dilluns, 10 de març de 2014

VETERANS PALAU 1 - VETERANS ALCOLETGE 1

Un punt inesperat, per dolent a tres quarts de dotze, es transforma en un bon punt a  quarts d'una.
Els veterans necessitaven sumar de tres en tres, sí o sí, ja que s'apropen dos partits transcendentals, el gran derbi el proper dia 23 a casa amb el tercer classificat Mollerussa, i el partit del dia 30 al camp de l'Almenar, segon classificat, i no es poden quedar punts pel camí, o les posicions de copa perillen i molt, ja que els Veterans Perú Barbens els tenim a un punt.
Curts d'efectius, baixes importants en cada línea, però sobre tot l'absència del Carlos Pérez i l'Antonio Pubill, l'equip ho ha acusat i molt, ja que ha faltat definició final de les jugades d'atac.
El partit comença amb el Manel Piqué jugant de porter i lesionat (el que dóna i ha donat aquest home al club, és per escriure un llibre, i el consistori municipal hauria de començar a pensar a posar un present seu a l'entrada del camp), el partit comença bé, i a la primera jugada del partit, el Palau fa un pal, una falta lateral , treta magistralment pel Jacint Alsina, refús dins de l'àrea, i pilota al pal del Jordi Baró. Semblava que avui seria bufar i fer ampolles, però l'equip visitant sap al que ve, tancar-se a darrera, buscar les contres, i a imposar un físic molt fort, amb una defensa que eren autèntics armaris.
Amb un equip molt avançat, una defensa en línea, per tal de recuperar aviat i tindre la possessió de la pilota i una davantera massa estàtica, donat la falta d'espais en atac, era impossible perforar la xarxa visitant, tot el perill era a les faltes laterals i corners, però avui no era el dia del Palau.
El Gerard Nabau, que avui era el referent en atac, rebia massa joc d'esquena a porteria, i quan intentava anar-se sempre tenia dos jugadors a sobre, o rebia més pals que un català demanant la consulta, i així era molt i molt difícil, i es veia que el destí del partit era un 0-0 innegociable. Una única oportunitat visitant, als darrers minuts, i gran aturada del Piqué, final de la primera part, d'un partit poc vistós pel públic local.
La segona part comença bé, i de nou amb una jugada d'estratègia, com sempre magistralment començada per un Jacint Alsina, que és un luxe pel nostre equip, pilota al punt de penal, un parell de refusos i pilota al fons de la xarxa, del nostre jugador franquícia i a la vegada màxim golejador Jordi Baró, 1-0 minut 49 i tota la segona part pel davant.
El Palau busca insistentment el 2-0 per tancar el partit, amb un Nico molt explosiu, però a la vegada massa castigat per continues faltes, al igual que el Gerard, però aquestes circumstàncies, també donaven a lloc a jugades a pilota aturada, que tant bon rendiment hem tret en altres partits.
Tot el joc es fa a camp visitant, però la defensa està massa avançada, i això és un risc, i més quan l'àrbitre no està encertat, i en una contra, amb un fora de joc clar, ens fan el 1-1 al minut 60.
A partir d'aquest moment, el Palau ho intenta de totes les maneres possibles, però no hi ha espais, i el Joan Serrano està sempre amb dos homes a sobre, i la construcció de joc ho nota i molt. Molta precipitació en les jugades d'atac, i una defensa molt atenta a possibles contres, fan córrer els minuts sense arribar el premi del gol.
Final del partit, decepció local i gran alegria visitant, que celebra el punt com si d'una victòria es tractés. 
Un punt molt dolent, ja que segons els resultats, ens allunyen de les posicions de privilegi, i fins i tot ens podrien treure la quarta plaça que dóna dret a disputar la copa. Però salten les sorpreses, derrotes de l'Almenar, Mollerussa i Perú, que ens apropen un puntet a posicions d'ascens i promoció, i ens donen un punt més de marge amb el cinquè classificat, els veterans Perú Barbens.
Propera setmana desplaçament a Bellvís, per jugar contra els veterans de Lleida, un equip que ens va pintar la cara en la seva visita al municipal de Sant Roc.