EL “KAISER” JOAN SERRANO,
SALVA UN PUNT EN EL MINUT NORANTA, UN EMPAT QUE TÉ GUST A POC
Després de la visita a
terres espanyoles, avui hi havia partit de primera al municipal de Sant Roc, un
molt interessant Palau-Almacelles, l’afició volia veure als seus a casa a
primera, i aquests no han defraudat, hi ha molta feina a fer encara, però
aquest equip ja li ha agafat el pols a la nova categoria.
El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Albert Brufau, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Oscar, Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Jacint, Txus Palau, Albert Mayoral i Joe.
Avui sí, amb porter i
diferents opcions a la banqueta per a qualsevol posició del camp, podem cobrir
sense problemes qualsevol contratemps, i el primer contratemps arriba ben
aviat, als cinc minuts el Piqué que sent una punxada i ha de deixar el camp,
una baixa molt important donat el seu gran estat de forma, el Poli de central i
el Jordi Huguet de lateral i problema solucionat, una garantia de plantilla.
L’Almacelles, un molt bon equip, ben armat, amb molt físic, però pecant massa de la pilota llarga buscant als seus ràpids punters, el Palau que s’ho veu vindre i que ha d’estar atent als desplaçaments llargs, però el Palau té al Miquel Farnell, i això són paraules majors, impressionant en el tall i la sortida de pilota, el Miquel que potser necessitaria una altra categoria, ja que avui ens ha fet una classe magistral de com portar una defensa ell solet.
Al Palau li costa agafar la pilota, però és qüestió de baixar-la i donar-la als nostres migcampistes, i així ha estat, a partir del primer quart la pilota ha anat a terra, i entre el Joan i el Jordi Baró, s’han menjat literalment al mig del camp visitant.
El Palau domina el partit, els temps i cal arribar, però avui ja veiem que el rival té una gran porter, mà impressionant al Gerard en un xut que anava a l’escaire i una altra mà en una jugada individual amb el Jordi Sarret que avui debutava de blau.
L’Almacelles que no s’esperava un Palau tan intens i que fa una passa enrere, continua abusant de la pilota llarga, no sé si per la pressió local o perquè volen aprofitar la velocitat de la seva davantera, igualment l’Almacelles és un senyor equip, i el Palau que té la seva pedra de toc per dir, no estem de pas i volem guanyar tots els partits que juguem.
Al minut 18 arriba el primer, jugada marca de la casa, falta lateral que treu com sempre el nostre “kàiser” Joan Serrano, pilota al segon pal, cop de cap al punt de penal del Jordi Baró, pilota als peus del Jordi Sarret, control i pilota a la xarxa, ja hem fet el més difícil, obrir la llauna i el Almacelles que ja s’adona, que aquest Palau té molt futbol a les seves botes.
El Palau que amb el resultat a favor creix encara més i que va pel segon, amb unes bandes molt actives, avui el Lluis i el Carles Cortés han portat de cap a la defensa de l’Almacelles.
Primers canvis al Palau, entren el Joe i “la Roca” Mayoral, per continuar amb la bona feina davant.
Una nova oportunitat pel
Jordi Baró i nova resposta del gran porter visitant.
El Palau trepitja molta
àrea, i moltes jugades per la banda esquerra, on un Oscar pletòric de forces i
desmarcades, i un Lluís omnipresent ho han intentat un i altre cop, nova
oportunitat pel Joan Serrano en una arribada a l’àrea i pilota als núvols.
Els minuts 28 i 29 són claus en aquest partit, bona jugada col·lectiva del Palau, el Poli que havia pujat aprofitant una contra, pilota a l’espai al Lluís que estava en posició correcta i es quedava sol davant el porter, però l’àrbitre interpreta fora de joc i ens deixa sense l’oportunitat de fer el segon.
