la tercera posició.

18 de Novembre la data, deu del mati l’hora, i el Monsó el rival, la victòria és innegociable i els nostres veterans no poden ni tant sols empatar, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 0 - VETERANS MONTOLIU 1