dilluns, 21 de maig del 2018

VETERANS PARDINYES 1 – VETERANS PALAU 5

NOVA EXHIBICIÓ, TENSA ESPERA I CAMPIONS!!!! ELS NOSTRES VETERANS SÓN CAMPIONS DE LA TEMPORADA 2017-2018, !!!QUE POC QUE S’HO ESPERAVEN!!!!

Darrer partit de la lliga regular de segona i els nostres veterans que han de guanyar i esperar de la esportivitat d’un Sudanell, que a partir d’ara són amics per sempre, però el futbol ha estat just i el millor equip del campionat ha estat campió, els nostres veterans entren en la història del poble al ser la primera plantilla del futbol veterà en guanyar una lliga regular.

El Palau es presenta al municipal de Pardinyes amb Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Ramon Jové, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Antonio Vera, Carles Cortés i Xavi Montserrat, quedant a la banqueta Bertran, Joe, Gerard, Paco i Jonny.

Nova victòria innegociable a domicili, i les espases en alt, l’equip no pot fallar, i el rival que està preparant l’escalfament de forma professional, molta pressió pels visitants, i sols l’avenç desplaçat al municipal de Pardinyes per tal de fer la crònica d’un partit que passarà a la historia del futbol del Palau, mentrestant, tota la premsa i el focus informatiu a Sudanell per veure com el Golmés es proclama campió, i ni un trist reporter seguint les evolucions del partit dels nostres veterans, tret de l’Avenç, que com sempre, recolza als equips del nostre poble.

Primers minuts de tanteig i el Palau que té presa per resoldre el partit aviat, dit i fet, minut 2 de partit, un Pardinyes amb una defensa molt avançada i pendent de la bèstia Montserrat, el Miquel Farnell que recupera una pilota, para, mira i veu sortir al Poli per banda dreta com una bala, pilota a l’espai, el Poli que supera per velocitat a tota la defensa local, centrada de la mort pels davanters que entraven a la rematada i un defensa local que toca la pilota i autogol del Pardinyes, 0-1 al minut 2 i els nostres que van per feina.
El Palau que no en té prou, i vol anar a decidir el partit el més aviat possible, avui no es pot fallar, i hem d’anar a totes, amb un Pardinyes amb la defensa molt avançada, cal estar fins a les contres i que l’àrbitre tingui ull de falcó, ja que ens xiulen un fora de joc darrere de l’altre.

El Xavi Montserrat i el Vera que es poden ficar les botes avui amb els espais, però el seu porter que ens fa una aturada darrera l’altra.
Al minut 15 hi ha el primer canvi, entra el Jonny i descansa el Lluís, i a la primera contra que agafa el Jonny que va per terra dins de l’àrea, penal clar i el “kàiser” Joan Serrano que agafa com sempre la responsabilitat dels 11 metres, el Joan que no perdona i el 0-2 al minut 17.

El Palau que s’agrada, en defensa sense fissures, controlant a un Pardinyes que no té espais, amb un Miquel Farnell imperial i un Manel Piqué que és un mur, el Caelles l’única feina que té és intentar no ser devorat per una plaga de mosquits, que han estat els únics a veure en directe com els nostres veterans es proclamen campions, el Poli que fa molt mal per banda dreta pels espais que deixa el Pardinyes i el Ramon Jové com sempre perfecte.

El Palau, juga i juga, la parella Joan-Jordi fent un recital i buscant sempre a “la bèstia” Montserrat, al Carles Cortés i al Vera, però hem de perfeccionar el fora de joc, ja que l’ànsia i la dificultat de no tindre assistents de banda, dificulten que l’àrbitre  encerti totes les jugades d’atac.

Però el Palau trenca definitivament el partit, jugada de tiralínies, tot al primer toc, jugada a banda, el Poli al primer toc al Jordi, el Jordi al primer toc en banda al Montserrat, aquest que se’n va de tots, centrada al primer pal i el Vera que entra amb tot i de cap fa el 0-3 al minut 31, ara sí, el Palau ja pot viure tranquil i gestionar els temps del partit.

Nous canvis i entren més tocadors al mig del camp, amb el Joe i el Gerard es busca la possessió, adormir un partit molt elèctric i que el Pardinyes caigui de madur, el Palau que té noves oportunitats i el Jonny que és un malson pel Pardinyes, l’entrada del Paco ens dona molta més profunditat per banda dreta, on el Palau recolza la majoria de les accions d’atac.

