ELS NOSTRES VETERANS FAN
POR, NOU GOLS AL BALAGUER, AQUEST EQUIP ES QUEDA SENSE QUALIFICATIUS...
Nova exhibició dels
nostres veterans, en un partit molt efectiu, i on la nostra afició ha gaudit
com mai d'un equip que cada setmana es supera, i on els rivals surten
desesperats per la qualitat d'aquest equip en totes les facetes, aquest equip
no té ni preu ni sostre.
Finalment el partit ha
canviat d'escenari, i per problemes amb el camp del Balaguer, el partit
d'aquesta jornada s'ha jugat al Municipal de Sant Roc, i jugar al Municipal és
senyal de pluja de gols, i avui hi ha hagut tempesta amb cicló.
El Palau es presenta amb
la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Pere, Piqué, Felip, Bertran, Jordi
Baró, Joan Serrano, Montserrat, Joe i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Francis,
Miquel Farnell, Mayoral, Carles Cortes i Ramon Jiménez.
Avui teníem la visita de
la nostra bèstia negra, els Veterans del Balaguer, equip al que no havíem
guanyat mai a la nostra història, i la història aquest any està per canviar-la
i per escriure noves dades, i els nostres veterans que no deixen de sorprendre
jornada rere jornada, i avui no podia ser menys.
Amb un Balaguer molt
irregular aquesta temporada, i amb la por i el pes que dona enfrontar-se a un
club com el Balaguer (a vegades l'escut d'un equip pesa i molt), els nostres
que surten al Municipal de Sant Roc a trencar-ho tot. Però, el Balaguer ens
coneix, i el seu equip de scouting fa dies que ens tenen estudiats. Un
Balaguer valent, que surt a pressionar a dalt, i no deixar jugar als que la
toquen, intentant pressionar la sortida de pilota del Joan i el Jordi, i no
deixant jugar des de darrere al Palau. Aquesta era la proposta del rival però, el nostre equip de scouting es diu Manel Piqué, i aquest arregla les coses a la
seva manera, i la seva manera és qüestió de volum i de forma o millor dit,
qüestió de “Piquenyols”. I així ha estat, minut 7, la bèstia Montserrat que
treu un córner, centrada precisa a l'àrea i amb el volum i forma que li donen
els atributs de capità. Déu i esperit sant, i la generosa genètica que té sota
el melic en forma ovalada, entra amb tot a la rematada i el Piqué que fa el 1-0
al minut 7, i la llauna oberta.
Amb la llauna oberta, la
bèstia Montserrat pel camp, el Vera aviat, el Joe de pesca per l'àrea, “la
Roca” Mayoral escalfant a la banda i la defensa del Palau disposada a no donar
ni mitja oportunitat, passa el que passa.
El Balaguer que amb el
gol en contra s'estira encara més, ja que no és un equip que es deixi derrotar
a la primera de canvi. Amb un bon mig del camp, i amb una bona proposta de
futbol, cometen la greu errada de donar un espai als nostres veterans, i
si hi ha espais, hi ha velocitat, i si hi ha velocitat, apareix “la bèstia” Montserrat
i et clava el 2-0 al minut 16.
Partit coll avall i a veure qui la fa a la
propera contra. I el que la fa és el
Vera, una molt bona contra marca de la casa, centrada perfecta, i el Joe que
avui era titular, fa el 3-0 al minut 22, reivindicant un lloc a l'onze titular.
Amb el marcador a favor,
un Balaguer pressionant i corrent molt, i un Ramon Jové que va sobrat de
qualitat, força, classe i estil, bona centrada a “la Roca” Mayoral, que trenca
la xarxa i fa el 4-0 al minut 37.
Canvis a l'equip i molt
bona notícia, ja el Miquel Farnell torna al camp, i ja sols falta que torni el
Jony Palazón. I, amb tota la plantilla a punt i endollada, que tremolin els
ciments del campionat. Que poc que s'ho esperen, o potser ja s'ho esperen, no sé
què dir.
A les acaballes de la
primera part ens fan el 4-1 amb un gran xut de falta directa. Res a dir, o ens
els fan així o no hi ha “Piquenyols” de fer-nos un gol. Una llàstima, ja que el
Jové-Pere-Farnell-Felip estaven tocant l'excel·lència del control defensiu, amb
el 4-1 arribem a la mitja part.
