VETERANS LLEIDA 1 – VETERANS PALAU 2

AMB GOLS HI HA VICTÒRIA, EL GERARD FA SALTAR LA BANCA AL MINUT 88

Per fi arriba la primera victòria, i davant un senyor i gran equip, avui els nostres han agafat per fi el pols a la categoria, mentalització, ordre, bon joc i aprofitar les poques ocasions, claus del la victòria d’avui, els nostres Veterans fan saltar la banca avui a Gardeny.

El Palau es presenta al Municipal de Gardeny amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Miquel Farnell, Jacint, Roger Peruchet, Txus Palau, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Albert Mayoral, Carles Cortés i Ramon Jiménez.

Els nostres veterans ja no podien esperar més, la victòria era necessària, aquest equip necessitava un partit com el d’avui, i això que hem arribat curts d’efectius a una boirosa Lleida, sense el nostre cap Manel Piqué, i sense el nostre crack Jordi Baró, dos baixes molt o molt importants, però avui aquest equip ha cregut en ell, i ha estat molt atent als temps del partit, hem jugat amb cap, amb cor i amb l’esperit de la temporada passada, ha tornat el gran Palau..

Una amenaça del cap de premsa abans de partit, fart d’escriure derrotes, ha estat el principi de tot, l’equip ha sortit amb l’esperit i la motivació que ens van fer campions, sense el Piqué, sense el Baró, i com ja sabem sense el Vera i sense el Montserrat, quatre homes claus del millor Palau de la història, però amb un líder inqüestionable anomenat Joan Serrano, amb un crack espectacular anomenat Miquel Farnell, amb el presi Jacint creant càtedra, amb un Lluis que somiaran avui amb ell, i amb la cirereta que ha deixat el Gerard al 88, un Gerard que mereixia sortir a espatlles avui de Gardeny, la resta impecables, perfectes, sabent tots interpretar la seva funció, un equip amb totes les lletres.

Comença el partit en una lamentable camp de cautxú artificial, davant un Lleida impressionant, un gran equip no, el següent, joves, juguen, deixen jugar, la toquen, la mouen, un equip candidat al títol, però no s’esperaven a un Palau, lluitador, fort en defensa, amb una pressió asfixiant i volent la pilota en tot moment, avui l’os d’equip era el Palau.

Primers minuts d’intercanvi de cops, el Palau que vol jugar al toc, el Lleida que busca més els desplaçaments llargs, però el Miquel i el Pere dominen el tall, l’anticipació i la posició, amb dos laterals de llarg recorregut i amb profunditat, el Palau avui no tenia fissures en defensa, i això que era complicat parar als locals, ja que quan podien fer tres passes seguides, no estaven de romanços i tenien la nostra porteria, per cert molt bon defensada pel Caelles entre cella i cella.

El partit era de domini altern, i el Lleida patia i molt al no tindre el domini i la pilota, el Palau molt ben posicionat, totes les pilotes anaven a un impressionant “Kaiser” Joan Serrano, i un Jordi Sarret que ha fet una feina impagable avui, ha estat a totes i ha acabat mort, pel seu desgast.

Oportunitats clares no n’hi ha hagut, però d’arribades n’hi havia per les dos parts, una gran mà del Caelles al minut 22 i un xut per sobre de la porteria del Joan al minut 34, han estat les més clares.

El Palau ha estat capaç de jugar amb els temps del partit, i tot el perill arribava per banda esquerra, on avui el Jacint i el Lluís, ha fet un partit per emmarcar, combinacions constants, recuperacions, jugades per banda, tot anava per banda esquerra, però casualitats de la vida, el gol arriba per banda dreta.

Minut 40, pilota per banda esquerra, impressionant canvi de joc del Jacint al Poli en banda dreta, el Poli para, encara el lateral i “la Roca” Mayoral que la demana, passada precisa del Poli, “la Roca” que la rep, la baixa, fica el cul, se’n va d’un, de dos, encara la ratlla de fons, centrada de la mort i el Carles Cortes amb la canya a punt que fa el 0-1, veure per creure, la primera clara i la fem, no la perdonem, per fi aprofitem les poques oportunitats que ens donarà un gran Lleida, amb aquest resultat arribem al descans.

La segona part comença amb un Palau fred, i un Palau fred i despistat et donarà una errada, dit i fet, en l’única errada en la marca, un jugador es cola de segona línia, encara porta i no perdona davant el Caelles, era lògic, si teníem una errada, el Lleida no perdonaria, i empat a un al minut 50.

Amb 40 minuts per davant, un camp que no ens sentim còmodes,  un rival que s’aniria a dalt, però avui era el partit del Palau.

Amb el Jiménez pressionant, amb el Mayoral lluitant totes, amb un Carles Cortes amb la seva millor versió, el Jordi Sarret sent un mur i el Joan sent el gran “Kaiser” que ens té acostumats, han lligat de curt a tot un Lleida, que repeteixo, és el millor equip que he vist fins ara a primera però de llarg.

Amb el rival lligat de curt, amb els minuts corrent, i amb uns locals molt nerviosos al no poder arribar a fer mal a un Palau molt ordenat i pressionant cada una de les jugades, calia esperar la seva oportunitat i sobretot no perdonar-la.

Al minut 77 arriba un fet clau, entren al camp el Gerard, el Roger Peruchet i el Txus Palau, per uns molt cansats Mayoral, Jiménez i Lluis, això li dona aire a l’equip, i aprofitaran els espais que ens deixen els locals.

El Lleida no vol l’empat, com a gran equip que és vol la victòria, però el Palau el té lligat curt, i no arriben en cap moment en claredat, i el Palau que escriu un guió perfecte, millor no es podia plantejar el partit.

Minut 88, pilota del Joan a l’espai de la banda dreta que deixa el Lleida, pilota al Roger, centrada al segon pal, el Txus que la rep, controla i encara, veu al Gerard lliure de marca, la rep, la para i xut, refús defensiu, que de nou arriba al Gerard en posició franca, i aquest que la para, mira porta, veu un forat entre quatre o cinc defenses i afusella al porter local, bogeria, alegria i el rival amb dos minuts pel davant i sense temps de reacció, 1-2 i cal matar els pocs minuts que queden.

I així ha estat, 4 minuts d’afegit i gran victòria dels nostres davant un gran rival i gran equip com és el Lleida, felicitar al rival pel seu joc i felicitar als nostres per recuperar l’esperit del “que poc que s’ho esperen”....

Amb la victòria d’avui, guanyem un lloc, comprimim la classificació, i a poc que continuem així podem recuperar moltes posicions, però tot això és historia i cal pensar en el proper rival, diumenge hi ha plat gros, hi ha derbi, ens visita el Golmés.

Diumenge 28 la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i el Golmés el rival, que no t’ho expliquin, que no t’enganyin, el partit del segle es juga al Palau, no és el Barça-Madrid, el partit del segle és el clàssic, el derbi el Palau-Golmés de Veterans !!!Que poc que s’ho esperen!!! !!!Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!

Enllaç a l'àlbum VETERANS LLEIDA 1 - VETERANS PALAU 2