La mitja part que és a prop, i hi ha un jugador que ha de marxar de comunió, es vol acomiadar per la porta gran, i quan vas sobrat i a espenta no et guanya ningú, passa el que passa. Falta lateral que el Joan Serrano treu magistralment al punt de penal, el Miquel Farnell que entra com un avió, cop de cap esplèndid i el 0-4 al minut 45, el Miquel que marxarà com un senyor cap a comunió i que fa el seu cinquè gol del campionat, mitja part i el partit controlat del tot.

La segona part comença amb un Palau amb el cap a Sudanell, on el partit ha començat just quan nosaltres comencem la segona part, amb el partit decidit, i el cap a Sudanell, les opcions són locals.
El Pardinyes que en cap moment ha baixat els braços, i ens ha creat molt de perill, en els primers vint minuts, fins i tot ens ha fet dos pals, però ja se sap quan vas bé tot et va de cara i quan vas malament, tot et va de cul, i al Palau ha estat de sort o ha buscat la sort, però els darrers partits els pals són els nostres aliats.

El Palau que se li fa llarga la segona part, i sols pensa en mantenir el resultat i que arribi el minut 90, però en té de molt bones oportunitats, amb contres que el seu porter és llueix un i altre cop.
Els minuts passen i la feina en defensa que s’acumula, destacat el gran partit de “la esmoladora” Bertran, que s’ha fet un fart de recuperar pilotes a la segona part, el final del partit s’atansa i el Pardinyes que té el seu premi, amb un gol de traca i mocador des de més de 30 metres, amb un míssil terra-aire que el bo del Caelles no va poder fer res, 1-4 al minut 87.

Amb el gol local, el Palau que reacciona i al 89 “la bèstia” Montserrat que per banda dreta i de jugada individual, fa el definitiu 1-5, deixant la seva empremta en el darrer minut del campionat, un campionat on el Montserrat, anomenat MVP nº2 i el MVP nº 1 Antonio Vera, també rebran el seu reconeixement individual.
Ara toca fer la foto de vestuari celebrant l’ascens, una bona dutxa, creuar els dits i enviar al Miki a Sudanell per que ens informi del minut i resultat, el Miki que arriba a Sudanell i 1-1 al marcador, amb aquest resultat que som campions.

Tots cap al poble i pendents del telèfon, ens diuen que el Sudanell fa el 2-1 al minut 73 i el 3-1 al minut 81, l’eufòria és continguda, i la incredulitat també, ja que no sabem si ens estan dient la veritat, el Sudanell que es queda amb 9 jugadors per expulsió de 2 jugadors, i el Golmés que fa el 3-2 al minut 84. Minuts eterns i el Golmés que empata el matx al minut 90, un descompte etern i final del partit, empat del Golmés a Sudanell i els nostres veterans que són campions!!!!!

Agrair al Sudanell per disputar el partit al cent per cent, tot i no jugar-se res, i felicitar als nostres rivals directes Artesa de Lleida, Monsó i Golmés, ja que més igualat no ha pogut ser aquest campionat, el que et dona una doble satisfacció per la dificultat i esforç per ser campions.

Ara tocarà la copa, a partit únic i el nostre primer rival els Veterans de Montoliu, sisè classificat de primera i vigent campió de copa, per tant preneu nota, diumenge 3 de Juny la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les 10 l’hora i els Veterans de Montoliu el rival. No renunciem a res i també volem la copa. Que poc que s’ho esperen.....

Finalment agrair a tot l’equip el seu compromís, el seu comportament, la seva il·lusió i que són molt bona gent, agrair als capitans la gestió del grup, als més veterans aportar la seva experiència i als més joves aportar les seves cames i el seu cor, som campions perquè tots hem sabut interpretat correctament el nostre rol, ningú ha fet el que no sap fer i tothom ha fet el que sap fer, un equip és un grup i tots són imprescindibles: gràcies equip per donar-nos aquest dia de gloria!

Al final he pogut escriure la crònica somiada durant tota la meva vida, i per fi he pogut complir la meva paraula, el dia que va marxar el nostre fundador i etern president Manel Nabau li vaig prometre que seriem campions un dia, i ahir li vaig poder complir la meva paraula, presi Manel, som campions, ets campió, allà on siguis tu també ets campió, gràcies Manel per tot, i gràcies per crear aquest equip, presi per fi !!!El Palau és campió, campió, campió!!!!! !!!Jo sóc del Palau, del Palau, del Palau!!!!!   

Enllaç a l' àlbum Veterans Pardinyes 1- Veterans Palau 5