ELS VETERANS COMENCEN DE LA
PITJOR MANERA POSSIBLE, DERROTA MOLT DOLOROSA.
Primer partit de la temporada i
primera derrota, no es podia començar pitjor, i menys després de la gran pretemporada
amb equips de gran nivell.
El Palau es presenta al primer
partit amb Caelles, Santi, Poli, Piqué, Felip, Txus, Jordi, Joan, Miki, Gerard
i Pubill, quedant a la banqueta Ramón Jimenez, Nico i Agustí.
El Palau comença com ens tenia
acostumats en els partits de preparació, tocant des de darrera, possessió de
pilota, control del mig del camp i buscar les opcions, el Bellpuig, un equip
totalment renovat, molt fort físicament i molt intens en el cos a cos.
El Palau té les primeres
arribades, amb xuts desviats del Jordi, Gerard i Pubill, però sense fer intervenir
al seu porter.
Les primeres ocasions clares
arriben, un xut forçat dins de l'àrea petita del Ramon Jimenez, i espectacular
aturada del porter, cop de cap espectacular del Poli a la sortida d'una falta
lateral i espectacular aturada a mà canviada del seu porter, rematades de
córner que el porter atura, i el Bellpuig que no dóna senyals de vida en atac,
però comencen els problemes, primer lesió de l'Agustí en un fort cop a les
costelles, punxada muscular al Jordi, que queda fora de joc i solament ens
quedem amb un canvi.
En la primera arribada amb
perill del Bellpuig, a la sortida d'un córner, rebots i rebotets i pilota al
fons de la porteria local, 0-1 al minut 31, i tocarà arromangar-se.
El Palau ho torna a intentar, i
el Gerard té una de clara, amb un contra un, que el porter li guanya la
partida, però ja ho diuen, qui perdona perd i així ha estat.
La segona part ha estat
completament diferent, el Palau no ha existit en cap moment, el Bellpuig ha
guanyat en la tàctica i plantejament del partit, ha esperat al Palau al
darrere, ha portat el partit al cos a cos, ha estat més intens i el Palau
deixava massa forats, amb un Joan Serrano que tenia a sobre dos jugadors cada
cop, amb el Jordi lesionat, és el Txus l'únic que ho ha intentat, però avui no
era el dia del Palau.
El Palau ha tingut alguna
oportunitat, no molt clares també s'ha de dir, i el Bellpuig a la contra ens fa
el segon al minut 71.
En aquest moment el partit ja
s'ha acabat, el Bellpuig ha parat el partit, faltes continuades, el temps de
joc ha estat zero, el Palau no s'ha trobat còmode, i el Bellpuig no ha perdonat
al minut 89, en un mal refús defensiu fent el 0-3 final.
Partits com aquests ens els
trobarem sovint, i hem de millorar
prestacions, felicitar al Bellpuig per la seva victòria i a pensar en el proper
rival, encara que la factura és massa gran, perdem a l’Agustí, possiblement al
Jordi, i el Josep Felip ha jugat tot el partit coix, i tot i aquestes
condicions ha estat el millor del Palau, i és molt dubtós per diumenge a Torres
de Segre.
El proper rival és un os, dur i
dur, el pitjor rival que ens podríem trobar ara com ara, i com a mostra és el
0-5 que ha tret aquest diumenge al camp del Llívia.
Tocarà aixecar-se, millorar i
anar a per totes, això no és com comença, si no com acaba, i això ha d'acabar
bé segur.