CONCENTRACIÓ, VETERANIA I EN
RAMON JIMENEZ: LES CLAUS DE LA VICTÒRIA A ALCOLETGE
Preparada la crònica des de
dijous per avançar feina i amb 2-0
a favor de l'Alcoletge, han arribat al municipal
d'Alcoletge a quarts d'onze els nostres veterans, però no, avui, a la setena ha
anat la vençuda i s'ha complert el protocol del manual del bon veterà, porteria
a zero i no perdonar les ocasions, i avui sí, sembla que per un dia hem après
la lliçó.
Amb moltes baixes en atac com
el Nico (ja no jugarà més per la seva marxa a Romania), Pubill, Lluís o Gaston,
tan sols ens queda per avui un home pur d'atac, el gran Ramon Jimenez, que com
en Gary Cooper a "Solo ante el peligro" ha estat un mal son per a la
defensa d'Alcoletge, a la que ha guanyat en tot moment.
Moltes baixes avui i el Palau
que es presenta a Alcoletge amb aquesta alineació titular: Albert, Ramon Jové,
Poli, Pere, Felip, Paco, Joan, Jordi, Txus, Edu i Ramon Jimenez, quedant a la
banqueta el Gerard, Miki i Caelles, que per cert, avui ha hagut de jugar de
jugador de camp per exigències del guió.
Com si d'una pel·lícula es
tractés calia un bon guió. Avui, a falta del nostre guia espiritual, el gran
Piqué, en Joan, ha agafat el brau per les banyes i ha dissenyat un guió quasi
perfecte que ha donat el seu fruit al final dels noranta minuts.
Primers minuts de tanteig, el
Palau surt una miqueta millor i té la possessió de la pilota, l'Alcoletge un
equip molt ben preparat físicament, amb canvis suficients a la banqueta, ens
farà sofrir amb el tema físic.
Defensa ordenada, mig del camp
molt junt, amb un Txus molt inspirat i un Ramon Jimenez molt actiu fent el
desgast a la pressió en atac.
Un Palau molt seriós comença a
buscar porta, una sacada de porta llarga, en Ramon Jimenez que guanya la
esquena al central, pilota disputada entre els dos, més que possible penal a l’encarar
el porter, rebot defensiu i el Gerard que avui venia segons ell amb la bateria
baixa per un constipat com el campanar del Palau, aprofita el rebot per fer
arribar la pilota al fons de xarxa, no sense donar una miqueta d'incertesa al
guió al tocar la pilota el pal, 0-1 al minut 18.
Ja tenim el guió completament
diferent al dels darrers partits, però és un guió conegut, ja que el dia de
l'Almenar també ens vam avançar i la pel·lícula va acabar amb un final tràgic.
Els locals es comencen a
aflorar els nervis de quan vas a darrera del marcador, i les pèrdues de pilotes
i imprecisions són constants, en atac l'Alcoletge no arriba amb molt perill,
sobretot per l’ordre defensiu d'avui i d'un Felip que semblava "Jack el
destripador" i tot atac per la seva banda acabava amb un assassinat de
aquell atac, impressionant el partit del gendre del Ramon de l'agutzil.
El 0-2 arriba de nou amb un
guió ben conegut, un guió de sèrie B, ja que s'utilitza el guió del gol per
falta lateral, però en pla B, falta treta magistralment pel Joan Serrano,
pilota al segon pal, però en comptes del Poli, encara més passada i el Jordi
Baró de cap fa el 0-2 al minut 31, guió perfecte i el director de la pel·lícula
que fa un canvi tàctic, el Joan fa una passa enrere per jugar amb un 4-1-4-1,
deixant al Gary Cooper, Ramon Jimenez, sol davant el perill, arribant al final
de la primera part amb el 0-2.
La lesió del Paco fan variar el
guió de la segona part i s'opta per continuar amb l'Albert a la porteria i el
Caelles que haurà de fer un cop de mà com a jugador de camp.
La segona part el guió varia
una miqueta, l'Alcoletge busca el gol que li doni vida a aquesta pel·lícula i
el Palau molt ordenat a nedar i guardar la roba, que no cal arriscar quan el
guió va de cara.
L'Alcoletge se’n va dalt, però
la defensa del Palau està molt ordenada, i l'ajuda defensiva del Joan és aigua
de naig, ja que no queden espais per intentar arribar a l'àrea visitant, encara
que l'Alcoletge no baixa els braços en cap moment.
Amb tot això, el Palau troba
molts espais en atac, i el Ramon Jimenez que és un mal de cap constant per la
defensa de l'Alcoletge, que avui somiaran amb el noi d'Anglesola.
Bones ocasions del Ramon
Jimenez i dos bons xuts d'un Jordi Baró que avui si ha volgut ser protagonista
i ha demostrat que pot ser l'estrella rutilant de l'equip que s'espera d'ell,
amb un partit molt complert, tant en atac com en defensa, un pas endavant avui
del noi de cal Mestres.
Al minut 68 el Palau que fa el
tercer amb una bona contra que comença en Gerard amb una passada a l'espai amb
un toc exquisit de pilota, que el Ramon Jimenez caça i pilota al fons de la
xarxa, 0-3 i avui que hem d'acabar la pel·lícula amb un final feliç, on la
victòria ha de fer cap a Palau.
L'Alcoletge, el darrer quart
d'hora, ho ha intentat, sense ocasions clares, però ha exigit molt a l'equip en
defensa, els minuts corren, minut 90, final del partit, final feliç i el Palau
que per fi ha utilitzat el guió que s'espera d'ell, tot s'ha de dir, que tots i
cada un dels jugadors del Palau, han interpretat el guió d'una manera perfecta.
Victòria balsàmica i ja són
tres partits seguits sense perdre, la cosa comença a rutllar, però no tindrem
cap partit fàcil en tota la temporada, tot i el resultat clar, avui també hem
patit, i és que si no patim no som el Palau, però segur que l'Alcoletge no li
ha fet cap gràcia jugar avui contra el Palau, perquè si hi ha un equip incòmode aquest és el Palau.
El proper diumenge rebem la
visita dels veterans d’Artesa de Lleida, un equip amb uns números molt similars als nostres i que
incomprensiblement tenen una dinàmica molt semblant a la nostra.
Afició, us esperem el proper
diumenge a les 10 del matí al municipal de Sant Roc i on esperem tornar a dir: Que poc que s'ho esperen!!! que el
Palau ha tornat per quedar-se.
Som del Palau!!!! Força Veterans!!!
