Davant els tràgics fets ocorreguts a París, ens hem posat en contacte amb el David Sànchez, el nostre ambaixador palauanglesolí, perquè ens expliqui com s'estan vivint a la ciutat aquests moments tan durs.
Gràcies, David, i t'enviem una forta abraçada des del Palau!
JE SUIS PARIS ...
David Sànchez Díaz
Alguns haureu
vist alguna publicació meva a l'Avenç però pels que no em coneixeu només
dir-vos que fa gairebé 4 anys que estic a París i, en quatre anys, mai havia
viscut el que es va viure la nit de divendres.
Què va passar divendres a la nit?
Tot va començar
amb 3 explosions a Saint Denís (als voltants del Stade de France) on es disputava el partit França-Alemanya.
Posteriorment hi haurien 5 altres llocs afectats: Rue de la Fontaine au Roi, Boulevard
Voltaire, Rue Bichat, Rue de la
Charonne i el Bataclan (una
famosa sala d'espectacles parisina on hi va haver una presa d'ostatges que va
durar més de dues hores).
Jo estava en un
bus tornant cap a casa meva. Els carrers estaven buits. Les estaciones de metro
estaven desertes. Només se sentien sirenes i la policia que no parava de cridar: “entreu tots a les vostres cases!”.
Quin és el balanç actual?
De moment hi ha
129 morts i més de 300 ferits (dels quals 89 molt greus). L'atac més greu va ser a la
sala Bataclan amb 89 morts (la gran
part joves).
Es sense cap
dubte l’atac més mortífer que ha viscut França i el primer en el que hi ha
hagut immolacions de persones terroristes. L’atac ha estat reivindicat pel grup
“Estat islàmic".
Quines mesures s'han pres?
Divendres al vespre
el president de la República Francesa, François Hollande, va decretar l'estat
d'urgència sobre tot el territori francès, així com el tancament de les
fronteres i aeroports. Tots els espais públics de la capital (supermercats,
museus, escoles, edificis públics, etc) es van tancar immediatament. Han
continuat tancats durant tot el cap de setmana i s'ha decretat l'activació del
“Plan VIGIPIRATE” durant els pròxims
3 mesos.
Qué ès això del “Plan VIGIPIRATE”?
És l'activació
d'un pla d'emergència que consisteix en posar controls de seguretat en tots els
espais públics : identificació personal, “chequeos” de cada persona,
vigilància armada per tota la ciutat, vigilància policial i armada als sistemes
de transports, …).
Com has viscut això en primera persona?
Sincerament no
tinc paraules per descriure tot el que s'ha viscut aquest cap de setmana a
París. He tingut la sort de tenir al meu pare al costat des del primer moment
abans que tanquessin els aeroports.
Pels francesos això
ha sigut la continuació de l'atac Charlie
Hebdo i d'una certa manera “ja ho
esperàvem però no sabíem quan”. Tres dies després dels atemptats encara s'escolten
sirenes i veus als rostres de les persones la por del que pugui passar. La
sensació és d'un dol nacional de 3 dies
però un dol personal amb un sentiment d'impotència que no et deixa dormir.
Jo visc molt
a prop (500 metres) dels llocs dels fets, en ple cor de Paris (Hôtel de Ville). La
zona és una zona molt turística amb molta activitat cada dia i més encara un
divendres a la nit.
Mesos abans havia estat a la sala Bataclan amb els meus amics i sembla impossible que hagi pogut
passar això uns mesos més tard. Per sort els meus amics més pròxims es trobaven
fora de París aquest cap de setmana (cal recordar que dimecres 11 de novembre
era festa a França i moltes persones van marxar per fer un pont llarg).
He rebut el
suport de la meva família i de tots els meus amics en tot moment.
Com canvia això el teu dia a dia?
El meu dia a dia
no permetré que el canviï ningú; i molt menys uns terroristes, però si que
és cert que et planteges moltes qüestions i ara queda el pitjor: la por.
No hi ha res pitjor que crear por a una societat perquè ells mateixos és
crearan el seu propi pànic i és una mica el que passa ara a París.
No es para de sentir
ambulàncies, sirenes, policia, … falses alarmes que provoquen un sentiment de
por a tota la societat francesa.
Avui, a totes les empreses, escoles i edificis
públics s'ha fet un minut de silenci en record a totes les víctimes de l'atemptat.
Comença ara el
principi d'una guerra que per desgràcia (i espero equivocar-me) només ha fet
que començar …
Imatge del Plan
VIGIPIRATE situada a tots els edificis públics
La Tour Eiffel apagada i els monuments
internacionals més importants il·luminats amb la bandera francesa en homenatge
a les víctimes de l'atemptat
Sala Bataclan minuts abans del tiroteig