Nous canvis en l'equip i
noves peces, variants de noms i moltes formes de poder atacar i defendre amb
solvència. Amb el Piqué a la banda donant ordres, descansant de les seves
molèsties musculars, i el Joan també descansant pel mateix motiu, l'equip que
juga sense les “vaques sagrades” i el Jordi que ha d'agafar la responsabilitat
de representar el carisma i el saber estar que donen els jugadors més veterans. El Jordi llegeix ràpid el partit, i sap ordenar a l'equip i deixar el protagonisme
als altres, que avui està de color de rosa, i ell sols marca quan el color és
negre o gris.
Minut 52: falta lateral
del Pere, que avui ha agafat la responsabilitat de portar el braçalet de capità
a la segona part, ja que cap de les tres “vaques sagrades” i capitans eren
al camp, pilota al Miki que veu a “la Roca” Mayoral disposada a no perdonar i
fa el 5-1.
Amb l'equip desbocat, el
Balaguer amb la moral pel terra i els espais apareixent, passa el que passa, i
és que tenim a “la bèstia” Montserrat amb ganes de carn fresca o xarxa, que ve
a ser el mateix, i fa el 6-1 al minut 58, i el 7-1 al minut 63, fent el seu
setzè gol en deu partits. Em fa l'efecte que aquest any el Messi i “la
Cristina” Ronaldo ja es poden acomiadar de la bota d'or, la bota d'or té un nom
Xavier i un cognom Montserrat, i juga al millor equip del món, els Veterans del
Palau. Ho sento algú ho havia de dir....
Però encara tenim la
vella costum de donar facilitats al rival, i on anys anteriors era un drama,
aquest any és una simple anècdota. E el Balaguer que ens fa el 7-2 en un
autogol al minut 74. No passa res, més que res és perquè la premsa tingui més
feina.
Encara queden minuts, i
molt bones notícies per l'equip, ja que a part dels habituals golejadors, ha
arribat un altre al que estàvem esperant fa dies, i és que no ha jugat gaire, i
ha d'agafar la forma, i entra en escena l'efectivitat en persona, que no és un
altre que el Carles Cortés, que ens fa el 8-2 al minut 79 amb una jugada de
traca i mocador amb “canyo” inclòs. Mare meva, el Montserrat pilota d'or, el
Jordi marcant diferències, el Vera i el Jiménez que quan marca un l'altre també
ho fa, el Mayoral amb ratxa, el Joe vivint una segona joventut i el Cortés que
diu que “ja sóc aquí”. No sé on arribarem, però ja portem 51 gols a favor en
11 jornades i l'any passat vam fer 75, amb aquesta línia arribarem al centenar
segur, i això serà una barbaritat...
Però falta un darrer
homenatge, i és que el Farnell ha tornat per quedar-se, pilota que agafa des de
darrere, se'n va de tots i pilota a la xarxa al minut 84, 9-2 i tot el
municipal de Sant Roc rendit als peus del Miquel. L'àrbitre demanant un altre
full, ja que no li caben més dades a l'agenda de notes.
Al minut 88, ens fan el
definitiu 9-3 en un rebot, i aquest equip que no és que sigui molt bo, és que són
els millors, i ho són perquè en un equip com aquest sol tenen cabuda molt bona
gent!!!!
La propera setmana
descansem: aprofitarem per descansar i estar en família. També estarem atents a un
altre derbi, hi ha un Linyola-Golmés. Si el Golmés guanya perdrem el liderat,
ja que la victòria d'avui d'aquests davant un rival directe com l'Artesa, ens
deixarien segons a un punt del Golmés, però depenen de nosaltres i els
enfrontaments directes. El Golmés haurà de suar de valent, ja que el Linyola és
l'equip revelació del campionat, i està a tan sols 3 punts reals nostres. El
Linyola és un equip a tindre molt en compte. Victòria del Monsó
davant el Rosselló i estarà igual que nosaltres si guanyen el proper diumenge.
Però, aficionats preneu
bona nota del següent: data 17 de desembre, hora a les 10 del matí, lloc al
Municipal de Sant Roc, rival l'Artesa de Lleida. Partit d'alta volada, partit
importantíssim davant un rival directe. Una nova victòria ens donaria una
volada impressionant i suposo que no t'ho vols perdre i vols dir “Jo he vist
jugar als veterans del Palau”.
Som-hi Palauencs, la
màquina veterana està disposada a donar una nova alegria a la seva afició i
seguint fent història: el dia 17 de desembre tots al camp, amb una bona manta i
ben abrigadets, però cridant: Jo sóc del Palau, del Palau!!! El millor club i
poble del món!!! Que poc que s'ho esperen!!!!!!
 |
| Foto d'arxiu |
