GUIÓ SEMBLANT A LA SETMANA
PASSADA PERÒ SENSE FINAL FELIÇ. ELS NOSTRES VETERANS MEREIXEN LA VICTÒRIA.
Mal resultat el d'aquest cap de
setmana, vist el partit, les oportunitats i les greus errades en defensa, que
ens van costar els dos gols visitants, els veterans comencen a preocupar,
perquè no rectifiquen les errades de cada diumenge.
Partit disputat en divendres a
la nit, més públic de l'habitual i la presència del nostre president,
l'il·lustre senyor Jacint Alsina i Torres, bona temperatura, un terreny de joc
en bones condicions i un rival òptim per aconseguir la segona victòria
consecutiva, però no, tot surt com la part noble on acaba l'esquena.
Sense porters, el gran capità
que no li tremola el pols, i surt de porter, per tant l'alineació del partit va
ser Piqué, Ramon Jové, Poli, Felip, Santi, Txus, Joan, Jordi, Lluís, Gerard i
Pubill, quedant a la banqueta Miki, Paco, Gastón i Nico.
El partit comença amb un domini
total del Palau, que té la possessió i el domini de la pilota. El Miralcamp ben
tancadet al darrere i a veure-les vindre.
El Palau que juga gran part de
la primera part al terreny del Miralcamp, i on la defensa local queda
posicionada a la ratlla del mig del camp, per tant, poc espai en atac i molta esquena
descoberta pel Miralcamp, que pot jugar a la contra.
El Palau és el dominador clar
del partit, i tot fa semblar que el partit caurà de madur, però si no es xuta a
porta, ja pots marejar la perdiu, que no la caçaràs ni volent.
Cap ocasió clara per part
local, tant sols una greu errada del porter, que el Nico incomprensiblement fa
un xut de canari i la pilota no acaba d'entrar, i ja ho diuen, si perdones
perds, i així ha estat, minut 24, una greu errada d'entesa entre els dos
centrals, pilota lateral cap al centre molt mal jugada, el davanter del
Miralcamp que caça la pilota, es juguen un dos contra un i pilota al fons de la
xarxa, 0-1 i ja hi som, a patir i de valent.
El Palau que encaixa el cop i
intenta buscar l'empat, el Gerard disposa d'una molt clara, però un defensa
local la treu de la línia, i tot seguit una de molt semblant però a l'àrea del
Palau, que el Felip treu al límit, final de la primera part i com els nens
petits, al racó de pensar, perquè és incomprensible que amb una superioritat
tan gran sigui aquest el resultat.
La segona part comença amb la
mateixa tònica, el Palau potser amb una marxa menys i tot es comença a torçar
de nou, i ja se sap, la llei de Murphy, quan les coses van malament, sempre
tendeixen a anar pitjor, i aquest ha estat el cas, minut 57, una greu errada al
mig del camp, pilota perduda, tres contra un i el davanter del Miralcamp que
afusella al gran Piqué.
Ja hi som, ja tenim el resultat
que ens fa posar les piles, ja tenim el 0-2 i ara ja hem de ressuscitar de les
cendres de nou.
El Palau que fica una marxa de
més, els interiors que comencen a córrer com a desesperats, i ara sí, el Palau
ataca i de valent, per la seva part el Miralcamp, un equip més jove que el
nostre, molt intens defensivament, molt ben posicionat, però sense una gran
tècnica de joc, que es defensa com un gat panxa l'aire.
Les oportunitats són constants
i el 1-2 arriba ben aviat, minut 63, bona jugada d'equip, bona jugada per banda
esquerra, centrada del Gerard, bon control dins de l'àrea del Pubill i gran gol
del nostre pitxitxi, un bon gol de davanter centre.
El Palau veu que el Miralcamp
comença a donar senyals d'esgotament, però tenen ben collats tant al Joan com
al Jordi, per tant cal sorprendre amb segones jugades.
El Pubill té el segon, però el
porter refusa fora.
Al minut 77 arriba el segon,
bona jugada d'atac local, i el Gastón que avui jugava el primer partit de la
temporada que fa l'empat, després de resoldre una jugada individual dins de
l'àrea.
Ja els tenim i amb un quart
d'hora pel davant, ho tenim a tocar, i ho vam tindre, ocasions molt clares del
Gerard, Lluís, Poli i Gastón, però la pilota que no entra.
Per acabar-ho d'adobar
l'àrbitre entra en una espècie d’estat de pànic i comença a xiular amb un
criteri que sols entén ell, protestes dels dos equips continuades, no ajuden
gens, i al minut 86 es menja en clar penal al Lluís amb patates, avui no
tindrem el final feliç de diumenge, ja es veu, i més quan a falta de 3 minuts
el Txus la té a les seves botes, pilota el pal, la pilota que corre per sobre
de la línea de gol i un defensa que finalment la treu, final del partit i els
nostres veterans amb cara de pasta de moniato, una llàstima no sumar els tres
punts, perquè per joc i esforç era el més just, però mentre anem regalant dos
gols tots els partits no arribarem gaire lluny, i aquest any donada la igualtat
de tots els equips, qualsevol detall fa decantar el partit d'una banda o un
altra.
El proper diumenge desplaçament
a Alcoletge, no sé si ja començar a escriure la crònica el dijous, i deixar-la
pendent de completar amb el 2-0
a favor de l'Alcoletge, perquè això sembla el dia de la
marmota, cada diumenge passa el mateix, sense aquesta mania de donar peixet al
rival, els nostres veterans estarien a dalt de tot, encara serà perquè alguna
ment malvada ha escrit aquest guió per donar esperances de victòria als rivals
i després aparèixer el crit de guerra dels nostres veterans. Que poc que s'ho esperen!!!
Avui per finalitzar la crònica
volia fer menció especial a un jugador que se'n va, el Nico torna a Romania, i
des dels veterans li volem donar tota la sort del món, perquè és un d'aquells
nois que es fan estimar, tant per la seva personalitat, pel seu bon humor i per
la seva entrega. Nico, molta sort a casa teva i ja saps que El Palau i els
Veterans del Palau són també la teva casa i la teva família, molta sort i
esperem continuar amb contacte amb tu.
Gràcies per aquestos anys Nico, i encara que siguis petit d'estatura, ets molt gran Nico!!!!!
Gràcies per aquestos anys Nico, i encara que siguis petit d'estatura, ets molt gran Nico!!!!!
