EL PALAU GUANYA A LES
ESPANYES AMB UN RESULTAT MOLT CURT, TRES PUNTS QUE ENS DONEN MOLT AIRE.
Imprescindible era avui la
victòria, i tres punts al sac després d’un bon partit, on un Palau més fi,
segur que s’ha hagués emportat més que una victòria per la mínima.
El Palau es presenta a les
Espanyes amb moltes baixes i amb la següent alineació: Caelles, Jordi Huguet,
Pere, Joan Serrano, Jacint, Txus Palau, Gerard, Jordi Sarret, Lluís, Ramon
Jiménez i Albert Mayoral, quedant a la banqueta Albert Brufau, Senent i Joe.
El Palau venia amb la
lliçó apresa de la darrera visita a territori Espanyol, on després d’avançar-se
per 0-2 a la mitja part i donar-li un bany al Fraga, va llençar tot el treball
a les escombraries a la segona part. Marcar, no cometre errades i porteria a
zero era la recepta, dit i fet, el Palau va aprenent poc a poc i avui si el
guió ha estat ben interpretat i així es guanya a primera.
Moltes baixes, sobre tot en defensa, on el Miquel Farnell era baixa per sanció, sense el Jordi Baró, sense el Piqué, tres referents del nostre equip, calia improvisar, el Joan Serrano reconvertit en central i el Gerard agafant el pes del mig del camp, quan pinten “bastos”, l’equip creix més, això demostra que ningú és imprescindible, però tots són titulars i necessaris.
Comença el partit amb màxima igualtat, molt respecte i dos equips que es coneixen i molt, el Monsó, un equip que se’ns dona bé, però que estem abonats a l’empat amb ells. No recordo la darrera derrota amb l’equip espanyol.
Molt ferm en defensa, amb
un Pere Corral sublim, i el “Kaiser” Joan Serrano manant des de darrere, el
Palau comença la construcció de les jugades a partir de la sortida de pilota
del “kàiser”, el mig del camp sap que anem justos de canvis, i caldrà
dosificar-se, el Monsó, on el seu porter és el jugador més destacat i un equip
que juga molt juntet, que no deixa
espais, per tant la nostra davantera ha d’estar molt fina, ja que el seu
porter, és el nostre malson, té l’habilitat d’aturar-ho tot.
Bon treball d’equip, amb un gran Gerard, que va creixent partit a partit, i poc a poc estem veient la seva millor versió.
El Palau trepitja més àrea
local, però sense definir a la darrera passada, taules a la primera part i
màxima igualtat.
Cal buscar el gol i la segona part no podia començar millor, corner tret magistralment pel Jacint al primer pal i “el bassa” Jordi Sarret, que de cap fa el gol de la victòria al minut 48, 0-1 i això comença a agafar forma.
Amb el resultat en contra els locals que s’han d’obrir, això ens donarà més espais, i aquí entra en nostre nou fitxatge, el Senent Castro, que l’hem donat d’alta provinent del Miralcamp, però era jugador del Mollerussa l’anterior temporada, és el nostre jugador més jove, i ens donarà les cames i velocitat, que necessitem en moments puntuals als partits de primera.
El Palau molt ferm en defensa, on el nostre president Jacint, és de nou, amo i senyor de la banda esquerra, on les associacions amb el Lluís són constants i el Palau que arriba i molt per banda esquerra, el Palau ho intenta, però davant tenim a la nostra bèstia negra, un porter espanyol que ho atura tot.
Gran treball de desgast del Ramon Jiménez, “la Roca” Mayoral fent de les seves, i el gol molt a prop dels nostres.
Però a aquest equip està
abonat al pal, i el Gerard en fa un al minut 73, que podia haver estat el 0-2.
L’equip continua treballat de valent, i l’Albert Brufau que ha entrat a la segona part, que és un espectador més, a més de ser talismà, amb ell a la convocatòria, les coses sempre van bé, haurem de parlar amb la gent de “cal Colau”, perquè ens el deixin cada diumenge....
Els minuts passen, noves
oportunitats pels nostres, i el Monsó que no té poder de reacció, el Palau és
molt superior, però el Palau ha d’estar atent, perquè una errada ens pot costar
els tres punts, però no, el Palau com els nens de P3 progressen adequadament,
tres punts molt importants, que ens apropen a la lluita de la mitja taula, en
un campionat, molt i molt igualat, on qualsevol pot guanyar a qualsevol, i on
tot i perdre sempre per la mínima, encara no hem trobat aquell rival que hagi
estat superior als nostres.
Propera setmana descansem, aprofitarem per agafar forces, estar amb la família, anar a buscar bolets o caragols, i dormir una miqueta més els diumenges al matí, però això continua i el proper partit el tindrem al Municipal de Sant Roc amb un rival que no viu els seus millors moments, i on els nostres ha de guanyar sí o sí, tres punts que ens aproparien a la verdadera lluita de primera i deixaria molta terra pel mig amb els candidats del descens.
2 de Desembre la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Torres de Segre el rival, que no t’ho expliquin, bé, si ja us ho explicarem a la crònica, però viu el futbol Veterà en viu i directe, i presumeix amb la família, amb els amics, amb els coneguts, que puguis dir, jo vaig veure jugar als Veterans del Palau, !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANOS MONZÓN 0 - VETERANS PALAU 1
