Després de la Vall Fosca-Oveix, Vilanova de Meià i el Palau d'Anglesola, Emili March i Jordana ha dedicat el seu "Exercici de memòria" als "nens i nenes de la guerra".
Dissabte, 5 de novembre, l'autor presentà el nou volum al públic palauanglesolí acompanyat per l'alcadessa, Montserrat Meseguer.
Com cita el senyor March "la pretensió d'aquesta publicació no és altra que la de recordar i donar a conèixer les vivències de la nostra infantesa, de la nostra adolescència i de la nostra joventut, en una de les etapes més difícils de la nostra vida. Volem donar a conèixer el sacrifici, l'esforç i la perseverança personal i familiar que tots vàrem tenir, per sortir d'una situació tan extremadament difícil, i les nombroses dificultats que vàrem haver de superar per poder assolir un futur més esperançador per als nostres fills i per als nostres néts".
El quart volum, precisament, el senyor March el dedica a les seves nétes, Maria, Martina i Mariona. Les pàgines, prologades per Llorenç Sànchez i Vilanova, recullen en primera persona vivències d'uns temps difícils que no són pas tan llunyans. Relats que ens expliquen d'on venim i que ens ajuden a entendre i valorar el moment que vivim avui. Aquells lectors nascuts en aquells anys de conflicte bèl·lic hi trobarà una franca familiaritat; també els qui van néixer en temps de postguerra. Els més joves els pot semblar que s'endinsen en una novel·la, si no fos que tot el que l'Emili ens detalla planerament és un recull del que va viure, veure i sentir en pròpia pell.
Escenaris de pobles petits, detalls de vides senzilles, recull de situacions quotidianes i també petites, que parlen de la gran gent que ho va viure i patir. Vivències d'un temps que va ser massa llarg, massa fosc i massa carregat de penúries, l'ombra del qual, malauradament, podem endevinar encara en alguns contexts polítics i judicials en ple 2016. Un bon exercici de memòria i, també, de pedagogia.
Escenaris de pobles petits, detalls de vides senzilles, recull de situacions quotidianes i també petites, que parlen de la gran gent que ho va viure i patir. Vivències d'un temps que va ser massa llarg, massa fosc i massa carregat de penúries, l'ombra del qual, malauradament, podem endevinar encara en alguns contexts polítics i judicials en ple 2016. Un bon exercici de memòria i, també, de pedagogia.
