diumenge, 22 de novembre de 2015

VETERANS VILANOVA DE LA BARCA 3 – VETERANS PALAU 1

AVUI HA SORTIT CREU, RES A DIR, DERROTA JUSTA

Uns veterans en ratxa es presentaven en quadre al camp del Vilanova, principalment amb les absències dels integrants de l'AMPA del Palau que tenien cros, lesions i baixes per feina, ja es preveia un partit difícil i així ha estat davant un molt bon rival, que no ens ha deixat ni respirar avui.
Matí fred avui a Vilanova, els nostres veterans es presenten amb Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Pere, Miki, Joan, Txus, Lluís, Edu Escolà i Ramon Jiménez, quedant a la banqueta el Santi.

El partit ha començat de la pitjor manera possible, el Vilanova ha sortit molt intens i ben posicionat, i el Palau ha sortit fred com el dia i sense trobar-se a ell mateix en cap moment, si això li sumem dos greus errades al començament del partit, han deixat el partit en aquell punt tant conegut del 2-0 en contra.
Dos greus errades, una en defensa al minut 7 i una altra en una pèrdua de pilota al mig del camp, que ha generat una molt bona contra que suposava el 2-0 al minut 14.

El Palau no s'ha trobat a gust en cap moment, i el Vilanova ha estat el clar dominador de la primera part, també s'ha de dir que els dos xuts entre els tres pals han anat a dins, i que el Vilanova tot i dominar el partit, no ha creat cap ocasió clara de gol més.
El Palau no ha trobat en cap moment la manera de fer tres passades seguides, primer per la bona col·locació al camp del seu rival, la seva intensitat en el joc, i també s'ha de dir que al disposar de canvis i una plantilla bastant jove, jugava amb aquesta carta davant un Palau que no perdia la cara al partit, però que no era el Palau de les darreres jornades.

Tot i no estar fins, si haguéssim tingut un xic de sort ens anem a la mitja part amb empat, ja que el Palau ha fet dos pals, un per part del Joan Serrano al treure una falta lateral directa i una altra del Ramon Jimenez amb una bona jugada individual per banda esquerra.
La segona part comença d'una manera molt diferent, el Palau fa un pas endavant, el Vilanova comencen les imprecisions, i l'àrbitre comença a fer unes coses molt rares que treuen de polleguera al locals i amb raó, ja que no pots anar a xiular un partit amb una aptitud de dictador, al que no se li pot dir res de res.
El Vilanova entra en una guerra personal amb l'àrbitre i un jugador que rep targeta verda per una discussió inútil amb el senyor àrbitre, deu minuts fora i el Vilanova amb inferioritat els primers minuts de la segona part.

El Palau aprofita la seva ocasió, i en una jugada clàssica, falta lateral del Joan, pilota al segon pal, el Poli que s'avança a tota la defensa, i no perdona amb un espectacular xut al fons de la xarxa, 2-1 al minut 52 i el Palau que té opcions de remuntada.
El Palau busca l'empat, però aviat el Vilanova recupera al seu onzè home, però és per poc temps, perquè l'àrbitre que té la sensibilitat molt alta i un jugador local que li discuteix un fora de joc, targeta verda i un altre cop amb un menys durant deu minuts, automàticament es forma un "sidral" considerable a la banda i un jugador local que es trobava a la banqueta rep la vermella directa, això treu de polleguera al rival i el Palau ha de tindre el cap fred i no buscar el cos a cos, perquè si no això pot acabar com "el rosari de l'aurora".

El Palau aprofita tot aquest enrenou i té dos bones accions d'atac del Ramon Jiménez i sobre tot una del Ramon Jové, que podria haver significat l'empat, però és el Vilanova qui decideix el partit al minut 77, amb un xut impecable per tot l'escaire, després d'una falta a la frontal de l'àrea, 3-1 i ara sí que pinten bastos, i bastos negres.
El Palau ho ha intentat, però avui no era el dia, i el Vilanova no ha xutat cap cop més entre els tres pals, encara que ha exigit molt a la defensa del Palau, que s'ha defensat amb molt d'ordre.

Final del partit i tres punts que es queden a Vilanova, un Vilanova millor que el Palau, però que tot el que ha tingut ha anat a dins, és incomprensible que cap equip tingui pietat dels nostres veterans, però ja ho diu el tòpic "futbol és futbol".


El proper diumenge rebem la visita dels veterans de Pardinyes, un equip que no tenim cap referència, ja que és un equip de nova creació, és l'equip més jove de la categoria i presenta uns números molt semblants als nostres.

Afició! esperem tornar a donar cara el proper diumenge a les 10 del matí i al municipal de Sant Roc, on anirem a per totes, ja que si guanyem dos partits seguits més ens podem enganxar a dalt, ja que tret del líder, els veterans de Perú, el demés estan fent una de freda i una de calenta.
FORÇA VETERANS!!! QUE POC QUE S'HO ESPEREN!!!