El clàssic no ha defraudat a
ningú, gols, emoció, expulsions, targetes, polèmica, vent i un àrbitre
desastrós.
A les 10 del matí començava
l'autèntic clàssic del dia, poc públic, molt vent i un terreny de joc en òptimes
condicions (dintre del que cap).
Amb un vent de justícia en
contra de l'equip local comença la primera part, el Mollerussa que aprofita el
fort vent per atacar sense pietat al Palau, que durant els primers minuts rep
un atac i gol continuat, però es col·loca molt bé al camp i manté al rival a
ratlla. El primer atac del Palau per banda esquerra, pilota al Julio, que fa un
bon control, pilota a dalt i el Miki de primeres que fa el 1-0 al minut 12, amb
un gran gol, molt semblant al de "la novena del Madrid d'en Zidane",
un gol de traca i mocador.
El Mollerussa al rebre el gol,
ha quedat una mica tocat, i el Palau ha aprofitat per buscar les contres,
aprofitant els nervis visitants, i de nou el Julio, fa una bona jugada d'atac,
que en Jordi Baró finalitza amb una pilota creuada fent el 2-0 al minut 17.
El Mollerussa estava K.O, però
el vent li era molt favorable, i en una jugada en pilota llarga, el nostre
porter Albert Brufau rep la primera targeta groga, al fer una falta fora de
l'àrea. El Mollerussa molt nerviós, comença a entrar al joc subterrani, a
protestar tot, i a fer continues faltes i algun cop, teatre del bo, per tal
d'enganyar a un àrbitre que no està a l'altura d'un partit de màxima
intensitat.
Primer el Julio, i després un
pal del Nico, semblaven que es podia decidir el partit per la via ràpida, però
al minut 29 arriba la jugada clau del partit, penal clar de l'Albert, segona
targeta, i penal i expulsió, 60 minuts amb 10, i sort que avui sí teníem al
gran Capó a la banqueta, el Mollerussa que no falla i fa el 2-1.
El Palau tot i les adversitats,
se'n va a dalt, sobre tot amb l'entrada de l'Antonio Pubill, i és aquest, amb
una greu errada del central visitant, el que fa el 3-1 al minut 42, donant molt
aire als nostres, final de la primera part i agafar forces, que les
necessitarem.
La segona part es preveu
intensa, i tot i tindre el fort vent a favor, hem de jugar amb 10 contra un
equip molt més jove que el nostre.
El partit és un continuat
intercanvi de cops, però sense clares ocasions del gol per les dues parts, el
Mollerussa continua amb el seu joc agressiu, protestes continues, i el àrbitre
que cau al parany, i qualsevol falta era a favor visitant. El Palau estava
sempre en minoria, en el un contra un, i el Joan Serrano ha d'ajudar massa en
defensa, i el Jordi Baró s'ha de multiplicar en defensa i atac. Els canvis són
continuats per tal de donar refresc a l'equip, i l'àrbitre que cada cop ho fa
pitjor, primer al no senyalar unes mans clares a l'àrea del Mollerussa, i
desprès al no xiular un clar penal a l'àrea del Palau.
Partit intens, els dos equips
que ho donen tot, però sense oportunitats clares, fins que al minut 75 ens fan
el 3-2.
Cop molt dur per un Palau, que
lluita totes les pilotes com si fossin les darreres, però més pendent de
defensar que en la construcció. I al darrer minut arriba la tragèdia, el
Mollerussa fa el definitiu 3-3 amb una jugada de córner que no era, el treuen
en curt, xut lateral, i el vent que juga una mala passada fent el 3-3
definitiu, un resultat injust, donat l'esforç dels nostres i la superioritat
demostrada davant l'etern rival.
Res a objectar a l'equip, que
ha lluitat fins al darrer minut i han demostrat que per jugar i sentir els
colors del Palau, s'ha de ser d'una raça especial.
Queden 12 punts en joc (4
partits), i continuem quarts, però empatats amb els cinquens, a un punt del
tercer (l'etern rival) i a cinc del segon, al que visitem el proper diumenge
(Veterans d'Almenar).
Ara és caixa o faixa, i com deia el gran Luis Aragonés, l'únic que val és guanyar, guanyar i tornar a guanyar.
Ara és caixa o faixa, i com deia el gran Luis Aragonés, l'únic que val és guanyar, guanyar i tornar a guanyar.