dimecres, 2 de novembre del 2016

VETERANS ALCOLETGE 0 – VETERANS PALAU 2

NOVA VICTÒRIA A DOMICILI I EN WILSON ARIAS EM TIRA PER TERRA UNA GRAN CRÒNICA
Els nostres veterans tornen amb els tres punts cap al poble i tornen a sumar de tres en tres, però el que podia ser una gran crònica, acabarà en una crònica semblant a la d’una  derrota, per un malson anomenat Wilson Arias, i del que tenim autèntics malsons.
El Palau es presenta al municipal d’Alcoletge amb Piqué, Paco, Pere, Miquel Farnell, Oscar, Lluís, Jordi, Joan, Antonio Vera, Joe i Mayoral, quedant a la banqueta Ramon Jové, Ramon Jiménez, Francis i Carlos Cortés.

De nou sense porters, amb moltes baixes de jugadors importants, però completant 15 jugadors, demostrant que amb una plantilla tan complerta les baixes no són un drama, però amb pocs jugadors dels anomenats antics i amb quasi tots els fitxatges al camp, queda molta feina a fer encara per encaixar peces.

Primer partit de la temporada d’hivern amb temperatura fresca, petita boira d’aperitiu i un camp massa ràpid, el partit només té una lectura, en Wilson Arias, porter de l’Alcoletge contra el Palau, la resta no va existir, i el guanyador clar va ser en Wilson, que ens va minvar la moral minut a minut, aturada a aturada, un autèntic malson i del que trigarem temps a refer-nos.

L’Alcoletge ens coneix a la perfecció, i saben que la seva feina és aturar la sala de màquines de l’equip, dos homes a sobre del Joan Serrano perquè no construeixi joc i en Wilson ja farà la resta.
Domini insultant del Palau, amb un atac i gol constant, i la defensa del Palau, perfectament dirigida per un ordenat Pere Corral, i un colossal Miquel Farnell, que va ser el millor jugador del partit i que va estar en totes les guerres durant els noranta minuts.

El Palau que va a l’atac des del primer minut i que ho ha intentat durant els noranta, però sempre topant amb el mur del Wilson.
A la primera part podríem comptabilitzar fins vuit clares ocasions de gol, però, o les pilotes han anat fora, o en Wilson les ha aturat amb les mans, amb els peus, amb les orelles o inclús amb la “titola”, perquè allò no és un porter, aquest home era un pop, tant sols hem pogut foradar la xarxa en una ocasió, al minut 27, i en l’enèsima jugada d’atac visitant, en Ramon Jiménez que fa una bona rematada, en Wilson que l’atura de nou, però el refús va a peus del Jordi que pot per fi fer entrar la piloteta dins de la guarida del Wilson, 0-1 i almenys tenim el resultat a favor per marcar els temps del partit.

La segona part ja és un escàndol, a les errades visitants, li sumem els un contra un, és un duel a mort entre els davanters visitants i el xèrif d’Alcoletge, Wilson Arias, tres duels amb el Vera, el Vera mort i el Wilson bufant el canó de la seva pistola, dos amb el Ramon Jiménez i el mateix, dos amb el Mayoral i el mateix, dos més amb el Carlos Cortés i el mateix, aturades al Jordi, al Joan, rematades de córner, tot el repertori que es pugui pensar i més, tan sols va perdre un duel, el del minut 54, en que el Cortés fa el definitiu 0-2 amb una pilota picada per sobre del cos del Wilson amb un toc fi i subtil, ja que si dispares fort i col·locat, en Wilson et treu un tentacle que atura la pilota.

Final del partit 0-2, que podria ser, no sé quant a zero, vosaltres mateixos li podeu posar el número, perquè jo posaria una burrada, i el Palau que comença a agafar els equips de la part alta, però queda molta feina a fer, però molta, perquè aquest equip no està acoblat, massa peces noves que no coneixen els mecanismes d’un equip molt compacte i que sempre ha sabut a què juga, però la falta d’acoblament entre nous i vells, l’alarmant baixa forma d’alguns jugadors claus de l’equip que no acaben d’agafar la forma, la falta de confiança d’alguns jugadors i la pèrdua de l’instint assassí dels nostres davanters, ens estan fent patir massa en aquest inici de temporada.

La part positiva, si a aquestes altures estem on estem, on estarem quan tot estigui quadrat, engranat i acoblat, no ho vull ni pensar, aquesta és la millor plantilla del campionat de carrer, i tan sols falta que tot encaixi, però és qüestió de paciència i partits, perquè de qualitat anem sobrats, ho sento algú ho havia de dir....

La propera setmana rebem la visita dels segon classificat, un sorprenent Veterans Llívia, que està sent la sensació del campionat, i on de sumar una nova victòria, presentarem per fi les nostres credencials a aquest campionat i a aquesta lliga 2016-2017, poc a poc, però partit a partit, i a poder ser amb la punteria fina.

Per finalitzar unes paraules al protagonista de la crònica d’avui: “amigo Wilson, nos has comido la moral, nos lo has parado todo y encima me has tirado por el suelo una de las mejores crónicas que podria haber escrito, amigo Wilson, Que poco que me lo esperaba.......”

Enllaç a l'àlbum Veterans Alcoletge 0 - Veterans Palau 2