NOVA VICTÒRIA A DOMICILI I EN
WILSON ARIAS EM TIRA PER TERRA UNA GRAN CRÒNICA
Els nostres veterans tornen amb
els tres punts cap al poble i tornen a sumar de tres en tres, però el que podia
ser una gran crònica, acabarà en una crònica semblant a la d’una derrota, per un malson anomenat Wilson Arias,
i del que tenim autèntics malsons.
El Palau es presenta al
municipal d’Alcoletge amb Piqué, Paco, Pere, Miquel Farnell, Oscar, Lluís,
Jordi, Joan, Antonio Vera, Joe i Mayoral, quedant a la banqueta Ramon Jové,
Ramon Jiménez, Francis i Carlos Cortés.
De nou sense porters, amb
moltes baixes de jugadors importants, però completant 15 jugadors, demostrant
que amb una plantilla tan complerta les baixes no són un drama, però amb pocs
jugadors dels anomenats antics i amb quasi tots els fitxatges al camp, queda
molta feina a fer encara per encaixar peces.
Primer partit de la temporada
d’hivern amb temperatura fresca, petita boira d’aperitiu i un camp massa ràpid,
el partit només té una lectura, en Wilson Arias, porter de l’Alcoletge contra
el Palau, la resta no va existir, i el guanyador clar va ser en Wilson, que ens
va minvar la moral minut a minut, aturada a aturada, un autèntic malson i del
que trigarem temps a refer-nos.
L’Alcoletge ens coneix a la
perfecció, i saben que la seva feina és aturar la sala de màquines de l’equip,
dos homes a sobre del Joan Serrano perquè no construeixi joc i en Wilson ja
farà la resta.
Domini insultant del Palau, amb
un atac i gol constant, i la defensa del Palau, perfectament dirigida per un
ordenat Pere Corral, i un colossal Miquel Farnell, que va ser el millor jugador
del partit i que va estar en totes les guerres durant els noranta minuts.
El Palau que va a l’atac des
del primer minut i que ho ha intentat durant els noranta, però sempre topant
amb el mur del Wilson.
A la primera part podríem
comptabilitzar fins vuit clares ocasions de gol, però, o les pilotes han anat
fora, o en Wilson les ha aturat amb les mans, amb els peus, amb les orelles o
inclús amb la “titola”, perquè allò no és un porter, aquest home era un pop,
tant sols hem pogut foradar la xarxa en una ocasió, al minut 27, i en l’enèsima
jugada d’atac visitant, en Ramon Jiménez que fa una bona rematada, en Wilson
que l’atura de nou, però el refús va a peus del Jordi que pot per fi fer entrar
la piloteta dins de la guarida del Wilson, 0-1 i almenys tenim el resultat a
favor per marcar els temps del partit.
La segona part ja és un
escàndol, a les errades visitants, li sumem els un contra un, és un duel a mort
entre els davanters visitants i el xèrif d’Alcoletge, Wilson Arias, tres duels
amb el Vera, el Vera mort i el Wilson bufant el canó de la seva pistola, dos
amb el Ramon Jiménez i el mateix, dos amb el Mayoral i el mateix, dos més amb
el Carlos Cortés i el mateix, aturades al Jordi, al Joan, rematades de córner,
tot el repertori que es pugui pensar i més, tan sols va perdre un duel, el del
minut 54, en que el Cortés fa el definitiu 0-2 amb una pilota picada per sobre
del cos del Wilson amb un toc fi i subtil, ja que si dispares fort i col·locat,
en Wilson et treu un tentacle que atura la pilota.
Final del partit 0-2, que
podria ser, no sé quant a zero, vosaltres mateixos li podeu posar el número,
perquè jo posaria una burrada, i el Palau que comença a agafar els equips de la
part alta, però queda molta feina a fer, però molta, perquè aquest equip no
està acoblat, massa peces noves que no coneixen els mecanismes d’un equip molt
compacte i que sempre ha sabut a què juga, però la falta d’acoblament entre
nous i vells, l’alarmant baixa forma d’alguns jugadors claus de l’equip que no
acaben d’agafar la forma, la falta de confiança d’alguns jugadors i la pèrdua
de l’instint assassí dels nostres davanters, ens estan fent patir massa en aquest
inici de temporada.
La part positiva, si a aquestes
altures estem on estem, on estarem quan tot estigui quadrat, engranat i
acoblat, no ho vull ni pensar, aquesta és la millor plantilla del campionat de
carrer, i tan sols falta que tot encaixi, però és qüestió de paciència i
partits, perquè de qualitat anem sobrats, ho sento algú ho havia de dir....
La propera setmana rebem la
visita dels segon classificat, un sorprenent Veterans Llívia, que està sent la
sensació del campionat, i on de sumar una nova victòria, presentarem per fi les
nostres credencials a aquest campionat i a aquesta lliga 2016-2017, poc a poc,
però partit a partit, i a poder ser amb la punteria fina.
Per finalitzar unes paraules al
protagonista de la crònica d’avui: “amigo Wilson, nos has comido la moral, nos
lo has parado todo y encima me has tirado por el suelo una de las mejores
crónicas que podria haber escrito, amigo Wilson, Que poco que me lo
esperaba.......”
Enllaç a l'àlbum Veterans Alcoletge 0 - Veterans Palau 2
Enllaç a l'àlbum Veterans Alcoletge 0 - Veterans Palau 2