GRAN VICTÒRIA AMB 10 JUGADORS,
TÀCTICA “HELENIO HERRERA”.
Que poc que s'ho esperaven els
veterans de Pardinyes, quan al sorteig de camp comptaven jugadors i veien que
els veterans del Palau tant sols eren 10 jugadors, encara que ells tampoc eren
massa més, 12 en total i feien preveure un partit plàcid pels de Lleida i
llarg, molt llarg pels locals, però res a veure amb la realitat i és que el
futbol té coses molt estranyes, i més si hi ha els vells jugadors del Palau pel
mig.
El Palau es presenta amb:
Caelles, Ramon Jové, Poli, Pere, Felip, Miki, Joan, Jordi, Gerard i Ramon Jiménez.
A la banqueta hi havia “l’espiri't sant” i el fill del Ramon Jiménez que amb 14
anys, encara està verd per jugar.
Es fa un crit de S.O.S i potser
a la segona part apareixerà el jugador d'emergència, el Santi, però de moment
cal suar i prémer les dents.
El partit comença amb un
Pardinyes amb moltes imprecisions i un Palau molt endollat, i fruit d'això ben
aviat es comença a aclarir les coses.
Minut 8, sacada de porta
llarga, el central visitant que no calcula les distàncies, el Ramon Jiménez que
és gat vell i sap buscar l'errada del rival, agafa l'esquena del central,
encara porteria i afusella al porter, 1-0 i veure per creure.
El Pardinyes acusa el cop, i cal donar un altre cop de puny a la taula, jugada molt semblant a la primera, pilota ben defensada pel Palau, agafa la pilota el Poli, passada mil·limètrica per sobre del central, el Ramon Jiménez que li tornar a guanyar la esquena, encara porteria i 2-0 al minut 14, això comença a tindre sabor de victòria, però som el Palau, capaç del millor i del pitjor.
El Pardinyes acusa el cop, i cal donar un altre cop de puny a la taula, jugada molt semblant a la primera, pilota ben defensada pel Palau, agafa la pilota el Poli, passada mil·limètrica per sobre del central, el Ramon Jiménez que li tornar a guanyar la esquena, encara porteria i 2-0 al minut 14, això comença a tindre sabor de victòria, però som el Palau, capaç del millor i del pitjor.
El Palau es troba còmode amb
10, ben posicionat al mig del camp, amb un Joan Serrano que tira d'ofici i
qualitat, per marcar en tot moment els temps del partit, un Miki espectacular
en el tall i la brega, un Gerard que porta de cap a tot la defensa del
Pardinyes i un Jordi Baró, que per qualitat li dóna a l'equip aquell plus de
gran equip.
El Pardinyes està completament
fora del partit, no sap que fer, les imprecisions són constants i no arriben en
cap moment a la porteria d'un Caelles, que podria agafar fred ja que entra poc
en joc, i sort en té avui de la seva samarreta tèrmica especial feta a la seva
mida, ja que la temperatura és entre 1 i 3 graus a les 10 del matí.
Cal fer el tercer per estar
tranquils, i quina millor manera que tirar de manual, falta lateral que treu
magistralment el Joan Serrano, pilota al segon pal, exquisit control i passada del
Jordi Baró a l'àrea petita, i el Poli que seguia la jugada afusella al porter
visitant, ficant-se amb aquest gol com a màxim golejador de l'equip juntament
amb el Pubill, 3-0 al minut 28.
El Palau ho té al sac, i el
Pardinyes no arriba a inquietar a una gran defensa del Palau, encara que al
minut 41, té la seva millor ocasió amb una rematada al pal, final de la primera
part i a esperar la segona.
La segona comença amb onze
contra onze, ja que arriba el Santi, primers minuts d'igualtat, però el Palau
no arriba amb claredat a l'àrea visitant, el Pardinyes ho intenta però avui es
troba a una defensa numantina del Palau, amb uns espectaculars Ramon Jové i
Josep Felip als laterals, que sempre s'anticipen al seu rival, i un Pere-Poli
que són com un mur, tant per dalt com per baix.
Els minuts corren, i el marcador
no es mou, encara que no es disposen d'ocasions clares, hi ha un parell de xuts
de canari del Gerard que de tindre més força podrien haver donat un ensurt als
visitants.
Però tot dóna un gir quan al
minut 72 el Felip té una punxada al bessó i torna a deixar a l'equip amb 10
jugadors.
És a partir d'aquest moment
quan el Palau amb 10 torna a jugar millor, i no és perquè el Felip sobri, tot
el contrari, ja que és un puntal de l'equip, és per allò de la vella tàctica de
l’Helenio Herrera, que es juga millor amb 10 que amb 11, i així ha estat, ja
que al minut 76 arriba el quart, nova jugada de manual, però aquest cop
perfeccionada pel nostre jugador franquícia, Jordi Baró, que tot i no marcar,
ha estat determinant en totes del jugades d'atac de l'equip. Falta lateral que
treu de nou magistralment el Joan Serrano, pilota al segon pal, control
espectacular del Jordi, que a la vegada li fa un vestit a mida al lateral,
exquisida passada al segon pal, i el Gerard d'un espectacular cop de cap fa el
quart.
A partir d'aquest moment és el
Palau el que vol el cinquè i el Pardinyes ho intenta, però avui el Palau és
molt superior, ocasions del Ramon Jiménez, Joan, Gerard i el cinquè que no
arriba, però finalment és el Pardinyes qui fa el gol de l'honor al minut 88 en
una bona jugada d'atac.
La guinda del pastís hagués
estat que la darrera jugada del partit hagués entrat, ja que el Ramon Jimenez
d'una espectacular rematada de xilena, ha enviat la pilota al pal en el darrer
sospir del partit.
El Palau, que amb aquesta
victòria, es col·loca vuitè, però a sis punts del tercer, per tant, res està
decidit, i el Palau encara no ha dit la seva darrera paraula, i si no que els
hi preguntin als nois de Pardinyes.
La propera setmana descansem, i
d'aquí 15 dies desplaçament al camp d'uns dels candidats al títol com són els
Veterans de Lleida, un molt bon equip, al que caldrà estar molt concentrat i
clar està, jugar-li amb onze, ja que no tenim edat per anar fent desplegaments
físics com els d'avui.
Grans els veterans, som-hi nois
que queda molta lliga i comencem a estar endollats. Que poc que s'ho esperen!!!!!