Però és que a la següent
jugada, passa una situació semblant però al revés, pilota llarga a l’esquena
dels centrals que tiren la línia de defensa amunt, dos jugadors en clar fora de
joc de l’Almacelles i pilota franca a un d’ells, aquest la controla i defineix
davant l’Albert, protestes locals i l’àrbitre que interpreta que la jugada és
correcta, una llàstima perquè era el segon xut a la nostra porteria i el primer
entre els tres pals, si això fos segona no seria cap problema, però a primera,
entre que no et perdonen i que no pots tindre ni mitja errada, ens costarà i
molt.
L’Almacelles fa una passa enrere, i el Palau que busca el segon, però amb empat arribem a la mitja part.
La segona comença de nou
amb domini total del Palau, l’Almacelles molt ferm i buscant el seu joc, però
el Palau és molt superior, amb la mala sort que l’Almacelles no sé si té un
porter o un pop, però ens treu cada jugada o xut que fem, en canvi l’Albert sol
rep alguna pilota llarga, però sense provar si l’Albert està fi o no.
Amb l’entrada del Jacint
per banda esquerra, guanyem centrades, pilota a l’olla, i classe, molta classe,
gran partit del nostre president que ha assistit de pilotes un i altre cop.
El Palau arriba a dalt i
“la Roca” Majoral que porta de cap a la defensa visitant amb controls i passades
a l’espai, el Txus Palau té una bona oportunitat, i el Carles Cortes que avisa
dos cops.
Però estem a primera, i al
minut 78 gerro d’aigua freda, en la segona arribada clara que ens fan, i el
segon xut entre els tres pals ens fan l’1-2, contra dels visitants, pilota
franca a un davanter, que xuta, el Poli que fica la cama i canvia la
trajectòria de la pilota, fent-se el gol en pròpia porta, injust, però perdem,
i a primera amb vint i pocs minuts per davant, caldrà treballar i molt.
L’Almacelles ja es tira al
darrere descaradament i el Palau, encabritat que no vol veure una altra derrota
al seu calendari.
El Palau que va amb tot a dalt, sobre tot amb l’espenta que ens dona un Miquel Farnell omnipresent, i un mig del camp que juga a les mil meravelles.
Molts corners a favor del
Palau i sempre amb la mateixa resposta, un gran porter visitant, al minut 84
arriba una altra jugada clau, cop de cap del Jordi Sarret, en una jugada de
corner, el porter batut i un defensa que en una acció acrobàtica treu la pilota
justa a la ratlla de gol.
El Palau mereix l’empat, no pot perdre, ni per joc, ni per oportunitats, els visitants demanat l’hora, perquè el Palau és una màquina de buscar porta, amb l’Almacelles atrinxerat a la seva àrea, demanant l’hora un i altre cop, i per fi al darrer minut trobem el nostre premi.
Minut noranta arriba l’empat, jugada per banda dreta del Jordi Cortes, centrada a l’àrea i un defensa que toca la pilota amb les mans, l’àrbitre que no ho dubta ni un segon, tot i les protestes visitants.
El “kàiser” Joan Serrano
que no li tremola ni el pols ni res, i pilota al fons de la xarxa, 2-2 i el
Palau que encara busca el tercer a la darrera jugada, final del partit i
almenys hem salvat un punt, tot i que aquest equip ha merescut més.
Avui hem de prendre nota de varies coses, juguem molt i molt bé i serem un equip temible i difícil de batre, però hem d’aprofitar més les nostres oportunitats i no cometre errades, una errada ens penalitza massa, i hem d’estar fins davant de porta.
La propera setmana anem a un camp dels grans de la categoria, ens desplacem a Tàrrega, un dels clàssics “gallets” de segona i que aspira a tot.
7 d’octubre la data, el
Tàrrega com a rival i les 10 l’hora, el Palau vol fer saltar la banca, el
Binèfar va acabar demanat l’hora, l’Almacelles també, a Tàrrega anem a guanyar
sí o sí, els capdavanters s’escapen i no perdonen, i nosaltres ens volem
enganxar amb els de dalt, som novens i volem volar molt més amunt... !!Que poc
que s’ho esperen!!! !!!Visca el Palau i els nostres veterans!!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 2- Veterans Almacelles 2
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 2- Veterans Almacelles 2